Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE LA MAURINA (TERRASSA)

Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2008

L’Ajuntament de Terrassa decideix presentar-se a la convocatòria d’ajuts del Programa de millora de barris per tal de poder desenvolupar el pla integral del barri de la Maurina. Aquest es troba immers en un procés de deteriorament urbanístic que agreuja els problemes socials i econòmics que pateix. Al juny el consistori rep la noticia que la Maurina es beneficiarà de l’ajut per desenvolupar el pla que transformarà el barri des d’un vessant urbanístic i social.


La Maurina és un barri de Terrassa que se situa a la part sud-oest de la ciutat, al marge esquerre del torrent de la Maurina de la riera del Palau. Al nord delimita amb el passeig 22 de juliol i se situa entre els barris de Roc Blanc i Ca N’Aurell, amb els quals forma el Districte IV, juntament amb quatre barris més (la Cogullada, les Martines, Can Palet de Vista Alegre i Vista Alegre).

Als any quaranta es van començar a fer els primers assentaments de persones vingudes d’altres indrets de l’Estat i es van construir els habitatges que han esdevingut característics del barri, com són les edificacions d’autoconstrucció, de dues plantes, fetes majoritàriament amb material de baixa qualitat.

Actualment hi viuen 7.976 persones (segons padró del 2007), de les quals el 22,1% és població estrangera. D’aquestes, el col•lectiu més present prové del continent africà, majoritàriament del Marroc (un 59%). Paral•lelament a l’acolliment de nouvinguts, s’observa un procés d’emigració d’un elevat nombre de residents a altres parts de la ciutat, que produeixen acceleradament un procés de substitució de la població i de la morfologia social del barri.

També s’observa una desacceleració de l’activitat comercial, l’existència de greus problemes d’accessibilitat, una notable presència de col•lectius en risc d’exclusió social i una taxa d’atur que supera la mitjana de la ciutat. Tots aquests fenòmens es fan més evidents a la part nord de barri, cosa que posa de manifest notables diferències entre la part nord i la part sud i entre aquestes zones i la resta de la ciutat.

Proposta d’actuació
Tots aquests indicadors donaven mostres, d’una banda, del deteriorament i de la marginalitat del barri respecte a la resta de la ciutat i, de l’altra, de la necessitat d’intervenir en un barri on no s’havia actuat fins ara.

D’aquesta manera a principi del 2008, a la primera sessió de la Junta de Portaveus, l’equip de govern local format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va proposar presentar el barri de la Maurina a la convocatòria d’ajuts del PROGRAMA DE MILLORA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL. L’oposició, el Partit Popular (PP) i Convergència i Unió (CiU), van valorar positivament la iniciativa.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) tenia previst obrir la cinquena convocatòria d’ajuts per a la millora de barris que requereixen una atenció especial el mes de febrer. En cas que fos concedit, el pla integral de la Maurina seria el segon pla de la ciutat amb ajuts del Programa de millora de barris, ja que l’any 2004 (primera convocatòria) la ciutat va obtenir l’ajuda per al districte II, format pels barris de Ca n'Anglada, Torre-santa, Montserrat i Vilardell.

Durant el mes de febrer l’equip de govern va obtenir el consens social necessari per presentar-se a la convocatòria d’ajuts. Es van organitzar diversos tallers de recollida de necessitats en què van participar diferents entitats socials i veïnals del barri, persones a tall individual, així com organitzacions significatives de la ciutat.

També durant aquest mes la Junta de Govern va aprovar inicialment el pla parcial urbanístic del sector les Aymerigues –dins el barri de la Maurina– que tenia com a objectiu desenvolupar l’ús residencial del sector (s’hi havia previst construir 3.282 habitatges) i ordenar l’articulació de les infraestructures que hi intersectessin com, per exemple, el passeig de Ponent on es preveia la canalització i el cobriment de la riera de Palau. El Pla també preveia la construcció de l’estació oest de tren i un nus de comunicació que connectaria la Maurina amb el barri de Roc Blanc, el qual facilitaria l’enllaç amb la resta de la ciutat.

El Pla de barris de la Maurina
Al juny el consistori va presentar el Pla de la Maurina que es calculava que tindria un cost de 19,6 MEUR. L’objectiu principal del projecte era, d’una banda, eliminar les fractures físiques entre nord i sud del barri i fomentar-ne la connexió amb la resta de la ciutat, i de l’altra, millorar el benestar i fomentar la cohesió social mitjançant diverses activitats culturals, socials i econòmiques.

Es volia millorar la xarxa d’espais públics i crear un espai de centralitat que fomentés la relació entre el veïnat. En aquest sentit es preveia remodelar la plaça de la Maurina, espai on també es volia construir un nou equipament. Es volia revitalitzar l’entorn dels blocs coneguts amb el nom de Vitasa (edificis de promoció pública construïts als anys cinquanta per l’empresa Vitasa) situats al carrer Núria. També s’havia planificat remodelar aquest carrer per tal de consolidar-lo com a eix comercial.

Així mateix s’havia projectat la urbanització de carrers com ara Dom Bosco, Pare Llaurador i Doctor Salvà o la cruïlla de la plaça Antoni Guiu, l’avinguda Àngel Sallent i Santa Maria Mazarello. A més es preveien diverses actuacions per tal d’eliminar les barreres arquitectòniques existents, recuperar façanes i millorar les instal•lacions comunitàries.

Respecte a l’àmbit social, les accions previstes havien de contribuir a revitalitzar el teixit associatiu, crear mecanismes per implicar el veïnat en el desenvolupament del pla, fomentar la participació a través de l’esport o organitzar un servei de mediació comunitària, entre altres. S’establien també actuacions per dinamitzar el comerç i millorar l’ocupabilitat de col•lectius de difícil inserció laboral. Els responsables polítics també assenyalaven que algunes de les accions es farien extensibles als barris fronterers com ara Ca n’Aurell, el Roc Blanc o la Cogullada.

L’ajuda es fa realitat
A principi de juliol es resol la cinquena convocatòria d’ajuts del Programa de millora de barris. La Maurina va esdevenir un dels 22 barris que rebrien ajudes del DPTOP, concretament 16,02 MEUR. Tot i que aquesta quantitat era menor que la que s’havia demanat, va ser la segona aportació concedida més elevada del conjunt.

Del cost total del pla, el Fons de Foment del programa de barris es comprometia a subvencionar-ne el 50%, mentre que el consistori es faria càrrec de la resta. En aquest sentit, a final d’octubre CiU va presentar al ple de l’Ajuntament una proposta de resolució demanant a la Generalitat flexibilitzar els terminis de compliment dels projectes per als ajuntaments que ho sol•licitessin, i ampliar també el Fons de Foment fins a cobrir un 75% dels costos. L’equip de govern finalment va denegar la resolució tot indicant que això ja es preveia a la llei.

Les primeres actuacions del pla estaven programades per a començament de 2009 quan es constituís la comissió d’avaluació i seguiment del Pla de barris i es designés la direcció de l’oficina del Pla, que s’ubicarà al carrer Atenes.

Més informació
www.terrassa.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental
Fotogaleria relacionada