Dimarts 17 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE LA BARCELONETA (BARCELONA)

Mariana Debat-Román Caracciolo

Actualitzat a 31/12/2008

Les transformacions previstes al barri de la Barceloneta basades en el conegut Pla dels ascensors, el qual va generar mobilitzacions en contra per part dels veïns, experimenten, durant l’any 2008, un canvi de direcció. Es busquen noves solucions alternatives al Pla que obren el diàleg amb els veïns i s’adjudica l’ajuda de la Llei de barris de la Generalitat de Catalunya, destinada a millorar les condicions de vida d’entorns urbans fràgils on es detecten situacions de fractura social.


Antecedents 2007

La Barceloneta és un dels barris tradicionals de la ciutat de Barcelona construït al segle XVIII amb la finalitat d’allotjar-hi els veïns desplaçats dels habitatges que van ser demolits per construir la Ciutadella. El barri va ser concebut i projectat per l’enginyer Verboom a partir dels preceptes higienistes, els quals indicaven que la ventilació creuada i el bon assolellament eren objectius fonamentals. Els pisos originals, de doble façana i de 120 m2 de superfície, per causa del procés immobiliari, van ser dividits en dos habitatges, i posteriorment van ser fraccionats al seu torn en dos habitatges més. Això va donar com a resultat el que avui es coneix com "quarts de pis". Actualment al barri hi viuen 16.222 persones (segons el cens municipal del 2008), de les quals la majoria ho fan als habitatges esmentats. Des de l’Ajuntament es considerava necessari revertir les precàries condicions d’habitabilitat resultants del procés de subdivisió de la propietat i millorar, també, la qualitat de vida dels seus habitants.

El procés en el punt d’arrencada
La idea d’intervenir al barri de la Barceloneta ja era present des de feia diversos anys al consistori i finalment es va veure concretada en la Modificació puntual del Pla general metropolità (PGM), presentada a final de l’any 2006, pel que fa a la regulació de l’edificació tradicional de la Barceloneta. Aquesta modificació constituïa el marc normatiu per al desenvolupament del Pla de millora urbana (PMU), a través del qual es concretaven les actuacions de rehabilitació. Entre aquestes, la més coneguda és el Pla dels ascensors que havia d’anar acompanyada per altres intervencions com ara la transformació del mercat i la de la plaça i la demolició d’alguns edificis, considerats reemplaçables per l’Ajuntament,* per fer-hi possible la construcció de diversos equipaments.

La proposta del consistori municipal per a la millora de les condicions d’habitabilitat al barri de la Barceloneta es va iniciar oficialment el dia 30 de novembre de 2006, quan es va aprovar inicialment la modificació puntual del PGM, acció que era necessària per poder començar a discutir una intervenció en el barri a través de l’aplicació d’un PMU. Aquesta instància va rebre el consens de totes les forces polítiques del districte de Ciutat Vella de Barcelona. La principal proposta de transformació es traduïa en el Pla dels ascensors. Aquest pla plantejava tres situacions a les quals els veïns, però, van començar a oposar-se de seguida. En primer lloc al•legaven que les dimensions tan mínimes dels pisos no permetien instal•lar-hi ascensors sense eliminar-ne un per planta. En segon lloc, la col•locació dels ascensors obligaria les comunitats de veïns, que fins en aquell moment funcionaven de forma independent, a unir-se. Finalment, el Pla plantejava que la decisió de la col•locació d’ascensors havia de córrer a càrrec dels veïns.

Malgrat l’oposició veïnal, la modificació puntual del PGM es va aprovar de manera provisional, i l’aprovació definitiva va arribar el 2007. A final d’aquell any, però, es va obrir un nou panorama de diàleg i converses com a conseqüència del canvi experimentat entre el quadre d’autoritats del districte. Després de diversos mesos de tenses negociacions, l’arribada de la nova regidora del districte, Itziar González (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va aportar un nou diàleg per afrontar el problema.

Sense canvis aparents
L’any 2008 va començar amb diverses manifestacions per part de les diverses associacions veïnals contràries al Pla. Així, entre els mesos de gener i març hi va haver manifestacions en contra del mobbing immobiliari al qual eren sotmesos els veïns. Emilia Lorca, de l’associació de veïns de L’Ostia, demanava que cap veí no es veiés obligat a abandonar casa seva. D’altra banda, l’esperada participació ciutadana promoguda per la regidora Itziar González no havia arribat, segons expressaven els veïns, i com a conseqüència aquests reclamaven que s’iniciessin verdaderes instàncies de diàleg en què tots plegats es s’involucressin de debò.

Malgrat les contínues protestes dels veïns, el Pla de transformació de la Barceloneta ja havia estat posat en marxa, fet que incloïa l’inici dels primers processos judicials de desallotjament previstos per al mes d’abril a alguns llogaters per part dels propietaris dels habitatges. Aquest esdeveniment va provocar una marxa de protesta davant el Jutjat de Primera Instància núm. 41 de la ciutat de Barcelona, que va permetre als veïns presents lliurar al jutge una llista de signatures com a mostra de recolzament de la causa de les famílies afectades.

El mes de juliol, l’associació de veïns L’Ostia i la Plataforma d’Afectats en Defensa de la Barceloneta organitzaven una trobada en què va participar el reconegut antropòleg Manuel Delgado, el qual explicava les conseqüències socials de l’aplicació dels plans urbanístics. La presentació es plantejava com la primera d’una sèrie de xerrades emmarcades en el cicle anomenat "La Barceloneta parla i decideix", un procés de participació veïnal gestionat pels mateixos veïns, iniciat el mes de març.

Conseqüències i propostes per al futur
Els reclams veïnals, finalment, van ser escoltats pel consistori. La regidora González buscava, a mitjan juliol, noves alternatives per al Pla dels ascensors, i en va encarregar nous estudis.

Els primers dies de juliol, quan al barri se li adjudicava un dels ajuts previstos a la LLEI DE BARRIS, es va rebre una bona notícia que va contribuir a calmar la situació de conflicte i a encarar les transformacions necessàries. Aquesta adjudicació significava l’aportació de 16,11 MEUR per al desenvolupament de les millores de transformació proposades en la modificació puntual, la finalitat de les quals seria la inserció del barri en l’entorn i en la ciutat, amb la voluntat de trencar l’aïllament físic en el qual viu actualment.

D’aquesta manera, amb els fons rebuts de la Generalitat i amb els que aportava l’Ajuntament, els projectes inicials que va arrencar el consistori municipal per actuar al barri van incrementar amb una sèrie d’intervencions generals en els edificis, que no es limitaren només a la col•locació d’ascensors sinó que també es van concretar en accions de millora global. Es començava a parlar d’una reforma integral dels edificis d’habitatges, que tenia en compte, a més de la resolució dels problemes d’accessibilitat (a través dels ascensors), la millora de les façanes, escales, baixants, etc.

Així mateix, es va observar també, gràcies als nous fons, la possibilitat d’intervenir en la millora de l’espai públic, tant dels carrers com dels equipaments comunitaris, com una de les prioritats de l’Ajuntament, ja que aquest considera que la vida al carrer que es fa al barri de la Barceloneta és fonamental per a les relacions socials. Es plantejava, així, l’obertura d’un equipament dedicat a la sostenibilitat, la Fàbrica del Sol, per ubicar-lo a l’antic edifici de la fàbrica de gas. Es proposava, també, intervenir al Parc de la Barceloneta i a les pistes de La Maquinista. Molts carrers van passar a donar prioritat als vianants i es van millorar les connexions dels carrers que enllacen amb la platja.

Finalment, es va plantejar també l’adquisició d’alguns dels espais ubicats en planta baixa que actualment estan ocupats per estacions transformadores, a fi de reutilitzar-los com a espais de trobada per als veïns. A això se sumava l’adquisició d’alguns edificis en desús per ser reutilitzats com a equipaments.

Les actuacions físiques, complementàriament, es van acompanyar amb accions de tipus social. Aquestes es van plasmar en ajuts a ancians que viuen sols, mares solteres o persones amb escassos recursos; en un pla integral per facilitar l’accés d’aquestes persones a programes específics de formació i acompanyament, ubicats en l’àmbit de treball, i a la dinamització social i econòmica d’aquests col•lectius. Així mateix es preveia la creació d’un espai conegut com el Taller de la Barceloneta, on es concentraran les trobades entre veïns i Ajuntament per debatre l’avenç de les intervencions en el Pla.

Malgrat les novetats, algunes associacions de barri es van continuar oposant al nou pla integral proposat per l’Ajuntament. Des de l’associació de veïns L’Ostia, es continuava mantenint l’actitud negativa davant de les actuacions, mentre que des de l’Associació de Veïns de la Barceloneta es veia amb bons ulls i amb satisfacció l’arribada d’aquestes noves propostes.

Tot i la divisió dels veïns, el consistori municipal es mostrava optimista, ja que considerava que l’oposició tenia a veure amb l’escepticisme d’alguns grups veïnals, als quals creien poder convèncer de la necessitat de l’aplicació del Pla.

La promesa del consistori de buscar noves solucions per al Pla dels ascensors que no impliquessin la demolició d’un dels pisos de cada bloc va mantenir els veïns en certa calma fins a final de l’any 2008. Finalment, el mes d’octubre, l’Ajuntament es va retractar definitivament del Pla dels ascensors, tal com se’l coneixia fins al moment. Es va optar, llavors, per un diàleg obert amb els veïns i es va posar damunt la taula mitja dotzena d’alternatives "a la carta", segons paraules de la regidora González.

S’estipulava que el Pla podria trigar gairebé quatre anys a ser totalment aplicat, període en el qual l’Ajuntament assegurava que les actuacions es farien de forma conjunta amb els veïns, pactant tant les rehabilitacions als habitatges com les actuacions en l’espai públic.

Alhora, l’Ajuntament posava en marxa, a final d’octubre, un procés per catalogar els quarts de pisos del barri com a conjunt històric de la ciutat, impedint així qualsevol transformació en l’estructura actual dels habitatges.

Així, el 2008 acabava amb un clima de calma davant de les expectatives generades per les diverses actuacions promeses al barri i la recerca de noves solucions per als problemes d’accessibilitat als habitatges. Des de l’Ajuntament s’espera que el 2009 es comencin moltes de les obres previstes, i en especial la dels 150 nous pisos protegits previstos als terrenys de Rodalies (Renfe) i als del passeig Joan de Borbó, els quals estarien destinats a reallotjar els veïns més desfavorits del barri, a més de permetre que alguns pisos es desocupin provisionalment per fer-hi les intervencions de millora.

Mes informació
www.bdebarna.net
www.labarceloneta.org
 
*Entre aquests edificis hi ha el centre social conegut com Miles de Vivienda.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada