Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA DE BARRIS I ÀREES URBANES D'ATENCIÓ ESPECIAL. ESTAT D'EXECUCIÓ DE LA PRIMERA CONVOCATÒRIA
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2008

Quatre anys després de l’aprovació de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, se’n comencen a veure els primers resultats. Aquest any s’exhaureix el període d’execució dels projectes d’intervenció integral subvencionats a la primera convocatòria d’ajuts del Programa de millora de barris. Per tant, ja es comença a fer un balanç de la situació, tot posant en evidència l’endarreriment de la majoria de projectes i les dificultats d’avaluar l’impacte social a mitjà termini.


La Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial va ser aprovada pel Parlament el juny del 2004 i va representar la primera iniciativa del primer govern de la Generalitat dirigit pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA).

L’objectiu de la Llei era intervenir en barris que estaven immersors en processos de regressió urbanística, que patien importants dèficits d’equipaments i espais verds; llocs on es detectaven problemes demogràfics, socials, econòmics o ambientals especialment greus. La Llei incidia en la necessitat d’una intervenció integral en aquests barris, que denominava àrees urbanes d’atenció especial i establia una intervenció planificada, amb uns objectius determinats i un període de quatre anys per dur a terme múltiples actuacions en àmbits molt diversos com l’urbanisme, l’economia, la integració i inclusió social, la sostenibilitat o el foment de la igualtat d’oportunitats i de gènere, entre altres.

La Llei es va posar en funcionament el mateix any, atès que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va obrir la primera convocatòria d’ajuts del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL per desenvolupar projectes d’intervenció integral (PII) en aquestes àrees urbanes d’atenció especial. La Llei establia un finançament per part del DPTOP que oscil•lava entre el 50% i el 75% del pressupost, i de la resta se n’encarregava l’administració local corresponent a l’àrea d’actuació.

A final del 2008, el període d’execució dels plans integrals de la primera convocatòria d’ajuts del Programa de barris van arribar a la recta final. S’iniciava d’aquesta manera els mecanismes d’avaluació previstos per la Llei per tal d’analitzar quin havia estat el grau de compliment dels objectius establerts i dels projectes planificats.

Els beneficiaris de la primera convocatòria
A la primera convocatòria d’ajuts es van presentar 77 projectes, dels quals 13 van ser els beneficiaris. Hi havia sis PII per millorar la situació dels nuclis antics de Barcelona (SANTA CATERINA I SANT PERE del Districte de Ciutat Vella), de l’Hospitalet de Llobregat (COLLBLANC-LA TORRASSA), de Manresa, d’OLOT, de BALAGUER i de Reus (barri del Carme).

Tres dels PII subvencionats eren de barris que s’havien construït entre els anys seixanta i setanta amb la finalitat d’acollir la població nouvinguda de la resta de l’Estat, els quals patien dèficits urbanístics i problemes socials greus (la Mariola de Lleida, barri de l’ERM DE MANLLEU  i el sector Salt 70 de Salt).

La resta eren PII de barris que havien nascut de processos d’urbanització marginal o poc regulada com ara el barri de Roquetes de Barcelona, els barris del Districte II de Terrassa (Ca n’Anglada, Montserrat, Torressanta i Vilardell) i els BARRIS DE LA SERRA D’EN MENA (tres dels quals corresponents al municipi de Badalona i quatre a Santa Coloma de Gramenet).

A grans trets, les principals problemàtiques d’aquestes àrees urbanes d’atenció especial eren la manca d’espais públics, d’equipaments i zones verdes; la mala qualitat i l’estat degradat del parc d’habitatges; en alguns casos, fins la detecció d’infrahabitatge, o el greu deteriorament urbanístic de carrers i façanes.

En l’àmbit social, eren barris on el percentatge de població en risc d’exclusió social era molt elevat, la població estava molt envellida i s’hi observava la fugida de població autòctona cap a barris més atractius. Paral•lelament, l’augment accelerat de població nouvinguda, majoritàriament amb molt pocs recursos, feia evident un procés de substitució de l’estructura tradicional del barri. El nivell educatiu en aquestes àrees d’atenció especial era generalment baix i les taxes d’atur eren més elevades que la mitjana del municipi. A aquesta situació se sumava la pèrdua de dinamisme de l’activitat econòmica i comercial i, en alguns casos, la pràctica inexistència d’un teixit associatiu que donés recolzament a la vida cultural i social del barri.

La inversió per al desenvolupament dels plans
El pressupost total dels 13 PII era de 198 MEUR, dels quals el DPTOP es comprometia a finançar la meitat (99 MEUR). Les ajudes atorgades pel DPTOP oscil•laven entre 9 i 4 MEUR. Així era el PII de Collblanc-la Torrassa de l’Hospitalet qui tenia el pressupost més elevat (un total de 18,7 MEUR, la meitat finançada pel DPTOP), seguit pel projecte de la serra d’en Mena dels barris de Santa Coloma de Gramenet (18,6 MEUR). Aquells que tenien un pressupost més reduït era el PII del nucli antic d’Olot que disposava d’un total de 7,3 MEUR, dels quals el Departament proporcionava la meitat.

Respecte a la distribució de la inversió en el conjunt dels projectes, pràcticament la meitat (el 45,77%) era per a actuacions de millora de l’espai públic i de creació d’espais verds; la segona partida més gran (21,94%) anava destinada a la provisió d’equipaments per a ús col•lectiu com ara centres cívics, casals o hotels d’entitats, entre d’altres; el 9,83% de l’ajut anava destinat a la rehabilitació d’edificis i la instal•lació d’elements col•lectius (majoritàriament per a ascensors); el 8,68% per al desenvolupament de programes socials, urbanístics i econòmics; el 6,43% per suprimir barreres arquitectòniques i millorar l’accessibilitat i mobilitat del veïnat; el 4,31% de la inversió per actuacions que fomentessin la sostenibilitat del desenvolupament urbà; i, finalment, les partides més petites eren per projectes de foment de l’equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i dels equipaments (1, 95%) i per incorporar les tecnologies de la informació en els edificis (el 1,2% del pressupost).

A més a més, durant aquests quatre anys altres departaments de la Generalitat van crear programes específics per desenvolupar en el marc dels PII beneficiaris del Programa de barris. És el cas del Departament de Treball que va encetar als tretze PII de la primera convocatòria el Programa “Treballa als barris”. El Departament de Salut, per la seva banda, amb el Programa “Salut als barris”, va proporcionar ajuts a la majoria de PII de la primera convocatòria.

L’Institut Català del Sol (Incasòl) va concedir ajuts per incentivar la construcció d’edificis per a determinats col•lectius (gent gran amb dificultats, joves, etc.) en vuit plans integrals, i la Direcció General de Participació Ciutadana, per la seva banda, va donar recolzament a diverses iniciatives participatives encetades en quatre PII.

Problemes en l’execució dels plans de millora
El maig del 2008, el municipi d’Olot va informar de la intenció de demanar una ampliació del termini d’execució del PII del nucli històric. En aquest sentit, la Llei preveia aquestes situacions i concedia una ampliació del període d’execució de dos anys com a màxim.

L’endarreriment de les actuacions d’aquest pla es devia, en part, a la complexitat d’un dels projectes més importants que es feia: l’ampliació de la plaça Campdenmàs, on es volia crear un nou espai de trobada, la qual comportava processos d’expropiació i l’enderrocament de diversos edificis que havien allargat, en conjunt, el termini previst en el pla.

En una situació similar es trobava el PII del barri de l’Erm de Manlleu. Una de les actuacions més importants planificades era l’enderroc dels sis blocs d’habitatges de Can Garcia; al març se n’havia iniciat el procés d’expropiació i es calculava que els tràmits acabarien a final d’any i que tot seguit es procediria a la demolició i al reallotjament del veïnat. Al juliol, però, només havien executat un 29% del pla i el consistori decidia demanar al DPTOP l’ampliació del termini de desenvolupament del PII.

Finalment, entre els mesos d’estiu i octubre, deu dels tretze projectes integrals de la primera convocatòria d’ajuts del Programa de millora de barris necessitaven ampliar el període d’execució i els seus municipis respectius havien demanat una pròrroga al DPTOP.

L’estat d’execució a final d’any
Al desembre, atès que s’exhauria el període de desenvolupament dels PII subvencionats per la primera convocatòria d’ajuts del Programa de millora de barris, el DPTOP va informar sobre el grau de desenvolupament dels tretze projectes, en funció de la inversió compromesa.

D’aquests només tres plans complien el termini. Barcelona, amb el Pla de millora de Santa Caterina i Sant Pere (100% del pressupost compromès); Terrassa, amb el PII del Districte II (100%), i l’Hospitalet, amb el PII de Collblanc-la Torrassa (99%).

De la resta de projectes, només quatre tenien un ritme de desenvolupament òptim, ja que quedava pendent de determinar el 20-25% de la inversió. Pel que fa al Pladel barri de Roquetes (Barcelona), quedava pendent de comprometre el 19% del pressupost, al de Salt el 24% i al projecte integral de la serra d’en Mena, el 25%.

En una situació més endarrerida es trobava el Pla de millora del nucli històric d’Olot que tenia compromès el 70% de la inversió, Lleida (la Mariola) el 66%, Reus (el barri del Carme) el 53% i Manresa (nucli antic) el 42%.

La ciutat de Manlleu amb el PII del barri de l’Erm tenia pendent de determinar el 64% del pressupost. Però era el PII del centre històric de Balaguer el més endarrerit de tots, ja que només havia compromès el 33% del pressupost atorgat. La situació s’explicava en part pels problemes tècnics que havien aparegut a les actuacions properes a l’antiga muralla, l’endarreriment de la construcció del Casal de Ciutat per la necessitat d’expropiació i enderroc, així com pel retard en les millores de diversos carrers, entre d’altres.

Els plans finalitzats
A Barcelona, la reforma integral dels barris de Santa Caterina i Sant Pere havia suposat una inversió de 14,6 MEUR, a més de les intervencions indirectes de diferents departaments i del sector privat. L’actuació més costosa havia estat la urbanització del Pou de la Figuera que havia suposat la creació d’un nou espai públic per a aquests barris. També s’havia adequat l’antic convent de Sant Agustí com a centre cívic, s’havia instal•lat un sistema de recollida automàtica de residus, entre altres actuacions.

Amb el PII dels barris de l’Hospitalet s’havia guanyat diversos espais públics i verds com ara la plaça de la Sènia, l’ampliació i reforma del Parc de la Marquesa; s’havien ampliat també voreres, eliminat barreres arquitectòniques i millorat la mobilitat i l’enllumenat públic. A final d’any s’havien realitzat aproximadament 75 de les 80 actuacions previstes, entre les quals quedava reformar l’edifici Torre Barrina per instal•lar-hi un centre de formació en tecnologies de la informació.

El tercer pla integral que no necessitava ampliar el termini d’execució era el PII del Districte II de Terrassa. La urbanització de l’avinguda Barcelona havia significat guanyar un espai per passejar; l’adequació i millora dels ponts dels carrers de Navarra, Salamanca i Extremadura; la instal•lació d’una passarel•la al carrer Amistat i d’un pont al carrer de Cantàbria van significar la millora de la connexió entre els barris i la resta de la ciutat i una major cohesió social.

Al juliol es van fer les primeres sessions d’avaluació del PII del Districte II amb diferents entitats socials i veïnals. Aquestes van coincidir en l’evidència dels canvis urbanístics dels barris però van mostrar-se crítiques amb els avenços socials, especialment per la dificultat de mesurar el seu impacte. Mesos més tard les entitats veïnals van mostrar la seva preocupació per l’acabament dels programes socials vinculats al PII; consideraven molt necessari dotar aquests projectes de continuïtat per la millora dels barris. En aquest sentit, des de l’Oficina del Pla de barris van informar que estaven buscant noves fonts de finançament.

L’avaluació inicial un cop acabat l’any
Un estudi de la Fundació CIREM sobre “la incidència social de la llei de Barris”* proporcionava dades sobre l’evolució dels barris de la primera convocatòria. Si s’analitzava la mitja dels tretze PII, s’observava que s’havia millorat a grans trets. Atès que inicialment es va puntuar (a partir de diversos indicadors) els barris per tal de ser considerats àrees urbanes d’atenció especial, a l’estudi es comparava aquesta nota amb la que rebrien a l’actualitat.

D’aquesta manera, s’observava com la puntuació mitja s’havia reduït 3,58 punts, cosa que significava que la situació havia millorat lleugerament. Entre els barris que milloraven més la seva situació de partida hi havia el barri del Carme de Reus (s’havia reduït 11,6 punts) i els barris del Districte II de Terrassa i el centre històric de Balaguer (7 punts respectivament). D’altra banda, el nucli històric d’Olot, el barri de l’Erm de Manlleu, Roquetes a Barcelona i la part de la serra d’en Mena de Badalona, havien empitjorat lleugerament la seva situació de partida entre 1 i 3 punts.

Per 2009 es preveia que la majoria de projectes de la primera convocatòria arribessin a la seva recta final, juntament amb els de la segona ja que aquests, iniciats al 2005, arriben al final dels quatre anys d’execució previstos. Malgrat això, Tortosa i Berga ja havien anunciat la necessitat de pròrrogar el període i es preveia que se sumessin més municipis subvencionats amb la segona convocatòria d’ajuts.

D’altra banda, davant la necessitat de donar continuïtat a alguns dels projectes endegats en el marc d’aquests plans finalitzats, el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, va anunciar a final de desembre la concessió d’ajuts.Concretament va assenyalar que, a partir dels informes d’avaluació i de la justificació de la necessitat de continuar determinades actuacions, valorarien la possibilitat d’atorgar ajuts econòmics per a aquesta finalitat.

*CARDONA, A. et al. (2009). “La incidència social de la Llei de barris”. Fundació CIREM en Quatre anys d’aplicació de la Llei de barris. DPTOP.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada