Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DEL CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS
Helena Cruz

Actualitzat a 31/12/2007

El Consorci Urbanístic del Centre Direccional troba un abocador amb residus inerts a la Plana del Castell. El mes de setembre, es modifica puntualment el Pla parcial del Centre Direccional i es requalifiquen aquests terrenys com a espais lliures, s’amplia la zona esportiva i es redueix la superfície dels pisos per tal de construir-ne 240 més sense augmentar el sostre residencial. El mes d’abril s’inicien les actuacions amb la construcció d’una promoció d’habitatges protegits.


Antecedents 2003, 2004, 2005

Articles posteriors 2010, 2014

El Centre Direccional previst pel Pla general metropolità (PGM) de 1976 a la Plana del Castell de Sant Marçal (Cerdanyola del Vallès) es concebia com un enclavament estratègic per a la localització d’activitats terciàries, especialment de caire administratiu, cultural i de serveis, situat entre el Parc Tecnològic del Vallès, la serra de Collserola, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el nucli urbà de Cerdanyola del Vallès, i que havia d’acollir la sortida nord del TÚNEL D’HORTA.

Tot i que l’any 2002 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar definitivament el Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, les protestes de diferents entitats ecologistes i el canvi de govern a l’Ajuntament van afavorir un acord entre el nou consistori i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) per a modificar el projecte ja aprovat.

Tres anys més tard es van aprovar definitivament la modificació del PGM i la del Pla parcial del Centre Direccional. Les modificacions tenien per objectiu ajustar els sistemes generals de vialitat a una nova jerarquia viària i a la morfologia del terreny, millorar la connexió amb la UAB, qualificar quasi el 50% de la superfície com a zona verda, crear una xarxa d’espais oberts que penetraven en forma de parcs interiors a la zona urbanitzada, higienitzar i segellar l’abocador de Can Planas i desenvolupar-ne un de nou, crear quatre centrals de producció d’energia i augmentar l’habitatge social en un 35% tot reduint el parc d’habitatges total. La modificació del Pla parcial mantenia la localització d’indústries lligades a la producció de les noves tecnologies en l’espai anomenat Parc de la Ciència i la Tecnologia que ja preveia el pla originari. El parc, a més, acollia la instal•lació del laboratori de llum del Sincrotró. Aquesta instal•lació consistia en un gran accelerador de partícules en forma d’anell d’uns 250 m de perímetre que havia de permetre l’estudi de les propietats microscòpiques dels materials, aplicable tant a la recerca bàsica com als camps de la recerca biomèdica i als sectors industrials de l’àmbit farmacèutic, alimentari o cosmètic.

La troballa d’un abocador amb residus tòxics

El mes de febrer de 2007 es va trobar un abocador de residus situat a l’antiga zona d’extracció d’argiles anomenada Montserrat 2 i del qual l’Ajuntament no tenia constància. L’abocador contenia residus orgànics i inerts, i contenia fibrociment. El Pla parcial qualificava la zona de Montserrat 2 com a edificable i havia d’acollir part del Parc de la Ciència i la Tecnologia. L’Institut Català del Sòl (INCASOL), propietari dels terrenys de l’abocador, va signar un conveni amb el Consorci Urbanístic perquè aquest estudiés la rehabilitació dels terrenys.

L’Associació Cerdanyola Via Verda va convocar una passejada per a denunciar l’existència d’abocadors incontrolats i per a mostrar, una vegada més, el seu rebuig al projecte del Centre Direccional pels impactes que segons l’associació suposaria en termes de pèrdua de sòl agrícola i de biomassa vegetal, destrucció de la fauna i per l’aportació que significava al canvi climàtic perquè estimava que produirà un col•lapse circulatori.

L’inici de les actuacions
El mes de febrer, l’Ajuntament, el Consorci, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient van acordar revisar conjuntament la restauració de l’abocador de Can Planas i encarregar la redacció de les bases per a un concurs públic per a l’anàlisi, avaluació i definició del projecte per a reparar els terrenys. Es preveia iniciar les tasques d’higienització a començament del 2008.

L’inici de la urbanització de l’espai es va fer a partir del desdoblament de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat del Vallès amb la construcció d’un nou vial, anomenat l’eix de la Ciència, que connectava aquesta carretera amb la B-30 i l’autopista AP-7. Les obres, a les quals s’havia atribuït un pressupost de 66 MEUR i que es preveia que s’acabessin el març de 2009, preveien la construcció d’aqüeductes per a garantir el pas de la fauna entre les serres de COLLSEROLA i SANT LLORENÇ DE MUNT.

La primera promoció de pisos, de 24 habitatges públics de lloguer, s’inicià el mes d’abril. Promoguda per l’INCASOL, estava ubicada a prop del nucli urbà de Cerdanyola i tenia un pressupost de 3,17 MEUR i un termini d’execució de disset mesos.

Una segona modificació del Pla parcial
El mes de setembre, la Junta de Govern de Cerdanyola i el Consorci del Centre Direccional van aprovar una segona modificació del Pla parcial del Centre Direccional. Aquesta preveia, entre altres punts, la reducció de l’amplada de la reserva de sòl per al túnel d’Horta, que passava de 97 a 70 m, i permetia així una cohesió més gran entre el nou barri i l’antic teixit urbà de Cerdanyola. S’ampliava, també, la zona esportiva, es delimitava un nou perímetre al voltant de la masia de Can Fatjó per a garantir la preservació de la Via Verda Sant Llorenç de Munt-Collserola i s’ampliava en 5 m un dels eixos comercials previstos. A més, es preveia la disminució de les superfícies dels habitatges protegits per arribar a construir-ne 1.440, 240 més dels previstos inicialment. Segons l’alcalde, Antoni Morral (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), l’objectiu d’aquesta mesura era adequar els pisos protegits a les diferents demandes socials actuals, tot mantenint el sostre edificable. A causa de la troballa de l’abocador, la modificació del Pla parcial també preveia la requalificació de la zona de Montserrat 2, que passava d’urbanitzable a sòl per a espais lliures.

El mes de juliol, la Caixa i l’INCASOL van firmar un protocol d’intencions per a adquirir uns terrenys on l’entitat bancària preveia construir dos centres de tecnologia que havien de donar suport informàtic a l’expansió internacional que pretenia afrontar l’entitat. La inversió inicial era de 200 MEUR i estava previst que les obres comencessin a mitjan any 2008 per tal que el primer edifici entrés en funcionament a final de l’any 2010 i el segon, un any més tard.

A final del mes de novembre, la Generalitat, el Consorci i Foment de les Arts i el Disseny (FAD) van signar un conveni per tal de dur a terme una promoció de 750 habitatges amb paràmetres de sostenibilitat i eficiència. El FAD preveia convocar un concurs internacional d’arquitectes per a fer la promoció d’habitatges amb criteris de qualitat arquitectònica, estalvi d’energia, gestió de residus i reaprofitament d’aigua. El 55% d’aquests habitatges serien de protecció oficial i es preveia que s’iniciessin les obres a final de 2008.

A final d’any, l’Ajuntament i la UAB van signar un conveni de col•laboració que permetria l’expansió de la UAB més enllà de l’autopista AP-7, fins al Parc de la Ciència. El conveni obria la porta a un nou planejament urbanístic del campus, a la redacció d’un pla de mobilitat que inclogués la Universitat, el Centre Direccional i el Parc Tecnològic del Vallès i la possibilitat que els habitants del municipi accedissin a alguns serveis universitaris.

A l‘últim ple de l’any, el Consistori va aprovar la constitució d’una societat urbanística pública encarregada de gestionar el sòl de propietat municipal del Centre Direccional. Durant l’any 2008 es preveia que s’acabessin les obres del laboratori de llum del Sincrotró.

Més informació

www.cerdanyola.cat
www.gencat.net/ptop
www.viaverda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati