Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE TERRES CAVADES (TARRAGONA)
Xavier Matilla

Actualitzat a 31/12/2007

Després de dos anys de procés judicial obert, el jutge decideix arxivar provisionalment el cas en no trobar indicis de delicte penal en cap dels imputats. Finalment, però, l’Audiència de Tarragona decideix reobrir-lo en estimar un recurs d’un expropietari i observar indicis de delicte de negociació prohibida per part d’un funcionari públic i de tràfic d’influències per part de cinc dels onze inculpats inicialment.

Antecedents 2004, 2005, 2006

L’agost de 2004 esclatava l’escàndol urbanístic i polític de Terres Cavades, nom que fa referència a la modificació puntual de Pla general que delimitava un nou sector urbanitzable a nord-est del nucli urbà amb aquest nom. El document va ser aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona amb data juliol 2004 i posteriorment va ser anul•lat pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), Joaquim Nadal, que qüestionava el projecte i la participació en el tràmit d’aprovació municipal del regidor d’Urbanisme Ángel Fernández, amb vinculacions privades amb el sector. Poc després s’iniciava un procés judicial amb l’objectiu d’establir responsabilitats i determinar si es jutjava els inculpats o s’arxivava el cas. Les diligències judicials van finalitzar a final de 2006, després que els diferents implicats exposessin les seves versions davant el jutge.

La proposta del nou POUM manté Terres Cavades

El mes de febrer i abans d’aprovar inicialment el nou PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE TARRAGONA, l’Ajuntament obria un període de consulta pública del document.

El document que proposava l’equip de govern, format pels partits polítics de Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), mantenia la proposta de desenvolupar el sector de Terres Cavades. Se’n mantenia la superfície, aproximadament unes 100 ha, i l’edificabilitat, però s’hi augmentava el nombre d’habitatges, passant dels 4.872 previstos l’any 2004 a un total de 5.582. Aquest augment responia a la necessitat d’adaptar els paràmetres al marc legal vigent que establia unes reserves de sostre per habitatge protegit majors, la qual cosa, atès les dimensions mitjanes, menors, d’aquesta mena d’habitatges, permetia augmentar la densitat al sector. La nova proposta preveia reservar un 20% de sostre per habitatge de protecció en règim general, 1.547 habitatges, i un 10% de sostre per habitatge de protecció en règim concertat, 602 habitatges.

Amb la voluntat d’aprovar inicialment el nou POUM, després de cinc anys de procés de redacció, l’equip de govern sol•licitava consens mentre que l’oposició es manifestava contrària. Josep Fèlix Ballesteros, portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), manifestava “una falta total d’informació”, i recordava que encara faltaven documents de mobilitat, econòmics i mediambientals. Lluís Balart, regidor d’Iniciativa per Catalunya (ICV), qualificava el document de provocació i la regidora d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Rosa Rossell, lamentava que un barri que havia de suposar un població de 12.000 habitants es deixés en mans de promotors privats i no fos d’iniciativa municipal.

El jutge arxiva el cas

El 20 de març es feia pública la resolució del titular del jutjat número 5 de Tarragona en la qual es descartava el processament penal de les onze persones implicades en el cas i per tant decidia arxivar provisionalment la querella presentada pels 22 expropietaris l’any 2005 i la denúncia presentada per la fiscalia el mateix any.

El jutge Luis Rivera Artieda manifestava, en l’acta judicial, que no trobava cap indici de delicte en cap dels imputats. Considerava innocents els onze acusats dels delictes d’estafa i tràfic d’influències. El document diferenciava el cas de les possibles irregularitats de la tramitació i compra de terrenys en la zona de Terres Cavades del cas de l’adjudicació de la concessió per a la construcció de l’edifici Centre de Negocis del Port. Respecte del primer, el jutge considerava l’actitud de l’exregidor Àngel Fernández “contrària a l’ètica pública” però no delictiva. Pel que fa al segon, la resolució no trobava res estrany en el fet que l’adjudicació de l’edificació i explotació de l’edifici es fes sense concurs previ, ja que respectava la legalitat vigent.

Els dos principals acusats, Àngel Fernández i el constructor José Luis Garcia, reaccionaven amb alegria davant el sobreseïment de les actuacions judicials i el segon es manifestava dolgut per les acusacions rebudes i lamentava la paralització del procés urbanístic. L’expresident de l’autoritat portuària i senador de CiU, Lluís Badia, declarava que l’acta reintegrava la seva credibilitat i dignitat com a polític i no deixava cap dubte sobre l’actuació de la seva dona.

En canvi l’advocat dels 22 querellants, Alfredo Nieto, declarava que tenia previst presentar un recurs de reforma i posteriorment un d’apel•lació, perquè el jutge ratifiqués o no el seu dictamen, després d’haver estudiat amb profunditat el text emès pel jutjat, mentre no deixava amagar la seva estranyesa davant la resolució. Contràriament, el ministeri fiscal declarava pocs dies després que no recorreria contra la resolució judicial.

Pel que fa al procés judicial únicament restava la resolució del recurs presentat pels promotors de Terres Cavades davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la invalidació del vot de l’exregidor Àngel Fernández.

Acció política preelectoral

Amb la mirada posada en les eleccions del mes de maig, l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el portaveu de l’equip de govern, Joan Aregio, ambdós de CiU, van aprofitar l’arxivament provisional del cas Terres Cavades per atacar l’oposició, a la qual van demanar que rectifiquessin públicament les acusacions realitzades durant el procés i el “linxament” al qual s’havien sentit sotmesos. L’alcalde va lamentar la paralització del sector i el perjudici que havia suposat per a la ciutat i va aprofitar per a defensar la seva política urbanística. Joan Aregio declarava que el sobreseïment “enfonsava mitja campanya electoral” dels socialistes i els acusava d’haver aturat importants projectes de ciutat. L’oposició responia que malgrat hi hagués acció delictiva o no, s’havia demostrat la falta d’ètica de l’exregidor i que el model urbanístic del govern local era rebutjable. El conseller de PTOP, Joaquim Nadal, manifestava el que respectava el dictamen judicial i refermava la decisió que havia suposat l’anul•lació del la tramitació del Pla.

Reactivació del Pla i eleccions municipals

Una setmana després del coneixement de l’acte judicial, sense esperar la resolució del recurs pendent, l’equip de govern decidia reactivar el projecte de Terres Cavades i Joan Miquel Nadal aprovava un decret que convalidava tots els actes administratius referents a la modificació puntual de Terres Cavades previs a la intervenció de l’exregidor per tal d’agilitar la tramitació i de poder realitzar la seva aprovació inicial. L’oposició es manifestava contrària a aquesta acció i advertia que no votaria a favor.

Finalment, el mes d’abril la comissió de territori de l’Ajuntament de Tarragona donava llum verd al document de modificació puntual, en essència el mateix que s’havia anul•lat, però adaptat al nou marc legal respecte al percentatge de sostre destinat a habitatge de protecció oficial. El document es va aprovar inicialment en el ple municipal de 4 de maig. Poc després, el 15 de maig, en una sessió extraordinària del ple de l’Ajuntament s’aprovava també inicialment el nou POUM, on es recollia el sector urbanístic de Terres Cavades.

Les eleccions del mes de maig van suposar un canvi en l’equip de govern municipal que quedàt format pels regidors electes del PSC i d’ERC i presidit pel nou alcalde Josep Félix Ballesteros del PSC. Això va suposar l’aturament momentani de la tramitació dels dos documents aprovats inicialment just abans de les eleccions.

Es reobre el cas

A principi del mes de desembre, l’audiència de Tarragona, estimant el recurs d’un expropietari, comunicava que reobria el cas de Terres Cavades advertint indicis de delicte de negociació prohibida a funcionari públic en el cas de l’exregidor Àngel Fernández i de tràfic d’influències en quatre dels onze inculpats inicialment.

Més informació
www.ajtarragona.net
www.gencat.net/ptop
www.gepec.org
www.tinet.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Tarragonès
Fotogaleria relacionada