Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA
Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

El setembre de 2007 es presenta l'Avantprojecte de Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, un àmbit format per sis comarques, 199 municipis i 575.300 habitants. En destaca la polarització del creixement en la conurbació Tarragona-Reus, establir un sistema ferroviari de rodalies i crear una xarxa viària que doni resposta a les demandes de mobilitat interna. Després de la presentació, el DPTOP obre un període de tres mesos per a rebre propostes tant d'administracions, com d’organitzacions empresarials i d’entitats en defensa del territori. La previsió és realitzar-ne l'aprovació inicial la primavera de 2008 i després obrir oficialment la informació pública.


Articles posteriors 2008, 2010

El Camp de Tarragona és, a banda d'una regió natural, un àmbit funcional de planificació que inclou 199 municipis de sis comarques (l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Penedès). La població total és de 575.300 habitants (2007), quasi 150.000 més que l'any 2000. Es produeix una gran concentració tant a la franja litoral com a l'eix Tarragona-Reus (entre aquestes dues ciutats hi ha el 42% de la població total). Aquesta situació contrasta amb els municipis de l'interior de l'Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà i especialment el Priorat, amb unes dinàmiques socioeconòmiques ben diferents.

En el marc del desenvolupament del planejament territorial de Catalunya l'any 2002 es va encarregar la formulació del Pla territorial parcial (PTP) per al Camp. La presentació del corresponent Avantprojecte es va fer el setembre de 2007.

Per altra banda, l'àmbit del Pla estarà desenvolupat en sis plans directors urbanístics (PDU) amb la voluntat de tractar les especificitats de cada territori. Els més avançats eren els que feien referència a l'àmbit central (eix Reus-Tarragona) i a la plana central de l'Alt Camp que a la fi del 2007 estaven en fase de redacció.

Un altre element de planejament és el CATÀLEG DE PAISATGE ―el primer dels set que s'han d'elaborar― del Camp de Tarragona, que es va presentar el 22 de febrer de 2007. El document divideix l'àmbit en 29 unitats de paisatge i n'assenyala quatre d'especial atenció: el garrofer, l'avellaner, la perifèria de Tarragona i la façana litoral entre el Tarragonès i el Baix Penedès. Les seves determinacions s'havien d'incloure posteriorment al PTP.

Principals línies de l'avantprojecte
El 5 de setembre es va presentar oficialment l'Avantprojecte de Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. Els seus objectius principals són ordenar el creixement urbanístic de la regió; definir el projecte de conurbació per a Tarragona-Reus; delimitar els àmbits dels quatre PDU pendents d'iniciar; definir un sistema viari que millori la mobilitat interna de la regió, i apropar el tren tant a la ciutat actual com a la futura. Tal com succeeix en la resta d'instruments de planejament territorial, el PTP s'estructura en tres sistemes: espais oberts, assentaments urbans i infraestructures.

Respecte als espais oberts, el Pla distingeix diversos graus de protecció: especial, territorial i preventiva. Al primer s'inclouen els espais naturals protegits, el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) o la XARXA NATURA 2000, així com els connectors ecològics necessaris per a garantir la creació d'una malla verda entre les muntanyes de Vandellòs, el Montsant i la serra de Prada. Així mateix es protegeixen eixos fluvials com el Gaià, precisament objecte de demanda de creació d'un PARC NATURAL per part d'entitats ambientalistes.

Als sòls de protecció territorial s'inclouen els d'interès paisatgístic o agrícola ―planes del Baix Camp i el Penedès, turons del Baix Gaià amb paisatges de garrofer, camps d'avellaners del Francolí, altiplans de la Conca de Barberà...―; per raons de risc, és a dir, per la proximitat a activitats incompatibles amb desenvolupaments urbans o industrials (zona nord de la petroquímica o terrenys propers a l'AEROPORT DE REUS); i els que tenen un interès estratègic potencial. En aquest darrer epígraf s'inclouen les zones susceptibles de tenir un paper estratègic en la futura organització del territori. En destaca l'espai comprès entre l'Arboç i Banyeres ―afectats pel projecte de LOGIS PENEDÈS ―, la plana entre Valls i Alió ―on la Confederació d'Entitats Empresarials del Camp de Tarragona (CEPTA) va proposar la creació d'una PLATAFORMA LOGÍSTICA―, així com possibles corredors de mobilitat com el denominat tren diagonal. Finalment, els sòls de protecció preventiva agrupa els sòls no urbanitzables que no es consideren ni de protecció especial ni territorial.

Respecte als assentaments urbans, el PTP defineix una estructura nodal del territori a partir de polaritats. N'hi ha de caràcter regional (Tarragona i Reus), comarcal (Falset, Montblanc, Valls i el Vendrell), 8 de caràcter subcomarcal* i 17 d'estructurants**, mentre que la resta es consideren com a nuclis urbans o petits nuclis. Aquesta priorització dels nuclis serveix posteriorment per a la proposta d'estratègies de creixement que responguin a criteris d'equilibri territorial, eficiència i sostenibilitat ambiental. En les principals polaritats regionals, comarcals i subcomarcals és on es proposen creixements potenciats. Altres estratègies són les de creixement moderat, canvi d'ús i reforma interior o millora i complecció per als municipis més petits o els d'interès patrimonial. Així mateix, en el cas de la conurbació central s'assenyalen les àrees de sòl no urbanitzable preventiu més aptes per a futurs creixements.

Finalment, respecte a les infraestructures la diagnosi emfatitza la gran dotació d'infraestructures viàries d'alta capacitat amb funcions de connexió i de pas ―186 km que esdevindran 227 a curt termini― però el dèficit a nivell intern. Per tal de resoldre aquesta situació es proposa un triple cinturó al voltant de Tarragona: el primer traslladant l'autovia A-7 més al nord per tal de convertir l'actual en una via suburbana; un segon arc viari entre Reus, l'aeroport, l'estació del FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV) a Perafort – la Secuita i Torredembarra; i finalment, un tercer eix entre Alcover, Valls i el Vendrell. Així mateix, es proposen actuacions per als moviments interns al Baix Penedès i d'accés al Priorat.

Tanmateix, també es preveuen importants actuacions a la xarxa d'alta capacitat com el reforç del corredor del Mediterrani (tercer carril de l'AP-7 i el DESDOBLAMENT DE L’N-340 EN A-7) i la creació de tres nous eixos: Tarragona-Montblanc (AUTOVIA A-27), Montblanc-Tàrrega (eix nord) i Montblanc-Igualada (C-37).

Per altra banda, es pretén crear un sistema de rodalies al Camp amb el principi d'acostar el tren a les dues grans ciutats. Mentre a Tarragona s'apostava per treure el tren de la façana marítima i soterrar-lo pel centre (proposant en una segona fase una variant que donés servei als barris de Ponent), a Reus també es proposava que fos subterrani pel centre i que a banda es construís una estació a Belissens per donar servei a l'hospital i al campus universitari PARC TECNOLÒGIC DEL CAMP. Altres actuacions eren la construcció d'un nou intercanviador al nord de Vila-seca ―amb trens regionals i el futur FAV mediterrani―, la creació d'un nou “mode de transport segregat” que uneixi Cambril i Reus passant per Salou, Port Aventura, l'estació intermodal i l'aeroport (es referia al projecte de TRAMVIA DEL CAMP però sense especificar el mode de transport) i la possibilitat d'utilitzar la via Reus-Roda per a viatgers.

Tres mesos d'aportacions
Després de la presentació de l'Avantprojecte, el DPTOP va obrir un període de consultes de tres mesos per tal de rebre les aportacions d'administracions, agents econòmics i entitats del Camp. Es tractava d'un procés habitual en els PTP i que constitueix un procés d'informació pública “no oficial”. I és que l'oficial s’hauria de fer a partir de l'aprovació inicial prevista per a la primavera del 2008. Per al secretari de Planificació, Oriol Nel•lo, era una mostra “de la voluntat de l'executiu d'arribar a un consens ampli”.

Entre altres accions es va presentar el document a les sis comarques. Precisament en una d'aquestes sessions els alcaldes del Baix Penedès es van queixar de la “marginació” que patien respecte del centre del Camp. Fins i tot es queixaven que en la presentació mateixa s'havia parlat un 90% de Tarragona, Reus i Valls i només un 10% de la comarca. Per una banda, reclamaven més infraestructures però per l'altre rebutjaven la “imposició” del Logis Penedès.

Des de la Conca de Barberà el Consell d'Alcaldes va decidir presentar un plec de propostes entre les quals es demanava continuar l'autovia A-27 fins a Lleida a través de les Borges Blanques, així com la inclusió de les quatre estacions de tren a la xarxa de rodalies del Camp. Així mateix, municipis de la Conca però també del Priorat i l'interior de l'Alt i el Baix Camp reclamaven que no es limités tant el creixement. En aquesta línia s'expressava el president regional d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Lluís Aragonès, que equiparava l'eix Tarragona-Reus-Valls a un Ferrocarril d'Alta Velocitat, mentre que considerava que “l'interior es movia a velocitat de rodalies”.

El Consell Comarcal de l'Alt Camp va aprovar un document en el qual es proposava millorar les connexions ferroviàries per a mercaderies, reforçar els eixos viaris Alcover-el Vendrell i Tarragona-Sarral, i permetre la creació de consorcis de municipis per a desenvolupar noves àrees industrials. També es demanava que Valls es constituís en una polaritat de primer nivell talment com Reus i Tarragona. Així mateix, la reserva de 800 ha de sòl de potencial estratègic generava controvèrsies entre els diversos partits i entitats.

Des de l'Ajuntament de Reus es proposava utilitzar els voltants de l'aeroport com a zona industrial i es demanava evitar el soterrament del tren a canvi de desplaçar-lo per tal de permetre el creixement cap a l'est. Finalment, demanaven que l'estació intermodal fos a l'aeroport ―on se situaria l'estació central del corredor del Mediterrani― i no pas a Vila-seca. Per la seva banda, des del consistori tarragoní es demanava una connexió ferroviària directa amb l'aeroport i l'estació del FAV ―i no fer transbordament a Vila-seca― i la creació d'una sortida de l'AP-7 entre Torredembarra i la capital del Tarragonès. Segons el tinent d'alcalde Xavier Tarrés (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), el Pla “no tenia prou en compte el municipi, ja que no el dotava d'infraestructures necessàries ni incorporava equipaments de caràcter supramunicipal”.

A nivell empresarial la Cambra de Comerç de Tarragona considerava necessari millorar les connexions entre l'estació del FAV i l'aeroport de Reus. Per la seva banda, la CEPTA prioritzava la creació immediata d'un servei de rodalies a partir de l'execució d'una variant a la plana de Picamoixons per configurar una anella ferroviària, el desenvolupament d'un sistema de metro lleuger entre Valls, l'estació del FAV i Tarragona, aprofitant el traçat de l'antiga N-240 i el desdoblament de la carretera entre Riudoms i Reus.

Finalment, organitzacions ambientalistes com el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) van adreçar un plec amb una seixantena d'aportacions entre les quals destacava la necessitat de preservar una anella verda formada per espais litorals, el pla de Santa Maria i l'Alió (l'espai afectat per la possible zona logística) i l'eix del Gaià. Així mateix demanaven replantejar infraestructures “innecessàries o insostenibles” com l'A-27 o la C-37.

Al desembre es va tancar el període de suggeriments a l'Avantprojecte. Tanmateix des de Política Territorial es va afirmar que igualment es recollirien propostes de cara a millorar el document. Per a la primavera de 2008 ese’ns preveia l’aprovació inicial.

Més informació
www.cepta.es
www.gencat.cat/ptop
www.gepec.cat
www.reus.cat
www.tarragona.cat

* L’Arboç, Cambrils, l’Espluga de Francolí, Salou, Santa Coloma de Queralt, Torredembarra, l’Hospitalet de l’Infant i Vila-seca.

** Alcover, la Bisbal del Penedès, les Borges del Camp, Calafell, Constantí, Cornudella de Montsant, Cunit, Mont-roig del Camp, el Morell, Perafort, el Pla de Santa Maria, Prades, Riudoms, Sarral, la Selva del Camp i Vila-rodona.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada