Diumenge 15 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA URBÀ DE GIRONA
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2007

S’inicien els treballs d’elaboració del Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona que apunta la necessitat d’impulsar la creació de més sòl industrial i logístic al voltant de les grans infraestructures, encara que no preveu crear més sòl urbanitzable residencial. Paral•lelament s’acorda que en una part de l’àmbit del Pla, els voltants de l’aeroport, s’avançaran els treballs en considerar que l’ordenació urbanística d’aquesta zona és prioritària.


Articles posteriors 2010

L’àrea funcional que es configura al voltant de la ciutat de Girona és un dels sistemes urbans més importants de Catalunya. Està format per un continu urbà estructurat al voltant de la trama urbana de la capital i de la qual formen part Girona, Salt, Sarrià de Ter, Fornells de la Selva, Sant Julià de Ramis i Vilablareix. A pocs quilòmetres d’aquesta àrea central se situa una primera corona de municipis que malgrat no formar part del continu urbà tenen unes relacions molt intenses en matèria de residència i de mercat laboral.

En el marc del Programa de planejament territorial (PPT), a començament de 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va enunciar que elaboraria el Pla director del sistema urbà de Girona (PDUSUG). Fou adjudicat per 239.610 € a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Xavier Canosa Urb. Arq. i Land Planificació i Projectes. L’àmbit del PDUSUG incloïa 14 municipis*, 12 de la comarca del Gironès i 2 de la Selva. De la comarca del Gironès quedaven fora els municipis situats al sud, més cohesionats a l’entorn de Cassà de la Selva i Llagostera, i també els situats a l’oest –com Canet d’Adri o Sant Martí de Llèmena– amb fortes relacions amb Girona però amb una base econòmica molt diferenciada pel fet de tenir un important caràcter rural. D’altra banda, el motiu per a incloure els dos municipis de la Selva fou, en el cas de Riudellots, la important especialització industrial i la presència d‘enllaços infaestructurals rellevants (inici de l’eix Transversal i sortida de l’autopista que connecta amb l’aeroport), i en el cas de Vilobí el fet que aculli una de les infraestructures més importants de les comarques gironines, l’aeroport de Girona-Costa Brava (per bé que compartida amb Vilablareix).

En total l’àmbit del PDUSUG té una superfície de 311 km2 i una població, el 2005, de 143.016 habitants, dels quals el 60,6% pertanyen al municipi de Girona i un 19,1% a Salt.

Avancen el pla de l’aeroport i s’inicien els treballs

El març de 2007 el DPTOP va acordar que avançaria l’ordenació urbanística d’una part de l’àmbit del PDUSUG, concretament els voltants de L’AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA, com a conseqüència de l’atracció que havia generat durant els últims anys i del creixement que havia registrat la zona que l’envolta. D’aquesta manera el Pla director urbanístic de l’aeroport de Girona havia d’iniciar els treballs i ser aprovat abans del PDUSUG, per bé que s’hi acabaria integrant un cop fos aprovat.

Mentrestant, els treballs d’elaboració del PDUSUG ja havien començat i el mes de setembre es va donar a conèixer el document d’objectius i estudis preliminars. Aquest feia especial èmfasi en la necessitat d’impulsar la creació de més sòl industrial al voltant de les grans infraestructures en considerar que el planejament local no cobria les expectatives previstes per a l’escenari temporal de 2026. Més en concret, el document establia la importància de potenciar zones industrials, logístiques i de serveis al voltant de l’aeroport, el FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT, L’AUTOPISTA AP-7 i l’AUTOVIA A-2.

En canvi, pel que fa al sòl urbanitzable residencial, s’assegurava que el planejament urbanístic dels 14 municipis podria absorbir la demanda de nous habitatges (comptant un increment de població d’unes 70.000 persones fins al 2026), de tal manera que no caldria crear nous sectors de sòl urbanitzable. D’altra banda, el pla es plantejava augmentar l’oferta d’habitatge protegit estenent al conjunt dels municipis del sistema urbà la condició que les reserves de sòl per a aquest tipus d’habitatge siguin les que fixa la llei com a mínimes per a capitals de comarca. D’aquesta manera es reconeixia que els 14 municipis formen part d’una mateixa realitat urbana.

Pel que fa a infraestructures el document d’objectius i criteris preveia estudiar la implantació d’un tramvia que connecti l’aeroport amb Flaçà passant per Girona. Així mateix recordava la manca d’aparcaments a la rodalia de la ciutat de Girona i analitzava la situació dels principals punts de la xarxa viària on hi ha una elevada sinistralitat, l’AP-7, l’N-II, la Gi-533 (de Girona a Sant Gregori) i l’N-141 (de Girona a Bescanó). També reconeixia que les propostes que generaven més rebuig en el territori eren el desdoblament de l’N-II i el vial de tren de mercaderies que, al seu pas per l’àrea urbana de Girona, es preveia que passessin per l’actual corredor de l’AP-7. L’Ajuntament de Sarrià de Ter reclamava que el desdoblament de l’N-II es fes per l’actual traçat de Sant Daniel i l’Ajuntament de Salt reclamava que si s’ampliava l’AP-7 es fes amb túnel. A més ambdós municipis s’oposaven al traçat del tren de mercaderies, que segons la proposta de la Generalitat seria una variant del futur FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA per a evitar el pas de les mercaderies per sota de la trama urbana de Girona.

Després de la presentació del document, diversos alcaldes van demanar crear una comissió de seguiment on es reunissin tots els municipis per a estudiar les propostes i realitzar suggeriments. Per al 2008 es preveia que continuessin els treballs d’elaboració del PDUSUG i del Pla director de l’aeroport de Girona.

Més informació
www.gencat.net/ptop

* Són Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix i Vilobí d’Onyar.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame