Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARCS SOLARS
Jordi Romero-Lengua - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2007

Durant el 2007 hi ha una gran afluència de peticions d’instal•lació de parcs solars fotovoltaics arreu del país. La Direcció General d’Arquitectura i Paisatge informa favorablement sobre 287 parcs solars amb una potència total de 92,4 MW, fet que suposa la pràctica totalitat dels 100 MW previstos pel Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 per a tot el període. D’altra banda, el Govern català prepara un decret de regulació de la ubicació d’aquestes instal•lacions amb l’objectiu de promoure les energies renovables i garantir alhora que el seu encaix en el territori sigui el més correcte possible des del punt de vista paisatgístic i ambiental.

Articles posteriors 2008

Les centrals o parcs solars són instal•lacions de grans dimensions que suporten panells fotovoltaics que capten l’energia solar i la transformen en energia elèctrica. La millora tecnològica d’aquests sistemes, la política de promoció de les energies renovables per part de l’Administració i les directrius internacionals en matèria de reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle va comportar un creixement força notable del nombre de projectes d’instal•lació de parcs solars fotovoltaics al nostre país: la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (DGAP) de la Generalitat va informar favorablement sobre 132 de les 134 peticions d’instal•lació de parcs fotovoltaics entre 2005 i 2006.

Urbanisme aprova una quarantena de plantes solars a Lleida

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va aprovar el 15 de febrer una vintena de projectes de plantes solars fotovoltaiques repartides per les comarques de les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Noguera i l’Alt Urgell. Aquestes plantes ocuparien unes 18 ha, amb prop de 500 plaques i una potència total de 4,7 MW.

El mes de juny, la CTUL també va aprovar la instal•lació de 19 plantes fotovoltaiques més en aquestes comarques. En aquest cas, les plantes tenien una potència total de 3,2 MW i ocupaven una superfície aproximada de 15,5 ha, majoritàriament relacionades amb explotacions agrícoles i ramaderes. D’aquestes noves plantes destacaven per dimensions i potència generada la planta de les Borges Blanques (les Garrigues), amb una potència d’1,2 MW i una superfície de 3 ha, el conjunt de Palau d’Anglesola (el Pla d’Urgell), amb 1,1 MW i quasi 6 ha, i la de Cervià de les Garrigues (les Garrigues), de 0,5 MW i 3 ha.

D’altra banda, l’Ajuntament de Maials (Segrià) va anunciar el mes de març que acolliria una de les plantes solars més grans de tota la província de Lleida. Aquesta planta, projectada per l’empresa Comsa, ocuparia unes 10 ha, amb més de 250 panells i una potència d’1,6 MW.

Per la seva part, l’Institut Català del Sòl (INCASOL) va anunciar a final d’octubre que havia adquirit unes 150 ha entre la Granadella (Garrigues) i Llardecans (Segrià) per instal•lar una central solar, i que buscava més terrenys a Catalunya per a instal•lar noves plantes. Aquesta instal•lació tindria una potència de 25 MW. L’INCASOL tenia previst presentar el projecte als ajuntaments a final de l’any i convocar concursos per a adjudicar parcel•les durant el primer semestre del 2008.

Nous parcs solars al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

El mes de maig, l’empresa Enerpal va iniciar a Reus (Baix Camp) les obres de construcció d’un parc solar en uns terrenys d’1 ha del Mas Martorell a tocar de la carretera de Montblanc, amb previsió de connectar-la a la xarxa a final de l’any 2007. Enerpal també pretenia construir una altra central solar de 6 ha a prop de l’AEROPORT DE REUS. La tramitació d’aquesta darrera, però, depenia del desenvolupament urbanístic dels terrenys on es volia construir.

D’altra banda, a principi de novembre el ple de l’Ajuntament de Vilalba dels Arcs (Terra Alta) va aprovar inicialment, i per unanimitat, l’avantprojecte per a instal•lar una planta solar fotovoltaica d’1,5 MW impulsada per l’empresa Energia Solar Fotovoltaica Terra Alta SL. Aquest parc solar, que seria el més gran de la comarca, s’afegiria a la resta de parcs fotovoltaics previstos a l’Ebre, com el que ja s’estava construint a la finca la Devesa de Flix (amb una potència superior a 8 MW) o els projectats a Sant Jaume d’Enveja (5 MW), Benissanet (3 MW), Ulldecona (2,8 MW), Aldover (1 MW), la Galera, la Sénia, Amposta i mas de Barberans (0,6 MW).

Per la seva part, el Consell Comarcal del Montsià va iniciar el concurs públic per a instal•lar un parc solar sobre una àrea clausurada de l’abocador de Mas de Barberans. Segons els responsables comarcals, es tractava d’una iniciativa pionera a Catalunya que permetria, a més de produir energia renovable, restaurar l’espai. La central solar ocuparia unes 7 ha i tindria una potència mínima d’1MW. L’empresa guanyadora tindria una concessió del terreny de 35 anys després dels quals hauria de procedir al desmantellament.

A final d’any l’Incasol va anunciar que havia adquirit 125 ha més de terreny, entre els municipis del Pla de Santa Maria i Alió (Alt Camp). La inversió global de l’INCASOL en els diferents parcs solars a Catalunya s’elevava a 5,7 MEUR i ocupava 275 ha de superfície. Els parcs estarien promoguts i explotats per empreses a través de contractes obtinguts per concurs públic i que s’allargarien durant tota la vida útil de les instal•lacions, que era d’uns 25 anys.

L’entitat ecologista GEPEC va mostrar el seu rebuig a aquesta iniciativa de l’INCASOL i va trametre a l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental de Tarragona un plec d’objeccions al pla especial que s’estava tramitant per transformar 340 ha de sòl agrícola i forestal públic en el parc solar fotovoltaic més gran de Catalunya. Els ecologistes proposaven la implantació de parcs solars de dimensions reduïdes –de menys de 2 MW– en sòl industrial, que serien factibles en diferents polígons de la comarca, a part del Pla de Santa Maria, com Alió, Valls o Vila-rodona.

Riudarenes encapçala la implantació de parcs solars a Girona
El mes de gener, va entrar en funcionament a Riudarenes (la Selva) el parc solar més gran de les comarques gironines. Aquest parc, promogut per l’empresa Productherm, ocupava unes 3 ha i tenia una potència total de 10 MW. La mateixa empresa va promoure la implantació d’un altre parc a Riudarenes, que tindria el doble de plaques, 12.000, i que estaria situat en uns terrenys molt propers al primer; només li calia rebre el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme i l’autorització per connectar-se a la xarxa elèctrica convencional.

D’altra banda, a final d’any l’empresa Prestige Group va posar en marxa a Capmany (Alt Empordà) un parc solar de 0,4 MW de potència en uns terrenys agrícoles de poc més d’1 ha. Aquest parc era el segon de posar-se en funcionament a les comarques gironines, conjuntament amb el de Riudarenes, tot i que hi havia 24 projectes de parcs solars en tramitació, segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH).

Barcelona aposta per l’energia solar
A principi d’any, l’Ajuntament de Barcelona va posar en funcionament 17 centrals fotovoltaiques en equipaments municipals de tots els districtes de la ciutat, fet que permetia ampliar fins a 35 el nombre de centrals solars de la xarxa municipal. Aquestes noves centrals s’ubicaven en centres públics amb gran afluència de visitants, com per exemple, l’Escola d’Adults de la Barceloneta, el Centre Cívic el Sortidor, el Centre Cultural Casa Elizalde, la biblioteca de Via Favència i la pèrgola del Bon Pastor.

El pla d’instal•lació d’aquestes centrals solars tenia tres grans objectius: estalviar energia, sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de les energies renovables i impulsar-ne l’ús. És per això que les plaques es van instal•lar en centres públics i, a més, disposaven d’un sistema de monitorizació per a consultar-ne el funcionament. Imma Mayol, tercera tinent d’alcalde, va recordar durant la presentació de la pèrgola de plaques fotovoltaiques del Bon Pastor que la posada en marxa de les centrals fotovoltaiques era una de les mesures previstes al Pla de millora energètica de Barcelona, aprovat el 2002, i també al Pla d’actuació municipal (PAM) per al període 2004-2007.

D’altra banda, la Fundació Terra va convocar el 12 de maig un acte per a presentar el projecte Ona Solar del mercat del Carmel, que havia impulsat en col•laboració amb l’Institut de Mercats de Barcelona. La Fundació Terra havia dissenyat el concepte d’Ona Solar aplicat a la construcció de centrals fotovoltaiques en ciutats amb la participació popular aprofitant el marc financer existent de recolzament a les energies renovables. L’objectiu d’aquesta iniciativa era implicar la societat en l’estalvi de combustibles fòssils i emissions de gasos hivernacle a través de la construcció d’una central fotovoltaica al sostre del mercat del Carmel, amb aportacions de particulars i veïns que anaven de 1.000 a 3.000 €.

A final d’any, la societat Fira 2000, creada per a la construcció del recinte firal de la Gran Via, va anunciar que invertiria 19,8 MEUR en la construcció d’una planta d’energia solar sobre les cobertes del recinte. Els panells ocuparien 16,5 ha de les cobertes de vuit pavellons, per la qual cosa es convertiria en la sisena explotació solar més gran del món instal•lada sobre cobertes, amb una potència total de 3,3 MW.

L’afluència dels parcs solars i la seva integració en el paisatge

Durant l’any 2007, la DGAP va informar favorablement un total de 287 peticions d’instal•lació de parcs solars amb una potència total de 92,4 MW. Aquests parcs representaven una superfície total de 383,3 ha i una mica més del 75% tenien una superfície inferior a 3 ha. Quant a la potència instal•lada, l’any 2007 es van superar amb escreix els 100 MW totals previstos pel Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 per a tot el període, ja que només amb aquest anys se n’havien informat favorablement 92,4 MW. Aquesta gran afluència de peticions d’instal•lació de parcs solars es devia a les excel•lents condicions econòmiques que establia la legislació en política de primes de l’activitat de producció d’energia elèctrica. Per a controlar aquesta situació, el Govern central va revisar a la baixa aquestes primes, tot i que aquest nou marc legislatiu no va entrar en vigor durant el 2007.

D’altra banda, el Govern català va anunciar a mitjan any que estava preparant un decret de regulació de la ubicació d’aquestes instal•lacions amb l’objectiu de promoure les energies renovables i garantir alhora que el seu encaix en el territori fos el més correcte possible des del punt de vista paisatgístic i ambiental. Segons la DGAP, les directrius de regulació anaven encaminades a promoure la instal•lació dels parcs solars en zones on la qualitat paisatgística fos baixa –en nusos de carretera, per exemple– o la visibilitat escassa.

Més informació
www.gencat.net/oge/tramits/regim_especial/parcs_solars/index.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada