Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PACTE NACIONAL PER A L'HABITATGE
Joffre López

Actualitzat a 31/12/2007

El 8 d’octubre 33 organitzacions i el Govern català signen al Palau de la Generalitat el Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016. El Pacte és un document que inclou gairebé 200 mesures concretes encaminades a fixar les directrius bàsiques que ha de seguir el conjunt del sector i la política d’habitatge durant els propers anys. En els annexos s’avancen algunes de les tasques compromeses.

La creació d’un pacte estratègic a mitjà termini entre els principals agents involucrats en el sector de l’habitatge* era una iniciativa sense cap mena de precedent a Catalunya i Espanya. El referent més proper era el Pacte national pour le logement de França, sancionat com a llei el juliol de 2006. El Pacte sorgí de la necessitat d’articular una resposta col•lectiva davant la crisi d’accessibilitat al mercat de l’habitatge, que afectava tant les llars existents com les previstes, el descens històric en la producció d’habitatges amb protecció oficial, les necessitats de millora i adequació del parc existent i el nou context econòmic i financer. Després d’elaborar cinc esborranys, s’arribà a consensuar un document estructurat en 5 reptes, 17 objectius i 180 mesures, detallant sempre els objectius per als períodes 2007-2010 i 2011-2016 i el cost econòmic de les actuacions. Cada repte representava un esforç per a oferir una resposta global i coherent a les principals problemàtiques residencials de la societat catalana.

Els cinc reptes
El primer repte era millorar l’accés a l’habitatge, especialment el de la població jove. Un cop quantificada una demanda de 240.000 llars que no podrien accedir a un habitatge estrictament per mitjà del mercat lliure i un dèficit inicial de 200.000 llars més, s’establí que caldria mobilitzar sòl per a 250.000 habitatges amb protecció oficial, construir 160.000 nous habitatges amb protecció oficial, posar al mercat de lloguer social 62.000 habitatges buits i concedir 140.000 subvencions directes per a la compra i el lloguer d’habitatges.

El segon repte se centrava en la millora de les condicions estructurals i d’habitabilitat de 300.000 habitatges ja existents. Els instruments previstos eren l’enfortiment dels ajuts inclosos en els plans de rehabilitació, potenciar les obres d’arranjament dels parcs públics i, en els casos més desfavorables, la substitució dels habitatges, en el marc del programa de remodelació de barris.

El tercer repte estava dedicat a dos col•lectius específics, la gent gran i les persones amb diversitat funcional. Els objectius específics que s’acordaren foren ampliar i convertir el sistema d’ajuts al pagament del lloguer en una prestació social, incrementar l’oferta d’habitatges de lloguer per a la gent gran i consolidar un major parc d’habitatges accessibles, emfasitzant la instal•lació d’ascensors i les línies d’ajuts per a l’adaptació i la mobilitat interior dels habitatges.

El quart repte procurava que les llars de menors de 65 anys i amb uns ingressos per sota de dues vegades i mitja l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) no tinguessin dificultats a l’hora d’assegurar el pagament dels seus habitatges. A més de l’Observatori de l’Hàbitat i la Segregació Urbana, organisme que ja preveia la LLEI DEL DRET A L’HABITATGE per, entre altres coses, vetllar per la detecció, el seguiment i la coordinació de les situacions d’assetjament immobiliari i els desnonaments, s’introduïa com a novetat la possibilitat d’establir mecanismes que garantissin el pagament dels préstecs hipotecaris ja formalitzats. Complementàriament, s’estipulava que una part de les subvencions per al pagament del lloguer i de la nova promoció d’habitatges protegits aniria adreçada a aquest col•lectiu.

El cinquè i darrer repte, considerant que a Catalunya hi havia 26.000 llars mal allotjades, és a dir, vivint al carrer, en infrahabitatges o en condicions d’amuntegament, preveia la construcció de 15.000 habitatges dotacionals i 8.000 habitatges més d’acollida.

Les xifres agregades dels cinc reptes suposaven un volum d’actuacions en matèria de política d’habitatge que no tenien res a veure amb les dels períodes anteriors: 800.000 fins a l’any 2016, de les quals 379.500 s’haurien de realitzar durant el primer quadrienni i 88.700 durant el primer any de vigència del Pacte. Les previsions eren que, en acabar l’any 2016, s’haguessin pogut atendre bona part de les necessitats d’habitatges amb dret a alguna modalitat de suport públic.

Els annexos
A banda de l’estricta enumeració d’objectius, recursos i compromisos, el Pacte incloïa també quatre annexos que avançaven part de la feina que s’havia de començar immediatament. El primer detallava les disponibilitats de sòl per a habitatge lliure i protegit de l’Institut Català del Sòl (INCASOL) fins al juny de 2007 i, alhora, les reserves per a habitatge protegit existents en els planejaments urbanístics aprovats des de l’any 2003, és a dir, tot just a partir de l’entrada en vigor de la LLEI D’URBANISME de 2002. El segon annex es comprometia a constituir una comissió de treball per a estudiar les propostes de modificació de la legislació tributària i fiscal que havien anat formulant els diversos agents durant la negociació del Pacte. El tercer annex iniciava la publicació periòdica d’un índex de referència sobre els costos de construcció de l’habitatge protegit, establint diferències segons el règim de producció, les zones geogràfiques de preus dels habitatges amb protecció oficial i tres escenaris possibles. El quart annex, preveient que la Llei pel dret a l’habitatge incorporaria el principi de solidaritat urbana, estipulava que, per a arribar a assolir l’any 2026 un estoc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials equivalent al 15% del parc principal en els municipis de més de 5.000 habitants i totes les capitals de comarca, seria necessari incrementar el parc social en 405.570 o 271.105 habitatges. La diferència entre aquestes dues alternatives depenia de la hipòtesi metodològica emprada: en el primer supòsit es consideraven únicament els habitatges de titularitat pública, mentre que en el segon s’hi afegien els habitatges de lloguer amb contractes anteriors a 1985 i els habitatges amb protecció oficial finalitzats entre 1992 i 2006 que no havien estat desqualificats.

El repartiment de tasques
Cadascun dels signants del Pacte assumia, en funció de llurs competències, diferents responsabilitats en l’execució de les mesures especificades: la Generalitat de Catalunya, liderar el desenvolupament del Pacte tot creant una comissió de seguiment i una comissió interdepartamental, facilitant la gestió del sòl i reforçant la política d’habitatge; els ajuntaments, planificar l’ús del sòl, vetllar pel compliment dels terminis urbanístics i constituir patrimonis públics de sòl i habitatge; les caixes d’estalvis, obrir una línia estable de préstecs preferencials per a l’adquisició de sòl, la promoció i l’adquisició d’habitatges protegits, millorar les hipoteques inverses per a la gent gran, participar en els programes d’avals de l’Administració pública i generar més finançament per a la xarxa d’habitatges d’inclusió; Les cooperatives d’habitatges, estudiar la viabilitat de nous models de gestió, participació i tinença dels habitatges socials; els promotors i constructors, accelerar el desenvolupament del sòl destinat a habitatge protegit i negociar a l’alça reserves superiors per a habitatge protegit a les legalment predeterminades; les associacions de veïns, assegurar la participació ciutadana; els notaris i registradors, supervisar les transmissions d’habitatges protegits i evitar les compravendes de locals com a habitatges; els administradors de finques i els agents de la propietat immobiliària, prestigiar el mercat de lloguer i donar a conèixer les noves normatives, els col•legis d’aparelladors i arquitectes, establir un sistema d’inspeccions tècniques d’edificis i un altre de control de les condicions d’habitabilitat. Pel que fa a les entitats sense ànim de lucre, el Pacte reconeixia i fomentava la seva tasca en l’acompanyament social a l’habitatge.

Una de les qüestions controvertides en l’elaboració del Pacte fou la quantificació i origen dels recursos econòmics que caldria mobilitzar. Dels 8.221 MEUR que finalment es computaren com a inversió global, el primer repte se n’emportava el 60%, el segon el 18%, el tercer el 10%, el quart el 9% i el cinquè el 3%. Segons les fonts de finançament, la Generalitat, per mitjà de la Secretaria d’Habitatge, l’empresa pública Administració, Promoció i Gestió SA (ADIGSA) i l’INCASOL, n’assumia la major responsabilitat, el 81% del total. El 19% restant es distribuïa entre el Ministeri de l’Habitatge (13%) i l’aportació d’operadors socials (6%).

Les primeres passes
El primer esborrany del Pacte fou presentat a mitjan mes de maig. Gairebé cinc mesos més tard, el 8 d’octubre, se’n formalitzà la signatura de la versió definitiva en un acte extraordinari celebrat a la Sala Sant Jordi del Palau de la Generalitat que reuní a representants de les 33 organitzacions involucrades. Totes les forces polítiques presents en el Parlament aprovaren el text, llevat de Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular de Catalunya (PPC). En ambós casos, la negativa fou justificada pel rebuig a l’article sobre l’expropiació dels habitatges desocupats que recollia el Projecte de Llei del dret a l’habitatge, que en aquells moments s’estava negociant de manera paral•lela.

Atès que el Pacte obligava a multiplicar els esforços a l’hora de promoure habitatges protegits, tot just una setmana després de la signatura del Pacte sortia a la llum el DECRET LLEI 1/2007 DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA. La principal aportació del primer decret aprovat pel nou Govern de la Generalitat era la creació de les àrees residencials estratègiques (ARE), una figura urbanística dissenyada per a agilitar els tràmits de preparació de sòl i ampliar les reserves destinades a habitatges protegits. Una vegada esbossada la primera proposta, es considerà que els barris amb un ARE sumarien aproximadament 50.000 habitatges socials.

Més informació

www.legifrance.gouv.fr
www.mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/habitatge/Pacte_Nacional_2007_2016.jsp

* Partits polítics, Govern, promotors, administradors de finques, constructors, sindicats, entitats financeres, cooperatives, entitats sense ànim de lucre, associacions de veïns, organització de consumidors, etc.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame