Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DEL SÒL
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2007

L’any 2007, el Congrés de Diputats de les Corts espanyoles aprova la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl. Des de final del 2006 fins a mitjans del 2007, la Proposta de llei segueix els tràmits parlamentaris fins que, el maig del 2007, el Congrés l’aprova definitivament amb el suport de tots els grups polítics menys el Partit Popular. Aquest partit decideix presentar un recurs d’inconstitucionalitat, ja que en considera inacceptable la redacció del títol III, sobre valoracions, perquè, a parer seu, el fet que els terrenys no urbans es valorin sense tenir en compte les expectatives urbanístiques perjudica greument els propietaris rurals.


Antecedents 2006

Des del maig del 2006 i durant la primera meitat del 2007, l’Avantprojecte de la llei del sòl va seguir els tràmits parlamentaris necessaris per a la seva aprovació definitiva. Aquest Avantprojecte va ser aprovat pel Consell de Ministres del Govern espanyol del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) el juliol del 2006 i havia de substituir la Llei del règim del sòl i valoracions de l’any 1998, que s’havia aprovat durant el govern del Partit Popular (PP).

El novembre del 2006, el Congrés dels Diputats va començar a discutir la proposta de Llei del sòl. El text estava format per cinc títols i tenia quatre objectius bàsics: garantir sòl per a habitatge protegit; garantir un desenvolupament territorial i urbà sostenible; combatre l’especulació i augmentar la transparència i la participació ciutadana. De manera sintètica, es pot dir que el primer objectiu s’hauria d’assolir amb l’obligació de reservar un 25% de sòl per habitatge protegit en els nous sectors residencials per tal que els promotors immobiliaris i els ajuntaments disposessin d’un estoc per a construir aquest tipus de parc. El segon objectiu s’hauria d’aconseguir amb la recuperació de la classificació del sòl com a urbanitzable, l’únic que, un cop delimitat, seria apte per a urbanitzar. Per a combatre l’especulació, el Govern proposava establir un nou règim de valoracions a partir de la situació real del sòl i no per les expectatives assignades per la pràctica urbanística. I finalment, per a millorar la transparència es feien un seguit de propostes per a optimitzar la informació pública i de publicitat sobre el patrimoni dels càrrecs electes, entre altres.

En la discussió al Congrés, el Projecte de llei va tenir el suport del PSOE, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i d’Izquierda Unida (IU)-Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), que van presentar esmenes per a canviar alguns punts de l’articulat. En canvi, va rebre esmenes a la totalitat per part del PP, Convergència i Unió (CiU) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), si bé aquest últim la va acabar retirant.

La tramitació parlamentària i aprovació
El març del 2007, el Congrés dels Diputats va deixar el text aprovat per tal que continués els tràmits cap el Senat, del qual va sortir aprovat un mes més tard. El nou text, amb esmenes introduïdes per aquesta Cambra, va tornar al Congrés per a la seva aprovació definitiva. Per tal de donar rellevància al text legislatiu, va ser el mateix president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, qui el va presentar. La Llei va ser aprovada amb el suport de tots els grups parlamentaris menys el del PP, que va votar sistemàticament en contra en les votacions de les dues cambres legislatives.

Es pot destacar com a fet significatiu que, en els diferents tràmits parlamentaris, els grups d’ERC i IU-ICV van aconseguir augmentar la reserva de sòl per habitatge protegit fins al 30%; que el PSOE va poder introduir la possibilitat de revisar actuacions urbanístiques que comportessin un increment de la població municipal superior al 20%, i que CiU, finalment, va retirar la seva esmena a la totalitat.

La nova Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl, va entrar en vigor el juliol d’aquell any i va suposar fer efectius supòsits urbanístics diferents dels que emanaven de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim de sòl i valoracions. En el cas de Catalunya, l’aprovació de llei espanyola obligava a modificar l’ordenament jurídic urbanístic català, és a dir, el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i el Reglament 305/2006 de la LLEI D’URBANISME, inspirat en la legislació espanyola de 1998. Es per això que el Govern de la Generalitat va aprovar el DECRET LLEI 1/2007, DE 16 D’OCTUBRE, DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA que ajusta les dues normes autonòmiques a la norma estatal.

Veus crítiques amb la nova Llei del sòl
Al llarg de tota la tramitació parlamentària, el PP va centrar fonamentalment les seves crítiques a la Llei en el títol III, sobre valoracions. A parer seu, valorar el sòl sense tenir en compte l’expectativa urbanística implicava només un abaratiment de les expropiacions que no frenaria ni l’especulació ni la corrupció. A més, creia que les expropiacions als agricultors serien injustes perquè fixar els preus a partir de la situació real del sòl rural i no de les expectatives urbanístiques perjudicarien a la baixa els propietaris de sòl rural.

L’agost del 2007, Gabriel Elorriaga, secretari executiu de comunicació del PP, va anunciar que el seu partit presentava un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei que va ser admès a tràmit pel Tribunal Constitucional. Una de les justificacions esgrimides per a la presentació d’aquest recurs va ser que el seu partit “volia defensar les associacions agràries que estaven en contra del sistema d’expropiació fixat per la Llei”.

Per altra banda, l’Associació de Promotors Madrilenys (ASPRIMA) va manifestar que, segons creien, si els terrenys reduïen el seu valor això podria comportar que els préstecs concedits per les entitats bancàries no fossin suficients per a finançar una obra residencial nova, ja que el sòl només tindria valor segons el que era fins en aquell moment i no del que seria després de la seva urbanització. Si els finançadors només valoraven el sòl sense les expectatives urbanístiques, els constructors disposarien de menys finançament, ja que el valor del sòl sense perspectives urbanístiques era, en general, baix.

Més informació
www.mviv.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame