Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DEBAT SOBRE LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA
Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

L'any 2007 es fan tres reunions de la comissió bilateral Estat–Generalitat encarregada de desplegar el nou Estatut: abordar els traspassos de competències i el càlcul de les inversions. Dos dels principals elements de debat són la gestió dels aeroports i la transferència de Rodalies. En el primer cas, tan sols es posa en marxa la ponència per redactar la proposta de transferència de les instal•lacions de Girona, Reus i Sabadell, mentre que en el segon el president del Govern espanyol promet que es farà el gener de 2008. Tanmateix, l'any s’acaba a l'espera de celebrar una nova reunió bilateral i amb la percepció que la qüestió de Rodalies s'allargaria.

Antecedents 2006

Articles posteriors 2009

El 25 de febrer es va constituir la comissió bilateral Estat–Generalitat per a desplegar el nou ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA. Concretament aquesta comissió té com a objectius tractar els traspassos de competències i abordar el càlcul de les inversions per al Principat. A banda d'aquesta comissió, hi havia dues subcomissions previstes: afers econòmics (ja creada) i d'infraestructures (pendent). El ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla (Partido Socialista Obrero Español, PSOE) va manifestar l'endemà de la primera reunió de la bilateral que es mostrava disposat a abordar el traspàs i les inversions al servei de RODALIES en la següent trobada de la comissió. Sevilla responia d'aquesta manera al conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura (Iniciativa per Catalunya–Verds, ICV), que havia demanat tractar “específicament” les “infraestructures de l'Estat a Catalunya” en la segona reunió de la bilateral que es podria celebrar abans del 15 d'abril. Tanmateix, el Govern català no volia esperar fins a aquesta data per abordar solucions als problemes que registraven els serveis de Renfe. En aquest sentit Saura proposava que en la reunió ja s'hi dugués “un diagnòstic comú” en relació “amb els problemes, les inversions i les competències”.

Respecte a la subcomissió d'infraestructures, el Govern català en va nomenar el 20 de març els seus representants, encapçalats pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC); el conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) Francesc Baltasar (ICV), i Joan Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), conseller de Governació i Administracions Públiques (DGAP). La comissió mixta d'infraestructures havia de desplegar les inversions previstes a l'Estatut sobre aquesta matèria, que preveia ―en la disposició addicional tercera― que la inversió de l'Estat al Principat per als propers set anys s'havia d'equiparar a l'aportació catalana al Producte Interior Brut (PIB) espanyol.

El traspàs de Rodalies ajornat
El 3 d'abril el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va marcar les prioritats del Govern a traspassar la gestió de Rodalies i els aeroports, i es va centrar primer en la xarxa secundària (GIRONA, REUS i SABADELL) per abordar després la gestió del PRAT DE LLOBREGAT. Carod esperava que Rodalies i els aeroports secundaris es traspassessin per la “via ràpida” i que es poguessin completar abans de finalitzar el 2007.

El 16 d'abril es produïa la segona reunió de la bilateral en la qual es va iniciar el procés de transferència d'aeroports secundaris i ordenació del litoral, però no pas de Rodalies. En aquest sentit es va aprovar la creació d'una ponència per tal d'elaborar una proposta de desclassificació dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell com a interès general.

Malgrat que es va decidir posposar l'estudi del traspàs de Rodalies, sí que es va crear un grup de treball per a analitzar l'estat de les inversions pendents i posar les bases per a l'obertura de la ponència de traspàs. Precisament les inversions era l'element que frenava la transferència, tal com van reconèixer el conseller Saura i el ministre Sevilla. Fonts de Presidència van indicar que José Montilla (PSC) preferia esperar dos mesos i tenir un compromís de garantia de les inversions econòmiques, del personal i de la gestió.

A final de mes, el Congrés de Diputats aprovava una moció d'ICV ―transaccionada amb ERC i el PSOE― per tal que es constituís la ponència per a transferir les Rodalies en la reunió següent de la comissió bilateral. La diputada del PSC, Teresa Cunillera, ho valorava positivament i assenyalava que aquella “era la manera de treballar, a partir de l'acord entre governs”.

El 18 de juny el conseller Joan Saura va anunciar que la reunió següent de la comissió bilateral es preveia per al dia 17 de juliol. En aquella reunió el conseller de Relacions Institucionals veia imprescindible que “s'obrís formalment la ponència de Rodalies” i que quedés clar “un horitzó temporal per al seu traspàs”. Així mateix afegia que el Govern esperava que es concretessin les ponències en marxa i que es tirés endavant la proposta de consorci per a gestionar l'aeroport del Prat. Altrament, feia balanç del desplegament en el primer aniversari del referèndum de l'Estatut i considerava que “les coses anaven bé, però que haurien d'anar molt millor”.

Al cap de dos dies el Govern espanyol va anunciar que presentaria una proposta per a la gestió dels aeroports secundaris abans de la reunió de la bilateral del 17 de juliol. Des del Govern català, el president José Montilla recordava que la Generalitat volia un paper “determinant” en la gestió del Prat. D'aquesta manera ratificava les paraules del secretari per a la Mobilitat Manel Nadal (PSC) que davant dels empresaris catalans havia afirmat que en la negociació “s'havien perdut en reclamar insistentment el 51% de pes en el consorci” quan el que comptava era que no es poguessin prendre decisions importants ―nomenament del director, definició d'estratègia econòmica o l'establiment de tarifes i del personal― sense el vot de la Generalitat. Nadal afegia que l'aposta del Govern era per un model mixt públic-privat (predominant a Europa). Finalment reclamava que a la reunió del 17 de juliol es creés la ponència per a procedir a la desclassificació dels tres aeroports secundaris com a camí per a la “transferència pura i dura”, que era “allò que volia la Generalitat”, afirmava Nadal. Per al secretari per a la Mobilitat, els “tres eren molt millorables” i al mateix temps advertia a l'Estat que havia de mantenir les inversions engegades a Reus per valor de 200 MEUR.

Compromís de Zapatero
En el marc del debat de política general celebrat a començament de juliol al Congrés dels Diputats, el president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) es va comprometre a fer efectiu el traspàs de Rodalies el gener de 2008. Tot plegat a partir d'una interpel•lació del diputat de Convergència i Unió (CiU), Josep Antoni Duran i Lleida, que, posteriorment, declarava que “es tractava de la primera transferència important i s'assolia gràcies al treball de Convergència i Unió”.

El fet que l'anunci de Zapatero fos fruit d'una interpel•lació parlamentària del principal partit de l'oposició al Parlament de Catalunya va provocar una certa polèmica. En aquest sentit, Joan Saura remarcava que realment era fruit de les converses entre governs i recordava que el mateix president José Montilla ja havia anunciat una setmana abans que “s'estava en la bona línia”. El conseller de Relacions Institucionals també va advertir de la “complexitat del traspàs” i va exigir-ne les inversions necessàries per tal que “no esdevingués un llast per a la Generalitat”.

Tanmateix, en la resolució aprovada al Congrés no es va fer cap tipus de referència a la xarxa de serveis regionals de Renfe. La voluntat del Govern català era, tal com va afirmar el conseller del DPTOP Joaquim Nadal, primer encaminar el traspàs de Rodalies i posteriorment incorporar-hi les competències en regionals en “el mateix paquet”.

Finalment, el 17 de juliol es va produir la tercera reunió de la comissió bilateral que es va saldar amb acords de traspàs de competències menors, la creació de la ponència per a estudiar el traspàs de Rodalies ―anunci que Zapatero ja havia fet al Congrés― i cap referència a la desclassificació dels aeroports secundaris. Així mateix, tot i l'anunci d'ERC, tampoc no es va parlar de peatges.

Aquests resultats discrets van provocar que José Montilla afirmés que “les coses podrien anar millor”, tot i valorar positivament la reunió; en contraposició, però, el portaveu parlamentari de CiU, Felip Puig es mostrava “profundament decebut” pel “ritme lent que Zapatero imposa en el desenvolupament de l'Estatut”. Per la seva banda, el president del Partit Popular de Catalunya (PPC), Josep Piqué, qualificava la reunió de “gran operació de propaganda” i de “tufillo electoralista”, ja que a la pràctica no s'havia acordat cap traspàs important. Dies després, el conseller del DGAP, Joan Puigcercós, advertia que “el Govern no acceptaria el traspàs de Rodalies sense la inversió” i que la reunió clau de la bilateral seria la següent, perquè s’abordaria “el tema dels aeroports i els rescats dels peatges sobre la taula”.

A començament de setembre continuaven els treballs sectorials relacionats amb el desplegament de l'Estatut en matèria d'infraestructures i les inversions derivades. En aquest sentit, el grup de treball dedicat a negociar la metodologia de càlcul de les inversions ―en funció de la disposició addicional tercera―no havia arribat a cap acord. El mateix conseller Nadal declarava el 6 de setembre que “temia que l'Estat volgués regatejar”.

Per altra banda, la ponència que tractava el traspàs de Rodalies ―on, a banda del Ministeri de Foment (MIFO) i el DPTOP, hi participava l'Ajuntament de Barcelona― va acordar que la proposta estaria llesta abans de la bilateral prevista per al 10 de desembre ―la quarta de l'any― per tal de fer possible la promesa de Zapatero de fer efectiva la transferència el gener de 2008.

Situació insostenible

Les incidències en la xarxa de Rodalies ―que havien estat contínues al llarg de l'any― van viure un punt clau amb els esvorancs que es van produir en l'excavació del túnel per al FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV) a Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) els dies 15, 17 i 20 d'octubre. Aquestes incidències van provocar el tall total de les línies de Rodalies 2 i 10, de la línia Llobregat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i parcialment dels serveis de mitjana i llarga distància de Renfe.

El 9 de novembre, en resposta a una situació que havia esdevingut insostenible, la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) va convocar una manifestació per al dia 1 de desembre contra el caos ferroviari. Després d'una manifestació massiva, el mes de febrer de 2006 la PDD tornava al carrer per protestar contra la “deixadesa i el menyspreu” de l'Estat espanyol i el dret a decidir en infraestructures per part del poble català.

La marxa va reunir entre 200.000 i 700.000 persones segons fonts del comandament conjunt de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana i dels organitzadors, respectivament. Darrere el lema “Som una nació i diem prou”, va rebre el suport de més de 200 entitats, partits polítics com ERC, ICV, CiU i les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) i unes 500 personalitat del món artístic, cultural i esportiu. També hi va destacar la presència dels expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol (CiU) i Pasqual Maragall.

El PSC, partit que no va participar a la mobilització, va subratllar “la hipocresia que representava la presència de CiU a la marxa per la seva responsabilitat en el caos de les infraestructures”. Per la seva banda, el conseller Joaquim Nadal considerava que el fet més important del dia era el restabliment del servei de Rodalies que, justament, havia coincidit amb la manifestació. Tot i això reclamava “un pas endavant de l'Estat per comprometre's amb Catalunya”.

La data de la quarta bilateral
Després de la manifestació de l'1 de desembre, el centre d'atenció es va desplaçar vers la data de celebració de la quarta reunió de la comissió bilateral. Malgrat que a priori estava programada per als volts del 10 de desembre, va passar aquesta data sense cap tipus de notícia. Tanmateix, el 14 de desembre la vicepresidenta del Govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, afirmava que “no hi havia motius d'alarma” i que se celebraria segurament el 27 de desembre. En canvi, el conseller de Relacions Institucionals mostrava el seu escepticisme en afirmar que “les negociacions havien esdevingut més lentes i difícils i que la Generalitat només acceptaria la convocatòria si hi havia garanties d'obtenir-ne resultats”. Quatre dies més tard, Joan Puigcercós ―en condició de portaveu del Govern― augmentava el to de les crítiques i advertia que la reunió de la bilateral “estava marcada per llei” i que si no se celebrava seria un “incompliment greu” per part de l'Estat. Descartava que se celebrés el 27 de desembre i fixava el 14 de gener ―data de dissolució de les Corts espanyoles― com a termini màxim.

Després de dies d'especulacions, el 28 de desembre es va anunciar que la bilateral se celebraria el 10 de gener a la seu del Ministeri d'Administracions Públiques a Madrid i que estaria presidida per la ministra Elena Salgado. A banda d’això, dos dies abans es constituiria la subcomissió d'infraestructures i finançaments, encarregada d'analitzar i elaborar una proposta de compliment de la disposició addicional tercera.

L'any es tancava amb la convocatòria de la bilateral però amb la percepció que el traspàs de Rodalies no es concretaria el mes de gener, tal com havia promès Rodríguez Zapatero. Així mateix, calia tenir en compte l'escenari electoral, amb la convocatòria d'eleccions generals per al març de 2008.

Més informació
www.ciu.cat
www.decideixodecidir.cat
www.gencat.cat/ptop
www.map.es
www.mifo.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati