Diumenge 15 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSVASAMENT DE LA CONCA DEL TER A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2008

La sequera extrema que afecta Catalunya des de la tardor del 2006 s’allarga fins a la primavera de 2008. A començament del 2008 es decreta a la conca del Ter la fase d’excepcionalitat 2 per extremar les mesures d’estalvi. Mentrestant s’aguditza el debat sobre el transvasament del riu cap a l’AMB i els regants del Baix Ter intensifiquen les seves mobilitzacions. Protestes que tenen el seu punt àlgid amb una manifestació a Girona amb més de 2.000 assistents. Les pluges d’abril i maig permeten salvar la campanya de reg però no eviten que es mantingui l’incompliment del cabal ecològic ni de la Llei del transvasament. Per aquest motiu la Plataforma del Ter denuncia l’ACA.


Entre la tardor del 2006 i la primavera del 2008 es va produir a Catalunya la “pitjor sequera de la darrera dècada”, segons el conseller de Medi Ambient (DMAH), Francesc Baltasar (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV). La situació va provocar que a la primavera del 2007 es decretés el nivell d’excepcionalitat 1 del Decret de sequera a la conca del Ter. Amb aquest context es va aguditzar el debat sobre el transvasament de 8 m3/s del riu cap a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB). Institucions, partits, entitats i regants demanaven que es complissin les xifres del Pla sectorial de cabals de manteniment (PSCM) o, si més no, la Llei aprovada el 1959 que obligava a deixar 3 m3/s al riu.

La situació s’agreuja
L’inici del 2008 no va portar pluges i el 4 de febrer l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va activar la fase 2 d’excepcionalitat a la conca del Ter. Aquest fet suposava extremar les mesures d’estalvi prohibint el reg de jardins i zones verdes, piscines, neteja de carrers i fonts (ABASTAMENT D’AIGUA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. SEQUERA).

Amb aquesta situació les set comunitats de regants del Baix Ter van denunciar a final de febrer que l’ACA només els garantia un 10% de l’aigua necessària per a la campanya estival. Per aquest motiu van anunciar tractorades tot coincidint amb l’inici de la campanya electoral espanyola. Precisament en un acte de campanya, amb electes i representants del sector agrari, el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Joaquim Llena (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), no va dubtar a afirmar que “primer era l’aigua per beure”. Tot i això va recordar que les polítiques de modernització dels regadius que impulsava el Govern permetrien estalviar entre un 40 i un 50% dels recursos hídrics.

A principi de març els regants van convocar dues tractorades a Torroella de Montgrí i Verges (el Baix Empordà). El seu portaveu, Narcís Illa, afirmava que “no podien permetre ni un dia més que s’esgotés l’aigua del riu a causa d’un transvasament brutal cap a Barcelona”. Al cap d’un mes, “i després que l’administració no donés cap resposta mínimament satisfactòria” segons els regants, la mobilització es va repetir a l’embassament del Pasteral, a la Cellera de Ter (la Selva), al punt on es produeix la captació del transvasament. “Dels 12 m3/s que passen per aquí, se n’enduen 8, 9 i a vegades 10 cap a Barcelona”, va afirmar Illa. El portaveu dels regants del Baix Ter ho comparava amb el cas de l’Ebre “on hi passen 450 m3/s” i del qual “els polítics d’aquest país no han estat capaços de tocar ni una gota”. Consideraven que les pèrdues en el sector podien arribar fins als 200 MEUR.

Alternatives a la manca d’aigua
A començament de març l’ACA va anunciar que estudiava el projecte per fer arribar aigua regenerada als regants del Baix Ter. Concretament es tractaria de 200 l/s de la depuradora de l’Escala cap a la comunitat de la presa de Colomers i 300 l/s de la de Palamós pels regants de Pals. En el primer cas s’hi podria afegir 100 l/s procedents de la depuradora de Torroella-l’Estartit. Les obres permetrien garantir el 10% de l’aigua que l’Agència havia promès als regants de cara a l’estiu..

Per altra banda, el mes d’abril es feia públic l’estudi L’aigua, un fre al desenvolupament elaborat per Josep Alabern, president de la demarcació de la Catalunya Central del Col•legi d’Enginyers Industrials. El document afirmava que el retorn del cabal del Ter no es podria dur a terme sense transvasaments, especialment per connectar l’Ebre (TRANSVASAMENT DEL CONSORCI D’AIGÜES DE TARRAGONA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA) amb les conques internes. Per Alabern no eren suficients ni les dessalinitzadores ni les mesures d’estalvi.

Malgrat les pluges, especialment a les capçaleres de les conques internes, de final d’abril i principi de maig, el cabal del Ter al seu pas per Girona no parava de disminuir. El mínim històric es va produir el dimecres 7 de maig amb 0,47 m3/s, quantitat molt per sota tant del que marcava el PSCM (5,98) com la Llei del transvasament (3,0).

Els regants continuen les protestes
El 24 de maig el president de la Generalitat, José Montilla (PSC), va visitar l’Ajuntament de Torroella de Montgrí on es va reunir amb representants dels regants. A l’exterior més de 200 persones van protestar, convocats per la Unió de Pagesos (UP), per la manca d’aigua. La mobilització es va saldar amb nou ferits lleus –cinc pagesos, tres mossos i una periodista– i tres denúncies per agressions. El conseller Francesc Baltasar va qualificar els incidents “d’incomprensibles” i va explicar que es negociava per assolir un acord de cara a la campanya estival. L’alcalde de Torroella, Joan Margall (Unitat i Progrés Municipal, UPM), valorava la trobada positivament: “El president ara és plenament conscient de la problemàtica del Baix Ter”.

Dies després els representants del Consorci Alba-Ter –ens que agrupa cinc consells comarcals i 46 municipis de la conca– van comparèixer al Parlament per denunciar la situació del riu. El president del Consorci i alcalde de Celrà, Francesc Camps (Entesa per Celrà, ExC), va recordar que la llei s’incomplia i que no es preservaven les necessitats de la conca. Per Camps calia reduir a la meitat el cabal extret en sis anys i la totalitat en dotze. El diputat de Convergència i Unió (CiU), Ramon Espadaler, va afirmar que “el Ter havia deixat de ser solidari per passar al terreny de la presa de pèl”. Per Jordi Terrades, del PSC, “el govern havia d’abordar com es retornava cabal al Ter”, mentre que Pere Vigo, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va considerar el cas “com un espoli hídric històric, sense cap compensació”. Per la seva banda, Daniel Pi (ICV) va recordar que el conseller Baltasar es va comprometre a retornar cabal, situació que va qualificar de “deute pendent des de l’època franquista”.

El Ter deixa l’excepcionalitat 2
Els darrers dies de maig van ser extremament plujosos. D’aquesta manera el 3 de juny el Govern va modificar la situació de la conca del Ter que va passar d’excepcionalitat 2 a 1. Unes pluges que van permetre salvar la collita d’arròs, ja que els camps es van inundar de manera natural. Per altra banda, la Comissió de Desembassament va aprovar garantir 45 hm3 d’aigua per a la campanya estival. El portaveu de la comunitat de regants de la presa de Colomers, Jordi Aulet, va recordar que, tot i la mesura, no es complia la Llei del 1959.

Al cap de deu dies, la Plataforma pel Ter –amb el suport de la Cambra de Comerç, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), la Diputació de Girona i l’Ajuntament gironí– va convocar una manifestació per demanar “la fi de l’agonia del riu”. Més de 2.000 persones van participar en la mobilització per exigir el retorn de l’aigua. L’actor Joan Massotkleiner va llegir el manifest en el qual s’assenyalava “el transvasament com a causa estructural de la crisi ecològica que pateix el Ter”. El diputat de Medi Ambient de la Diputació, Josep Maria Rufí (ERC), va demanar una “calendarització” del retorn mentre que el president de la Plataforma, Francesc Camps, va explicar que estudiaven presentar un recurs contenciós administratiu per l’incompliment de la Llei del 1959. A començament del juliol CiU va presentar al Parlament una proposta per tal que la Generalitat derogués la Llei i en redactés una de nova que establís el cabal ecològic mínim i compensacions per als regants.

Més cabal i més aigua regenerada
La Plataforma del Ter va presentar el darrer dia de juliol el contenciós contra l’ACA per incomplir la Llei del 1959. Al cap de pocs dies Francesc Baltasar va anunciar que el cabal del Ter a Torroella seria el 2009 de 2 m3/s, el doble que l’actual. La notícia no va satisfer els regants que consideraven que el mínim s’hauria de situar en 4 m3/s.

Precisament les comunitats de la presa de Colomers i del molí de Pals van firmar a començament d’agost amb el DMAH i el DAR els convenis per modernitzar els canals i poder estalviar un 10% dels 40 hm3 que utilitzen cada any. Dies després també es donava llum verd a noves actuacions per aprofitar aigua regenerada de les depuradores de Girona i l’Escala per les comunitats de Vinyals, Cervià - Sant Jordi - Colomers i del reg Sentmenat. Els projectes tenien un cost de 14 i 5,8 MEUR, respectivament.

El mes d’octubre la Comissió de Desembassament va aprovar augmentar el cabal fins als 2 m3/s. Dies després l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona considerava “incomprensible” que l’ACA incomplís el PSCM malgrat les elevades precipitacions. El Consorci Alba-Ter, per la seva banda, demanava que no s’aixequés la fase d’excepcionalitat 1, ja que no “seria lògic utilitzar l’aigua del Ter per omplir piscines i no per mantenir el cabal ecològic”.

A final de novembre, el director de Planificació de l’ACA, Gabriel Borràs, anunciava a Girona que el Ter podria tenir un cabal de 5 m3/s en cinc anys i que el mes de gener presentarien la “calendarització”. Per Francesc Camps es tractava d’una “promesa per sortir del pas”. En aquelles mateixes dates el DAR anunciava una inversió de 60 MEUR en deu anys per modernitzar els canals que reguen 9.000 ha de quasi 4.000 explotacions del Baix Ter.

L’any finalitzava amb l’increment del cabal per sota dels embassaments fins a 3 m3/s. La mesura arribava amb Sau al 58% de la seva capacitat i Susqueda al 77%. Tot i així continuava vigent l’excepcionalitat 1 del Decret de sequera.

Més informació
observatoridelter.blogspot.com
www.albater.org
www.gencat.cat/aca
www.plataformadelter.blogspot.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame