Diumenge 15 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L'EBRE
Marc Sogues

Actualitzat a 31/12/2008

A mitjan octubre, el DPTOP treu a informació pública l’Avantprojecte del pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre. El Pla, que substitueix el que es va aprovar el 2001, protegeix els espais naturals, alhora que aposta per concentrar el creixement urbanístic en els principals nuclis de la zona litoral i prelitoral. També promou la creació d’àrees per a activitats logístiques i en preveu la connexió amb les infraestructures viàries i ferroviàries, així com amb el port d’Alcanar.


Articles posteriors 2010

Dels set àmbits territorials definits al Pla territorial general de Catalunya (PTGC), el més meridional del país és el de les Terres de l’Ebre, que integra les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Amb una extensió total 3.300 km2, és el segon àmbit més petit del país i a final del 2007 tenia una població de més de 182.000 habitants. Els principals assentaments urbans es localitzen a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, que concentren el 64% de la població, el 18% de la qual viu a Tortosa.*

El territori de les Terres de l’Ebre es caracteritza per la presència del riu Ebre, que travessa l’àmbit en direcció sud-est i que forma una extensa zona deltaica a la seva desembocadura, i per la cadena muntanyosa paral•lela a la línia de costa que s’estén entre Beseit i el massís del Montsant. L’àmbit inclou nombrosos espais subjectes a protecció pel seu interès natural, entre els quals dos parcs naturals (els Ports i el Delta de l’Ebre), vint espais inclosos al PEIN, quinze que formen part de la XARXA NATURA 2000 i diverses zones incloses a l’inventari de zones humides.

A final del 1996 el Govern de Convergència i Unió (CiU) va acordar l’elaboració del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre (PTPTE) i el va aprovar definitivament a mitjan juliol del 2001, convertint-lo en el primer pla territorial parcial aprovat a Catalunya. El seguiment de l’execució del Pla es va encarregar a l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE).

Una nova proposta de PTPTE
Aviat, però, es va palesar la necessitat de revisar el Pla, principalment per tres motius: el primer, que l’horitzó demogràfic del Pla —182.000 habitants per a l’any 2016— ja va ser superat durant el 2007. El segon, que la major part dels projectes previstos al Pla del 2001 no s’havien executat. I el tercer, que la formació del Govern d’esquerres i catalanista de l’any 2003 havia propiciat una profunda redefinició conceptual i metodològica del planejament territorial, així com l’aprovació de nova normativa sectorial com la LLEI D’URBANISME, el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER  o el PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA, que calia que el planejament territorial incorporés.

Aquestes circumstàncies van motivar que a començament del 2007 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) iniciés la revisió del Pla. Els treballs es van allargar fins a mitjan octubre del 2008, quan es va treure a informació pública en forma d’avantprojecte. Entre mitjan d’octubre i principi de novembre el DPTOP va presentar el nou document a l’IDECE i als alcaldes amb l’objectiu que aquests poguessin realitzar les aportacions que consideressin oportunes durant les darreres setmanes de l’any.

Des del punt de vista formal, l’Avantprojecte seguia la mateixa metodologia que la de la resta de plans territorials parcials, i que consistia en l’anàlisi i ordenació dels tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori: els espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures de mobilitat.

Protecció d’espais naturals i definició de reserves estratègiques
L’avantprojecte incloïa dins del sistema d’espais oberts tot el sòl sotmès al règim de sòl no urbanitzable d’acord amb el planejament urbanístic municipal vigent. En conjunt, aquest sòl constituïa el 97% del la regió. Seguint la classificació utilitzada també a la resta de plans territorials parcials, s’establia l’existència de tres categories bàsiques de sòl dins d’aquest sistema: el sòl de protecció especial, que representava el 67,9% del l’àmbit, el sòl de protecció territorial (4,74%) i el sòl de protecció preventiva (36,8%). Aquestes categories presentaven un grau decreixent de restricció dels usos permesos.

Dins els sòls de protecció especial s’incloïen aquells que, pels seus valors naturals o per la seva localització, es considerava que havien de mantenir la condició d’espais no urbanitzats perquè eren els més adequats per integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts. Es tractava d’una superfície de 224.944 ha que incloïa, d’una banda, elements singulars característics del paisatge ebrenc, com el riu Ebre, el riu de la Sénia, els respectius sistemes de torrents i canals, el promontori del Perelló, i un ampli ventall de zones humides, espais forestals, espais agrícoles i deltaics i espais d’interès geològic, la majoria dels quals es trobaven ja inclosos al PEIN o bé protegits a través d’altres figures de la normativa sectorial vigent.

Per la seva banda, els sòls de protecció territorial comprenien un total de 15.705 ha i s’hi classificaven els sòls que no es consideraven adequats per al desenvolupament urbà per motius de riscos, qualitat paisatgística o perquè es consideraven reserves de sòl susceptibles de tenir en el futur un paper rellevant en l’organització del territori i la prestació de serveis d’interès estratègic. En els dos primers grups, la majoria eren espais del delta i de les planes fluvials no sotmesos a protecció especial. Pel que fa a les zones de reserva, es delimitaven tres grans àrees: la primera, de 735 ha, se situava a banda i banda del límit entre els municipis de l’Aldea i Camarles, en terrenys contigus al polígon industrial de Catalunya sud. La segona, de 150 ha, en una zona adjacent al port d’Alcanar. I la tercera, de 90 ha, a continuació de l’estació de tren de Móra la Nova, en la partió de termes d’aquest municipi i el de Garcia.

Finalment, la categoria de protecció preventiva, ocupa 80.483 ha i incloïa la resta de sòls no urbanitzables no inclosos en les categories anteriors i que se sotmetien a les limitacions pròpies del sòl no urbanitzable.

Distribució dels creixement residencials i industrials
El Pla preveia per al 2026 un horitzó demogràfic de 203.400 habitants, la qual cosa suposava un creixement del 43% respecte del 2001 i un guany, en xifres absolutes, de més de 61.500 habitants. Per donar cabuda a aquest creixement s’estimava que calia construir més de 20.000 habitatges nous, fins a assolir els 75.600 habitatges principals.

Durant els anys precedents a l’elaboració de l’Avantprojecte, els creixements demogràfics s’havien concentrat principalment als nuclis mitjans i grans de les zones litoral i prelitoral. El Pla es proposava aprofitar aquesta dinàmica i concentrar el gruix principal del futur creixement en aquests mateixos nuclis per tal de reforçar el paper i la dimensió de les polaritats existents i, al mateix temps, evitar el creixement dispers pel territori. Per assolir aquest objectiu, es dividia l’àmbit territorial en vuit sistemes urbans (vegeu mapa 1), en els quals es fixaven quatre nivells de creixement.

El creixement previst per als diferents nuclis depenia de la naturalesa i les dinàmiques d’aquests. D’una banda, es preveia un creixement potenciat als nuclis més grans, entre els quals, a més de les capitals comarcals, hi havia municipis com Flix, Sant Carles de la Ràpita, la Sénia o Ulldecona. El creixement mitjà s’atribuïa a l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Ascó, Camarles, Horta de Sant Joan, el Perelló, Riba-roja d’Ebre i Tivissa, nuclis on es considerava possible un creixement en extensió sense generar un impacte negatiu, acollint més habitatges i llocs de treball dels que hi correspondrien d’acord només amb la seva dinàmica interna. Per als assentaments més petits i amb una densitat urbana mitjana i baixa però amb bones condicions d’accessibilitat i disponibilitat de sol es preveia un creixement moderat.**

D’altra banda, es proposaven estratègies de creixement per a assentaments amb peculiaritats específiques. Un dels casos era el dels nuclis deltaics, en els quals s’establia que els creixements es produïssin de manera integrada amb les parts consolidades dels nuclis urbans i els paisatges circumdants, a més d’incloure mesures per minimitzar possibles inundacions. L’avantprojecte assignava aquesta estratègia als nuclis de Balada, Deltebre, els Muntells, el Poblenou del Delta i Sant Jaume d’Enveja. També s’assignava una estratègia específica de millora i compleció als municipis que requerien actuacions qualitatives de millora més que no pas d’extensió i que es corresponien amb nuclis de menys d’un centenar d’habitants. Per últim, també es preveia una estratègia específica de manteniment del caràcter rural per evitar la formació no desitjada de nuclis especialitzats a partir d’explotacions o edificacions rurals.

L’Avantprojecte incloïa, a més, quatre grans propostes que permetrien incrementar el sòl destinat a l’activitat econòmica i la logística. En aquest sentit, el principal projecte era el complex logístic LOGIS Ebre, impulsat de manera conjunta pel DPTOP i altres ens públics,*** a l’entorn del sector d’activitats econòmiques de l’estació de mercaderies de l’Aldea. Una segona proposta era el projecte del polígon industrial Catalunya Sud, que ja s’estava desenvolupant i que es preveia que acollís un ampli ventall de tipologies industrials. Aquest polígon tindria una superfície total de més de 250 ha i se situaria entre els municipis de Tortosa i l’Aldea. El programa de sòl per a activitat es completava amb dos nous polígons supramunicipals, el de les Camposines (la Fatarella), de 50 ha, i el del Molló, entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa, de 36 ha.

En total, es preveia que les dinàmiques generades per l’ampliació del sòl per a activitats econòmiques permetrien la creació de més de 34.000 nous llocs de treball que portarien l’àmbit fins als 102.500 llocs de treball totals en l’horitzó del 2026.

Una aposta decidida per la millora de les comunicacions
En matèria d’infraestructures, l’Avantprojecte es proposava incrementar la connexió de les Terres de l’Ebre amb la resta de Catalunya, amb Aragó i amb el País Valencià, facilitar la mobilitat interna de l’àmbit i afavorir la integració territorial de les xarxes d’altes prestacions que el travessen.

Pel que fa a les infraestructures viàries, la principal actuació prevista era la reconversió de l’N-340 en l’autovia gratuïta AP-7, establerta ja al PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC). Bona part de les actuacions proposades pel Pla estaven pensades per facilitar l’accés de diferents municipis a aquesta via, així com per millorar els accessos a altres infraestructures, com l’aeroport, o condicionar les vies estructurants secundàries que es trobaven en un estat de conservació més deficient.

El Pla preveia, a més, un seguit d’actuacions encaminades a la millora de la xarxa ferroviària. En aquest sentit, es plantejava la realització dels estudis necessaris per construir una nova línia d’alta velocitat pel corredor del Mediterrani, la modernització i millora de les línies convencionals i el seu acostament al port d’Alcanar i al Polígon Catalunya Sud i la realització d’estudis de viabilitat de la creació d’una línia de tren tramvia. Aquesta infraestructura tindria les característiques del tren convencional en els trams interurbans i de tramvia en els urbans i es recolzaria, en alguns trams, sobre infraestructura existent i en altres sobre trams de nova execució.****

Finalment, el Pla també incloïa propostes per potenciar el paper del port d’Alcanar i la navegabilitat de l’Ebre. I, en matèria aeroportuària, la construcció d’un aeroport comercial al terme municipal de Roquetes, amb una pista de 2,1 km de llargària i un trànsit previst per al 2020 de 260.000 passatgers.

A començament del 2009 finalitzava el procés de consulta, i un cop incorporades en un text refós les modificacions que es derivaven d’aquest, es preveia aprovar inicialment el Pla i sotmetre’l de nou a informació pública i consulta institucional, d’on passaria a l’aprovació definitiva, que estava prevista per a final del 2009.

Més informació
www.idece.cat

*La resta es concentra principalment en vuit municipis: Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, l’Ametlla de Mar, Roquetes, la Sénia i Ulldecona.

**En el cas dels municipis de creixement potenciat, el Pla no estableix cap límit concret; en el cas dels del de creixement mitjà, estableix que la superfície de sòl a desenvolupar, és a dir, la del sòl urbanitzable més la del sòl urbà pendent de desenvolupament no ha d’excedir, en conjunt, l’ordre de magnitud del 60% de la superfície del sòl consolidat; per als municipis de creixement moderat, aquest percentatge no pot depassar el 30%.

***Institut Català del Sòl (Incasòl), Infraestructures ferroviàries de Catalunya (Ifercat) i Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques (Cimalsa).

****A partir de la infraestructura existent entre l’estació de l’Aldea - Amposta - Tortosa i la de Tortosa, la proposta consistia a tancar completament una anella mitjançant la recuperació del tram Tortosa - Ferreries - Roquetes - Vinallop - Santa Bàrbara de l’antiga traça de la línia del ferrocarril abandonada per la construcció de la variant de l’Ebre, i la construcció de nova infraestructura en el tram entre Santa Bàrbara i l’estació de l’Aldea - Amposta - Tortosa, passant per Masdenverge i Amposta. L’esquema es completava amb dos ramals: un cap a Sant Carles de la Ràpita i Alcanar-Platja i un altre cap a Deltebre.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada