Divendres 20 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL BARRI VELL I L'EIXAMPLE DE TREMP

Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2008

El juliol del 2008 la Generalitat aprova, dins la cinquena convocatòria de la Llei de barris, el projecte de millora urbana del barri vell i l’eixample de Tremp, que ha de permetre millorar-ne la imatge urbana, condicionar-ne l'espai públic, impulsar-hi l'activitat comercial i turística i construir-hi nous equipaments culturals i socials. La inversió de projecte, que finalitza el 2012, puja a 6,28 MEUR, aportats a parts iguals per la Generalitat i l’Ajuntament. Tremp és la primera ciutat de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran que rep aquestes ajudes.

La vila de Tremp és seu de la Delegació del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, cap de partit judicial i capital comarcal del Pallars Jussà. La població municipal el 2008 és de 6.190 habitants, dels quals gairebé el 90% es concentren a la ciutat. De la resta de nuclis que formen el municipi, un total de 27, només supera el centenar d’habitants l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Vilamitjana.

El nucli principal es troba ben connectat per la carretera C-13 que l’uneix amb Lleida i el Pallars Sobirà (eix del Pallars), i disposa d’estació de la línia de FERROCARRIL LLEIDA-LA POBLA DE SEGUR.

El nucli antic de Tremp conserva les característiques morfològiques d’una ciutat medieval envoltada de muralles, i està format per carrers comprimits i estrets. A la zona delimitada al Pla de barris s’hi compten 1.103 habitants, dels quals més del 21% superen els 65 anys. El percentatge de població extracomunitària és del 16,1%.*

Tremp es presenta a la convocatòria del Pla de barris
El dia 22 de febrer de 2008 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la resolució del conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, que obria de nou el Programa de MILLORA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL. 5ª CONVOCATÒRIA DEL PROGRAMA.

La millora urbana del barri vell i l’eixample de Tremp estava, a principi de maig, entre els 57 municipis i 58 projectes presentats al DPTOP. El pressupost conjunt d’aquesta convocatòria era de 198 MEUR, aportats a part iguals per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments sol•licitants. Amb aquesta convocatòria, la inversió global dels cinc anys de programa se situava entorn dels 990 MEUR, distribuïts en més de noranta barris, i amb gairebé un milió de habitants afectats.

En les anteriors convocatòries del programa, la Generalitat havia escollit sis projectes de la demarcació de Lleida. Amb tot, cap dels quatre municipis (Bassella, Castell de Mur, Coll de Nargó i el Pont de Suert) de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran que havien demanat l’ajut anteriorment havien resultat escollits. L’Ajuntament de Tremp no s’havia presentat a cap d’aquestes convocatòries.

Els quatre programes precedents havien deixat 65,7 MEUR d’inversions a la demarcació de Lleida.

Projecte de millora del barri antic i l’eixample de Tremp
El projecte presentat per l’Ajuntament de Tremp incloïa l’adequació del barri antic, del passeig de la rambla Doctor Pearson, de part de l’avinguda Espanya, i la segona fase de la plaça Catalunya. L’àmbit d’actuació ocupava unes 7 ha.

Es tractava d’una zona amb una població força envellida, lloc de residència de la nova immigració, i tot i els esforços previs del consistori, amb un evident perill de degradació física del parc d’habitatges, molts dels quals no dispoaven d’ascensors (concretament, el 67% dels edificis de quatre plantes o més), i necessitaven reformes exteriors. Un altre factor que preocupava el consistori era la gran presència de solars buits a l’àrea, fet pel qual se’n volia dur a terme un registre.

Un dels objectius principals del projecte era millorar la imatge urbana de la ciutat amb intervencions en façanes i cobertes deteriorades, en el condicionament de l'espai públic (zona de prioritat de vianants a la plaça Princesa Sofia i nova zona verda a la plaça Catalunya) i en millores en els accessos per evitar barreres arquitectòniques, sempre fent, amés, un èmfasi especial en els edificis públics.

En segon lloc, es preveia donar un impuls important a l'activitat comercial i turística, amb l’arranjament dels locals comercials buits, programes de dinamització i promoció del comerç, ajudes als nous emprenedors i posada en valor dels productes locals.

Finalment, es volia millorar el nivell d’equipaments culturals i socials de qualitat necessaris per elevar el nivell de qualitat de vida dels veïns. La reconstrucció del Teatre de la Lira n’era el principal exponent, amb un pressupost de 4,4 MEUR, el més elevat del projecte. També calia destacar les actuacions previstes de foment de la sostenibilitat, com ara la instal•lació de plaques solars al nou teatre i a la biblioteca, la utilització de bombetes de baix consum en l’enllumenat públic i la reforma de set punts de recollida de residus.

Les actuacions més importants se centraven en l'enderroc i reconstrucció de l’esmentat teatre, la peatonalització de la plaça Princesa Sofia, la substitució de la xarxa de clavegueram a la rambla del Doctor Pearson, el soterrament de les xarxes de serveis aeris (electricitat i telefonia), la dotació d'un nou espai públic amb arbrat a la plaça Catalunya, el programa de dinamització comercial, i el foment, amb ajudes directes als propietaris, de la instal•lació d’ascensors i la realització d’obres de millora de façanes i cobertes als edificis de la zona afectada.

En l’àmbit social, destacava la creació d’un nou punt d'assessorament i informació a la dona al Teatre de la Lira per tal d’atendre les demandes i necessitats de les dones de l’àrea, a nivell social, cultural, de convivència i econòmic. En aquest sentit, a Tremp ja hi havia en funcionament un servei d'informació i atenció a la dona (SIAD), sorgit del Pla local de polítiques de dones de Tremp del 2006. Dins el Pla de participació ciutadana, es preveia constituir una comissió de seguiment encarregada del seguiment i dinamització del projecte i que actuava com a fòrum de foment de la participació ciutadana. També es va preveure un programa per promocionar la ciutat fora de la comarca.

El pressupost del projecte era de 6.324.550 euros, mentre que l’aportació de la Generalitat pujava a 3.162.275 euros, el 50% del total. El projecte fou redactat per Valeri Consultors Associats S.R.L. (VCA) i l’equip redactor va estar integrat per les arquitectes Natàlia Bellés i Cristina de León.

El projecte de Tremp és escollit
Joaquim Nadal va informar a començament de juliol del 2008 el consell executiu de la resolució dels ajuts previstos a la cinquena convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requerien una atenció especial. Entre els 22 projectes escollits hi havia el de Tremp, el primer de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran a rebre aquest tipus d’ajudes. Els barris que havien rebut les ajudes més importants (vuit projectes de més de 10 MEUR d’inversió) es trobaven tots a la demarcació barcelonina, que acaparava més del 80% del pressupost total. El pressupost finalment aprovat fou de 6.278.550 euros, en no aprovar-se la realització del registre de solars buits, valorat en 46.000 euros.

Reaccions i primeres iniciatives
L'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, considerava que aquestes ajudes havien de permetre que la ciutat afrontés el futur amb més garanties, a la vegada que destacava que ajudarien a pal•liar els dèficits existents en la zona antiga de la ciutat. Respecte als projectes als quals es destinaran les ajudes, Orrit va explicar que es pensava treballar en projectes d'obra pública i en altres de caràcter social que tenien com a objectiu que no es formessin guetos marginals i que fomentessin el dinamisme comercial en la part antiga de Tremp, a fi de fer-la més habitable i accessible per a la gent gran.

L’alcalde va destacar com a obra més emblemàtica la construcció d'un edifici polivalent a l’actual Teatre la Lira, on s’ubicarien dependències municipals com un teatre, una sala de cinema, l'auditori o l'escola de música, entre altres. Des del consistori es destacava que la reconstrucció del teatre avançaria el seu calendari d’obres, atès que durant el 2008 ja se’n va fer l’enderrocament. Orrit va explicar que també estava previst modernitzar el passeig de la rambla del Doctor Pearson i unir-la amb el passeig Pompeu Fabra.

Des de VCA es lamentava que finalment s’hagués desistit d’incloure entre les activitats que es volien desenvolupar la creació del registre de solars.

El novembre del 2008 l’Ajuntament de Tremp va aprovar l’Avanç del POUM DE TREMP [123], que ja recollia que la ciutat havia rebut la dotació econòmica corresponent a la Llei de barris per a la renovació del nucli històric, i posposava per a posteriors modificacions del document el fet de recollir les actuacions per desenvolupar susceptibles de veure’s reflectides al planejament.

Durant el 2009 es preveia implementar els ajuts per a l’instal•lació d’ascensors i la rehabilitació de façanes, a més de començar les obres de construcció del Teatre de la Lira, de reordenar la plaça Princesa Sofia i de millorar l’accessibilitat als edificis públics.

Més informació
www.ajuntamentdetremp.cat

*Aquest percentatge es va calcular segons les dades oficials del Cens de Població i Habitatge del 2001. Dades recents de l’Ajuntament situen la població extracomunitària a l’àrea entorn del 30%.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pallars Jussà
Fotogaleria relacionada