Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ZONA D'ESPECIAL PROTECCIÓ D'AUS DELS PLANS DE LA UNILLA (ALMENAR)
Zona d'especial protecció d'aus dels plans de la Unilla (Almenar) Mapa: Montse Ferrés
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientes
Actualitzat a 31/12/2006

El municipi d’Almenar (Segrià) manté les protestes iniciades l’any 2005 en contra de la declaració d’una ZEPA als Plans de la Unilla i protagonitza una massiva vaga general i una campanya d’abstenció al referèndum del nou Estatut de Catalunya. Les successives revisions de la Xarxa Natura 2000 per part del Govern de la Generalitat, de l’abril i del setembre, malgrat que redueixen la superfície protegida fins a un 33% respecte de la proposta inicial, no satisfan la Plataforma Anti-ZEPA, que es manté bel•ligerant durant tot l’any.


Antecedents 2005

Els Plans de la Unilla constitueixen un altiplà entre el canal d’Aragó i Catalunya (a l’oest) i el canal de Pinyana (a l’est), entre els termes municipals d’Almenar i Alguaire, a uns 15 km al nord de Lleida, al Segrià. Són un conjunt de plans amb conreus de cereals de secà.

Els hàbitats dels Plans de la Unilla acullen ocells estèpics d’interès comunitari com la cigonya blanca (Ciconia ciconia), el sisó (Tetrax tetrax), el torlit (Burhinus oedicnemus), el martinet blanc (Egretta garzetta), la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), l’arpella pàl•lida (Circus macrourus), l’àguila pescadora (Pandion haliaetus), l’esparver cendrós (Circus pygargus), el fumarell negre (Chlidonias niger), la calàndria (Melanocorypha calandra), la cotoliu (Lullula arborea), la cogullada fosca (Galerida theklae), el falcó pelegrí (Falco peregrinis), l’esmerla (Falco columbarius), l’agró roig (Ardea purpurea) i el milà negre (Milvus migrans). Aquests ocells estan protegits per la Directiva europea 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres.

Plans de la Unilla, part de la Xarxa Natura 2000
Atesa la riquesa ornitològica, el paratge compleix les condicions per a formar part de la XARXA NATURA 2000, un sistema europeu d’àrees protegides que deriva de la Directiva de les aus i de la Directiva 92/43/CEE d’hàbitats. La figura de protecció que correspondria als Plans de la Unilla és la de zona d’especial protecció d’aus (ZEPA). Una ZEPA és una figura de protecció designada pels estats membres de la Unió Europea (UE) segons els criteris científics previstos a la Directiva de les aus. Les ZEPA designades passen a formar part de la Xarxa Natura 2000 automàticament, i hi és d’aplicació la normativa, que limita algunes actuacions sobre aquests territoris. D’altra banda, la gestió en aquests indrets hauria d’anar determinada, si escau, per un pla de gestió propi de cada espai.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va presentar el febrer de 2005 una proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que preveia com a ZEPA bona part dels Plans de la Unilla, amb una superfície de 2.836 ha repartides principalment entre Almenar (1.510 ha) i Alguaire (851 ha), però que també afectava els municipis d’Alfarràs (263 ha), Torrefarrera (96 ha), Rosselló (72 ha) i Alpicat (44 ha).

Immediatament, l’Ajuntament d’Almenar va manifestar el seu rebuig total i unànime a la proposta del DMAH, i aviat els altres cinc ajuntaments afectats, els pagesos i altres agents socials van fer un front comú contra la ZEPA i el 14 de maig van crear la Plataforma Anti-ZEPA dels Plans de la Unilla. Segons la Plataforma, la protecció d’aquest espai hipotecaria els usos futurs en àmbits com l’agricultura, la ramaderia i la indústria. Pel que fa a l’agricultura, feia pocs anys que s’havia dut a terme una concentració parcel•lària a l’espera del reg provinent del canal d’Aragó i Catalunya, un reg que seria incompatible amb la ZEPA. Pel que fa a la indústria, la declaració de la ZEPA podria afectar el futur de dues empreses ceràmiques, Ceràmiques Palau (a Alpicat) i Teuleria Almenar, SA (TEALSA, a Almenar), que generaven dos-cents llocs de treball. Finalment, segons la Plataforma, la ZEPA seria incompatible amb les infraestructures i equipaments previstos a la zona, i afectaria el futur desenvolupament de L’AEROPORT DE LLEIDA, que s’havia de construir a Alguaire, d’un polígon industrial i de L’AUTOVIA A-14 LLEIDA-VIELLA, que havia de desdoblar la carretera N-230.

La Plataforma Anti-ZEPA va organitzar diversos actes reivindicatius des de maig de 2005, arribant al punt àlgid el 25 de gener de 2006, quan el poble en pes es va declarar en vaga general, en la que es considerava la manifestació més massiva que hi havia hagut mai al municipi. A les dotze del migdia, comerços i empreses d'Almenar van aturar-se durant dues hores per protestar contra la proposta de ZEPA. Unes mil cinc-centes persones en vaga (la població del municipi és de 3.429 habitants) es van concentrar a la carretera N-230 i la van tallar durant un quart d'hora. D’altra banda, més de dos-cents càrrecs d'entitats agroramaderes van amenaçar de dimitir si la proposta de ZEPA prosperava. El portaveu de la Plataforma, Josep Piqué, va mostrar l’esperança que els departaments d'Agricultura i Medi Ambient rectifiquessin després de veure el rebuig unànime de la població. Aquesta vaga va tenir un ampli ressò a les terres de Lleida, i regants del CANAL SEGARRA-GARRIGUES no van descartar seguir l’exemple d’Almenar per protestar contra la declaració de ZEPA en l’àmbit regable del canal.

Es presenta una nova proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000
El 18 d’abril de 2006 el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, i el conseller d’Agricultura, Antoni Siurana, van presentar una nova proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que tenia el suport de tot el Govern català. La ZEPA dels Plans de la Unilla quedava reduïda en unes 1.100 ha respecte a la proposta de febrer de 2005. Amb la nova proposta, s’eliminava la protecció a les zones de concentració parcel•lària d’Alguaire, Rosselló, Torrefarrera i Alpicat, i dels sis municipis que estaven afectats, només Almenar mantindria finques amb designació de protecció europea.

Malgrat la reducció de la ZEPA, la Plataforma va seguir rebutjant la proposta. A final de maig, mig centenar de veïns d'Almenar va realitzar una marxa lenta de tractors per lliurar les gairebé mil al•legacions que presentaven els habitants del municipi, on reclamaven que s'eliminés la ZEPA o que, com a mínim, es reduís a les 50 ha del voltant del Clot de la Unilla. Efectivament, aquest indret era l’element més rellevant dels Plans de la Unilla, pel fet de constituir l’única llacuna endorreica existent a Catalunya. Aquest paratge era objecte, des de maig de 2002, del projecte de conservació “Estepes de Ponent, plenes de Vida”, impulsat per l’Associació EGRELL (Institució per a l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans) i la Fundació Natura, un projecte de CUSTÒDIA DEL TERRITORI que disposava de la col•laboració de la Societat de Caçadors d’Almenar i propietaris de la zona.

Gestió de la ZEPA i compensacions per als pagesos
Arran de la presentació de la proposta del DMAH, va sorgir un debat al voltant dels usos i el tipus de gestió que es podria dur a terme a les ZEPA, i de les compensacions que rebrien els pagesos afectats. La manca de concreció en aquest sentit havia provocat part de les protestes de la Plataforma Anti-ZEPA.

Segons el DMAH, la declaració de ZEPA no era una limitació sinó una oportunitat, ja que es permetria compatibilitzar el manteniment de l’activitat econòmica amb la protecció de la biodiversitat. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) defensava que amb els plans d’usos i de gestió del territori de les ZEPA se’n demostraria la compatibilitat amb el progrés econòmic i unes collites agràries rendibles.

Les entitats ecologistes van reclamar compensacions econòmiques per als pagesos afectats: el portaveu d’IPCENA, Joan Vàzquez, va reclamar que es concretés el finançament amb què se subvencionaria els pagesos. Per al president d’Egrell, Francesc Moncasí, les àrees de conreu de la Depressió Central haurien de rebre indemnitzacions de 500 a 600 €/ha.

Per la seva banda, el sindicat agrari Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) va calcular que la declaració d’un espai ZEPA podia comportar a una família de pagesos pèrdues anuals d’uns 40.000 €, per la incapacitat de transformar les terres de secà en regadiu. En les seves al•legacions a la nova proposta de Xarxa Natura 2000, el sindicat va argumentar que el Govern no tindria prou diners per compensar les pèrdues de la pagesia. A més, JARC va denunciar que l'Institut Català del Sòl (Incasol) s’havia ofert per comprar els terrenys afectats als pagesos. Segons el sindicat, l'Incasol estava aprofitant l'oportunitat d'especular amb aquestes terres per la pèrdua de valor que tindrien en ser incloses en àrees protegides.

A mitjan juny, els nous consellers d'Agricultura i Medi Ambient i Habitatge, Jordi William i Francesc Baltasar, van presentar a Lleida l'avanç de les directrius generals per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 i, en concret, els de la plana agrícola. Aquestes recomanacions van estar obertes a suggeriments durant un mes. Les directrius establien, com a criteri general, que en tots els espais de la xarxa els usos i les activitats que ja es desenvolupaven en aquell moment es considerarien compatibles amb la protecció. Així, a Almenar, es preveia mantenir l'agricultura de secà i, sempre que fos possible, s'implantarien regs de suport i d’hivern, que tenen una dotació d'aigua menor que els regs clàssics però que poden garantir una producció mínima. El Govern també es va comprometre a promoure una marca de qualitat per als productes procedents de l’agricultura tradicional de secà.

Els dos consellers van avançar que el Govern establiria indemnitzacions per a pagesos i ramaders que patissin una pèrdua real de renda a causa de la protecció i de l’aplicació dels plans d’ús i gestió de cada espai. William i Baltasar van anunciar un pla especial per a la ZEPA dels Plans de la Unilla, per concretar usos, inversions i compensacions. Aquestes compensacions encara estaven pendents de determinar i, en qualsevol cas, no es farien públiques fins que no s’aprovés el pla especial. Per la seva banda, els criteris i mesures ambientals es concretarien a través de contractes globals d’explotació amb els pagesos. La Plataforma Anti-ZEPA no es va mostrar convençuda per les propostes de gestió de la ZEPA ni per les indemnitzacions, ja que les consideraven massa pobres i ambigües.

Aprovada la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000
La proposta de Xarxa Natura 2000 del mes d’abril va rebre 2.930 al•legacions, de les quals el 72% es referien als espais estèpics. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va presentar una moció al Parlament de Catalunya on instava el Govern, entre altres coses, a buscar un acord amb l’Ajuntament d’Almenar abans de delimitar la ZEPA dels Plans de la Unilla. La Plataforma, per la seva banda, va demanar als 3.600 veïns d’Almenar que s’abstinguessin en el referèndum sobre el nou ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA com a mesura de protesta i de pressió, preveient la imminent aprovació definitiva de la ZEPA. La crida a l’abstenció va tenir el suport de tots els partits polítics del consistori (Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC–, ERC i Convergència i Unió –CiU–), encapçalat per Pasqual Izquierdo (independent adscrit al PSC). L’objectiu era evidenciar que tot el poble estava en contra de la imposició de la Generalitat. Finalment, la Plataforma va anular la convocatòria del boicot a darrera hora per la proposta del Govern de constituir una taula de negociació amb els departaments de Medi Ambient i Agricultura. Tot i així, Almenar va tenir un índex d’abstenció del 63,40%, dotze punts més que la mitjana de Catalunya (51,15%). Unes setmanes més tard, i després d’una assemblea durant el mes de juliol, la Plataforma va decidir no formar part de la mesa de negociació, en senyal de rebuig frontal a qualsevol àrea protegida dins el municipi.

El Govern va aprovar el 5 de setembre la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000. En el cas de la ZEPA de la Unilla, la reducció va ser d'unes 600 ha, de manera que la zona de protecció d'aus definitiva va ser d'unes 950 hectàrees, 740 a Almenar i 210 al municipi d'Alguaire, que en la proposta del mes d’abril s’havia vist lliure de ZEPA. Amb tot, respecte dela proposta de febrer de 2005 (2.836 ha), la ZEPA dels Plans de la Unilla s’havia reduït a un 33% de l’original.

Malgrat aquesta retallada, els veïns d'Almenar es van comprometre a seguir amb les protestes que ja tenien previstes abans de l’anunci definitiu del Govern. La Plataforma va insistir que no volia ni una hectàrea declarada ZEPA i va reptar el Govern a expropiar les finques si volia destinar-les a la protecció d'aus.

Més informació
www.mediambient.gencat.net/cat/
www.egrell.org/docu/unilla_98.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segrià