Dilluns 15 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ZONA D'ESPECIAL PROTECCIÓ D'AUS DELS PLANS DE LA UNILLA (ALMENAR)
Zona especial i protecció d'aus dels plans de la Unilla (Almenar) Mapa: Montse Ferres
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté
Actualitzat a 31/12/2005

La proposta d'ampliació dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 afecta unes 2.800 ha de terreny als Plans de la Unilla, a la comarca del Segrià. Els ajuntaments dels sis municipis afectats, els pagesos i altres agents socials constitueixen la Plataforma Anti-ZEPA per protestar contra aquesta decisió. Les seves reivindicacions se sumen a les relacionades amb el canal Segarra-Garrigues, i al llarg de l'any protagonitzen diverses protestes i mantenen converses amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge i altres representants institucionals.


Articles posteriors 2006

Els Plans de la Unilla constitueixen un altiplà entre el canal d’Aragó i Catalunya (a l’oest) i el canal de Pinyana (a l’est), entre els termes municipals d’Almenar i Alguaire, a uns 15 km al nord de Lleida, al Segrià. Són un conjunt de plans amb conreus cerealístics de secà, alguns dels quals tenen un elevat interès com a hàbitats per a ocells estèpics d’interès comunitari, segons la Directiva europea 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres, i coneguda com la Directiva de les aus. En concret, l’indret conegut com el Clot de la Unilla és objecte, des de maig de 2002, del projecte de conservació Estepes de Ponent, plenes de vida, impulsat per l’Associació EGRELL (Institució per a l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans) i la Fundació Natura, un projecte de CUSTÒDIA DEL TERRITORI que comptava amb la col·laboració de la Societat de Caçadors d’Almenar i propietaris de la zona. L’interès del Clot de la Unilla rau en el fet que constitueix l’única llacuna endorreica existent a Catalunya.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va presentar a mitjan febrer de 2005 una proposta d’ampliació de la XARXA NATURA 2000 acompanyada d’un nou mapa de les zones d’especial protecció d’aus (ZEPA). Aquesta proposta d’ampliació donava resposta als diversos requeriments que la Unió Europea havia realitzat al Ministeri de Medi Ambient perquè la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), incorporés més espais i una protecció d’hàbitats i espècies més efectiva que les que s’establien a les propostes de Xarxa Natura 2000 efectuades fins al moment. La proposta d’ampliació va tenir un període d’al·legacions que va començar el 25 de febrer i va acabar el 30 de juny.

La nova proposta de Xarxa Natura 2000 proposava una ZEPA al nord del Segrià que incloïa bona part dels Plans de la Unilla, amb una superfície de 2.836 ha repartides principalment entre Almenar (1.510 ha) i Alguaire (851 ha), que també afectava els municipis d’Alfarràs (263 ha), Torrefarrera (96 ha), Rosselló (72 ha) i Alpicat (44 ha).

Una ZEPA és una figura de protecció que designen directament els estats membres de la Unió Europea segons els criteris científics previstos a la Directiva de les aus. Les ZEPA designades passen a formar part de la Xarxa Natura 2000 automàticament, i hi és d’aplicació la normativa d’aquestes figures, que limita algunes actuacions sobre aquests territoris. D’altra banda, la gestió en aquests espais hauria d’anar determinada, si escau, per un pla de gestió propi de cada espai.

La reacció a la proposta de protecció i el naixement de la Plataforma anti-ZEPA
El mateix mes de febrer, l’Ajuntament d’Almenar va manifestar el seu rebuig total i unànime a la proposta del DMAH. Aviat els altres cinc ajuntaments afectats, els pagesos i altres agents socials van fer un front comú contra la ZEPA i el 14 de maig van crear la Plataforma anti-ZEPA dels Plans de la Unilla.

Segons Jesús Guamis, portaveu de la Plataforma, la protecció d’aquest espai hipotecaria els usos futurs en àmbits com l’agricultura, la ramaderia i la indústria. El portaveu també va remarcar que una bona part dels terrenys que es proposava incloure en la ZEPA dels Plans de la Unilla s’havia vist afectada fa uns anys per una concentració parcel·lària a l’espera del reg procedent del canal d’Aragó i Catalunya, que no tiraria endavant si s’aprovés la ZEPA. D’altra banda, segons aquesta organització, la ZEPA seria incompatible amb les infraestructures i equipaments previstos a la zona, i afectaria el futur desenvolupament de l’AEROPORT DE LLEIDA que s’havia de construir a Alguaire, d’un polígon industrial i de L’AUTOVIA A-14. Finalment, segons la Plataforma, dues empreses ceràmiques, Ceràmiques Palau (a Alpicat) i TEALSA (a Almenar), que generaven dos-cents llocs de treball, també veurien reduïda la seva productivitat.

Les queixes de la Plataforma incidien en la manca de diàleg del DMAH a l’hora de marcar els límits de les ZEPA i a l’hora d’indicar les implicacions per a la gestió de la declaració dels espais protegits. La Plataforma també va carregar contra el col·lectiu ecologista i va denunciar que la declaració de ZEPA beneficiava entitats ecologistes com IPCENA (Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural) o SEO/Birdlife.

Al·legacions i protestes contra la ZEPA dels Plans de la Unilla
La Plataforma Anti-ZEPA va mantenir-se activa des de maig fins a final d’any, i va organitzar diversos actes reivindicatius, entre els quals destaquen tres grans manifestacions (una a Barcelona i dues a Lleida) que van sumar més de sis-centes persones, diverses tallades de tràfic amb tractors a l’N-230 i l’A-2 i una vaga de comerços als municipis afectats. A més, la Plataforma va declarar les entitats IPCENA i SEO/Birdlife, entitats “non grates”, i l’Onze de Setembre, els balcons de moltes cases de les poblacions lluïen senyeres amb crespons negres. La Plataforma també va amenaçar d’iniciar un contenciós administratiu contra l’ampliació de la ZEPA, i es van recollir més de vuit-centes signatures contra el projecte d’ampliació.

Algunes de les protestes de la Plataforma Anti-ZEPA van coincidir amb les dels afectats per les exclusions de reg en la zona regable del CANAL SEGARRA-GARRIGUES a la plana de Lleida, i la Plataforma es va afegir a l’allau d’al·legacions que es van presentar fins al mes de juny a la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000.

D’altra banda, des de l’Administració mateixa, tant el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) com el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) també van al·legar en contra de l’ampliació de les ZEPA als Plans de la Unilla, ja que retallava les possibilitats de reg de la zona i es trobava a tan sols 30 m del nou aeroport de Lleida. La diversitat de criteris entre els diversos departaments era extensiva a bona part dels altres espais proposats per formar part de la Xarxa Natura 2000. El mes d’octubre el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va encarregar a l’ornitòleg Jordi Sargatal que fes de mediador entre els departaments implicats, i va crear una comissió interdepartamental amb l’objectiu de definir la proposta final dels espais a incloure a la Xarxa Natura 2000.

Processos de negociació i mediació
El mes de juny, la Plataforma Anti-ZEPA va reunir-se formalment per primera vegada amb el director general de Medi Natural, Ramon Luque, per exigir-li que l’Administració garantís un pla d’usos i gestió i el rec de suport a la zona. El mes de setembre, el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va anunciar que els fons europeus gestionarien les compensacions als pagesos afectats per la ZEPA a través del nou instrument financer Feader.

Per la seva banda, IPCENA va reaccionar davant les reiterades queixes i acusacions directes de la Plataforma Anti-ZEPA a través d’una carta signada per Joan Vàzquez, portaveu i secretari general de l’entitat. La carta proposava crear una taula de concertació per reunir les parts en conflicte: la Plataforma Anti-ZEPA del Clot de la Unilla i altres col·lectius Anti-ZEPA de les comarques de Ponent, els ecologistes, l’Administració, els sindicats i els signants del Manifest de Vallbona (un col·lectiu que proposava una alternativa integradora del canal Segarra-Garrigues), a fi de buscar a través del diàleg les vies de solució. Aquesta taula no s’havia creat al llarg de 2005.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros (Partit dels Socialistes de Catalunya PSC), es va oferir com a mediador entre la Plataforma i el DMAH. Ros considerava que la preservació de l’entorn havia de ser compatible amb l’activitat agrària i amb altres projectes vinculats amb l’entorn de la capital del Segrià. Finalment la funció de mediació la va exercir Jordi Sargatal. La Plataforma també es va reunir amb el president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín (Convergència i Unió), que va donar suport a les reivindicacions dels pagesos.

A final d’any, el DMAH encara no havia presentat la proposta definitiva d’ampliació de la Xarxa Natura 2000.

Més informació
www.fundacionatura.org/estepes/f1.htm
www.egrell.org
www.seo.org
www.ipcena.org
www.catpaisatge.net/docs/SegarraGarriguesXXI2.pdf
www.egrell.org/docu/unilla_98.pdf
www.lleida.com
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4337 – 07.03.2005 (Acord de Govern 8 de febrer)
Salvat A, March E, & Gutiérrez C: "El Clot de la Unilla (Segrià): el darrer gran exemple de llacuna endorreica a Catalunya". 1998 Departament de Biologia Vegetal (Unitat de Botànica). Facultat de Biologia (UB).
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati