Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
XARXA NATURA 2000
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2005

La Xarxa Natura 2000 és un sistema europeu d'àrees protegides que deriva de la Directiva hàbitats, norma aprovada el 1992. Per definir aquesta xarxa a l'Estat espanyol, les comunitats autònomes han de proposar els espais susceptibles de ser-hi inclosos d'acord amb els requeriments d'hàbitats i espècies definits per la directiva. A mitjan febrer, el Departament de Medi Ambient i Habitatge presenta una proposta d'ampliació de la Xarxa Natura 2000 que intenta donar resposta als requeriments que la Comissió Europea havia fet respecte de propostes anteriors. Les reaccions són diverses. La pagesia es queixa que limiti les noves àrees de regadiu previstes pel canal Segarra-Garrigues, mentre que els ecologistes lamenten que es vegi com un fre al desenvolupament i demanen la inclusió de més espais. A final d'any, encara no es disposa d'una proposta definitiva.

Articles posteriors 2006

La Unió Europea va aprovar l’any 1992 la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, més coneguda com la Directiva hàbitats. Com a precedent s’havia aprovat, tretze anys abans, la Directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (recollida per la Directiva hàbitats), i coneguda com la Directiva de les aus. Aquestes dues normes, que posteriorment van ser transposades en la legislació de l’Estat espanyol, són el marc legal per a la creació de la Xarxa Natura 2000.

L’objectiu global de la Directiva hàbitats és “contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estats membres”. Per tant, la Directiva pretén conservar la biodiversitat protegint alhora els hàbitats i les espècies. El principal instrument per assolir aquest objectiu, tot i que no l’únic, és la Xarxa Natura 2000, un sistema europeu coherent d’àrees protegides que hauria d’integrar mostres representatives dels hàbitats naturals d’interès comunitari, d’una banda, i dels hàbitats de les espècies d’interès comunitari, de l’altra. El concepte d’interès comunitari depèn de si s’aplica a un hàbitat o a una espècie, però a grans trets vol dir que tant l’un com l’altra es troben amenaçats de desaparició, tenen una àrea de distribució reduïda o requereixen especial atenció a causa de la seva singularitat.

La Xarxa Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais: les zones especials de conservació (ZEC) i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Les ZEC són designades pels estats membres d’acord amb la Directiva hàbitats. Prèviament a aquesta designació, però, cal que la Comissió Europea (CE), de conformitat amb els estats membres, classifiqui com a llocs d’importància comunitària (LIC) els espais proposats. Segons la norma que transposa al dret espanyol la Directiva hàbitats, són els òrgans competents de les comunitats autònomes els que elaboren les propostes d’espais que, trobant-se en el seu territori, puguin ser classificats com a LIC i posteriorment designats com a ZEC, competència aquesta última que torna a recaure en les comunitats autònomes. Les propostes elaborades per les comunitats autònomes es trameten al Ministeri de Medi Ambient, que és qui les proposa a la CE.

Les ZEPA són designades directament pels estats membre (en el cas espanyol ho fan les comunitats autònomes a través del Ministeri de Medi Ambient) segons els criteris científics previstos a la Directiva de les aus i sense necessitar la conformitat de la CE. Les ZEPA designades passen a formar part de Natura 2000 automàticament, i hi és d’aplicació la seva normativa. De fet, un espai inclòs a Natura 2000 pot estar designat com una ZEC, una ZEPA o ambdues coses a la vegada.

Si en un primer moment la Xarxa Natura 2000 (incloent-hi ZEC i ZEPA) es preveia constituir l’any 2000, la dificultat del procés ha anat posposant aquesta data i el retard acumulat ja supera els cinc anys. D’altra banda, cal tenir present que molts dels espais proposats per ser inclosos a la Xarxa Natura 2000 ja poden gaudir de figures de protecció pròpies, com és el cas del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) a Catalunya.

Primeres propostes catalanes d’espais a incloure a la Xarxa Natura 2000 i demandes d’ampliació de la Comissió Europea
Des que es va aprovar la Directiva hàbitats, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va començar a treballar en la definició dels espais a incloure a la Xarxa Natura 2000. En aquest sentit, es van anar formulant una sèrie de propostes successives de LIC, tant per a la regió alpina catalana com per a la mediterrània (les dues regions biogeogràfiques presents a Catalunya de les sis que hi ha a Europa), i també es van anar designant diversos espais com a ZEPA. A final de 2004, i d’acord amb aquestes propostes, s’havien proposat seixanta- nou espais per ser inclosos a la arxa Natura 2000, que ocupaven una superfície conjunta de 619.984 ha.

Tanmateix, i pel que fa als LIC, la CE havia remès a la Generalitat de Catalunya informes indicant la insuficient representació d’alguns hàbitats i espècies d’interès comunitari, entre els quals destaquen els prats de dall, les molleres pirinenques, els boscos de ribera, les dunes amb pinedes, els alguers de posidònia, o espècies com la tortuga mediterrània, el barb de muntanya o l’ós bru. D’altra banda, el juny de 2004 la Comissió va obrir un procés d’infracció contra l’Estat espanyol per no haver classificat com a ZEPA prou territoris per protegir totes les espècies d’aus previstes a l’Annex I de la Directiva 79/409/CEE. A més a més, el desembre de 2004 la CE va trametre a l’Estat Espanyol un dictamen on denunciava una aplicació deficient de la Directiva d’aus en relació amb el projecte de regadiu del CANAL SEGARRA-GARRIGUES. Aquest dictamen reclamava protegir més i més bones àrees de distribució de les diverses espècies d’ocells amenaçades com ara el sisó, l’alosa becuda o l’àliga cuabarrada.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge presenta la proposta d’ampliació de la arxa Natura 2000
Per tal de donar resposta als requeriments de la Unió Europea perquè s’incorporessin més espais que oferissin una protecció d’hàbitats i espècies més efectiva, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va presentar a mitjan febrer de 2005 una proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000. El projecte ampliava la xarxa en 236.583 ha, les quals, sumades a les 619.984 ha ja incorporades, augmentaven del 19.5% fins al 26,7% la proporció de territori català a incloure a la xarxa europea d’espais naturals. Fins a cent cinquantacinc nous espais es proposaven com a LIC, dels quals cent quinze també es proposaven com a ZEPA. S’integraven, a més, 77.099 ha d’espais marins, fet que implicava un augment de protecció dels ambients marins a Catalunya. Si bé en un primer moment es va plantejar sotmetre a informació pública la proposta d’ampliació per a dos mesos, la pressió social va fer que el període s’ampliés, estenent-lo del 25 de febrer al 30 de juny.

L'ampliació de la Xarxa Natura 2000 s’establia per tres vies. En primer lloc, i per Acord de govern del 8 de febrer, es van designar vint-i-dos espais com a ZEPA que fins llavors eren LIC. Aquests espais estaven repartits per tot el territori català, des de l’Alta Garrotxa fins al sistema prelitoral meridional, passant pel cap de Creus, el massís de l’Albera, la serra del Montsec, Sant Llorenç del Munt i l’Obac o els tossals d’Almatret i Riba-roja, entre altres.

El segon mètode era l’ampliació d’espais ja proposats anteriorment per tal de garantir una millor representació d’espais i espècies. Entre aquests hi havia el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el sector sud del Parc Natural de l’Alt Pirineu, la serra de Boumort, la serra de l’Ordal, la serra de Tivissa i Montalt, el massís de l’Albera, l’espai marí de Tarragona entre punta de la Móra i Tamarit o l’espai marí del delta de l’Ebre.

La darrera via per ampliar la Xarxa va ser la creació d’espais nous. Com a exemples d’aquesta fórmula, hi ha la Tossa de Plana de Lles-Puigpedrós, Aigua d’Ora, les capçaleres del Foix, els cingles del Bertí-Gallifa, els espai marins de la costa del Maresme, les costes del Garraf, la reserva marina de Masia Blanca a Coma-ruga, i el litoral tarragoní des del cap de Salou fins a l’Hospitalet de l’Infant.

Un cop presentada la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, les reaccions van arribar des d’estaments diversos de la societat.

Reaccions polítiques i institucionals
Pocs dies després de presentar-se la proposta, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) van anunciar que presentarien al·legacions. Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, va justificar les al·legacions perquè la proposta del DMAH, tot i que ja preveia la construcció del nou AEROPORT DE LLEIDA als secans d'Alguaire, limitava la nova infraestructura. Segons Nadal, el DPTOP proposaria una reducció de la ZEPA DELS PLANS DE LA UNILLA per tal que la pista principal del futur camp d'aviació quedés a un mínim de 40 m del límit de l'àrea protegida. Per la seva part, el DARP i també les empreses públiques Reg Sistema Segarra-Garrigues SA (REGSEGA) i Regs de Catalunya SA (REGSA) consideraven que la proposta afectava 12.000 ha que inicialment havien de ser regades pel canal Segarra-Garrigues. Segons el DARP, hi havia un acord amb el DMAH per tal d'ajornar la decisió sobre les zones afectades, però al final només havien quedat pendents de definir unes 6.000 ha de la zona de Belianes (Urgell).

A final de març, Ramon Espadaler, diputat de Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya i exconseller de Medi Ambient, va qualificar la proposta de "desmesurada" perquè, en comparació amb altres països europeus, Catalunya tindria una proporció del territori protegida (un 26,7%) molt superior que la d'Alemanya (13,4%) o Anglaterra (12,3%). El grup parlamentari de CiU va presentar una moció al ple de la Cambra catalana per tal que el Govern retirés la proposta i la reconduís des del diàleg amb totes les parts.

A final de maig, el Consell de Federació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va aprovar una resolució on es considerava necessari que la proposta d'ampliació de la Xarxa Natura 2000 preveiés un pla d'usos i gestió dels espais protegits per saber què es podria fer en els territoris afectats.

La proposta del DMAH no només va rebre crítiques i sol·licituds de reducció. L'Ajuntament de Vilaller i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Senet, nucli agregat de Vilaller (Alta Ribagorça), van sol·licitar que tota la vall de Besiberri fos catalogada com a espai de la Xarxa Natura 2000. A final de maig, el DMAH va anunciar que inclouria en la proposta les 260 ha d'aquesta vall pirinenca, reconeixent que la seva exclusió havia estat un error tècnic. El Consorci Alba-Ter, per la seva part, va demanar la inclusió de la totalitat dels rius Freser i Ter i dels seus entorns fluvials a la Xarxa Natura 2000.

Reaccions dels pagesos i dels regants del canal Segarra-Garrigues
El fet que alguns dels espais proposats com a ZEPA xoquessin amb les noves àrees de regadiu previstes pel canal Segarra- Garrigues va generar malestar entre la pagesia, especialment a la plana de Lleida. Nombrosos actes de protesta es van succeir al llarg de l’any, sobretot al voltant de la ZEPA dels Plans de la Unilla. Entre les entitats més crítiques hi havia la Comunitat de Regants del Canal Segarra-Garrigues i la Plataforma anti-ZEPA dels Plans de la Unilla.

Sobre la proposta d’ampliació de Natura 2000 en el seu conjunt, el responsable de Medi Ambient d’Unió de Pagesos (UP), Josep Puigpelat, va qualificar-la a començament de març de “poc seriosa i rigorosa”, ja que s’havia elaborat d’una manera unilateral i només es limitava a traçar línies sobre el mapa, sense anar acompanyada de plans d’actuació. Així mateix, va acusar el DMAH de crear “alarmisme” entre els agricultors afectats per l’ampliació de zones protegides i d’oblidarlos en el sentit que la viabilitat de les seves economies depenia de l’arribada del regadiu.

A principi d’abril, el DMAH es va reunir amb UP i es va acordar constituir una comissió de treball conjunta per tal que el sindicat agrícola participés en l’estudi i delimitació de cadascuna de les zones proposades i en la definició del tipus de gestió que s’hi hauria de fer. En aquest sentit, Puigpelat es va manifestar contrari a aturar la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, ja que era necessària per complir la normativa europea.

El 30 de juny, i coincidint amb la finalització del període d’exposició pública de la proposta d’ampliació, pagesos i representants institucionals com ara alcaldes dels municipis afectats i la presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell, Rosa Maria Mora (CiU), es van manifestar pels carrers de Lleida i Barcelona contra la proposta i, especialment, per la seva afectació a les noves zones de regadiu. Els municipis de la zona sud del Segrià van presentar un total de vuit-centes al·legacions, mentre que el sindicat agrari JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) va presentar una al·legació general contra tot el projecte d’ampliació, a més d’al·legacions concretes contra cadascuna de les ZEPA lleidatanes.

Reaccions de la comunitat científica i els grups ecologistes a la proposta
La Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) va lamentar que la proposta d’ampliació no hagués estat conseqüència dels suggeriments dels científics i els conservacionistes, sinó el resultat de les pressions exercides des de la CE.

En un article conjunt, les entitats EGRELL (Institució per a l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans), IPCENA (Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural), Seo/Birdlife i DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural) van criticar que alguns sectors lligats a la pagesia lleidatana i alguns grups polítics crispessin el debat dient que l’augment de les zones protegides comportaria un fre a l’activitat econòmica, quan en realitat podria servir com a revulsiu per a l’economia local sempre que s’hi desenvolupessin polítiques i iniciatives per potenciar els valors naturals d’aquestes contrades. En aquest sentit, van recordar que la reforma de la política agrària comuna mantindria els ajuts en aquelles zones incloses a la Xarxa Natura 2000.

Així mateix, van lamentar que es difonguessin informacions falses com ara la prohibició de cultivar la terra, usar adobs o pasturar els guarets en els terrenys a incloure en la xarxa europea. Així mateix, com que la serra de Collserola no figurava en la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, DEPANA va emprendre a mitjan maig, just abans de presentar les seves al·legacions, una campanya per incloure aquest espai de l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons l’entitat, aquesta mancança era una de les més remarcables de la proposta i a més estava injustificada perquè la serra acull hàbitats d’interès comunitari.

Seo/Bird-life, per la seva part, va mostrar el seu malestar perquè la proposta era menor que la que s’havia anunciat inicialment. A més a més, l’entitat conservacionista va criticar que el DMAH hagués reduït la franja de protecció de l’espai marí davant el delta de l’Ebre, fet que permetria dur a terme un gran parc eòlic projectat en el mar i presentat per l’empresa Capital Energy.

La Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya també va presentar al·legacions a la proposta de Xarxa Natura 2000 per intentar que es protegís tota la muntanya d’Alinyà (propietat de l’entitat situada a l’Alt Urgell), i no només una part com es proposava.

Altres plataformes ciutadanes també van sol·licitar la inclusió de nous espais a la Xarxa Natura 2000.La Plataforma Cívica Respectem el Pla del Bages va demanar a través de les seves al·legacions que s’inclogués aquesta zona dins la proposta del DMAH. Per la seva part, la Plataforma en Defensa de les Hortes i les Ribes del Ter va al·legar que s’ampliés l’espai Llémena-Ter per garantir així la protecció de tot el corredor del riu Ter al seu pas per l’àrea metropolitana del Gironès. Aquesta entitat també va demanar que s’incorporessin els espais agrícoles del voltant del Ter i que s’ampliés l’espai de les HORTES DE SANTA EUGÈNIA.

Reaccions dels empresaris
La Cambra de Comerç de Barcelona també va presentar al·legacions a la proposta del DMAH. Segons l’entitat empresarial, la proposta no era vàlida perquè no tenia en compte ni s’integrava en altres documents de planificació com el Pla territorial general de Catalunya, els plans territorials parcials o els plans d’infraestructures, els quals haurien d’assumir les previsions de creixement demogràfic i d’activitat econòmica dels propers anys. D’altra banda, l’entitat també argumentava que el percentatge del territori català proposat per a la Xarxa Natura 2000 era excessiu en comparació amb el d’altres països de la Unió Europea, fet que comprometria el desenvolupament econòmic i demogràfic de Catalunya. Més específicament, la Cambra de Comerç de Barcelona, i altres entitats com el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i Barcelona Aeronàutica i de l’Espai, es van oposar a la proposta perquè ampliava la protecció de diversos ESPAIS D’INTERÈS NATURAL DEL DELTA DEL LLOBREGAT, fet que hipotecava futurs creixements de l’AEROPORT DE BARCELONA.

A començament d’agost, la patronal catalana Foment del Treball també va assegurar que la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, que protegia un 27% del territori català en contrast amb uns percentatges força inferiors en altres països europeus, podria desaccelerar l’economia, reduir les inversions i disminuir la millora de les infraestructures.

Més finançament europeu per a la Xarxa Natura 2000, però encara sense una proposta definitiva d'espais
En el marc d’una jornada sobre la Xarxa Natura 2000 que va tenir lloc el 27 de juliol a la Universitat de Lleida, el director general de Medi Natural del DMAH, Ramon Luque, va manifestar que s’estaven estudiant el centenar d’al·legacions rebudes a la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000. Luque va afegir que la CE havia iniciat accions legals contra l’Estat espanyol per falta de mesures de preservació de les aus estepàries en el projecte del canal Segarra-Garrigues. Tanmateix, va ser finalment el 13 de desembre quan la CE va aprovar portar la Generalitat de Catalunya davant el tribunal europeu de Luxemburg per l’incompliment de la Directiva d’aus per part del projecte del canal Segarra-Garrigues.

A final d’octubre, Salvador Milà va anunciar que els fons europeus de desenvolupament rural compensarien els pagesos afectats per les ZEPA entre els anys 2007 i 2013. Concretament, un 25% dels recursos derivats del Reglament 1698/2005 del Consell, de 20 de setembre de 2005, relatiu als ajuts al desenvolupament rural a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural seria per a la millora del medi ambient i l’entorn rural. El conseller també va anunciar que abans del 30 de desembre s’havia d’enviar a la Unió Europea la proposta definitiva d’espais de la Xarxa Natura 2000.

D’altra banda, el Consell de Ministres de la Unió Europea va aprovar a començament de desembre que el nou Reglament Life+ (previst per al període 2007-2013) incorporés un finançament específic per als espais inclosos a la Xarxa Natura 2000. Amb aquesta decisió s’aconseguia salvar el finançament de Natura 2000, que havia quedat en perill després que la CE anunciés el mes de març la desaparició del programa Life Natura. Segons Cristina Narbona, ministra de Medi Ambient, l’acord permetria a l’Estat espanyol obtenir 3 MEUR anuals més per a la protecció de la biodiversitat, fet que situava Espanya com el segon país més beneficiat pels fons del programa després d’Alemanya.

Durant els mesos posteriors a l’acabament del termini d’al·legacions a la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, el DMAH va estar treballant per elaborar una nova proposta. A final de novembre, es va crear una comissió interdepartamental integrada per cinc departaments (DMAH, DARP, DPTOP, Departament de Treball i Indústria i Conseller Primer) amb l’objectiu de definir la proposta final dels espais a incloure a la Xarxa Natura 2000. El 28 de desembre es van reunir els secretaris generals dels cinc departaments, però no van aconseguir tancar un acord definitiu i van posposar-lo fins al 9 de gener de 2006.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp
www.mma.es/conserv_nat/acciones/rednatura2000/rednatura.htm
mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/participacio_publica/ampliacio_natura-2000.jsp
Mitjans que més han tractat el tema: La Vanguardia, Avui, La Mañana, El País, Segre, El Periódico de Catalunya, El Punt. Proposta gràfica: mapa amb els espais proposats per ser inclosos a la Xarxa Natura 2000. A la web de la proposta d’ampliació surt un mapa de tot Catalunya. La cartografia també hi és en format GIS.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati