Dijous 30 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
XARXA NATURA 2000
Xarxa Natura 2000 Mapa: Montse Ferrés
Xavier Basora - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2006

Després de la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que es va fer el febrer de 2005, l’abril de 2006 el Departament de Medi Ambient i Habitatge presenta una nova proposta, també oberta a al•legacions. Les reaccions no es fan esperar, tant del món agrari i empresarial, essencialment en contra, com del món ecologista, que demana la inclusió de més espais. A part de les superfícies incloses, el debat se centra en els usos permesos en els espais, sobretot els agrícoles, i en les compensacions econòmiques que rebran els pagesos. A mitjan juny, el Govern presenta unes directrius de gestió dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 que pretenen compatibilitzar l’activitat econòmica i la conservació de la biodiversitat. Al setembre, el Govern aprova la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, que protegeix quasi un 30% del territori català.


Antecedents 2005

La Xarxa Natura 2000 és un sistema europeu d’àrees protegides que deriva de la Directiva 92/43/CEE d’hàbitats i de la Directiva 79/409/CEE sobre les aus. Es compon de dos tipus d’espais: les zones especials de conservació (ZEC) i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Prèviament a la designació de les ZEC, la Comissió Europea (CE), de conformitat amb els estats membres, ha de classificar com a llocs d’importància comunitària (LIC) els espais que, en el cas de l’Estat espanyol, proposen els òrgans competents de les comunitats autònomes. Les ZEPA són designades directament pels estats membres (en el cas espanyol ho fan les comunitats autònomes a través del Ministeri de Medi Ambient –MMA–) segons els criteris científics previstos a la Directiva de les aus i sense necessitar la conformitat de la CE. Un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 pot estar designat com a ZEC, ZEPA, o ambdues coses alhora.

A mitjan febrer de 2005, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va presentar una proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que intentava donar resposta als requeriments que la CE havia fet respecte de propostes anteriors. El projecte ampliava la xarxa en 236.583 ha, les quals, sumades a les 619.984 ha ja incorporades, augmentaven del 19,5% fins al 26,7% la proporció de territori català a incloure a la xarxa europea d’espais naturals. La proposta va estar en exposició pública fins al 30 de juny de 2005.

A final de l’any 2005, el Govern català va crear una comissió interdepartamental per delimitar definitivament els espais a incloure a la Xarxa Natura 2000, establir les estratègies de gestió i definir els costos econòmics de la gestió. Aquesta comissió estava integrada pels departaments de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i Treball i Indústria (DTI), amb la coordinació del conseller primer. Una de les decisions de la comissió va ser realitzar un segon procés per informar la ciutadania sobre les modificacions realitzades respecte a la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 presentada el febrer de 2005, la qual va rebre 6.421 al•legacions o informes per part de particulars, entitats, ens locals i administracions públiques.

Es presenta una nova proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000
Després de diversos retards, el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, i el conseller d’Agricultura, Antoni Siurana, van presentar el 18 d’abril una nova proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000 que comptava amb el suport de tot el Govern català. El període d'informació pública es va iniciar el 21 d'abril i es va allargar fins al 15 de juny.

La nova proposta integrava 114 espais i ampliava la superfície inclosa a Natura 2000 fins a 969.423 ha terrestres (un 30,2% del territori català) i 76.518 ha marines. Segons el DMAH, les modificacions incorporades responien a propostes d’ajuntaments que afectaven majoritàriament sòl públic, a la millora de la representativitat dels ambients estèpics (sobretot per incloure-hi llocs amb presència de sisó, un ocell amenaçat) i a la inclusió de més àrees importants per a l’àguila cuabarrada. El conseller Milà va destacar que el 80% dels espais que formarien part de la Xarxa ja estaven protegits a través d’altres figures.

Pel que fa a espais concrets que havien generat conflicte anteriorment, la nova proposta incorporava la SERRA DE COLLSEROLA, la totalitat de la vall d’Àrreu (llevat d’un corredor de 500 m paral•lel a la carretera de la Bonaigua destinat a infraestructures com ara remuntadors o telecabines) i una franja marina davant del delta de l’Ebre (cosa que no impediria que a la zona s'hi pogués instal•lar la CENTRAL EÒLICA MARÍTIMA, si bé obligaria que els aerogeneradors s'instal•lessin més endins del mar).

En canvi, la franja marítima davant del DELTA DEL LLOBREGAT va quedar exclosa de la proposta, segons el conseller Milà perquè no forma part de la ruta principal que segueixen les aus per alimentar-se i perquè la declaració d’impacte ambiental del projecte d’ampliació de l’AEROPORT DEL PRAT que el MMA va fer l’any 2002 ja incloïa com a mesures compensatòries la protecció de la franja del litoral. Pel que fa a les estepes de Lleida, es van proposar la nova ZEPA de Belianes (prop de 2.200 ha als municipis de Belianes, Preixana i Bellpuig), i LA ZEPA D’ALMENAR (unes 1.500 ha als plans de la Unilla, entre Alfarràs i Almenar), la qual quedava reduïda en unes 1.100 ha –al terme d’Alguaire– respecte a la proposta de febrer del 2005.

Un cop presentada la proposta d’ampliació de la Xarxa Natura 2000, les reaccions van arribar des d’estaments ben diversos de la societat.

Reaccions polítiques i institucionals
A final de maig, durant la compareixença que el nou conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va fer davant la comissió parlamentària de política territorial, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) van reclamar al govern que aturés la tramitació de la proposta. Ramon Espadaler (CiU) considerava que el Govern, pel fet trobar-se en minoria parlamentària (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC, n’havia estat expulsada), no estava legitimat per aprovar projectes que pesaven sobre el 30% del territori. El diputat de CiU va criticar també que el Govern hagués endarrerit la presentació dels plans de gestió i les compensacions per als afectats. Josep Llobet (PP) va demanar al Govern que deixés "les coses importants" per la pròxima legislatura, ja que el president Pasqual Maragall ja havia anunciat l’avançament de les eleccions.

ERC, per la seva part, va presentar una moció al Parlament de Catalunya on instava el Govern a dur a terme diverses mesures per tal que l’aprovació de la Xarxa Natura 2000 es fes “d'una manera absolutament respectuosa” amb el territori. Entre les mesures, ERC demanava un compromís per fer front a les compensacions econòmiques amb independència dels pressupostos que la CE preveiés per al finançament de la proposta. La moció també instava el Govern a buscar un acord amb els ajuntaments d’Almenar i Belianes abans de delimitar en aquests termes els espais ZEPA i a anul•lar la proposta d'ampliació de ZEPA situada al municipi d’Aitona. En la votació de la moció, ERC es va quedar sola perquè el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) hi van votar en contra i CiU i el PP es van abstenir.

Reaccions del món agrari
Unió de Pagesos (UP) va veure amb reticències la nova proposta i es va queixar que moltes terres de Lleida que els pagesos esperaven convertir en zones de regadiu només podrien aspirar a ser zones de regadiu de suport (per degoteig). A més, a diferència del que havia passat a les zones estèpiques, UP va criticar que espais del delta del Llobregat de gran importància per a les aus haguessin quedat exclosos, per la qual cosa es demostrava que la delimitació de les àrees protegides no estava justificada per criteris tècnics. D’altra banda, i de cara a presentar al•legacions, UP va exigir informació sobre les compensacions econòmiques que rebrien els pagesos exclosos del reg del CANAL SEGARRA-GARRIGUES i sobre les implicacions que tindrien sobre l’activitat agrària els nous plans de gestió dels espais inclosos a la Xarxa.

Malgrat la reducció de 1.100 ha de la ZEPA dels Plans de la Unilla, la Plataforma anti-ZEPA d'Almenar va seguir rebutjant la proposta i va lamentar que no inclogués cap referència als usos i gestió ni a les compensacions. Com a mesura de protesta, la Plataforma va demanar als tres mil sis-cents veïns d’Almenar que s’abstinguessin en el referèndum sobre el nou ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA. A final de maig, mig centenar de veïns d'Almenar va realitzar una marxa lenta de tractors per lliurar les gairebé mil al•legacions que presentaven els habitants del municipi, on reclamaven que s'eliminés la ZEPA o que es reduís a les 50 ha del voltant del clot de la Unilla.

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), el Consorci Forestal de Catalunya (CFC) i les Federacions Catalanes de Caça i Pesca van fer un front comú per evitar l’ampliació de la Xarxa Natura 2000, que consideraven “excessiva”. Les quatre entitats van presentar conjuntament les al•legacions on reclamaven que se suspengués la tramitació de l’expedient i s’iniciés novament tot el procés escoltant l’opinió de territori. També van exigir al Govern que informés sobre els plans d’ús i gestió per a les zones afectades i, especialment, sobre les compensacions econòmiques, tant les quantitats com el seu origen. Com en el cas d’UP, els responsables de JARC van denunciar que la delimitació d’espais inclosos en la proposta s’havia fet sense criteris científics.

Els arrossaires del delta de l’Ebre, per la seva part, van mostrar preocupació per les limitacions o els greuges comparatius (pel que fa a les subvencions) que podria comportar el fet que unes 6.700 ha d’aquestes conreus (de les 22.000 que hi ha al delta) estiguessin incloses dins la Xarxa Natura 2000.

Reaccions dels grups ecologistes
A començament de maig, vuit entitats ecologistes i excursionistes, entre les quals hi havia la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de la Natura (IPCENA) i la Plataforma pel Desenvolupament Sostenible del Massís de Beret, van mostrar-se molt satisfetes per la incorporació a la Xarxa Natura 2000 de tota la vall d'Àrreu (1.734 ha). Segons aquestes entitats, la normativa europea faria impossible que en una zona inclosa a la Xarxa Natura 2000, com la vall d’Àrreu, s’hi poguessin construir pistes d'esquí. A més, els ecologistes van constatar que havia estat la pressió de la CE i dels ecologistes el que havia obligat el Govern català a preservar els espais naturals inclosos a la Xarxa Natura 2000.

Diferents entitats ecologistes gironines, entre les quals hi havia l’Associació de Naturalistes de Girona, Salvem les Valls, Limnos, Adepar, Amics de la Llémena, l’Ateneu Naturalista de Girona i el Col•lectiu Bisaroca, van presentar conjuntament al•legacions per demanar la inclusió de cinquanta paratges més d’arreu de la província, tots ells amb fauna amenaçada o hàbitats que calia protegir. Entre aquests llocs hi havia zones perifèriques del massís de les Gavarres i de la conca que formen els estanys de Sils i la riera de Santa Coloma.

A les comarques lleidatanes, les entitats ecologistes van reclamar un augment de la superfície inclosa a la Xarxa Natura 2000 (61.800 ha més a la regió alpina i 24.100 ha més a la regió mediterrània) i compensacions econòmiques per als pagesos afectats. Per al president d’Egrell (Institució per l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans), Francesc Moncasí, les àrees de conreu de la depressió central eren les que haurien de rebre indemnitzacions més altes, de 500 a 600 €/ha, per l'afectació de l'activitat tradicional. El portaveu d’IPCENA, Joan Vàzquez, va reclamar que es concretés el finançament amb què subvencionaria els pagesos i va criticar que el govern no hagués recollit el suggeriment del Consell de Protecció de la Natura on es reclamava que la protecció a la zona de Belianes i els plans de la Unilla no baixés de les 4.000 ha (la proposta presentada en protegia 3.000).

El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) també va presentar al•legacions per demanar la incorporació d’una quarantena d'espais al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, entre els quals destacaven diversos cursos fluvials (Sénia, Francolí, etc.), les parts baixes de diverses serres mediterrànies (Montsià, els Ports, Cardó) i alguns sectors del litoral del Baix Ebre i el Baix Camp. La Plataforma Salvem la Mar de l’Ebre, per la seva part, va presentar al•legacions perquè la proposta, tot i protegir una gran part del litoral deltaic, no incloïa la zona marítima del delta de l’Ebre on l'empresa Capital Energy preveia situar una central eòlica de 144 aerogeneradors.

Reaccions dels empresaris
La Cambra de Comerç de Barcelona (CCB) va considerar que la superfície que es pretenia protegir era excessiva i desmesurada, sobretot tenint en compte que el conjunt de la Unió Europea (UE) tenia protegit l’11,6% del territori i països com Alemanya, el Regne Unit o França protegien amb Natura 2000 el 7%, el 6,5% i el 6,8% dels territoris, respectivament.

Per a Foment del Treball i la Federació de la Petita i Mitjana Empresa (Fepime), la política ambiental del Govern català passaria factura a l’economia, sobretot perquè no s’havien demanat compensacions. En canvi, les dues organitzacions empresarials es van mostrar satisfetes per la decisió d’excloure la franja marina de davant l’aeroport del Prat, ja que així quedava oberta la possible construcció d'una quarta pista en terrenys guanyats al mar.

A debat la gestió i les compensacions dels espais de la Xarxa Natura 2000
Un dels debats que va sorgir amb més força després de la presentació de la darrera proposta del DMAH va ser el dels usos permesos i el tipus de gestió que es podrien dur a terme dins els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000, i les compensacions que rebrien els pagesos afectats. Segons el conseller Milà, la inclusió d’un espai dins la Xarxa no era una limitació sinó una oportunitat ja que s’hi permetria compatibilitzar el manteniment de l’activitat econòmica amb la protecció de la biodiversitat. El conseller Siurana va avançar que amb els plans d’usos i de gestió del territori que s’estaven elaborant es demostraria la compatibilitat entre la Xarxa Natura 2000, el progrés econòmic i unes collites agràries rendibles.

En el cas de les estacions d’esquí, un ús controvertit arran de la protecció de la vall d’Àrreu, el DPTOP va recordar que la inclusió d’un territori a la Xarxa Natura 2000 no ho feia incompatible amb la construcció d’equipaments o pistes d’esquí, cosa que quedava demostrada amb la presència de pistes d’esquí dels Alps francesos dins de zones incloses a la xarxa europea d’espais naturals. El conseller Milà va puntualitzar que BAQUEIRA-BERET hauria de presentar un altre projecte per fer les pistes d’esquí a la vall d’Àrreu tenint en compte les condicions que es deriven d’un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 i que, en qualsevol cas, no hi podria construir edificacions.

A mitjan juny, els nous consellers d'Agricultura i Medi Ambient i Habitatge, Jordi William i Francesc Baltasar, van presentar a Lleida l'avanç de les directrius generals per a la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000 i, en concret, els de la plana agrícola. Aquestes recomanacions van estar obertes a suggeriments durant un mes.

Les directrius establien, com a criteri general, que en tots els espais de la xarxa es considerarien compatibles els usos i les activitats que ja es desenvolupaven en aquell moment. Els espais estaven classificats en vuit tipologies ecològiques: els espais del Pirineu, els del Prepirineu, la plana agrícola, la muntanya interior, les aigües continentals, la muntanya litoral, els aiguamolls litorals i els espais marins. Per a cada tipus es van definir directrius específiques tenint en compte els hàbitats i les espècies dels quals cal prioritzar la conservació, però també atenent la realitat i complexitat territorial, geogràfica i socioeconòmica de cada cas.

En els espais agrícoles, es preveia una gestió agrària per mantenir les explotacions existents d'una manera compatible amb la conservació dels valors naturals. Així, es promovia el manteniment de l'agricultura de secà i, sempre que fos possible, s'implantarien regs de suport i d’hivern, que tenen una menor dotació d'aigua que els regs clàssics però que poden garantir una producció mínima. El govern també es va comprometre a promoure una marca de qualitat per als productes procedents de l’agricultura tradicional de secà.

Durant la presentació de les directrius, els dos consellers van avançar que el Govern establiria indemnitzacions per a pagesos i ramaders que patissin una pèrdua real de renda a causa de la protecció i de l’aplicació dels plans d’ús i gestió de cada espai. William i Baltasar van anunciar que es farien plans especials per a gairebé cada una de les àrees de la xarxa per concretar usos, inversions i compensacions. El conseller d’Agricultura va reconèixer que les compensacions encara s’havien de determinar (uns primers càlculs, però, les situaven al voltant dels 24 MEUR anuals) i va dir que no es farien públiques fins que no s’aprovessin els plans especials de cada zona. També va concretar que els criteris i mesures ambientals s’establirien a través de contractes globals d’explotació amb els pagesos.

Al setembre, el conseller d’Agricultura va precisar que les compensacions econòmiques als pagesos afectats no restarien diners del Pla de desenvolupament rural. El titular del DARP va explicar que s’habilitaria una nova línia vinculada als ajuts europeus, però amb un pressupost propi de 12 MEUR.

Aprovada la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000
La proposta del mes d’abril va rebre 2.930 al•legacions de les quals el 72% es referien als espais estèpics. Les al•legacions es referien a cinquanta-nou espais, un 35% del total. Segons el DMAH, més del 80% de les al•legacions no aportaven dades ni arguments suficients per tal de ser analitzades en detall.

Un cop estudiades les al•legacions, el Govern va aprovar el 5 de setembre la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, que incorpora 1cent disset espais, 957.051 ha de superfície terrestre (el 29,8% del territori català) i 83.104 ha de l’àmbit marí (dotze dels espais proposats presenten superfície marina). Tots els espais a excepció de dos es proposaven com a LIC, mentre que setanta-tres espais també es proposaven com a ZEPA. En comparació amb altres comunitats de l’Estat, Catalunya es trobava en un terme mig pel que fa al percentatge de superfície protegida: Balears o Madrid protegien un 40%, mentre que al País Basc, Castella-la Manxa o Navarra la superfície estava al voltant del 20%.

Pel que fa a espais concrets que havien generat conflicte, la proposta definitiva ampliava el nombre d'hectàrees marines del delta de l’Ebre, al davant de Sant Carles de la Ràpita, on hi havia projectat un parc eòlic marí, mentre que les 6.000 ha d'arrossars no van formar part finalment de la Xarxa. Als secans de Lleida, la ZEPA de Belianes es va reduir en 277 ha, fins a asssolir una superfície definitiva de 1.924 ha. En el cas de la ZEPA de la Unilla, la reducció va ser d'unes 600 ha, de manera que la zona de protecció d'aus definitiva va ser d'unes 950 ha, 210 al municipi d'Alguaire i la resta a Almenar.

Noves reaccions arran de la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000
La plataforma contra la ZEPA dels plans de la Unilla va insistir que no volia ni una hectàrea declarada ZEPA, per la qual cosa va seguir amb les protestes. Els seus membres van reclamar al Govern que els expropiés si volia destinar les seves finques a la protecció d'aus. El president de la Comunitat de Regants del Canal Segarra-Garrigues, Josep París, va qualificar d'insuficient la retallada de les ZEPA de la Unilla i Belianes i va exigir compensacions i reg de suport per a aquestes zones.

En l’àmbit polític, CiU va qualificar la proposta definitiva de “totalment desmesurada” i es va comprometre a fer una contraproposta reductora si arribava al govern després de les eleccions de l’1 de novembre. També va criticar que el Govern hagués aprovat la proposta just abans de les eleccions i va afegir que s'havia fet d'esquena als pagesos, als propietaris forestals i a les administracions.

ERC va garantir que aconseguiria millorar les compensacions econòmiques als pagesos si formava part del nou Govern de la Generalitat. Segons el diputat al Parlament per Lleida, Carmel Mòdol, el Govern havia proposat unes compensacions d’11,5 MEUR anuals, amb indemnitzacions d’entre 60 i 120 €/ha, les quals considerava xifres insuficients. Per als republicans, unes indemnitzacions justes havien d'anar entre els 200 i els 700 €/ha amb un global de 28,5 MEUR anuals.

En el sector ecologista, la plataforma Salvem la Mar de l'Ebre es va mostrar satisfeta amb la proposta definitiva perquè s’hi havia inclòs la zona marina de la costa del delta on Capital Energy preveia instal•lar un parc eòlic. En canvi, l'Ateneu Cultural, Juvenil i Naturalista de Girona va mostrar la seva indignació pels pocs espais protegits que s’havien inclòs de la proposta que diverses entitats gironines havien presentat.

A l’espera del vistiplau de la Comissió Europea a la proposta catalana
A final d’any, la proposta catalana de la Xarxa Natura 2000 ja estava en mans de la CE per tal que hi donés el vistiplau i aprovés els LIC. Un cop se superés aquest tràmit, el Govern català hauria de declarar com a ZEC aquests espais. Pel que fa a les ZEPA, van quedar definitivament aprovades amb la publicació, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) del dia 6 d’octubre de 2006, de l’acord sobre la proposta definitiva de la Xarxa Natura 2000, el qual també incorporava les directrius definitives per a la gestió dels espais de la Xarxa.

Més informació
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 4735 del dia 6/10/2006)
http://mediambient.gencat.net/
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame