Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
URBANITZACIÓ DE FLUVIANÀUTIC (SANT PERE PESCADOR)
Àlex Tarroja

Actualitzat a 31/12/2003

Als anys setanta va iniciar-se una urbanització marina a la desembocadura del Fluvià (Sant Pere Pescador) de la que només van construir-se la xarxa de canals de navegació i l’estructura d’un edifici que van quedar abandonats durant vint-i-cinc anys. Tanmateix, la revisió del PGOU va mantenir la classificació de sòl urbà per al sector. La represa del projecte d’urbanització va suscitar una forta oposició de les entitats ecologistes i la IAEDEN va interposar un recurs contra l’aprovació del PGOU en entendre que el sector no reunia condicions per ser sòl urbà. El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques va estimar finalment aquest recurs i va acordar la reclassificació dels terrenys com a sòl no urbanitzable. Els promotors van recórrer la decisió i van exigir una indemnització econòmica; mentre les entitats ecologistes van demanar la restauració de la zona humida i la seva integració al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Articles posteriors 2004, 2005

Represa i posterior aturada d’un projecte d’urbanització marina als aiguamolls de l’Empordà que estava paralitzat des dels anys setanta
El Pla d’ordenació urbana municipal de Sant Pere Pescador autoritzava des de l’any 1975 la urbanització d’un sector dels aiguamolls de la desembocadura del riu Fluvià, a primera línia de mar, que limita amb el que avui és el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i que es localitza al corredor entre les reserves integrals de les Llaunes i l’illa de Caramany. L’ any 1975 s’hi va projectar una urbanització marina amb el nom de Fluviamarina i una empresa constructora del holding Rumasa en va iniciar les obres amb l’obertura de la xarxa de canals de navegació per a embarcacions d’esbarjo i la construcció de l’estructura d’un edifici de sis plantes. Les obres, però, van quedar aturades per la conjunció de les mobilitzacions socials de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, iniciades l’any 1976, i que van desembocar en la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà l’any 1983 i la fallida del grup Rumasa.

Tanmateix, tant la delimitació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, creat l’any 1983, com el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) del 1992 van deixar aquests terrenys fora del seu àmbit pel fet d’estar classificats com a sòl urbà en el planejament urbanístic.

Al llarg de vint-i-cinc anys el projecte va estar paralitzat, amb els canals i l’estructura de l’edifici de sis plantes construïts i abandonats. Però les diverses modificacions del Pla d’ordenació urbana no van fer variar en cap moment la classificació del sector, de manera que al llarg d’aquests anys es van succeir diverses propostes per a desencallar el projecte d’urbanització que no es van arribar a concretar. Així, la darrera revisió del Pla general, aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona el 26 de setembre de 2001, continuava classificant aquest sector com a sòl urbà, tot i que en rebaixava l’edificabilitat.

El juny del 2001, l’empresa navarresa VLV va reprendre els tràmits per executar-hi una urbanització marina de luxe, ara rebatejada amb el nom de Fluvianàutic. El pla parcial presentat pels promotors preveia entre cinc-cents i set-cents apartaments (a preus entre cent cinquanta mil i tres-cents mil euros), sis nous edificis de tres plantes, un hotel de 1.125 m2, un restaurant, una àrea comercial, un club nàutic i 379 amarradors repartits per la xarxa de canals navegables ja existent. La inversió prevista era de cent vint milions d’euros i la data final del projecte estava prevista per a l’any 2004. El màxim responsable de la promotora, Víctor Latorre, va afirmar que «serà una urbanització espectacular, de pel·lícula. Els edificis simularan les cobertes dels grans transatlàntics, amb unes línies molt estilitzades». Els promotors afirmaven també que la urbanització seria respectuosa amb l'entorn, que per les dimensions reduïdes suposaria poc impacte ambiental i que aportaria molts beneficis al municipi gràcies als impostos i el consum dels veïns.

Entitats ecologistes interposen un recurs d’alçada contra el Pla d’ordenació urbana i demanen la classificació del sector com a no urbanitzable
El novembre de l’any 2001, l’organització ecologista Institució Alt Empordanesa per la Defensa i l’Estudi de la Natura (IAEDEN) va interposar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques un recurs d’alçada contra la revisió del Pla d’ordenació urbana de Sant Pere Pescador. El recurs argumentava que el sector de Fluvianàutic no reunia els requisits per a ser classificat com a sòl urbà atès que, si es permetia l'entrada d’aigua salada a la reserva de les Llaunes (Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà), el fet afectaria el règim hidrològic; que, a més, aniria en contra dels estudis de l’Agència Catalana de l’Aigua que prohibeixen l’extracció d’àrids al riu Fluvià; que l’accés rodat a la urbanització afectaria l’illa de Caramany, i que tot plegat vulneraria la Llei de costes i el conveni internacional Ramsar de salvaguarda de zones humides. Alhora, reclamava reclassificar els terrenys com a sòl no urbanitzable d’especial protecció i integrar-los al Parc Natural. Tanmateix, en la revisió del planejament aprovada el 2001, el Parc Natural no va al·legar contra la condició de sòl urbà d’aquest sector. Al llarg de l’any 2002, la IAEDEN, la coordinadora Salvem el Fluvià i la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) van convocar diverses manifestacions, accions de protesta i recollides de signatures sota el lema «Prou agressions al Fluvià», per frenar definitivament el projecte. Posteriorment, aquesta reivindicació va ser continuada pel col·lectiu Salvem l’Empordà.

L’ Ajuntament de Sant Pere Pescador, a través del seu alcalde, Florenci Bosch, va mantenir una postura municipal ambigua sobre la qüestió en manifestar que «no estic ni a favor ni en contra del que s'hi vol fer. Però tothom té els mateixos drets a fer urbanitzacions» o en dir «farem el que vulgui el poble». Segons l’alcalde: «L’ última paraula sobre el projecte la té Urbanisme, que ha de donar el permís o denegar-lo. Des de l’Ajuntament no podem fer-hi res ni a favor ni en contra». Tanmateix, reconeixia tant els drets adquirits dels propietaris, atès que el projecte s’adequava al planejament vigent, com els avantatges socials i econòmics que podia suposar la inversió per al municipi. Així mateix, Artur Mas, conseller en cap de la Generalitat, en una visita a Sant Pere Pescador el març del 2002, va recordar que «són uns terrenys amb uns drets adquirits que no es poden esborrar» i que la decisió depenia de l’Ajuntament.

L’ Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (APNAE) i l’exdirector del Parc, Jordi Sargatal, també es van manifestar plenament en contra del projecte per l’impacte negatiu que podia representar la pressió humana al corredor existent entre les reserves naturals del Parc, per l’alteració que podia patir la barrera natural de sorra de la desembocadura i pel risc de salinització del riu i l’aqüífer com a conseqüència de la draga de la gola del Fluvià, necessària per permetre que les embarcacions sortissin a mar. Així mateix, la Junta Rectora del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà va encarregar un informe sobre les conseqüències que podria tenir la urbanització al Parc.

D’altra banda, Carles Pàramo, president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava, va pro-posar la desclassificació dels terrenys per impedir l’execució del projecte, al·legant que el model d’urbanitzacions de segones residències era contraproduent per al país i que el litoral gironí ja estava saturat d’urbanitzacions. Així mateix, el president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Jordi Cabezas, i Unió de Pagesos també van mostrar el seu desacord amb el projecte.

L’ any 2002, Manel Nadal, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va anunciar la presentació al Parlament de Catalunya d’una proposició no de llei en què es demanaria a la Generalitat, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà que compressin els terrenys en termes similars al que es va fer a L’ESPAI D’INTERÈS NATURAL CASTELL-CAP ROIG, argumentant que aquesta sortida era la fórmula més efectiva de protecció de l’espai. El PSC va reiterar el plantejament de l’adquisició en les esmenes als pressupostos de la Generalitat per al 2003, amb una proposta de consignació de cinc milions d’euros. Pere Maluquer, director general de Boscos i Biodiversitat, va admetre que la Generalitat estudiava l’adquisició dels terrenys. Així mateix, Joan Boada, d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), també va presentar una proposició no de llei al Parlament en què demanava la protecció de la desembocadura del Fluvià i l'anul·lació de l’aprovació del Pla general de Sant Pere Pescador. Aquesta iniciativa va ser rebutjada amb els vots a favor d’ICV i Esquerra Republicana de Catalunya, en contra de Convergència i Unió i el Partit Popular i amb l’abstenció del PSC.

Joan Boada, també va apuntar la possibilitat que el projecte dels promotors de Fluvianàutic fos una fórmula per intentar que l’Administració comprés els terrenys a preu de sòl urbà, amb la intenció d'obtenir-hi «un interès especulatiu per mirar de fer negoci sense haver de fer cap obra». En aquest sentit, tant Boada com la IAEDEN consideraven que, després de vint-i-cinc anys en què el pla parcial no s'havia desenvolupat, els promotors ja n'havien perdut els drets i que la reclassificació es podria fer sense haver de pagar indemnitzacions.

El març de 2002, l’Ajuntament de Sant Pere Pescador va convocar una reunió informativa amb els veïns per conèixer la voluntat veïnal i decidir un posicionament des del Consistori. A la reunió van assistir uns cent cinquanta veïns (un 10% dels habitants) i hi va haver divergències manifestes entre els assistents que defensaven la necessitat d’inversions i l’aposta pel turisme i els que consideraven el projecte com una agressió ecològica. De resultes d’aquesta reunió, l’Ajuntament va acordar no oposar-se al projecte per no haver d'indemnitzar els promotors –compromís que seria desproporcionat per a la hisenda municipal–, i esperar els estudis d’impacte ambiental dels promotors i de la Generalitat sobre el risc de salinització de l’aqüífer.

El setembre del 2002, la promotora VLV va presentar el pla especial a l’Ajuntament que el va suspendre cautelarment perquè un dels hotels i el club nàutic envaïen la zona maritimoterrestre protegida per la Llei de costes. Alhora, l’Ajuntament va demanar als promotors més documentació sobre la sortida al mar de les embarcacions i sobre el risc de salinització de l’aqüífer.

Paral·lelament, com que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques no resolia el recurs d’alçada presentat per la IAEDEN en què es demanava la reclassificació dels terrenys, aquesta entitat va presentar un contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques reclassifica el sector com a no urbanitzable
El 12 de febrer de 2003, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va resoldre estimar el recurs d’alçada presentat per la IAEDEN contra la revisió del Pla general de Sant Pere Pescador i reclassificar els terrenys, convertint-los en no urbanitzables. Les raons argumentades per la conselleria van ser bàsicament que la xarxa de serveis parcialment executada l’any 1975 era obsoleta i insuficient d’acord amb la nova llei d’urbanisme, que el pla Inuncat de l’Agència Catalana de l’Aigua considerava la zona on està situat el projecte susceptible d'inundació, l’elevat valor agrícola i ecològic dels terrenys i la proximitat al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Lluís Benejam, portaveu de Salvem l’Empordà, i Joan Boada, diputat d’ICV, van atribuir la resolució a la intensa mobilització social. La reclassificació d’aquest sector va constituir el primer projecte significatiu que la coordinadora Salvem l’Empordà va aconseguir aturar.

Al mes d’abril, l’empresa promotora VLV va anunciar la intenció de presentar un contenciós administratiu per obtenir una indemnització per la desclassificació dels terrenys, sense descartar una negociació amb la Generalitat a fi d'arribar a un acord previ sobre compensacions econòmiques, una opció que ja havia apuntat Felip Puig, conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Tanmateix, a la darreria de l’any 2003 encara no s’havia concretat la resolució del conflicte amb els promotors.

Un cop protegit l’entorn de la desembocadura del riu Fluvià, el col·lectiu Salvem l’Empordà va reclamar l’enderroc urgent de l’estructura de sis plantes construïda als anys setanta, l’eliminació dels canals, la restauració de la zona humida preexistent i la incorporació dels terrenys al Parc Natural.

Florenci Bosch, alcalde de Sant Pere Pescador per CiU, coincidia en la necessitat de l’enderroc i, alhora, reclamava a la Generalitat inversions compensatòries dels ingressos que l’Ajuntament deixaria de percebre per les llicències d’obres de la urbanització. Mentrestant, Carles Pàramo, president de la Diputació de Girona, proposava estudiar la promoció turística de la desembocadura del Fluvià.

Així, al mes d’abril, la Generalitat, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Sant Pere Pescador i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà van signar un conveni per estudiar les diferents alternatives d’intervenció a la zona. En els mesos posteriors, l’Ajuntament va rebre diverses propostes d’aprofitament del sector, entre les quals hi havia l’aprofitament dels canals com a viver d’escopinyes o la instal·lació d’un càmping, totes desestimades per l’Ajuntament.

La proposta d’integració d’aquest espai al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, (que no es va concretar al llarg de l’any 2003) va ser molt ben valorada pel director del Parc, Josep Espigulé, atès que milloraria la connexió entre les reserves naturals de les Llaunes i Caramany, avui separades per la urbanització. Alhora, la supressió de la urbanització obre les portes al Departament de Medi Ambient a fer una revisió integral dels usos de tot l’entorn de la desembocadura del Fluvià, que podria incloure la negociació del trasllat del càmping Nàutic Almata (al terme municipal de Castelló d’Empúries), que ha passat a ser l’únic obstacle entre les dues reserves naturals.

Més informació
http://www.depana.org
http://www.iaeden.cat
http://www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/aiguamolls
http://www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada