Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
URBANITZACIÓ DE CALA BANYS, CALA MARCONA I SANT QUIRZE
Maria Herrero i Manuela Tomàs

Actualitzat a 31/12/2003

La suspensió cautelar de llicències durant un any dels àmbits de Cala Banys, Cala Marcona i Sant Quirze activa tot un procés de reflexió sobre el model de creixement i sobre l'ús del sòl al municipi de Lloret de Mar.

Articles posteriors 2004, 2005

El ple de l'Ajuntament de Lloret de Mar va acordar el 27 de febrer de 2003 la suspensió, pel termini d'un any, de la tramitació dels plans urbanístics derivats de projectes de gestió urbanística i d'urbanització complementaris i de l'atorgament de llicències als sectors de Sant Quirze, Cala Banys i Cala Mar-cona, el dos primers classificats com a sòl urbanitzable programat i el darrer, com a sòl urbanitzable no programat.

El mes de juliol de 2003, la nova associació de ciutadans SOS Lloret va demanar la revisió dels plans parcials de Cala Banys, Cala Marcona i Sant Quirze amb l’objectiu de convertir en definitiva la suspensió de llicències i d'aconseguir l’alentiment en l’aplicació del pla de Santa Clotilde. En el manifest que van redactar, SOS Lloret explicitava que el seu principal objectiu era frenar el ràpid creixement urbanístic experimentat els darrers anys al municipi de Lloret. L’ entitat defensava un creixement mesurat i lent, basat en la qualitat i no en la quantitat, que no posés en perill el futur de la zona.

Cala Banys és un paratge de 5,8 ha on abans de la suspensió de llicències, com a sòl urbanitzable s’hi podien construir fins a cinquanta-sis habitatges, dels quals quaranta-dos eren pisos o cases adossades. Cala Marcona, urbanitzable no programat, té una superfície de 46,115 ha i per als experts seria el darrer espai o corredor biològic, juntament amb Cala Morisca, que comunica la franja costanera amb les zones PEIN (Pla d'espais d'interès natural) interiors de les Gavarres i l'Ardenya. Abans de la suspensió del mes de febrer hi havia projectats cent trenta-nou habitatges, cinc hotels i un camp de golf situat a l’est de la riera de Pagueres. Sant Quirze, amb 32,75 ha, abans de la suspensió de llicències tenia un pla parcial aprovat definitivament pocs mesos abans per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona que preveia la construcció d’uns nou-cents vint habitatges, dels quals vuit-cents catorze serien plurifamiliars (de tres i quatre plantes). L’ aprovació definitiva del Pla parcial de Sant Quirze no va ser ben rebuda pel Govern municipal que es va proposar aturar-lo i reduir-ne l’edificabilitat.

Un informe publicat el mes d’octubre del 2003, encarregat per l’Ajuntament de Lloret de Mar a l’empresa Arquitectes & Associats SCP –que estaven redactant el Pla especial de la façana marítima de Lloret–, va posar de manifest que amb el planejament general vigent el 2003 (Pla general del 1985) el municipi de Lloret podria arribar a créixer fins a setze mil habitants, doblant el cens d’aquell moment, i que, si continuava amb el ritme de creixement de la darrera dècada, es podien crear disfuncions importants en els serveis i activitats del municipi. L’ alcalde de Lloret, Xavier Crespo (Convergència i Unió), va declarar que calia frenar la construcció d’habitatges i millorar la planificació urbana. SOS Lloret, recollint les dades de l’informe, considerava que els sectors de Cala Banys, Cala Marcona i Sant Quirze tenien un important valor paisatgístic i natural, que es trobaven en una situació delicada atesa la fragilitat del medi a primera línia costanera i que Sant Quirze tenia una important riquesa forestal. Els autors de l’estudi i SOS Lloret coincidien també en la necessitat de redactar el més aviat possible una modificació puntual del Pla general per conduir les expectatives urbanístiques i protegir al màxim els valors naturals i paisatgístics.

L’ alcalde de Lloret de Mar va anunciar que les primeres intervencions de desclassificació de sòls urbanitzables es realitzarien a Cala Marcona i Cala Banys, els quals esdevindrien parc urbà. L’ Ajuntament també va presentar un recurs al Pla parcial de St. Quirze al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, que el mes de novembre es va declarar partidari de suspendre cautelarment el Pla per poder negociar una disminució de l’edificabilitat.

Més informació
www.soslloret.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati