Diumenge 22 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
URBANITZACIÓ CLUB MÉDITERRANÉE (CADAQUÉS)
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

El complex turístic del Club Méditerranée, situat al Parc Natural del Cap de Creus, tanca les portes després que la Direcció General de Costes en comença a desmantellar les instal·lacions situades a primera línia de mar. L'Estat negocia amb l'empresa propietària del Club l'adquisició del complex amb l'objectiu d'enderrocar-lo i integrar-lo dins el Parc Natural.

Articles posteriors 2005, 20062010

La urbanització del Club Méditerranée a Cadaqués és un complex residencial turístic situat a l’extrem nord del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) i és un dels pocs espais urbanitzats del litoral del cap de Creus. Fou inaugurat l’any 1962 i tenia uns tres-cents setanta apartaments i diversos serveis com ara un port esportiu, restaurants, bars, piscines, pistes d’esports o discoteques en 200 ha de terreny.

L’ any 1998 es va declarar el PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS, que incloïa unes 14.000 ha, de tal manera que la urbanització va quedar al bell mig del Parc i partia una reserva integral. A partir de llavors el Ministeri de Medi Ambient, a través de la Direcció General de Costes, va iniciar els intents de comprar l’espai i de recuperar-lo per al Parc Natural i va ordenar el desmantellament i l’enderrocament de totes les instal·lacions.

Les converses per a negociar un preu de venda van quedar aturades el 2003, per la qual cosa el Ministeri va decidir pressionar l’empresa amb l’amenaça d’enderrocar totes aquelles instal·lacions que no s’adequaven a la Llei de costes, justificant que estaven dins la zona marítima terrestre. Aquell mateix any, el Ministeri va destinar una partida de 150.000 euros per a desmantellar un petit moll tot i que els propietaris del Club Méditerranée ho van intentar impedir per via judicial.

Nous desmantellaments durant el 2004
En la mateixa línia, el març de 2004 la Direcció General de Costes va anunciar que havia reservat 1,28 milions d’euros per a nous desmantellaments d’instal·lacions marítimes que vulneressin la Llei de costes, en les quals s’incloïen les edificacions, molls i camins més propers al mar. Es preveia que les obres comencessin abans de l’estiu fet que impediria que el Club Méditerranée organitzés activitats marítimes a partir d’aquella mateixa temporada i que premetria eliminar un dels principals atractius del complex.

L’Ajuntament de Cadaqués veia amb bons ulls la decisió de la Direcció General de Costes i confiava que aquest fos un primer pas perquè el Club tanqués i s’enderroquessin totes les edificacions del complex, excepte algunes que es podrien destinar a usos ambientals i científics. No obstant això, l’alcalde, Joan Borrell, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va demanar que no es desmantellés el moll del Club Méditerranée, a la cala Culip, ja que considerava que era un refugi tradicional dels pescadors i permetia protegir les embarcacions en cas de temporal.

El Club tanca i s'inicien les negociacions
Finalment el mes de juny el Club Méditerranée va decidir tancar les portes davant l’amenaça de la Direcció General de Costes d’enderrocar les instal·lacions de la primera línia de mar, tot i que aquest fet finalment no es va complir. Això va suposar l’acomiadament de la setantena de treballadors temporals que tenia el Club Med, si bé s’assegurava que mentre el Club fos propietari de les instal·lacions els deu treballadors que realitzaven tasques de manteniment seguirien contractats. Després de l’anunci del tancament es van reprendre les negociacions per a comprar els terrenys. Inicialment el Club Méditerraneé demanava entre vuit i deu milions d’euros, molt per sobre dels dos que oferia el Ministeri de Medi Ambient. L’ Ajuntament de Cadaqués va manifestar la seva preocupació que la situació s’allargués i que mentrestant la urbanització s’anés degradant amb perill que es produïssin ocupacions il·legals dels apartaments.

A final de 2004 encara no s’havia produït la compra de la propietat per part de l’Estat, si bé l’acord semblava imminent. Es preveia que un cop fos propietat pública el complex s’enderrocaria aviat i que el nou espai continuaria essent propietat de l’Estat per bé que s’integraria al Parc Natural, el qual es faria càrrec de la gestió.

Més informació
www.clubmed.com
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada