Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TURISME. DEBAT SOBRE EL MODEL TURÍSTIC DE CATALUNYA
Marta Pallàres

Actualitzat a 31/12/2004

El debat sobre el model turístic català ha estat present, especialment a l'estiu, tant als mitjans de comunicació com a l'agenda política i a les trobades d'acadèmics i del món empresarial. Les xifres i les declaracions publicades sobre el sector i els incidents succeïts a Lloret de Mar, entre turistes joves i els cossos de seguretat, han atret l'atenció sobre un debat centrat en la suposada crisi del model turístic de sol i platja, la necessitat de valorar els costos del sector i la cerca de nous models més sostenibles.


A principi d'agost, el portaveu del govern de la Generalitat, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) va declarar que calia obrir un debat per a renovar i potenciar la promoció turística de Catalunya i remodelar-ne l'oferta, fet amb el qual va corroborar les declaracions que dies abans el conseller de Turisme, Pere Esteve (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), havia fet en relació a la necessitat de potenciar canvis en el sector. Segons Nadal, calia treballar sobre tota aquella infraestructura que respongués al model turístic dels anys cinquanta, seixanta i setanta.

Poc després el ministre d'Indústria, Treball i Comerç, José Montilla (PSC), coincidia amb el conseller Nadal en l'anàlisi de la situació, i plantejava la necessitat d'atorgar "valors afegits" a les destinacions, amb la potenciació de modalitats com el turisme gastronòmic, cultural, de negocis i congressos o el termal. Alhora destaca-va que el Govern central estava posant en marxa els mecanismes necessaris per a sumar esforços de promoció amb les comunitats autònomes i el sector privat, com ara potenciar el paper de la Comissió Interministerial de Turisme de la Conferència Sectorial i la creació del Consell Espanyol de Turisme.

Segons el conseller Pere Esteve, la Generalitat de Catalunya tenia previst impulsar una "oferta turística global" per a potenciar les destinacions tradicionals de platja de les costes catalanes, incloenthi també altres àmbits geogràfics com els Pirineus o el delta de l'Ebre i incidint en la promoció d'elements culturals com la gastronomia, les festivitats, esdeveniments com l'Any Dalí, i fins i tot d'institucions com el Futbol Club Barcelona, en qualitat d'integrants d'una marca comercial de Catalunya. El Conseller va explicar el mes d'agost que si bé el turisme aportava més del 10% del PIB català, lleugerament per sota de la mitjana espanyola (12%), el pressupost en turisme de la Generalitat equivalia, en termes absoluts, al d'un territori com la Comunitat de Múrcia. Pere Esteve va afegir que no opinava que l'oferta de sol i platja estigués exhaurida, com ho demostrava el fet que no hi havia regressió de la inversió ni deslocalització ni tancaments al sector. Això sí, reconeixia que calia modificar-la reforçant el model amb altres ofertes complementàries i desestacionalitzadores, recolzant econòmicament els municipis turístics i potenciant-ne la qualitat dels serveis.

En definitiva, des del Departament de Comerç Consum i Turisme es feia evident l'existència d'un model turístic que generava costos econòmics i ambientals i que es basava en els baixos preus com a principal factor competitiu, cosa que no es podria mantenir en un futur pròxim.

Lloret de Mar i el "turisme de borratxera"
L'11 d'agost uns dos-cents joves, bàsicament turistes, es van enfrontar als agents de la policia local i autonòmica davant de la discoteca Tropik's de Lloret de Mar i van provocar importants destrosses de mobiliari urbà i un resultat de catorze persones ferides. Fets similars ja havien succeït la semana anterior en la mateixa zona, amb una baralla de més de cent persones que acabà amb la detenció de quatre joves. Els aldarulls van acaparar l'atenció dels mitjans i van traslladar a l'opinió pública el debat encetat sobre el model turístic.

El 17 d'agost, la consellera d'Interior, Montserrat Tura (PSC), en roda de premsa va declarar que els aldarulls de Lloret no eren un tema de caràcter policial sinó de la necessitat de reconversió d'una part del sector turístic que generava una oferta dirigida a un consumidor molt determinat, a uns preus molt reduïts. El conseller portaveu del Govern, Joaquim Nadal, coincidia amb la consellera que els esdeveniments de Lloret "van més enllà d'un problema de seguretat ciutadana". La consellera va explicar que havia fet arribar al Departament de Comerç Consum i Turisme una proposta sobre la necessitat de reconvertir una part del sector turístic a Lloret de Mar i a altres municipis costaners de característiques similars per tal d'erradicar el que va definir com a "turisme de borratxera". Tura va explicar que hi havia "veritables circuits de re-cerca de coma etílic" i que alguns establiments organitzaven rutes en autobús per a portar els turistes a consumir alcohol barat.

La consellera va demanar responsabilitat als empresaris que promouen aquest tipus de turisme, lamentant que "perquè alguns es guanyin així la vida, el conjunt de la ciutadania ha de destinar recursos en matèria policial i en reparació del mobiliari urbà". Va afegir que "no es poden demanar solucions en set mesos de govern a problemes de fa anys" i que calia esperar per a poder tancar establiments amb les garanties judicials necessàries. Montserrat Tura també va declarar que hi havia hotels antics que no complien les normatives vigents i també locals d'oci nocturn que no tenien llicència per a funcionar com a discoteques.

L'Ajuntament de Lloret va lamentar els perjudicis que havien causat els aldarulls en la imatge del municipi i es mostrava d'acord amb la necessitat d'acabar amb la problemàtica, sense concretar, però, la manera de fer-ho. L'alcalde Xavier Crespo (Convergència i Unió, CiU) assegurava que ja aplicaven mesures dràstiques, com sancions a establiments, i que l'any 2003 se n'havien tancat tres que infringien la normativa i que s'havia elaborat un pla estratègic per a millorar la imatge de la població. El president de l'Associació de Bars i Restaurants de Lloret, Víctor Rodríguez, va admetre que hi havia un problema d'abusos etílics, però va discrepar que el fe-nomen fos exclusiu de la localitat, alhora que afirmava que era un "fet social del jovent d'avui" i que l'Administració, i no els empresaris, era qui tenia les eines per a controlar les normatives dels locals nocturns.

Més crítics amb les declaracions de la consellera Tura es van mostrar el secretari general de Turisme del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, Ramon Martínez (PSOE), segons el qual aquelles manifestacions l'únic que feien era "matar el mercat", i el secretari d'Estat de Turisme, Pedro Mejía (PSOE), que defensava que "no es pot parlar d'estancament ni de crisi" perquè tant les xifres d'arribades com d'ingressos eren importants.

El turisme de sol i platja. Un model exhaurit?
El 10 d'agost el president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona, Antoni Escudero, admetia que havia estat un juny "desastrós", un juliol dolent i un agost amb només un 90% d'ocupació. El principal problema, afegia Escudero, era que abans el client europeu trobava exòtic l'Estat espanyol, i sobretot molt més barat, i que ambdós aspectes havien canviat. Tot i això, segons ell, el model tradicional de turisme de sol i platja no estava exhaurit, sinó que continuava essent precisament el que la gent buscava més. Per a Salvador Joan, vicepresident de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), el que era obsolet eren les infraestructures, els serveis que es donaven en alguns municipis i la manera de fer la promoció turística, i denunciava que, tot i que Catalunya era una de les comunitats que rebia més turisme, era de les que proporcionalment gastava menys diners en promoció, a la vegada que el turista s'havia de trobar amb "cues a l'autopista, aparcaments escassos, un aeroport col·lapsat en ple agost...". Així, segons Pellicer, el model encara era vàlid si es creava una oferta complementària. Coincidia amb aquesta opinió el gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Octavi Bono, mentre que el vicesecretari d'Economia i Treball de Convergència Democràtica de Catalunya i exconseller de Turisme, Antoni Fernàndez Teixidó, assegurava que el que calia fer amb el turisme era "promocionar, no repensar", ja que era fals que el model estigués exhaurit.

Per la seva banda, el president de la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya, Joan Molas afirmava en una entrevista en què feia referència a unes declaracions del ministre José Montilla que era poca substància dir que el model de sol i platja estava exhaurit i assegurava que el que calia era invertir en promoció i infraestructures i en aspectes com ara que l'aeroport funcionés a la perfecció els dies de més trànsit aeri de l'any, que es milloressin les carreteres o que augmentés la seguretat. La prova, segons Molas, que el model no estava exhaurit era que els turistes que no venien a Catalunya anaven a buscar el mateix tipus d'oferta a altres destinacions més competitives o amb infraestructures millors.

Noves tendències en el sector
L'auge de les línies aèries de baix cost, la pèrdua de pes dels paquets turístics, l'augment de les pernoctacions en establiments no hotelers i l'escurçament de les estades són alguns dels principals canvis que es van detectar en el sector turístic al llarg del 2004. L' any 2004 Catalunya seguia al capdavant de les comunitats autònomes en les xifres d'arribada de visitants estrangers, amb el 24% del total.

En els set primers mesos de l'any, tres de cada quatre turistes estrangers van arribar a Espanya en avió (amb un increment del 3,3%) i va baixar en un 3,9% l'accés per carretera. A més, en aquest període, el trànsit de les companyies de baix cost havia incrementat el 31,5%. El 56% dels turistes estrangers visitaven Espanya pel seu compte, sense paquet turístic, i el 35% dels turistes s'allotjaven en establiments no hotelers, com apartaments privats i segones residències.

La consultora Aguirre Newman informava a mitjan agost que el boom immobiliari i de la construcció dels últims anys era, en part, conseqüència del creixement de la demanada d'habitatge turístic. Segons el Banc d'Espanya, dels 3,7 milions de segones residències que hi havia a l'Estat el 2004, 1,7 milions eren de propietat estrangera, principalment a la costa, i xifrava en 7.179 milions d'euros la inversió estrangera en immobles el 2003, un 16% superior a la del 2002 i amb un ritme de creixement constant en els darrers sis anys. Inicialment, abans de la introducció de l'euro, la inversió estrangera se sentia atreta pels preus; tanmateix, la demanda podia continuar, ja que, segons l'Organització Mundial de Turisme, entre 800.000 i 1,7 milions de famílies europees desitjaven tenir a Espanya una segona residència o una residència fixa per a la jubilació.

Segons l'organització empresarial Excelltur, el creixement de les segones residències indicava que el model de sol i platja no estava exahurit, si bé hauria afavorit la davallada de les pernoctacions hoteleres i de la mitjana de despesa per turista. Segons les dades d'aquesta organització empresarial, durant els darrers set anys el nombre total de turistes estrangers a Espanya havia crescut de 39,5 milions a 52,4 milions (un augment del 32,6%) però gairebé la meitat d'aquest increment corresponia a persones que s'allotjaven en habitatges privats, d'amics o de la família.

El turisme d'interior
A banda del turisme costaner de sol i platja, el turisme d'interior a Catalunya, i concretament a les comarques del Pirineu, va presentar el 2004 unes xifres discretes. A mitjan agost el president de l'Associació d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, Josep Miquel Messegué, indicava que el nombre de contractacions d'esports d'aventura havia caigut un 20% respecte de l'any 1993. Tanmateix, el president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Juan Antonio Serrano, i el director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Xavier Moncayo, coincidien a afirmar que la demanda en la seva demarcació s'havia estancat en la xifra de 600.000 visitants, que, tenint en compte les dues mil noves places d'allotjament crea-des, els resultats d'ocupació es podien considerar equivalents als de l'any anterior. Moncayo opinava que calia apostar fort per la qualitat, ja que els hotels antics eren els que funcionaven pitjor, mentre que el turisme rural passava per un bon moment justament perquè oferia una elevada qualitat.

Altrament, segons dades del Departament de Comerç, Consum i Turisme, el 60% dels turistes del Pirineu s'allotjava en segones residències -en propietat, llogades o deixades- que tenien una ocupació mitjana de només disset dies l'any.

Un model alternatiu
En relació amb aquesta darrera qüestió, al llarg de l'any sorgiren a les comarques de la Cerdanya i el Pallars Sobirà, dos dels territoris més afectats per la promoció de nous habitatges de segona residència, diversos col·lectius i moviments de protesta contra la proliferació de projectes d'urbanització de segones residències. La majoria d'aquests col·lectius tenien com a objectiu, expressat en els seus manifestos, preservar el paisatge del Pirineu, que consideraven principal actiu i font de riquesa de la zona.

Col·lectius com la plataforma veïnal Salvem Pedra, integrada principalment pels veïns del poble ceretà de PEDRA, amb cinc cases habitades i sense cap segona residència, i on s'hi projectava construir dos-cents nous habitatges, la plataforma Mainera Cabistrany, que aglutinava una dotzena de pobles de la vall d'Àssua, al Pallars Sobirà, l'associació de veïns de Son, que protestava pels NOUS PLANS URBANÍSTICS DEL PALLARS presentats a les valls d'Àneu, també al Pallars Sobirà, o els moviments d'oposició al projecte d'una ESTACIÓ D'ESQUÍ I UNA URBANITZACIÓ A LA VALL FOSCA, són mostres de mobilitzacions sorgides per a protestar per la proliferació de segones residències al Pirineu.

En aquesta línia de debat s'emmarquen també els actes que a final d'any organitzà la plataforma Pirineu Fòrum en diverses poblacions de l'Alt Pirineu, en els quals s'exposaren documents com el llibre "Avaluació de la sostenibilitat del turisme a l'Alt Pirineu i Aran", dels geògrafs Xavier Campillo i Xavier Font, on s'analitzaven els costos socials, econòmics i ambientals del sector i s'argumentava que una segona residència consumia sis vegades més espai que el que es necessitava per a ubicar les mateixes places d'allotjament en un hotel i que al mateix temps un hotel creava sis vegades més llocs de treball i generava uns ingressos deu vegades superiors.

Amb totes aquestes manifestacions reivindicatives i de protesta com a rerafons, en les dues presentacions que la Generalitat va fer de l'esborrany del PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L'ALT PIRINEU I ARAN a la Cerdanya i a Tremp, el secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel·lo, va admetre que l'Alt Pirineu es trobava amenaçat per l'augment de les segones residències. Nel·lo, que va participar en diversos actes durant tot l'any on el debat del model turístic va estar present, assegurava a la primera trobada del sector hoteler de Catalunya que la proposta del Govern per impulsar el sector turístic a l'Alt Pirineu consistia a desaccelerar la inversió immobiliària en habitatges de segona residència i a impulsar el desenvolupament del sector hoteler. Aquest Pla territorial, que estava previst de ser aprovat a principi de 2005, establiria directrius de desenvolupament de la zona i apostaria per mantenir l'activitat agrícola, per un creixement concentrat en els nuclis principals i per una reorientació del mercat immobiliari que frenés l'augment de les segones residències.

L'any 2004, les declaracions realitzades des del Departament de Comerç, Consum i Turisme i els fets de Lloret de Mar, entre altres, van afavorir la presència del debat sobre el model turístic i la publicació de dades, estudis i opinions sobre l'estat del sector, els costos econòmics, socials i ambientals i les possibles alternatives.

Més informació
www.mfom.es
www.cambrabcn.es/Catalan/La_Cambra/documents/corredors_basics.pdf
www.gencat.net/ctc
CAMPILLO, X. & FONT, X. Avaluació de la sostenibilitat del turisme a l'Alt Pirineu i Aran
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada