Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TURISME A BARCELONA. DEBAT SOBRE EL MODEL I ORDENANÇA DE CIVISME
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2005

Durant el 2005 cinc milions de turistes visiten la ciutat de Barcelona i generen onze milions d'estades, fet que suposa un fort increment d'ocupació de places hoteleres respecte de l'any anterior. La forta pressió del turisme, especialment al districte de Ciutat Vella, genera queixes per part dels veïns i porta l'Ajuntament a aprovar el Pla d'usos de Ciutat Vella, amb l'objectiu de mantenir l'equilibri entre l'activitat turística i l'habitatge, i l'Ordenança de civisme, per fer front als abusos que es produeixen a la via pública.


Aquests últims anys la ciutat de Barcelona s’ha convertit en un dels principals destins turístics del món a causa de la combinació de diversos factors com la tradició turística de Catalunya, la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 i la renovació urbana que va comportar, el creixement del turisme cultural, l’eclosió de les línies aèries de baix cost i la potenciació de la Fira de Barcelona. Així, el nombre de turistes que visiten la ciutat va passar d’1.730.000 el 1990 a 4.550.000 el 2004.

El 2005 va tornar a ser un any de creixement. A final de desembre es va calcular en cinc milions els turistes que s’havien allotjat en hotels de la ciutat i en onze milions les estades. Això suposava un increment d’un 11% del nombre de turistes i d’un 8% d’estades. Prop del 60% d’aquests turistes van viatjar a la ciutat per passar uns dies de vacances i la resta per motius de negocis o per assistir a fires i congressos internacionals. Un 80% de les estades s’havien fet en hotels de més de tres estrelles i l’ocupació hotelera es va situar en un 77%, un 2% superior que l’any anterior. Als cinc milions de turistes que van dormir a la ciutat cal sumar-hi, a més, prop de 8,5 milions de turistes d’un sol dia a l’any allotjats, generalment, a la Costa Brava o la Costa Daurada.

El segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i regidor de Turisme, Jordi Portabella, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), es mostrava satisfet per aquest creixement i considerava que els beneficis del turisme eren molt més importants que els costos. No obstant això, reconeixia que la ciutat era pròxima a la capacitat de càrrega, que calculava en dotze milions d’estades, i que en determinats espais, com Ciutat Vella o al voltant de la Sagrada Família, la pressió del turisme començava a ocasionar problemes. Per això es proposava distribuir el turisme en el territori incorporant quatre districtes nous a la Ruta del Modernisme: Sant Andreu, Sants, Gràcia i Sarrià.

Per la seva banda, el president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, destacava que, malgrat que les ocupacions hoteleres creixien, ho feien a un ritme inferior a la posada en marxa de noves places. A començament de 2005 hi havia vint-i-quatre mil habitacions a Barcelona i durant aquell any se’n van construir tres mil més. Aquest fet provocava, segons Clos, que el preu mitjà de les habitacions disminuís entre 7 i 10 € l’any per atraure més visitants i mantenir l’ocupació hotelera considerava que calia arribar als tretze milions d’estades per equilibrar- se amb l‘oferta hotelera, fet que es podria aconseguir allargant l’estada mitjana del turista a Barcelona des de les 2,3 fins a les 3 nits. Per fer-ho possible reclamava potenciar atractius culturals com el Liceu o el Palau de la Música, realitzar exposicions itinerants de primer ordre i potenciar el turisme de congressos multitudinari.

Durant el 2005 el fort creixement del turisme va començar a ocasionar problemes relacionats amb l’increment del nombre d’establiments turístics i l’ocupació intensiva de la via pública, especialment a Ciutat Vella.

Pla d'usos de Ciutat Vella
Al districte de Ciutat Vella la proliferació dels establiments vinculats a l’activitat turística (restaurants, cafès, bars, locals musicals i d’espectacles, hotels, hostals...) començava a generar queixes per part dels veïns. A començament de març, onze col·lectius veïnals i socials, entre els quals la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), van presentar el manifest “Per una Ciutat Vella justa i habitable” on asseguraven que el districte es dirigia cap a un model de “parc temàtic” dirigit únicament a satisfer els sectors turístic i comercial però que perjudicava la majoria dels veïns. Per això exigien mesures immediates contra la proliferació d’hotels, pisos turístics i locals d’oci.

Pocs dies després, l’Ajuntament de Barcelona aprovava inicialment el Pla d’usos de Ciutat Vella, que renovava l’anterior de l’any 2000, i que tenia l’objectiu d’assegurar l’equilibri entre habitatge i activitat comercial i turística i mantenir, així, el teixit veïnal del districte. El Pla prohibia la creació de nous establiments com els locutoris o les sales d’oci nocturn, limitava la concessió de llicències per a bars i restaurants a tres sectors del districte (Raval sud, Santa Caterina i Sant Pere) i només preveia la creació de nous hotels sempre que tinguessin tres estrelles o més i que s’ubiquessin en edificis destinats a habitatge, per bé que aquells projectes que ja estaven aprovats podrien tirar endavant.

El Pla d’usos també regulava els apartaments turístics, que requeririen un permís municipal i que només s’autoritzarien en cas que estiguessin concentrats en un únic bloc i disposessin d’un servei de consergeria conjunt. D’aquesta manera, es pretenia combatre la sensació d’inseguretat i les queixes per sorolls i brutícia denunciades pels veïns d’aquests pisos que es llogaven als turistes per períodes curts de temps. En aquells moments hi havia a Ciutat Vella 831 apartaments turístics donats d’alta al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.

Les associacions empresarials Apartur i l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (AATB), que aplegaven els apartaments turístics de Barcelona, van presentar al·legacions al Pla d’usos en considerar que comportaria la pràctica desaparició de l’activitat. Així subratllaven que només un 5% dels apartaments turístics de Ciutat Vella es podrien acollir a la nova normativa en situar-se en un únic bloc, i consideraven que el vertader problema raïa en els apartaments que es llogaven de manera il·legal als turistes, ja que eren els que ocasionaven més molèsties als veïns.

Finalment, l’Ajuntament va acceptar les al·legacions, de tal manera que tots els apartaments de Ciutat Vella podrien mantenir la seva activitat encara que estiguessin en edificis amb habitatges, si bé es preveia que els que es planifiquessin de cara al futur s’haurien de localitzar en un bloc sencer sense veïns i que, a data d’1 de gener de 2005, no tingués cap persona empadronada. Apartur i AATB van aplaudir el canvi però van lamentar que es dificultés la possibilitat d’obrir nous apartaments. L’Ajuntament va aprovar definitivament el Pla d’usos el 17 de juny.

A partir de llavors l’Ajuntament de Barcelona va iniciar una recerca dels apartaments turístics il·legals, és a dir, no inscrits al Departament de Comerç, Consum i Turisme de Ciutat Vella. A final d’any ja n’havia localitzat i clausurat uns dos-cents, si bé preveia que n’hi podia haver uns mil tres-cents més.

Ordenança de civisme
Durant l’estiu de 2005 a diversos punts de Ciutat Vella, especialment al voltant de la plaça Reial i en punts del Raval, es van multiplicar les queixes dels veïns per les molèsties ocasionades per les actituds incíviques a la via pública: soroll, brutícia, vandalisme, inseguretat... Aquesta situació es produïa per la combinació de situacions diverses en un mateix espai, com el “turisme de borratxera”, els fenòmens de “botellón”, l’incompliment d’horaris per part dels bars, la indigència, els venedors ambulants, la prostitució o la petita delinqüència.

La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va titllar aquesta situació d’insostenible i va vincular-la amb el model de ciutat, que creien que estava massa centrat en l’impuls del turisme. Per la seva banda el Consell de Gremis de Comerç, Turisme i Serveis de Barcelona assegurava que s’havia arribat a una situació límit i va demanar l’actuació dels cossos policíacs.

Els dos grups polítics de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), van forçar la celebració, a començament de setembre, d’un ple extraordinari sobre el creixent incivisme que es vivia a la ciutat. En el ple, el portaveu del grup de CiU, Xavier Trias, va responsabilitzar el govern municipal del deteriorament de la convivència de la ciutat per haver generat, per manca d’autoritat, una situació d’impunitat davant del vandalisme. En la mateixa línia el portaveu del PP, Alberto Fernández Díaz, va defensar que l’única manera de combatre l’incivisme i el vandalisme era amb més policia. En resposta, l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va proposar un pacte de convivència i la necessitat d’instaurar un nou consens social que tingués com a eixos principals la lluita contra l’exclusió social i la justícia de proximitat i va enunciar que destinaria una partida extraordinària de 9 MEUR fins al mes de desembre per reforçar la neteja, els serveis socials i la seguretat a Ciutat Vella. Finalment, la portaveu d’Iniciativa per Catalunya – els Verds (ICV), Imma Mayol, va qualificar de reaccionari el discurs de CiU i PP, i el portaveu d’ERC, Jordi Portabella, va assegurar que les solucions clàssiques, com més sancions o policia, no eren suficients per resoldre el problema.

Paral·lelament l’Ajuntament de Barcelona va iniciar la redacció d’una ordenança de civisme, amb l’objectiu de fer front als abusos que es produïen a la via pública. El document final, aprovat a final de desembre, preveia sancions per diverses activitats realitzades a la via pública com les pintades, la col·locació de pancartes, la mendicitat organitzada, el consum de begudes alcohòliques, les necessitats fisiològiques, el comerç ambulant, l’oferiment de serveis sexuals en determinats punts o dormir al carrer, si bé en aquest últim cas amb la intervenció prèvia dels serveis socials.

L’Ordenança va generar un intens debat en el si del govern tripartit de l’Ajuntament de Barcelona. Així ICV va votar-hi en contra en considerar que barrejava els fets incívics o delictius amb la pobresa i la prostitució, si bé va assegurar que n’acataria el contingut en els llocs de responsabilitat que ocupava. En canvi, el PSC i ERC van votar-hi a favor i van advertir que la postura contrària dels ecosocialistes obligaria a obrir un “procés de reflexió” sobre el futur del govern municipal. Pel que fa a l’oposició CiU hi va votar a favor i el PP es va abstenir, en considerar-la insuficient. Finalment, diverses entitats com la FAVB o Cáritas Diocesana de Barcelona es van oposar a l’ordenança perquè, segons ells, discriminava i estigmatitzava grups socials especialment vulnerables, com les persones sense sostre o les prostitutes.

Es preveia que l’Ordenança de civisme entrés en vigor a començament de 2006.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès