Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TROBADA D'ENTITATS EN DEFENSA DEL TERRITORI (TORTOSA)
Mariana Debat i Román Caracciolo

Actualitzat a 31/12/2005

La ciutat de Tortosa rep a final de maig de 2005 la XIX Trobada d'Entitats Ecologistes i de Plataformes en Defensa del Territori dels Països Catalans, amb la intenció de posar en comú les problemàtiques ambientals dels territoris catalans i la coordinació de les diferents plataformes i moviments socioambientals. Aquesta trobada culmina amb l'aprovació del document anomenat Declaració de Tortosa. Les reunions d'aquesta mena es vinculen amb el debat sobre la naturalesa de les accions de protesta que es duen a terme en contra de les mesures de govern que suposadament afectarien el medi socioambiental.

Els últims dies de maig de 2005 es va convocar a la ciutat de Tortosa la XIX Trobada d’Ecologistes i Plataformes en defensa del Territori dels Països Catalans. Fou organitzada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) i Ecologistes de Catalunya (EdC). A més va comptar amb la col·laboració d’importants entitats com els Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), el Consell Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament de Tortosa, que van contribuir a organitzar-la i que per això donaven fe de la importància de l’esdeveniment.

El principal objectiu va ser determinar una sèrie de punts que haurien de servir per definir el panorama sobre les qüestions i els punts que les plataformes ecologistes haurien de tenir formalment establerts i també els diversos moviments socioambientals, entre els quals hi havia la posada en comú de les problemàtiques ambientals del territori català, la cerca de possibles solucions globals a aquests problemes i la coordinació dels diversos moviments socioambientals dels territoris catalans, amb l’objectiu de consolidar una xarxa d’associacions que permetés actuar d’una manera més eficient a l’hora de protegir el medi ambient i el territori, tot aprofundint en el debat i en les alternatives a les propostes actuals.

La trobada finalment va tenir lloc els dies 27, 28 i 29 de maig i va comptar amb un nombre important d’assistents. Dues-centes persones, en representació d’unes seixanta plataformes i grups del territori català, van participar als tallers i debats. A l’esdeveniment van fer cap, com sempre, les entitats ecologistes, però també hi van fer acte de presència totes les plataformes i moviments associatius de caràcter ambiental que s’havien creat els darrers anys per plantar cara a un nombre elevat de projectes considerats agressius amb el medi ambient. A més, hi van assistir persones a tall particular.

Els continguts que es van tractar i discutir durant els tres dies que va durar la trobada van tocar temes diversos que afectaven significativament el territori català. Els eixos temàtics de les discussions van ser la contaminació electromagnètica, la participació ciutadana i la resolució de conflictes, les accions directes no violentes, les actuacions ecologistes i la gestió de residus. Es van fer taules rodones amb la finalitat de saber com funcionaven els diferents mitjans de comunicació i ponències sobre el nou model energètic i la gestió del territori.

La trobada es va tancar amb l’aprovació, dissabte 28 de maig, de la Declaració de Tortosa que actualitza la DECLARACIÓ DE FIGUERES [2003:119], redactada en 2003, atès que incorpora nous elements per aprofundir en el debat i en la proposta d’alternatives a les problemàtiques actuals.

La Declaració de Tortosa hauria de servir com a decàleg i com a “Bíblia” de les reivindicacions de moviments d’entitats i plataformes en defensa del territori català durant l’any 2005 i fins a la propera trobada.

Per concloure la trobada, unes setanta persones, aproximadament, van protagonitzar una acció reivindicativa en què es va posar un peça d’un trencaclosques gegant que tapava una oficina bancària. Amb aquest acte es mirava de simbolitzar la unitat i la coordinació que hi ha d’haver entre les entitats i les persones a l’hora de defensar el territori, a fi d’aixecar una barrera als interessos econòmics.

La cultura del no
La participació de diverses associacions, amb perfils diferents però amb interessos similars a la trobada, té a veure amb un fenomen social que sembla imposar-se dia a dia: l’oposició popular a les actuacions de les administracions mitjançant la constitució d’associacions i plataformes com a mitjà d’oposició a les iniciatives considerades perjudicials.

L’aparició, els darrers anys, d’un gran nombre de plataformes veïnals de protesta, noves formes de mobilització popular nascudes al marge de les associacions veïnals, convencionals, ha generat un debat entorn de la qüestió de saber si aquestes iniciatives de la gent es poden englobar sota el concepte anglosaxó de nimby (no in my backyard), que podríem traduir com “no al meu pati” i que aquí s’ha popularitzat amb la fórmula del “sí, però aquí no” o, simplement, amb l’expressió “la cultura del no”. O si, per contra, es tracta de defenses genuïnes del medi socioambiental, sense vinculacions amb cap interès particular concret. Aquest debat s’ha suscitat pel que fa a les accions de protesta que han dut a terme totes les associacions que s’oposen al fet que es promoguin grans intervencions infraestructurals al territori o que s’implantin equipaments no desitjats com ara autopistes, presons, depuradores o sales de venopunció. Durant l’any passat es van repetir i sovintejar exemples d’aquests casos, que s’oposaven a les accions del Govern, tant del municipal com de l’autonòmic o l’estatal.

Les plataformes es constitueixen per expressar la protesta, i amb aquesta fórmula conviden l’Administració a replantejar-se problemes i a reconèixer-los a fi que hi busquin alternatives i solucions més viables i amb un impacte ambiental menor.

La generalització creixent d’aquestes accions per part de diversos segments de la població, reunits en plataformes per posar fre a qualsevol possible actuació de les administracions ha generat reaccions per part dels actors socials afectats per les traves constants que han d’esquivar i per l’alentiment que genera en el progrés dels projectes.

L’envergadura i la importància d’aquestes accions és tan gran que a començament d’any els alts càrrecs del Govern de la Generalitat van debatre un protocol d’actuació per fer front a les crisis territorials que generen les obres polèmiques.

La tendència a l’aparició d’aquesta mena de moviments cívics continuava a l’alça com una nova manera de fer front a les decisions polítiques vinculades a les actuacions sobre el territori, però de mica en mica s’ha mirat de canviar les dinàmiques de confrontació i la cultura de l’enfrontament pel diàleg i la negociació per part de totes les parts implicades i interessades en el conflicte.

Més informació
www.ebre.net
www.gepec.org
www.pangea.org/aeec/index.php
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada