Divendres 19 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TROBADA D'ENTITATS EN DEFENSA DEL TERRITORI I DECLARACIÓ DE FIGUERES
Alfons Olmo

Actualitzat a 31/12/2003

Representants d’una cinquantena d’entitats i plataformes ecologistes es troben a Figueres per compartir experiències i coneixements amb la defensa del territori com a temàtica comuna. Els participants han aprovat una declaració que inclou demandes i compromisos d’actuació amb l’objectiu d’assolir una nova cultura del territori.

Articles posteriors 2005

Uns quatre-cents participants, membres d’una cinquantena d’entitats i plataformes, es van reunir a Figueres entre el 10 i el 12 d’octubre del 2003 en la Primera Trobada d’Entitats i Plataformes en Defensa del Territori. Fruit de la trobada, i a tall de cloenda, els participants van redactar i aprovar conjuntament una declaració, anomenada Declaració de Figueres, que incloïa setze punts reivindicatius i una sèrie de compromisos que adquirien les persones participants a la Trobada. Aquest compromís cristal·litzava l’intercanvi de diferents inquietuds i el reconeixement com a pròpies del conjunt de reivindicacions establertes a la Trobada, segons apuntava la declaració mateixa.

La reunió entre entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori va significar el primer pas d’una estratègia comuna de coordinació mútua que en el futur s'hauria de consolidar segons apuntava Marta Ball-llosera, portaveu de Salvem l’Empordà, entitat organitzadora de l’esdeveniment. Aquestes entitats i plataformes de base reconeixien que les reivindicacions en defensa del territori tindrien més ressò si sumaven els esforços, per això van decidir posar en comú les seves experiències en aquesta trobada que naixia amb voluntat de continuïtat.

La primera proposta d’actuació unitària desenvolupada va ser la creació d’un portal a Internet per intercanviar experiències i coordinar-se d'una manera temàtica (suport tècnic, legal i al-tres informacions).

El debat de la Trobada es va estructurar en quatre eixos: la planificació territorial, les grans infraestructures, els espais no urbans que caldria conservar i la gestió dels residus.

Pel que fa a la planificació territorial, es va posar un èmfasi especial a denunciar la manca d’una planificació general del territori, l’absència de planejament territorial parcial i la manca de planejament sectorial per a determinats aspectes, com ara l’agricultura, i també l’escàs desenvolupament dels plans sectorials aprovats, com ara el Pla d’espais d’interès natural (PEIN).

El manifest recordava que, segons l’Agència Europea del Medi Ambient, els Països Catalans són una de les quatre regions europees que pateixen un impacte més gran sobre el territori. També es va constatar un incompliment reiterat de la normativa ambiental que feia que interessos privats de caire especulatiu passessin per damunt dels interessos del patrimoni cultural i natural. En aquest sentit, s’instava a aconseguir que la societat civil s’organitzés per defensar el territori. En definitiva, com afirmava Josep M. Forcadell, president de l’Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC), totes les associacions tenien un denominador comú quant a les respectives reivindicacions, per damunt de problemàtiques concretes i específiques: denunciar una gestió política deficient de les diverses administracions que donen prioritat al creixement econòmic per davant de la sostenibilitat. Per a Forcadell, les administracions demostraven tenir una sordesa crònica que les incapacitava per escoltar les reclamacions dels ciutadans.

Les conclusions resumides al manifest van recollir demandes com:

- Retirar el PLA HIDROLÒGIC NACIONAL i definir una política correcta dels usos de l’aigua, en el context de la nova cultura de l'aigua.

- Fer un canvi cap a un model energètic eficient basat en les energies renovables i sostenibles en què es respectin els espais naturals, culturals i paisatgístics, i a més rebutjar al Pla de l’energia 2010 de Catalunya.

- Manifestar la necessitat d’una reforma tributària ecològica i d'un canvi en el sistema de finançament dels municipis.

- Crear uns jutjats especialitzats en matèria ambiental i potenciar la tasca de les fiscalies de medi ambient.

- Demanar a l’Administració que apliqui la llei vigent per a la conservació dels espais naturals.

- Promoure la conservació del paisatge com a element clau de la identitat col·lectiva, amb aplicació del Conveni europeu del paisatge.

- Promoure la protecció dels espais agraris mitjançant el desenvolupament del pla sectorial previst al Pla territorial general de Catalunya (PTGC del 1995).

- Promoure la definició d’un model de mobilitat que garanteixi la màxima eficiència energètica i que minimitzi l’ocupació del territori tot fomentant el transport públic i el de mercaderies per ferrocarril.

- Aplicar eines de planificació territorial supramunicipal que garanteixin un model d’urbanisme compacte i amb poc consum de sòl, i una moratòria del desenvolupament urbanístic de la franja litoral i dels espais agrícoles i naturals d’alta vàlua.

– Exigir mecanismes reals i efectius que garanteixin la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten el territori com a element clau d'un model realment democràtic, com per exemple demanar que les agendes 21 siguin vinculants i auditades.

La resposta del Govern de la Generalitat
Els posicionaments acordats a la Trobada van ser rebatuts des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El conseller Felip Puig va demanar una reflexió autocrítica al conjunt d‘entitats de defensa del territori, dient que haurien de deixar de banda l’estricta confrontació i oposició, els talls de carretera o les manifestacions, i apostar per buscar punts d’acord amb l’Administració. Respecte a la moratòria urbanística al litoral, el delegat del Govern de la Generalitat a les comarques de Girona, Carles Llorens, afirmava que el camí que calia seguir era la negociació amb els propietaris que tenien drets sobre el territori per evitar indemnitzacions multimilionàries. El delegat va demanar als moviments ecologistes que fossin realistes.

Posteriorment a la trobada de plataformes, més de vint-icinc entitats i col·lectius de Catalunya i la Catalunya Nord, aplegats en l'Assemblea en Defensa de les Terres Nord-Orientals, van convocar a Girona una manifestació en defensa del territori. Per les mateixes dates també es va presentar el DEBAT COSTA BRAVA, que havia de tenir lloc la primavera del 2004, i que pretenia fer una anàlisi crítica actualitzada de les intervencions al litoral gironí amb l’objectiu de garantir-ne un futur sostenible.

La segona trobada es preveu que tingui lloc durant la primavera del 2004, probablement a les Terres de l’Ebre (Tortosa), segons l’acord pres a Figueres.

DECLARACIÓ DE FIGUERES

Per una nova cultura del territori
Els Països Catalans són un territori privilegiat pels seus valors paisatgístics, naturals i culturals que cal conservar i gestionar per assegurar la nostra qualitat de vida, la de les generacions futures i la memòria històrica.

Tanmateix, el model socioeconòmic imperant està comportant un desgavell territorial, econòmic, ambiental i social sense precedents. Segons l’Agència Europea del Medi Ambient ens trobem en una de les quatre regions d’Europa que pateixen un major impacte sobre el territori. Si considerem les contínues agressions a causa de l’especulació, la planificació incorrecta i deficitària per part de l’Administració i la permissivitat envers l’incompliment de la normativa ambiental; s’entén que els últims anys dotzenes d’entitats i plata-formes arreu del país s’hagin creat per aturar alguns dels projectes més agressius.

Els quatre-cents participants membres d’una cinquantena d’entitats i plataformes que ens hem reunit a Figueres, el 10, 11 i 12 d’octubre del 2003, en la Primera Trobada d’Entitats i Plataformes en Defensa del Territori dels Països catalans, reconeixem com a pròpies les diferents lluites i volem reclamar de manera conjunta:

- L’aplicació de la legislació vigent sobre espais naturals per garantir-ne la conservació i l’establiment de les connexions ecològiques per garantir-ne la biodiversitat.

- La protecció de l’espai agrari mitjançant el desenvolupament del pla sectorial previst al Pla territorial general de Catalunya (PTGC).

- Un pla de gestió integral del litoral que garanteixi la conservació dels darrers espais verges i dels ecosistemes marins.

- Una planificació econòmica que aposti per la diversificació i contra l’insostenible monocultiu turístic.

- La definició d’un model de mobilitat que garanteixi la màxima eficiència energètica i que minimitzi l’ocupació del territori tot fomentant el transport públic i el transport de mercaderies per ferrocarril.

- La definició d’una política forestal que garanteixi la funcionalitat ecològica dels boscos i l'aprofitament correcte.

- L’aplicació d’eines de planificació territorial supramunicipal per garantir un model d’urbanisme compacte i amb poc consum de sòl, i una moratòria del desenvolupament urbanístic de la franja litoral i dels espais agrícoles i naturals d’alta vàlua.

- La definició d’una política correcta dels usos de l’aigua dins el context de la nova cultura de l'aigua. Retirada del Pla hidrològic nacional.

- Una gestió dels recursos basada realment en la reducció, la reutilització i el reciclatge i en la corresponsabilització dels qui generen més residus.

- Un canvi cap a un model energètic eficient equilibrador del territori, basat en les energies renovables i sostenibles i que respecti els espais naturals, culturals i paisatgístics. Rebuig a les previsions del Pla d’energia 2010 de Catalunya.

- Conservar el paisatge com a element clau de la identitat col·lectiva aplicant el Conveni europeu del paisatge.

- Impulsar una reforma tributària ecològica i un canvi en el sistema de finançament dels municipis.

- Crear jutjats especialitzats en matèria ambiental i potenciar les fiscalies de medi ambient, atesa la complexitat d’aquesta matèria, la importància de la defensa dels valors i drets mediambientals dels ciutadans d’acord amb el mandat constitucional.

- Exigir mecanismes reals i efectius per a garantir la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten el territori com a element clau d’un model realment democràtic. Com per exemple demanar que les agendes 21 siguin vinculants i auditades.

- No vetllar només pel nostre territori sinó també comptar amb els efectes de les nostres activitats, tant col·lectives com personals, sobre l’entorn global. Pressionar contra les polítiques internacionals amb conseqüències socioecològicament negatives.

- i, denunciem les contínues pressions i amenaces que pateixen els activistes mediambientals, particularment intenses en les poblacions rurals, i que són una vulneració dels drets democràtics més elementals.

Havent intercanviat les diferents inquietuds entre els participants de les trobades ens sentim reconegudes en les lluites de la resta, i ens comprometem a:

- Seguir treballant d'una manera local per conservar i millorar el territori on habitem, mitjançant una lluita pacífica que englobi la informació i conscienciació social. Demanem a l’administració pertinent el compliment de la legislació vigent, una planificació basada en la sostenibilitat, amb la participació de la societat civil, que tingui en compte el medi natural i humà i que deixi de banda els interessos especulatius i el clientelisme polític.

- Seguir proposant alternatives sostenibles a l’actual model imposat.

- Establir xarxes de comunicació, debat i suport entre les organitzacions per intentar consolidar una unitat d’acció d’àmbit nacional basada en propostes concretes. Per seguir fomentant l’autoformació, la comunicació i l’intercanvi d’experiències es potenciaran actes com els celebrats aquí a Figueres.

- Treballar perquè la societat prengui consciència de l’actual situació i que s’impliqui en les diverses reivindicacions.

Empordà, octubre 2003

Més informació
mailman.drac.com/pipermail/eco/2003-October/000038.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada