Dijous 22 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL BARRI DE L'ESTACIÓ (SALLENT)
Cristima Domènech

Actualitzat a 31/12/2005

El barri de l'Estació de Sallent haurà de ser enderrocat, ja que com que està construït sobre les galeries d'una antiga mina de potassa, pateix greus problemes d'inestabilitat del terreny. En un principi la Generalitat proposa traslladar els veïns als terrenys de l'actual camp de futbol, on s'haurien de fer tres-cents habitatges, però veïns, Ajuntament i Generalitat no arriben a un acord. El planejament vigent del municipi no s'adequa a la legislació urbanística actual. Al desembre els serveis territorials de la Direcció General d'Urbanisme en redacten les Normes complementàries amb caràcter d'urgència, que aprova el conseller Nadal, per a un termini de vigència màxim de divuit mesos. Aquestes Normes recullen el canvi de qualificació urbanística del sector de la Fàbrica Nova per edificar el nou barri on finalment s'acorda construir-hi els habitatges per als afectats del barri de l'Estació.


El municipi de Sallent és al nord del Pla de Bages i comprèn les àrees més accidentades del riu Llobregat –del congost de Sallent a la Botjosa– i la riera de Cornet. És un dels municipis més grans de la comarca, amb 65,8 km2 d’extensió, i té una població de 7.103 habitants empadronats el 2004. Les terrasses fluvials del terme municipal han estat ocupades tradicionalment pel conreu. Però ha estat el subsòl, amb les mines de sals potàssiques i les instal·lacions fetes per l’explotació de les mines, la causa més important de transformació del paisatge.

El barri de l’Estació de Sallent estava construït sobre les galeries de l’antiga mina de potassa Enrique i patia greus problemes d’inestabilitat del terreny. El subsòl estava afectat per un procés d’enfonsament continuat que arribava a superar els 2,5 cm l’any. Aquest es va accelerar durant els darrers anys, cosa que va sentenciar definitivament el barri a no aixecar-hi edificacions noves i va obligar alguns veïns a deixar la zona.

Proposta de trasllat dels veïns afectats
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va proposar als veïns que es traslladessin a la zona que ocupa actualment el camp de futbol. Oriol Nel·lo, secretari general de Planificació Territorial, juntament amb Joan Llort, director general d’Urbanisme, Ricard Fernandez Ontiveros, secretari general de l’Habitatge, i Joan, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), van presentar la proposta en una assemblea a la qual van assistir uns dos-cents veïns. El director general d’Urbanisme va explicar que a la zona on hi ha el camp de futbol i les pistes de tennis, amb una cabuda de 27.000 m2 de sostre, s’hi construirien 294 habitatges distribuïts en cinc edificis de cinc plantes i de trentasis habitatges cadascun. La proposta incloïa la construcció del camp de futbol a l’altre costat de la riera de Cornet i d’una passarel ·la que hi permetés l’accés. Aquesta es va presentar juntament amb els estudis pertinents perquè els nous terrenys tinguessin les garanties geològiques necessàries. A la vegada es va afirmar des del DPTOP que el barri nou seria de qualitat i estaria ben equipat.

El portaveu de l’associació de veïns del barri de l’Estació va subratllar que una de les principals peticions dels veïns era poder recuperar el seu patrimoni. Així mateix, va criticar que la proposta de la Generalitat només preveiés la construcció de pisos malgrat que al barri també hi havia cases unifamiliars.

El mes de febrer el Govern i l’Ajuntament de Sallent van continuar les converses sobre el trasllat definitiu del barri de l’Estació. La trobada va ser presidida per Josep Bargalló, conseller en cap del tripartit, i va comptar amb la presència de Joaquim Nadal, conseller del DPTOP, Josep Maria Reñé, conseller de Treball, Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge i l’alcaldessa de Sallent, Mireia Cortés d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Ambdues parts van decidir que els pisos es farien en terrenys del municipi amb condicions de solar públic i qualificació de sòl urbanitzable. La Generalitat es va comprometre a demanar ajut al Govern de l’Estat.

Els treballs d’enderroc de les zones més afectades haurien d’haver començat el mes de maig, però es van endarrerir en descobrir- se que una espècie d’oreneta protegida havia fet niu als teulats dels edificis afectats. Les màquines no van començar a treballar fins que l’últim ocell havia deixat definitivament la zona. El mes de juliol es va reprendre l’enderroc dels habitatges del carrer Comamala Poal que havien estat desocupades des de feia un any quan el risc de col·lapse va obligar el trasllat de seixanta famílies a pisos protegits del nucli antic de la població. Coincidint amb els treballs d’enderroc l’Asociación de Propietarios por la Defensa del Barrio de Sant Esteve, que és com s’anomena en realitat el barri de l’Estació, demanava nous estudis del subsòl per saber quina zona estava realment afectada. Alhora, el cap de l’oposició i exalcalde, Jordi Moltó de Convergència i Unió (CiU), va insistir que calia delimitar la perillositat de la zona amb més estudis geològics.

El mateix juliol el Govern va designar la comissió que portaria les darreres negociacions amb els veïns, formada pel secretari d’Habitatge Ricard Fernandez, que hauria de ser el responsable del procés negociador, el subdelegat del Govern a la Catalunya Central Josep Ramon Mora, la directora general del Consell Consultiu i Coordinació Jurídica i Instructora de l’Expedient de responsabilitat patrimonial, Meritxell Josa, el director de l’Institut Català del Sòl (Incasol) Emili Mas i una persona designada pels departaments de Presidència i Economia i Finances. El conseller primer, Josep Bargalló, va assegurar que la comissió era un pas endavant molt important i el tret de sortida per a la solució definitiva del problema.

Al novembre la Generalitat arribava a un acord definitiu amb el veïns del barri, i triplicava la quantitat inicial a pagar pels pisos, passant dels 400 €/m2 inicials a 1.200 €/m2, si bé també s’oferia l’opció d’accedir a un pis nou de les promocions concertades a Sallent.

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anular el Pla general (PGOU) aprovat el 1999, com a conseqüència d’això. Sallent estava ordenat per un pla general d’ordenació anterior, aprovat definitivament el 1985, el qual a més de no estar adaptat a la legislació urbanística vigent, resultava un instrument obsolet i absolutament insuficient per canalitzar i controlar els nous creixements del municipi.

El Govern de la Generalitat, mitjançant un acord el 15 de novembre i a proposta del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, va acordar la suspensió de la vigència del Pla general d’ordenació de 1985. En el mateix acord s’apreciava l’existència de raons d’urgència per dictar amb caràcter immediat unes normes de planejament urbanístic que tindrien una vigència màxima de divuit mesos. Aquestes normes s’haurien de dictar abans que s’acabés l’any 2005.

El mes de desembre el conseller Nadal aprovava les Normes complementàries amb caràcter d’urgència, redactades pels serveis tècnics de la Direcció General d’Urbanisme i per a un termini de divuit mesos, dins el qual s’havia de redactar i tramitar el nou Pla d’ordenació urbana (POUM). Aquestes Normes especificaven les determinacions encaminades a resoldre la problemàtica del barri de l’Estació i recollien un canvi de qualificació urbanística per tal de disposar de sòl residencial per construir el nou barri. Concretament les Normes incloïen la proposta d’ordenació dels sòls urbans que formen l’àmbit anomenat Fàbrica Nova, d’acord amb els convenis subscrits entre l’Ajuntament, l’Incasol i els propietaris dels terrenys. Segons els tècnics de la Direcció General d’Urbanisme, aquests terrenys eren idonis per encabir un creixement residencial, ja que a més disposaven d'una posició de centralitat en el municipi.

A final de desembre, l'acord entre l'Ajuntament, els veïns i la Generalitat desencallava el problema i propiciava que el desenvolupament urbà del nou àmbit es fes de manera immediata per poder resoldre el futur de tres-centes famílies, que encara vivien al barri, i el de les seixanta que van ser desallotjades i reallotjades en precari.

Més informació
www.ajsallent.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages
Fotogaleria relacionada