Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANT ANDREU-SAGRERA (BARCELONA)
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

L'arribada del ferrocarril d'alta velocitat a Barcelona i la creació de la principal estació intermodal al districte de Sant Andreu són uns dels principals motors de la transformació urbanística d'una àmplia zona que abraça part dels districtes de Sant Andreu i de Sant Martí. El mes de maig, l'Ajuntament aprova definitivament el projecte, que preveu la creació d'equipaments, habitatges, oficines i infraestructures que han de revitalitzar el teixit urbà i relligar aquesta àrea amb la resta de la ciutat.

Articles posteriors 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013

El barri de la Sagrera, situat a l’est de la ciutat, al districte de Sant Andreu, entre les vies del tren i l’avinguda Meridiana, és un dels barris amb més densitat de població de Barcelona. La Sagrera va créixer de manera accelerada amb l’onada migratòria dels anys seixanta i setanta, tot i que en els darrers anys el barri ha viscut un procés d’envelliment gradual de la població contrarrestat en part per l’arribada d’immigrants, especialment equatorians, peruans i colombians. Durant el segle XX havia estat ocupat per fàbriques, moltes de les quals han hagut de tancar durant els darrers anys.

Pla urbanístic de Sant Andreu-Sagrera
El projecte de transformació urbanística de Sant Andreu-Sagrera va començar el 1988 amb la ciutat immergida en la transformació urbanística associada als jocs olímpics, quan l’arquitecte i veí del barri, Xavier Basiana, va convèncer Norman Foster perquè signés l’estudi de la possible transformació de la zona ferroviària de la Sagrera i, gràcies a la seva mediació, Basiana va poder presentar els plànols a l’aleshores alcalde de la ciutat Pasqual Maragall.

Setze anys després, el 19 de maig de 2004, la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament el Pla urbanístic de Sant Andreu–Sagrera, amb modificacions puntuals del Pla general metropolità (PGM).

El projecte aprovat preveia la remodelació de l’espai comprès al voltant de la nova estació prevista del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) AL SEU PAS PER BARCELONA, entre el pont del carrer de Felip II fins al nus de la Trinitat, inclòs l’entorn ferroviari, des del passeig de Santa Coloma fins al carrer d’Espronceda. En total, abraçava una superfície de 986.016 m2, dels quals 897.927 m2 serien de sòl públic –388.958 m2 es destinaran a zones verdes, espais lliures i equipaments públics– i 88.089 m2 de sòl privat.

L’estació intermodal (Metro LÍNIA 9 I INTERCANVIADOR DE LA SAGRERA) i la cobertura de les instal·lacions ferroviàries des de Trinitat fins a l’estació farien possible relligar definitivament l’espai entre els barris de Sant Andreu i Sant Martí, separats físicament des de la construcció del ferrocarril al segle XIX.

La vialitat principal de la zona es disposaria en dos eixos, amb vies soterrades i en superfície, en paral·lel al sistema ferroviari, i donaria continuïtat a l’entrada des del Nus de la Trinitat a través dels carrers de València i de Mallorca. Els carrers de Pare Manyanet i de l’Onze de Setembre travessarien el parc, construït sobre la llosa, i unirien la xarxa viària de la resta de la ciutat a través dels carrers de Garcilaso i de Santander. També es preveia la construcció d’una rotonda a l’encreuament del carrer de Sant Adrià.

En superfície es construirien edificis destinats a activitats terciàries (oficines i hotel) i la franja central del parc contindria un equipament esportiu. A banda i banda del parc i al passeig de Santa Coloma es localitzarien les edificacions destinades a habitatge, lliure, protegit i de lloguer. En l’àmbit del triangle ferroviari es construirien edificis d’oficines i un espai d’equipaments.

L’edifici més emblemàtic de tota l’actuació va ser el que l’arquitecte canadenc Frank O. Gehry va presentar el mes de maig en el marc del FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES. Un gran edifici de trenta-quatre plantes i formes irregulars, de vidre i metall i amb un edifici adjunt als peus que seria la seu del futur Museu del Ferrocarril i la Mobilitat de Barcelona. Els terrenys de l’antic triangle ferroviari eren de RENFE però havien passat a ser gestionats pel Consorci Alta Velocitat Barcelona, format per l’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri de Foment.

Projecte Can Portabella. Tres-cents pisos i una zona verda en lloc de l'antiga fàbrica
El 28 d’octubre, l’alcalde de Barcelona Joan Clos (Partit dels Socialistes de Catalunya) va presentar el projecte d’urbanització de l’antiga fàbrica de Can Portabella, a les immediacions de la futura estació de tren de la Sagrera. Segons el projecte, emmarcat dins del procés de transformació del barri de Sant Andreu-Sagrera, el conjunt industrial, ubicat des del segle XIX davant del passeig de l’Onze de Setembre, entre els carrers de Virgili, de Pare Manyanet i de Josep Soldevilla, es convertiria l’any 2007 en una gran zona verda de 6.310 m2, al voltant de la qual es construirien tres-cents habitatges, un 25% dels quals serien de protecció oficial, 3.300 m2 de sostre comercial i un nou equipament de barri. Es preveia conservar la xemeneia com a record de l’antiga colònia industrial. El projecte tenia un pressupost global de 41,5 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament en posaria 3 per a indemnitzar els afectats, i la resta aniria a càrrec d’un promotor privat.

Projecte Bon Pastor
La transformació del districte de Sant Andreu-Sagrera incloia també la TRANSFORMACIÓ URBANA DEL BARRI DEL BON PASTOR, que passaria a convertir-se en teixit urbà d’ús mixt seguint el model del barri 22@, amb la creació d’uns deu mil habitatges.

Reaccions veïnals
L’associació de veïns del districte es va mostrar, en línies generals, satisfeta amb el projecte de transformació de la zona, per bé que va manifestar el seu desacord amb alguns aspectes puntuals del mateix i va anunciar que vetllarien perquè les plusvàlues que es generessin a la zona, i de les quals RENFE seria la màxima beneficiada, repercutissin en equipaments públics per al barri.

Segons apuntava Oleguer Méndez, president de l’Associació de Veïns de la Sagrera: “Tenim una zona esportiva que és de joguina i s’ha d’ampliar, i també podem fer equipaments culturals al costat”. Igualment, reclamaven que la llosa pensada per a cobrir l’estació fos més consistent, capaç de suportar “un parc de debò, amb arbres”. Tanmateix, també es van manifestar críticament contra els hotels gratacels i les oficines previstos al voltant del pont del Treball i per la necessitat de cobrir els 300 m de via que quedarien a cel obert segons el pla.

Un altre dels aspectes criticats per Méndez va ser l’edifici, obra de Frank Gehry projectat sobre les vies del FAV a l’antic triangle ferroviari de la Sagrera. Segons Méndez no es tractava tant d’un problema estètic com de dimensions en relació amb l’actual teixit urbà. «És massa gran, una altura de planta baixa més trenta-quatre és una autèntica barbaritat al costat d’uns barris amb una estructura de poble», va manifestar. Méndez va acusar el govern municipal de gestionar la ciutat «afavorint l’especulació pròpia i l’aliena».

Les previsions de l’ajuntament eren que el FAV arribés a la Sagrera l’any 2009. El mes de desembre del 2004, la societat Barcelona-Sagrera Alta Velocitat va encarregar la redacció del projecte bàsic de l’estació de la Sagrera, que hauria d’estar feta en deu mesos, que costaria 2,4 milions d’euros i que suposaria el pas previ per a licitar les obres. Els integrants de la societat també van fer les primeres aportacions de sòl de l’àmbit de Sant Andreu-Sagrera, que es transformaria amb les obres del FAV. L’Ajuntament, per la seva banda, va cedir els solars de Can Portabella, mentre que, al sector del triangle ferroviari, RENFE i la Generalitat van aportar terrenys on es preveien 80.000 m per a usos terciaris.

Més informació
http://www.bcn.es/urbanisme
http://www.sant-andreu.com/stap21/stap-es-stap
http://www.sant-andreu.com/tgv/premsa05-290204.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada