Dilluns 16 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA MARINA-ZONA FRANCA (BARCELONA)
Transformació urbana de la Marina-Zona Franca (Barcelona)
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2006

El mes de juny s’aprova la modificació del Pla general metropolità (PGM), que permet posar en marxa el procés constructiu del futur barri de la Marina-Zona Franca. A final d’agost, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat firmen un conveni de col•laboració que facilitarà la compra de sòl i la promoció d’habitatge públic. A final d’any comencen els enderrocs i l’activitat de les immobiliàries, mentre continuen les obres del metro i s’implementen millores en l’accessibilitat de la zona. El desenvolupament de tot el conjunt es portà a terme en dotze anys.


Antecedents 2004, 2005

Articles posteriors 2012, 2013

A principi de 2004 l’Ajuntament de Barcelona va anunciar la creació d’un nou barri a l’extrem sud de la ciutat. El projecte abraçava una àrea qualificada com a sòl industrial d’aproximadament 75 ha, en el barri de la Marina-Zona Franca, al districte de Sants-Montjuïc. Es projectava així la transformació d’una zona amb magatzems industrials i tallers, habitat per unes mil persones, la major part concentrada a l’antiga colònia Eduard Aunós. A final d’aquell any es va posar a disposició de les entitats veïnals afectades un document amb els criteris generals del projecte, a fi que es discutís i es millorés a partir d’un procés participatiu que havia d etenir lloc al llarg dels mesos següents.

La comissió de govern de l’Ajuntament va aprovar inicialment el projecte de creació del nou barri de la Zona Franca el dia 1 de juny del 2005. L’endemà, els cinc regidors de l'equip de govern i l’Alcalde de Barcelona, Joan Clos i Matheu (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), van presentar el projecte als veïns. Segons Clos, la Marina havia de ser un dels dos barris emergents de la ciutat de Barcelona, juntament amb el projecte de TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANT ANDREU-SAGRERA (BARCELONA), els quals haurien de permetre que la ciutat creixés i guanyés sòl, tenint en compte l'absència generalitzada d’aquest important element intangible. Finalment, un acord de Govern de l’Ajuntament del dia 30 de novembre del 2006 va fer possible l’aprovació definitiva del projecte. Paral•lelament, i com a requisit previ abans de començar les obres, l’Ajuntament va posar en marxa el procés de modificació puntual del Pla general metropolità (PGM) per a requalificar el terreny. Estava previst que aquest tràmit trigaria encara dos anys però, per a evitar possibles especulacions, es va suspendre llavors la concessió de llicències.

Característiques del nou barri
El terreny on es construirà el nou barri ocupa 75 ha –la qual cosa equival a unes quaranta illes de l’Eixample–, situades entre el passeig de la Zona Franca –que donarà lloc al bulevard principal i es pacificarà el trànsit–, el carrer del Foc, les vies ferroviàries i el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat i, des del carrer de la Metal•lúrgia fins a Montjuïc. La població estimada del nou barri es calcula en unes trenta mil persones.

El projecte urbanístic persegueix crear un teixit urbà on convisquin de manera equilibrada l'activitat econòmica i la vida de barri. Amb aquest objectiu, es projecten 11 ha d'equipaments, 23 de vials, tretze zones verdes i espais lliures, i vint-i-set per a usos productius i habitatge. El total del sostre edificable és d'1,18 milions de metres quadrats repartits en illes rectangulars articulades a partir del passeig de la Zona Franca, que concentrarà els edificis de màxima alçada (48 m).

En total, es construiran 10.865 habitatges, dels quals el 47,5% (5.161 pisos) tindrà alguna modalitat de protecció, i un miler més seran dotacionals, destinats per a joves i gent gran. Entre un 40 i un 50% dels habitatges de promoció pública seran de lloguer. L'Ajuntament aspira a fer que el nou barri sigui assequible per a la gent jove, un col•lectiu que podria ocupar bona part dels deu mil llocs de treball que es pretén generar a la zona.

Millores en el transport públic i la mobilitat
La reforma de la zona va veure els primers resultats en l’àmbit de la mobilitat, tant pel que fa a la millora de les línies d’autobús com al progrés de les obres del metro i dels nous vials.

Durant la segona meitat de l'any es va posar en marxa una nova línia d’autobús que connecta la ZAL (Zona d’Activitat Logística) amb Mercabarna i l’aeroport. També es van realitzar millores en tres de les línies que arriben a la Zona Franca: de la línia 23, se’n va reduir una part del trajecte al voltant de la plaça d’Espanya per ampliar-ne la freqüència de pas. De la mateixa manera, de la línia 38 se’n va regular i millorar la freqüència i se n’amplià el recorregut per poder arribar, així, fins a l’estació de Renfe del Prat de Llobregat. Per últim, es va allargar el trajecte de la línia d’autobús 88.

El projecte del barri inclou la construcció de dues estacions de metro corresponents a la línia 2 (ampliació de la línia) i la LÍNIA 9, que connectaran el barri en quinze minuts amb el centre de la ciutat.

La L9 tindrà dos ramals que recorreran la Zona Franca, un en direcció al litoral i que acabarà enllaçant amb el port i un altre que arribarà fins a l’aeroport. El primer serà subterrani fins a arribar al polígon, on seguirà per un viaducte descobert i elevat. Aquest ramal tindrà tres estacions al recinte: Zona Franca Litoral, Zona Franca Port i Zona Franca ZAL (Zona d’Activitat Logística del port). L’altre tram de línia és el que va a l’aeroport i entrarà al polígon des de la zona de Gran Via 2 (estació Fira). Tindrà dues parades al recinte industrial: Parc Logístic i Mercabarna. Es preveu un termini de dos anys per a enllestir les obres del metro.

Una altra de les actuacions de transport prevista es destinava molt concretament a les funcions de l’empresa Seat, per a la qual es volia habilitar una línia de mercaderies de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) que connectaria la Zona Franca i Martorell. Aquesta ampliació permetrà que la Seat transporti el material fins a les diverses factories que té en aquella zona. Segons declaracions del delegat de l’Estat al consorci de la Zona Franca, Manuel Royes Vila, cap al mes de març, gràcies a aquest acord, Seat posarà en servei quatre combois diaris que permetran treure de la carretera vint-i-dos mil camions anuals i donar un major ús a una via infrautilitzada.

Una altra obra prevista és la construcció d’un túnel per sota de la Ronda Litoral que comunicarà el polígon i la Gran Via de l’Hospitalet. Amb el projecte també es farà un pas de vianants, que serà el primer que comunicarà el polígon amb la resta de la ciutat.

S’aprova la modificació del PGM i comencen els enderrocs
A començament de juny, la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona –organisme del qual formen part tant l’Ajuntament com la Generalitat, encarregat de fer les modificacions del Pla general metropolità– va aprovar el projecte del nou barri de la Marina-Zona Franca, sense cap modificació substancial respecte al planejament original.

L'Ajuntament de Barcelona va dividir les 75 ha afectades per la transformació del barri en catorze plans de millora.

L'alcalde de Barcelona i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joan Clos i Joaquim Nadal, respectivament, van signar el 24 d’agost un conveni de col•laboració per a impulsar conjuntament les actuacions urbanístiques del futur barri de la Marina, a la Zona Franca, fet que permetrà la compra de sòl i la construcció d’habitatges protegits a través de l’Institut Català del Sòl (Incasol). El conveni, però, no concreta quina serà l'aportació de cada una de les parts.

L’enderroc de l’antiga fàbrica Miniwatt –propietat de l'empresa LG Philips– durant el mes de setembre va significar el primer pas en la transformació dels usos industrials de la zona, Paral•lelament, l’Ajuntament i la immobiliària Urbis comencen a treballar en la zona, i també ho fan les empreses Habitat i Iberdrola Inmobiliaria.

Calendari d’obres
D’altra banda, és previst que les obres del passeig s’iniciaran després de la construcció de les estacions de metro. En conjunt, la previsió dels responsables municipals era llavors que les obres urbanístiques es podrien iniciar en un any i que cap al 2010 estarien acabats els primers quatre mil habitatges. Es preveu que el desenvolupament de tot el conjunt es dugui a terme en dotze anys.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati