Divendres 28 de Novembre de 2014
TRANSFORMACIÓ URBANA, FÒRUM 2004
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2003

Les obres i les reformes urbanístiques a l’àrea del Fòrum Universal de les Cultures, situada entre els límits municipals de Sant Adrià de Besòs i de Barcelona, avancen durant el 2003 i comencen a mostrar quin serà l’aspecte final del nou espai. El projecte, que ha provocat reaccions enfrontades, suposa la creació de nombroses instal·lacions de nova planta en una superfície de 30 hectàrees al costat del mar.

Articles posterors 2004

A mesura que s’avançava cap a la data d’inauguració del Fòrum Universal de les Cultures, pel maig del 2004, els treballs realitzats durant el 2003 van permetre observar la morfologia definitiva del nou espai que havia de servir d’escenari al Fòrum.

La reforma urbanística del Fòrum
El Fòrum Universal de les Cultures s’havia de celebrar en un espai parcialment guanyat al mar, entre el límit nord de la ciutat de Barcelona i el sud del municipi de Sant Adrià de Besòs. Amb una superfície total de 30 ha, el recinte es localitza a la confluència entre l’avinguda Diagonal i la rambla Prim, fet que possibilita la continuació fins al mar d’aquests dos bulevards. La urbanització d’uns espais antigament ocupats per equipaments de sanejament i la construcció d’una nova estació de la LÍNIA 4 DEL METRO de Barcelona i del TRAMVIA DEL BESÒS, juntament amb un nou viaducte sobre el riu Besòs van permetre la creació d’un nou espai de vertebració urbana entre el sud de Sant Adrià de Besòs, els barris del Besòs barceloní i el sector nord del barri del Poblenou.

Els dos primers treballs realitzats al recinte Fòrum, el port esportiu de Sant Adrià i el cobriment de la depuradora del Besòs, que va suposar la creació d’una gran esplanada de més de 15.000 m2, van configurar l’estructura del recinte on se celebraria l’esdeveniment.

Dins del recinte Fòrum se situarien importants equipaments urbans destinats a la celebració d’esdeveniments que comporten una gran afluència de públic. El Centre de Convencions Internacional de Barcelona, dissenyat per l’arquitecte Josep Lluís Mateo, juntament amb l’Edifici Fòrum, obra de l’equip suís format per Jaques Herzog i Pierre De Meuron, ambdós connectats mitjançant una rambla subterrània de 20 metres d’amplada, es van concebre per pal·liar una mancança històrica de la ciutat en el camp de l’organització de congressos, ja que per la capacitat dels dos edificis esdevindrien el complex congressual més gran del sud d’Europa.

Entre l'esplanada i el mar hi ha el Parc dels Auditoris, de 4 ha, projecte d'Alejandro Zaera. El Parc va ser configurat com un seguit de dunes que salven el desnivell entre la plaça i el mar i va ser preparat per acollir dos auditoris a l’aire lliure per a 8.500 i 3.500 persones.

Aquest Parc donaria pas a la nova zona de banys, ideada per l’arquitecta Beth Galí. Amb l’ampliació de la platja de la Nova Mar Bella i la construcció de diferents piscines i d’una illa artificial paral·lela a la costa, es va recuperar per a l’ús ciutadà el litoral del nord de la ciutat de Barcelona, abans ocupat per grans equipaments de sanejament i producció energètica.

Al nord del port esportiu es troba l’anomenat Parc de la Pau, obra dels arquitectes Iñaki Ábalos i Juan Herreros. Amb 11 ha d'extensió, es va situar com a zona de transició entre les renovades centrals de valoració energètica i tèrmica, el nou campus universitari de llevant i el mar. La prolongació del Parc acabaria en una nova platja de prop de 500 metres de longitud.

Finançament
El pressupost total d’aquests nous equipaments, que formen un recinte de 30 hectàrees, va ser aproximadament de 3.200 milions d’euros, repartits entre l’empresa pública municipal Infraestructures de Llevant (795 milions d’euros), les administracions autonòmica, estatal i europea (430 milions d’euros) i diversos promotors privats, socis i patrocinadors, que van aportar el gruix de la inversió, amb 1.625 milions d’euros destinats a infraestructures i 318 milions d’euros destinats als continguts de la trobada.

Les reaccions al projecte
Al voltant del recinte, que quedarà obert per a ús públic un cop acabada la celebració el mes de setembre del 2004, es van construir diversos edificis singulars destinats a usos hotelers i d’oficines. El tractament de la trama urbana en el recinte Fòrum juntament amb la tipologia arquitectònica d’aquests nous edificis, de gran alçada, i l’operació immobiliària Diagonal Mar, contigua al recinte Fòrum, van ser objectiu, durant el 2003, de dures crítiques per part de nombrosos arquitectes i urbanistes i d’importants sectors de la societat civil.

Així, el mes de març es va celebrar al Museu d’Art Contemporani de Barcelona un debat en què es van posar de manifest les diferents opinions sobre aquesta operació. L’ arquitecte Josep Maria Montaner va afirmar que amb les operacions del Fòrum de les Cultures i de Diagonal Mar es va posar fi al Model Barcelona de gestió i desenvolupament urbà. El necessari equilibri entre els interessos del sector privat i del sector públic va quedar malmès, segons l’arquitecte, en favor dels primers, en imposar un model urbà aliè a la trama preexistent que creava una excessiva monofuncionalitat de l’espai i afavoria interessos especulatius immediats en els entorns de l’àrea del Fòrum.

Per la seva banda, l'arquitecte Joaquim Espanyol, director de Plans i Projectes Urbans de Barcelona, va defensar l’operació del Fòrum de les Cultures en un context més ampli. Segons Espanyol, el Fòrum s’havia d’entendre com una part de la TRANSFORMACIÓ URBANA DEL POBLENOU-22@ DE BARCELONA, cridat a ser el cor productiu de la nova Barcelona terciària, situat entre tres pols ben diferenciats: el Fòrum com a àrea de serveis, la PLAÇA DE LES GLÒRIES com a pol cultural i la Sagrera com a nus de comunicacions terrestres. Referint-se al tractament de l’espai al recinte Fòrum, Espanyol va valorar molt positivament l’aposta per la creació de grans espais buits, l’ús dels quals hauria de ser explorat progressivament per la ciutadania.

A banda de l’urbanisme, el Fòrum Universal de les Cultures va generar també un important debat sobre la sostenibilitat del projecte. Així, l’entitat ecologista Greenpeace, en el seu informe Destrucción a toda costa, 2003, va alertar que el projecte de reordenació del litoral previst pel Fòrum suposava una amenaça per a les platges del nord de la ciutat de Barcelona, que a mig termini patirien un descens de l’aportació de sorra necessària per a la regeneració natural del litoral procedent dels corrents marins. Així mateix l’entitat ecologista va criticar l’artificialitat del litoral ocupat pel Fòrum, construït sobre una plataforma guanyada al mar, una actuació que no concorda amb els valors de sostenibilitat que el Fòrum defensava, segons va dir Maria José Caballero, responsable de la campanya de costes de Greenpeace.

Per altra banda, Ecologistes en Acció va protagonitzar el 23 de novembre una manifestació al parc Diagonal Mar per reiterar el seu rebuig a la construcció de l’Ecoparc del Mediterrani, en el marc de les obres del Fòrum. Aquest nou complex de tractament de residus, en construcció durant el 2003, hauria d’optimitzar els recursos de la incineradora de Sant Adrià de Besòs i obrir, el 2005, una deixalleria, una planta de triatge i una planta de metanització per a la producció de biogàs a partir de la matèria orgànica. Segons va manifestar l’organització ecologista, aquesta instal·lació no contribueix a una gestió més sostenible dels residus pel fet d’acceptar exclusivament deixalles de rebuig.

No obstant això, una auditoria ambiental, elaborada durant el 2003 per l’Institut Cerdà, va avalar els criteris ecològics amb què es realitzaven les obres del Fòrum. L’ estudi va destacar els criteris ciutadans amb què es van crear els espais públics i també la qualitat dels edificis, l’adequació de les instal·lacions com la incineradora o la depuradora i el sistema centralitzat de fred i calor.

Usos futurs de les instal·lacions
Quant a l’activitat econòmica que hauria de dinamitzar l’espai un cop finalitzat el Fòrum Universal de les Cultures, es van preveure tres pols d’atracció. D’una banda, el Centre de Convencions Internacional de Barcelona seria gestionat per l’empresa francesa Générale Location, que a la darreria del 2003 ja comptava amb més de cinquanta contractes per als anys 2004 i 2005. En segon lloc, l’Edifici Fòrum, que a més de disposar d’un auditori per a 3.500 persones disposa també d’una àrea per a exposicions de 5.000 m2. En darrer lloc, el nou port esportiu de Sant Adrià de Besòs, que finalment rebria el nom comercial de Port Fòrum. Aquest últim es gestionaria en règim de concessió a partir de la darreria del 2004 per l’empresa Marina Premià i comptaria amb cent cinquanta-nou amarratges per a embarcacions d’entre 10 i 25 m i amb una marina seca on es podrien guardar fins a tres-centes embarcacions de menys de 9 m d’eslora. L’ empresa concessionària va presentar durant el Saló Nàutic de Barcelona el pla d’explotació dels vuitantaquatre locals comercials de què disposarà el port, segons el qual es fugirà de l’oferta de lleure present als altres ports esportius de la ciutat de Barcelona i s’incidirà en serveis de caràcter comercial destinats a un sector de la població amb un alt poder adquisitiu.

Les obres d’edificació del recinte del Fòrum, que van començar el febrer del 2001, estaven executades, a la darreria del 2003, en un 80%.

Més informació
www.barcelona2004.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati