Dilluns 17 de Desembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL PORT DE BADALONA
Lorena Vecslir

Actualitzat a 31/12/2005

La construcció del port pesquer i esportiu de Badalona està convertint una franja costanera, que les indústries concebien com un abocador, en una zona portuària i residencial on ja amarren embarcacions i on l'habitatge està substituint les antigues fàbriques. La ciutat ha trencat la barrera que la separava del mar, i en l‘actualitat és possible accedir-hi pràcticament des de qualsevol carrer perpendicular a la costa.


Badalona, una de les ciutats més antigues de Catalunya situada a l’extrem nord de la comarca del Barcelonès, està transformant la seva façana marítima, entre l’antiga fàbrica de l’Anís del Mono i les tres xemeneies de Fecsa-Endesa, amb un nou port esportiu i pesquer com a nucli central.

L‘operació està recollida al Pla especial façana marítima de Badalona, aprovat el 1986, l’objectiu del qual era reconciliar la ciutat amb el mar. Abraça una àrea de 2 km de costa que s’integra amb la trama urbana de la ciutat (barris del Gorg i Progrés), i inclou la construcció de quatre mil habitatges, noves infraestructures i equipaments, i la prolongació del passeig marítim.

La promotora de l’obra és Marina de Badalona SA, societat de capital públic formada per l’Ajuntament de Badalona i el Consell Comarcal del Barcelonès.

Les reclamacions dels primers veïns de la nova façana marítima
El reallotjament dels ciutadans que vivien a l’àrea objecte de transformació es va realitzar, d’acord amb el principi de proximitat fixat per llei, en una promoció d’habitatges que va impulsar Regesa, societat del Consell Comarcal del Barcelonès, en una illa situada a segona línia de mar, pròxima a l’edifici de la Companyia Auxiliar del Comerç i la Indústria (CACI).

A començament d‘any, la majoria dels pisos acabats o que estaven en construcció ja tenien propietari. Gairebé la meitat eren de Barcelona i molts havien apostat per comprar sobre plànol.

Els primers veïns, que ocupaven els pisos construïts en els antics terrenys de la fàbrica Campsa, reclamaven la millora dels serveis, accessos i il·luminació en alguns carrers, i també la neteja dels laterals de la via del tren.

A començament de març, la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona, Muntsa Niso (ICV-EUiA), va anunciar, juntament amb una sèrie de propostes destinades a la REGENERACIÓ DE LA PLATJA [2004: 165] i millora de la qualitat de l’aigua, les accions que realitzaria la Mancomunitat de Municipis com a responsable de la recollida selectiva de residus i de la reposició del mobiliari en mal estat, va comunicar la subvenció sol·licitada al Ministeri de Medi Ambient per millorar els problemes d’accessibilitat i l’acord amb la companyia ferroviària RENFE perquè adjudiqués el servei de neteja dels laterals de la via fèrria. Mentrestant, la plataforma ciutadana, creada el 2004 en defensa del litoral de Badalona i formada per una vintena d’entitats veïnals, socials i ecologistes, reclamava participar en el procés i lliurava a l’alcaldessa de Badalona, Maite Arqué (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), una llista de les mesures que consideraven prioritàries.

Els problemes de contaminació i l'engegada de la infraestructura portuària
La greu contaminació del sòl provocada per l’activitat centenària de la química Cros (avui integrada en el grup Ercros), a més d‘ocasionar la demora del projecte, va suposar un augment considerable del pressupost inicial. A la zona on se situa el port es van retirar fins a cinc-centes mil tones de terres contaminades i també es van realitzar treballs de descontaminació a l’antic emplaçament de la fàbrica Bòrax.

Segons un informe de Greenpeace, que incloïa el tram litoral de Badalona com un dels quinze espais costaners amenaçats de Catalunya, els intents del Ajuntament perquè Ercros assumís part del cost d’aquests treballs van ser infructuosos.

Així, encara que l‘alcaldessa havia anunciat que les primeres embarcacions entrarien en el port esportiu i pesquer de Badalona a començament d’any, finalment ho van fer a l’abril quan, com a mesura d’urgència, es va habilitar un espai provisional en un dels pantalans de la dàrsena esportiva.

L’11 de maig, coincidint amb la festivitat del patró de la ciutat, Marina de Badalona SA va promoure una jornada de portes obertes perquè els ciutadans poguessin visitar el port. En aquell moment estava construït l‘edifici de la capitania i es comercialitzaven les botigues nàutiques, restaurants i bars, que obririen a l‘octubre juntament amb él començament de les obres de la marina seca.

A l‘agost, la infraestructura portuària, amb 617 amarradors per a naus esportives de 8 a 30 m d’eslora, estava acabada però quedaven per fer les obres a l‘interior del recinte i el mes de setembre encara faltaven serveis importants en la part pesquera, com la llotja i la fàbrica de gel, la qual cosa va provocar la reacció de la Confraria de Pescadors de Badalona.

Durant aquest mateix mes, l‘alcaldessa es reunia amb els representants dels veïns de la nova façana marítima per a trobar una solució al “peatge” del port que aquests havien de pagar per a arribar als seus habitatges, ja que l‘enllaç viari de connexió del nou barri encara no estava realitzat.

El desviament del tren i la prolongació del passeig marítim
A final de maig, els representants de Marina de Badalona SA van lliurar a RENFE el projecte executiu per desviar provisionalment la via del tren, una actuació necessària per construir el canal portuari previst en la segona fase del projecte, que afectava diferents empreses existents en el barri del Gorg, algunes de les quals ja s’havien començat a demolir.

La conclusió del passeig marítim, entre el carrer del Mar i el port, i des d’aquest a Sant Adrià del Besòs, era una altra assignatura pendent. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de la ciutat va iniciar a mitjan juliol el procés per assolir un compromís amb el Ministeri de Foment i va aprovar en ple extraordinari el projecte bàsic que preveia lel condicionament dels 2 km de passeig inexistents i la conversió de l’antic pantalà de Campsa en mirador. La primera fase, destinada a reforçar l’estructura d’aquest moll, havia estat sufragada per l’Ajuntament de Badalona que, a més de poder completar les obres, esperava la futura instal·lació d’una estació científica submarina. Mentrestant, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ja havia instal·lat un sistema de boies per estudiar l’onatge, els corrents marins i els moviments de sorra en el subsòl.

El regidor de l’Àmbit de Serveis al Territori, Francesc López Guardiola (PSC), va anunciar el mes d’octubre que la segona fase del projecte inclouria més de mil habitatges. L’ordenació volumètrica de la zona encara estava pendent d’aprovació però ja s’havia fet pública l’alçada dels futurs edificis. A la banda dreta, és construirien dues façanes contínues al canal i al carrer Ponent, de planta baixa més tres i planta baixa més dos pisos, respectivament; un edifici singular de tretze plantes, i un conjunt de blocs lineals, de planta baixa més nou pisos, amb doble orientació, situats sensiblement perpendiculars a la directriu del canal. A la banda esquerra del canal s’aixecarien tres peces d’habitatge, de planta baixa més cinc, entre els quals hi hauria una oferta de pisos de lloguer per a joves i tutelats per a gent gran.

Segons preveia Marina de Badalona SA, les obres havien de començar el 2006 i podrien estar enllestides el 2009. El canal del port, de 300 m de llargada per 40 m d’amplada, comptarà amb cent setanta-vuit amarradors i, juntament amb les diferents promocions d’habitatges a banda i banda de l’estructura, també hi haurà actuacions hoteleres i comercials. Del total de la superfície, la meitat es dedicarà a viari i espais lliures i un 6%, a equipaments. Entorn del canal es regenerarà el teixit urbà, completant l’“espina dorsal” de Badalona que connectarà, en sentit marmuntanya, el Palau Municipal d’Esports, la futura Capital Europea del Bàsquet i el turó Caritg.

Si s’acompliex l’acord entre l’Ajuntament de Badalona i el Ministeri de Foment, les obres de prolongació del passeig marítim també començaran el 2006. En la zona del port, el projecte preveu un tram superior, en forma de balcó, i inclou la creació d’un carril bici i el futur pas del tramvia, encara que segons el regidor de l’àmbit de Serveis al Territori, l’obra més costosa en temps i diners no serà visible ja que es tracta del desviament cap a l’interior del col·lector de Llevant.

Més informació
www.marinabadalona-sa.es
Sola-Morales, Manuel de, “Port Badalona. Un projecte per a Badalona” en Transformacions urbanes. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - Demarcació de Barcelona. p. 78-85, 1997.
Ferrer Aixalà, Amador (ed.). Projectes per al port urbà de Badalona. Barcelona: Universitat Ramon Llull, Escola d’Arquitectura La Salle, 2002.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès