Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL POBLENOU I 22@ (BARCELONA)
Adolf Sotoca

Actualitzat a 31/12/2005

El procés de renovació urbana del barri de Poblenou continua amb la participació de tots els agents. D'una banda, la implicació tant del sector privat com del públic ha possibilitat la localització de noves activitats en l'àmbit del 22@. De l'altra, la transformació urbana d'aquest sector de la ciutat ha anat acompanyada d'una necessària tasca negociadora amb un teixit social i productiu molt consolidat. La tramitació administrativa d'aquest procés i la valoració de les reivindicacions veïnals han estat els grans reptes en la gestió d'aquesta gran operació urbanística.


Antecedents 2004

Articles posteriors 2006, 2007, 2008

A final de febrer de 2005 Miquel Barceló, president de l’empresa municipal 22@ Barcelona enumera les línies estratègiques que han de dirigir la transformació del districte 22@. Entre aquestes destaquen: una major difusió ciutadana i un aprofundiment real en el coneixement social de les tecnologies de la informació; una aposta per la localització d’activitats vinculades al món universitari i de recerca, i, finalment, la consolidació de centres tecnològics on la investigació arribi a l’empresa i tingui aplicacions pràctiques.

L’enunciat d’aquestes línies d’actuació constata una realitat avaluable en el període comprès entre juliol de 2000 i març de 2004. En aquest període s’aproven quaranta- una figures de planejament derivat, trenta- dues dels quals corresponen a iniciativa privada. Com a resultat de la tramitació d’aquest planejament més de vuitanta empreses es traslladen al districte, es generen 301.615 m2 de nou sòl productiu i 7.325 m2 de sòl per a equipaments i 38.785 m2 per a habitatge. La lectura que d’aquestes dades fan els moviments veïnals és força crítica: la compatibilització d’aquestes noves activitats amb les existents, el reforçament de la seguretat ciutadana i, sobretot, la consideració del patrimoni industrial en les successives operacions immobiliàries són condicions que, amb creixent força, es troben presents en les, cada vegada més freqüents, reivindicacions ciutadanes.

Localització d'activitats al 22@
El Consorci de la Zona Franca (CZFB), present també en altres àmbits de renovació de la ciutat de Barcelona (TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANT ANDREU-SAGRERA (BARCELONA)), es va consolidar com un dels principals promotors immobiliaris al 22@. Manuel Royes, delegat del Govern de l’Estat al CZFB, anuncià el febrer de 2005 la construcció a càrrec del Consorci de cinc edificis dins del districte. El que primer es concretà va ser l’edifici Emprenedors, un viver d’empreses de 16.000 m2 de sostre, situat a la confluència del carrer Taulat amb el de Lope de Vega. La construcció de la resta d’edificis es vinculava amb l’activitat universitària i amb el món audiovisual i es completava d’aquesta manera el campus de la comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Aquesta instal·lació universitària, d’uns 24.000 m2 de sostre, formava part d’una peça major, el parc Barcelona Media, participat per la societat municipal 22@Barcelona i el grup MediaPro. Dues terceres parts dels 60.000 m2 de sostre d’aquesta peça corresponien a la rehabilitació de dos edificis del complex fabril de Ca l’Aranyó, segons projecte d’Antoni Vilanova i Eduard Simó. El sostre de nova construcció va ser projectat pels arquitectes Josep Benedito i Ramon Valls.

A més de la UPF, altres organismes i institucions oficials van decidir al llarg de l’any 2005 traslladar les seves seus al 22@. Entre totes plegades, diferents universitats catalanes van jugar un paper destacat. Així, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) anuncià el mes de març el trasllat de tres de les seves facultats al nou Campus de Llevant: Enginyeria Tècnica, Arquitectura Tècnica i l’Escola Universitària de Topografia i Edificació. Amb aquest trasllat, la UPC pretenia afavorir la creació d’una escola de sostenibilitat i urbanisme, dimensionada per a sis mil alumnes i sis-cents professors. Finalment, el projecte del Campus de Llevant es completava amb la construcció per part del CZFB d’una residència per a estudiants de la UPC. La Universitat de Barcelona (UB), per la seva banda, adquirí el mes de novembre la fàbrica Josep Canela, un edifici de més de 3.600 m2 en el qual va preveure ubicar a començament de 2006 diversos estudis de tercer cicle. La quarta universitat catalana amb presència al 22@ fou la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que anuncià la construcció de la seva nova seu als terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Jaumandreu. La nova polaritat d’usos universitaris al 22@ es veié definitivament consolidada amb la compra per part del Departament d’Universitats Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de l’edifici d’oficines situat a sobre del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), després de la negativa de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) de traslladar-se a aquest edifici (TRANSFORMACIÓ URBANA DE DIAGONAL MAR, FÒRUM I LLEVANT).

Altres organismes oficials de caràcter nacional i internacional van anunciar la construcció de les seves seus al districte tecnològic. Entre les primeres destacà Ràdio Nacional d’Espanya (RNE) a Catalunya o el trasllat dels principals serveis de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), amb un sostre total previst de 35.000 m2. Pel que fa a les segones, la localització de la seu de l’agència gestora de l’International Termonuclear Experimental Reactor (ITER) a Barcelona es perfilà com una oportunitat d’ubicar al districte una activitat de recerca de gran valor afegit i amb caràcter internacional. Les expectatives generades entorn d’aquest organisme preveien la gestió de contractes per un valor proper als 2.000 MEUR i la creació d’un centenar de llocs de treballs per a executius de molt alt nivell.

Pel que fa al sector privat, diverses empreses i promotors privats han desenvolupat projectes de renom durant l’any 2005. El trasllat de la Cambra de Comerç de Barcelona (CCB) té, en aquest sentit, una especial rellevància simbòlica. El 31 de març Miquel Valls, president de la CCB, fa pública la construcció d’un edifici de 20.000 m2 de sostre per part d’aquesta entitat al districte 22@. Altres empreses multinacionals com Retevisión, T-Systems, Indra o Montblanc havien localitzat ja per aquestes dates les seves seus a la zona 22@. D’altres, com Telefònica o la cadena d’hotels Hilton van anunciar el seu trasllat al districte posteriorment.

El 15 de juny es fa pública la presentació de l’Associació d’Empreses i Institucions del Districte 22@ que, sota el nom de 22@Network, va vehicular les principals demandes de les noves empreses localitzades al barri. Entre aquestes es trobaven la necessitat de dotar de més serveis al barri i d’incrementar la superfície destinada a aparcament i la connectivitat del districte mitjançant transport públic.

Els projectes arquitectònics que donaren cabuda a aquestes noves activitats foren en alguns casos especialment interessants pel que fa a la seva capacitat d’innovació. En destaquen els edificis que, com el construït pel Grup Inmobiliari Castellvi a la confluència dels carrers Tànger i Ciutat de Granada, acullen desenes de petites empreses vinculades a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Les oficines d’aquest edifici no entraren directament al mercat de lloguer, sinó que foren gestionades per una empresa multinacional que oferia, a més, un seguit de serveis avançats compartits per totes les empreses. Una altre projecte emblemàtic és l’edifici anomenat Ecourban. Aquesta peça, obra de l’arquitecte nord-americà William Mcdonough, se situa sobre un solar de 14.000 m2 i compta amb 33.000 m2 de sostre. Les especials característiques del projecte el converteixen en un exemple d’arquitectura ecològicament sostenible. L’edifici aposta per tres conceptes clau: en primer lloc, l’ús de materials que, tant per la seva elaboració com per la seva capacitat de reciclatge, siguin sostenibles; en segon lloc, l’especial cura que el projecte té tant en l’estalvi energètic com en la generació d’energies alternatives, i, finalment, l’acurada adaptació de l’edifici a l’emplaçament, que permet fer un ús òptim de l’orientació solar i de la ventilació natural de l’edifici.

L’arribada sostinguda de noves activitats al Poblenou va significar, en alguns casos, una notable transformació del teixit econòmic del barri. El mes de novembre el Centre Econòmic i Social de Barcelona (CESB) alertà del risc que el 22@ acabés expulsant indústries tradicionals del Poblenou i que, consegüentment, fes desaparèixer activitats productives en funcionament. A més indicava la necessitat d’aconseguir més complicitat dels ciutadans en la transformació urbana del Poblenou i el desenvolupament del districte tecnològic. Per altra banda, el moviment veïnal del Poblenou, representat per Salvador Clarós, i el Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum Ribera del Besòs, presentaren el mes de juny un informe crític amb la gestió de l’Ajuntament de Barcelona al sector. En aquest informe es posava l’accent sobre els punts crítics, segons els veïns, de la gestió del 22@: la manca d’atractiu del districte per a les empreses de valor afegit, la manca de control sobre el negoci immobiliari que resultava de la transformació urbana del barri i la consegüent expulsió de les activitats productives existents al barri. En aquest document es feien, a més, explícites les principal reivindicacions veïnals: la garantia de continuïtat de les empreses econòmicament viables; l’oferta de sòl industrial a preu taxat; la redacció d’un pla de patrimoni industrial que limités els enderrocs de les arquitectures industrials existents, i l’execució dels equipaments derivats de la Modificació del Pla general metropolità (MPGM) per al 22@.

Tramitació administrativa
Més enllà de les diferències entre l’Ajuntament i les associacions veïnals, la transformació urbana del Poblenou va ser motiu, també, de conflictes entre l’administració local i algunes empreses ubicades al sector. El mes de maig el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar dictar dues sentències contràries al planejament aprovat per a la transformació del Poblenou 22@. La primera de les sentències declarava nuls tres articles de la MPGM aprovada per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2000 per tal de regular les activitats 22@ i contra la qual l’empresa Reser SL havia interposat un recurs. Els articles anul·lats eximien dels costos d’urbanització els propietaris de sòl ocupat per habitatge i obligaven a la cessió obligatòria del 10% de sòl, a més de 31 m2 de sòl per cada 100 m2 d’habitatge. La segona sentènciea afectava la normativa urbanística del PERI del Parc Central del Poblenou, en virtut de la qual es distingia entre sòl urbà consolidat i no consolidat en un moment en què aquesta distinció encara no havia estat incorporada a la LLEI D’URBANISME DE CATALUNYA. Com a conseqüència d’aquesta última sentència s’anul·là la delimitació de les Unitats d’Actuació proposades pel PERI del Parc Central de Poblenou.

Tot i que segons Pere Fons, gerent del 22@, la importància d’aquestes sentències era mínima, el 3 de juny el Butlletí Oficial de la Província (BOP) anuncià l’inici dels treballs per a la MPGM per a renovar les àrees industrials del Poblenou. L’objectiu d’aquesta modificació era adaptar les normes urbanístiques a les lleis en vigor, especialment respecte a les qüestions relacionades amb el foment de l’habitatge assequible i el règim de cessions i aprofitament respecte de les zones verdes i equipaments.

El patrimoni industrial
Més transcendents que les dificultats administratives per tal de tramitar el 22@ han estat al llarg de l’any 2005 els enfrontaments entre l’Ajuntament i els moviments veïnals. Un dels temes candents al respecte va ser la manca de seguretat ciutadana que denunciaren els veïns al llarg de l’any. La situació arribà a un punt crític el mes de juliol, quan els veïns dugueren a terme un seguit de manifestacions per denunciar la conflictivitat derivada de l’alberg de menors Alcor, situat al carrer Ramon Turró. La manca d’acord entre l’autoritat municipal i la Direcció General d’Atenció a la Infància i la Joventut (DGAIA) semblava que era a la base d’aquesta situació. El ressò mediàtic d’aquests esdeveniments es va veure minvat per la gran atenció centrada sobre la qüestió del patrimoni industrial al Poblenou, autèntic tema central de debat entre l’Ajuntament i els veïns del barri.

Amb la presentació l’1 de febrer del projecte 424 de rehabilitació de la fàbrica d’Oliva-Artés s’inicià un llarg seguit de polèmiques sobre la conservació del patrimoni industrial. Tot i que dues de les naus de l’antiga fàbrica es preservaren per a la construcció d’equipaments, l’Associació de Veïns del Poblenou (AVP) considerà insuficient i parcial el model de protecció proposat i reclamà la redacció d’un pla integral de patrimoni per a tot el barri del Poblenou. Amb aquesta reivindicació els veïns pretenien evitar episodis d’enderrocs inesperats d’edificis susceptibles d’ésser conservats, tal com anteriorment havia succeït amb les naus de les empreses Unión Metalúrgica i Lyfisa. Aquests temors es confirmaren a principi del mes de març, quan s’inicià l’enderroc de la fàbrica Extractos Tánicos. Sobre aquest element pesava una afectació que permetia obrir el carrer Bilbao fins a la façana marítima tot i que, un anys abans, l’Arxiu Històric del Poblenou havia presentat una instància, avalada per un informe del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), en la qual se’n sol·licitava la inclusió dins del catàleg de patrimoni de la ciutat. Malgrat que l’enderroc va poder ser aturat el 5 de març, i que l’AVP va presentar dues setmanes després una petició de protecció de bé d’interès cultural davant de la Generalitat, l’enderroc es va completar el dia 30 de març, deixant lliure un solar per a la construcció de cent vint habitatges i tres edificis d’oficines.

Com a resposta a aquest creixent procés d’enderrocs, el Fòrum de la Ribera del Besòs (FRB) elaborà una proposta de pla integral que preveia mantenir el patrimoni industrial del Poblenou en tota la seva integritat. La presentació d’aquest pla, que proposava un inventari de cent tres elements a protegir, es va dur a terme al 15 de març a la Fundació Antoni Tàpies. La resposta de l’Ajuntament de Barcelona va ser el compromís de presentar cap al mes de juliol un estudi sobre el patrimoni industrial del Poblenou que servís de document base per a, posteriorment, elaborar amb la Generalitat un pla especial de conservació per a aquesta zona. La redacció d’aquest document estigué condicionada pels esdeveniments que al voltant de l’enderroc de Can Ricart se succeïren a partir del mes d’abril.

El complex fabril de Can Ricart, que data de 1853 i en el qual hi havia trenta-quatre empreses en actiu, ocupa una superfície equivalent a cinc illes de l’Eixample, en plena localització estratègica dins del districte 22@. Sobre aquest àmbit s’hi havia anat succeint un seguit de plans urbanístics fins a l’aprovació el 2003 del Pla de millora urbana. Aquest últim PMU preveia únicament la conservació de la xemeneia i de l’edifici Hangar, i possibilitava la construcció de 56.000 m2 de nou sostre productiu i residencial. Amb els primers treballs d’enderroc el 30 de març de 2005 es desencadenaren les primeres iniciatives ciutadanes per a la protecció d’aquest complex. En la seva 33ª assemblea, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va aprovar una resolució a favor de preservar el patrimoni industrial i arquitectònic de Barcelona, fent menció expressa de la necessitat de catalogar-ne urgentment tot el recinte històric. Només quatre dies després, el 20 d’abril, la propietat va intentar el desnonament d’una de les indústries que quedaven en actiu dins del complex. L’acció dels treballadors de Can Ricart va impedir finalment que aquest es dugués a terme. A partir d’aquest moment s’inicià un procés de llargues negociacions entre la propietat i les indústries llogateres que, després de diversos principis d’acords i intents de desnonaments, es tancà el 14 de setembre de 2005 amb la signatura de l’acord definitiu. Amb aquest document dinou de les vint-i-cinc empreses que restaven dins del recinte es comprometien a marxar abans de març de 2006. Tot i aquest acord, el futur de Can Ricart restava encara pendent de les reivindicacions veïnals, que des d’un bon principi es feren ben patents.

El FRB presentà el 25 de maig un projecte alternatiu, redactat per l’arquitecte Josep Maria Montaner, que traslladava la ubicació de l’aprofitament urbanístic per tal de salvar la major part del complex sense perjudicar- ne els propietaris. Aquesta proposta es presentà i discutí públicament en diverses ocasions. El dia 11 de juny la plataforma ciutadana Salvem Can Ricart va organitzar la 1ª Jornada de Portes Obertes al recinte. Per la seva banda, el Foment de les Arts Decoratives (FAD) organitzà un debat per al 7 d’octubre a propòsit de Can Ricart. En aquest acte la geògrafa Mercé Tatjer va presentar la proposta del FRB, acompanyada d’una reconstrucció tridimensional del complex.

Paral·lelament a aquestes iniciatives d’informació i elaboració d’alternatives, l’AVP i els treballadors de Can Ricart van mantenir en tot moment una actitud vigilant davant dels reiterats intents d’enderroc per part de la propietat. A més de la construcció de barricades improvisades que evitaren l’entrada de les màquines d’enderroc en diverses ocasions, els veïns elaboraren un protocol d’avís, instal·laren webcams que permetien el control del recinte en tot moment i, finalment, van oficiar el precinte simbòlic del complex el 23 d’agost.

Tot aquest seguit d’accions van aconseguir al llarg de 2005 un important ressò mediàtic i van suposar una mesura de pressió que obligà l’Ajuntament de Barcelona a modificar la seva posició inicial respecte de Can Ricart. Després que Ramon Massaguer, gerent de 22@, descartés la modificació de planejament que afectava el recinte, el govern de la ciutat de Barcelona va emetre el 2 de desembre un decret de suspensió d’enderrocs sobre el patrimoni industrial de Poblenou.

D’aquesta manera, l’Ajuntament aturava el fenomen constant dels enderrocs de fàbriques al Poblenou fins a la revisió definitiva del Pla especial de protecció de patrimoni. El futur de la transformació urbana del districte 22@ quedava, d’aquesta manera, pendent de la redacció i aprovació d’aquest document. Davant de les previsions de creixement del moviment immobiliaris per al 22@, situades entorn dels 100.000 m2 de nou sostre per al 2006, el repte futur a final de 2005 semblava raure en la gestió d’una renovació urbana respectuosa amb el teixit productiu, urbà i social d’aquest barri de la ciutat.

Més informació
www.bcn.es/urbanisme
www.bcn.es/22@bcn
www.lafavb.com/forum.php
www.salvemcanricart.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada