Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL POBLENOU I 22@ (BARCELONA)
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2004

Continua el procés de transformació urbana del Poblenou amb l'aprovació definitiva del Pla de millora urbana del sector Llull-Pujades-Ponent, el més ampli dels sis previstos, i l'acord entre administracions i sector privat per a promoure el Campus Audiovisual. Diversos col·lectius ciutadans continuen reclamant més actuacions de conservació del patrimoni industrial i presentant propostes alternatives per a l'ús d'alguns dels espais en transformació del barri, com en el cas del conjunt industrial Can Ricart.


Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2006

El pla 22@-Barcelona preveia, amb la modificació del Pla general metropolità de l'any 2000, una profunda transformació física i funcional de prop de 200 ha de sòl majoritàriament industrial al barri del Poblenou, al nord-est de la ciutat de Barcelona.

El projecte 22@-Barcelona, aprovat el juliol de l'any 2000, s'integra en un procés més ampli de transformació i millora del Llevant barceloní, on, a banda de l'esmentat Pla, hi ha projectades o ja en execució altres transformacions com la MILLORA URBANA DE LA PLAÇA DE LES GLÒRIES, la TRANSFORMACIÓ DE SANT ANDREU-SAGRERA, la TRANSFORMACIÓ URBANA DEL FÒRUM 2004 o el TRAMVIA DEL BESÒS .

Ritme lent d'ocupació dels espais per activitats "@"
El gener de l'any 2004 Joan Majó aleshores president executiu de la societat mercantil municipal 22@bcn, creada per a promoure i gestionar el procés de transformació del districte 22@, va fer balanç de l'acompliment dels objectius plantejats pel pla en matèria d'establiment d'empreses i activitats "@" -denses en coneixement i en l'ús de noves tecnologies.

Malgrat les poques noves empreses instal·lades fins al moment al districte 22@ i tot i que algunes d'aquestes no responien als tipus d'activitat plantejats als objectius del Pla, Majó va mostrar-se optimista pels acords o previsions d'acord que s'havien assolit entre di-verses administracions i empreses privades per a desenvolupar importants projectes que esdevindrien, segons Majó, els "motors de les activitats del 22@".

Entre aquests "motors" Majó va destacar la construcció d'un gran complex destinat a la producció audiovisual per part de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i del sector privat, la seu de la Comissió Nacional del Mercat de les Telecomunicacions o bé, tot i que menys probable, l'acollida d'una agència europea.

L'elevada presència de promocions de les administracions públiques en el total de la inversió del 22@ va ser aprofitada el mes d'octubre per Eduard Garcia, regidor del Grup de Convergència i Unió al Districte de Sant Martí, que va denunciar que el sector públic estava fent l'esforç inversor que corresponia al sector privat.

Parc Barcelona Mèdia a Ca l'Aranyó
Un d’aquests “motors” de les activitats del 22@ havia de ser el Parc Barcelona Mèdia, tal com va anunciar Majó el mes de gener. El Parc Barcelona Mèdia hauria de ser un complex de prop de 106.000 m2 de sòl destinats a la formació, investigació, transferència tecnològica i activitats productives en el sector audiovisual i de la comunicació, que transformaria sis illes situades entre l’avinguda Diagonal i els carrers d’Almogàvers, Llacuna i Ciutat de Granada.

Aquest complex acolliria un gran equipament, el Campus Audiovisual, promogut per la Universitat Pompeu Fabra, el Grup MediaPro, la societat 22@bcn i l’Ajuntament de Barcelona, que comptaria amb 60.000 m2 de sostre, entre els quals es trobarien els de l’antiga fàbrica tèxtil Ca l’Aranyó, construïda l’any 1878 i transformada en Campus de la Comunicació de la UPF.

En el mateix complex la societat Mediacomplex, formada pel Grup MediaPro i la societat 22@bcn, tenia prevista la promoció d’un centre de producció audiovisual de 36.000 m2 que havia de disposar de platós, sales tècniques, serveis i espais d’oficines per a empreses vinculades al sector audiovisual.

Segons l’empresa 22@bcn aquest projecte havia de resoldre una carència històrica d’equipaments de la ciutat de Barcelona destinats a la producció audiovisual. El projecte va motivar, tanmateix, opinions crítiques pel que fa als volums de les noves construccions, que suposaven més de 225.000 m2 de sostre. Segons membres del grup de treball de patrimoni del Fòrum de la Ribera del Besòs, l’elevada edificabilitat prevista per al complex, sobretot a la façana de l’avinguda Diagonal amb cinc edificis de més de 70 m d’alçada, desvirtuarien el valor arquitectònic de l’antic edifici de Ca l’Aranyó. Finalment, en el Ple del 22 de desembre de 2004, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla especial del campus audiovisual amb els vots favorables del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya–els Verds (ICV) i Convergència i Unió (CIU), l’abstenció d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el vot contrari del Partit Popular (PP).

Pla de millora urbana del sector Llull Pujades Ponent
Dels sis grans plans de millora urbana (PMU) (plans especials de reforma interior (PERI) segons l'anterior legislació urbanística) previstos al Poblenou per a desenvolupar el projecte 22@, el del sector Llull Pujades Ponent va ser l'últim de rebre l'aprovació definitiva, el 20 de febrer de 2004.

Amb un àmbit de més de 318.000 m2 de sòl, el més extens dels sis plans de millora urbana, la superfície de transformació es va limitar a 87.700 m2 a causa de la complexitat i de la diversitat d'usos consolidats que es desenvolupaven a l'àrea en el moment de l'aprovació.

El Pla, que integrava els barris de la Plata i Can Trullàs, es va redactar amb la intenció de consolidar els eixos del carrer Llull i del carrer Pujades com a connectors del barri antic del Poblenou amb la resta de sectors del 22@ i el nucli antic de la ciutat de Barcelona.

Amb aquesta finalitat, dels més de mil dos-cents habitatges existents, només un 3% van ser afectats per algun tipus de transformació o canvi d'ús, mentre que es va planejar, en el mateix àmbit, la construcció de 263 habitatges protegits.

El fet que aquest sector gaudís d'un elevat nombre d'activitats productives consolidades i en funcionament, la seva proximitat al nucli més dinàmic del Poblenou i, sobretot, la densitat i qualitat de molts dels seus edificis, susceptibles de formar part del patrimoni arquitectònic industrial, van orientar la redacció del Pla a recuperar aquests espais, uns 11.000 m2, per a usos d'equipaments públics.

Patrimoni arquitectònic i memòria històrica
Arran de la construcció a partir de l'any 1986 de la Vila Olímpica i de la ronda del Litoral i la consegüent desaparició d'importants complexes industrials de final del segle XIX i després sobretot de l'aprovació del projecte 22@ i de les transformacions físiques que planejava i que comportaven la desaparició de bona part del llegat arquitectònic de l'activitat fabril que havia caracteritzat el desenvolupament urbanístic, econòmic i social del Poblenou, tot un seguit d'associacions i col·lectius ciutadans van posar en marxa una campanya per a preservar el patrimoni arquitectònic industrial del barri.

Aquesta campanya va comptar amb l'aportació destacada de l'Arxiu Històric del Poblenou, l'Associació de Veïns del Poblenou i, sobretot, del Fòrum de la Ribera del Besòs, dins el qual es va crear un grup de treball de patrimoni format per la geògrafa Mercè Tatjer, l'arquitecte Antoni Vilanova, l'historiador Joan Roca a més de Salvador Clarós i Lluís Estrada.

Aquest grup de treball va organitzar al llarg de l'any 2004 les segones i terceres Jornades de Reflexió i Debat entorn del llegat industrial del Poblenou. Si bé les primeres jornades, celebrades el juny de 2003, havien servit per a elaborar una diagnosi de la situació i del potencial del patrimoni industrial al Poblenou, a les segones jornades, celebrades el mes de març de 2004 a la seu del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, es van presentar un seguit de projectes de conservació, recuperació i gestió d'un conjunt d'espais, catalogats en el Pla de protecció del patrimoni industrial i del nucli històric del Poblenou, un pla que detectava i planificava l'ús compatible amb les activitats @ de més de cent espais, edificis i complexes industrials del barri.

Les terceres jornades, "Jornades de Reflexió i Debat. Llegat Industrial i Innovació", celebrades el mes de novembre al recinte de Can Ricart van acollir la proposta, elaborada pel mateix grup de treball de patrimoni, de creació d'un museu del treball a la fàbrica Oliva Artés, un museu que complementaria la seva activitat amb un centre d'interpretació de la metròpoli contemporània prenent com a eix troncal el treball, i un centre de recerca sobre el passat, present i futur de l'urbs productiva.

En paral·lel a la presentació d'aquests treballs, l'Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sant Martí van presentar el mes de setembre un cens d'elements arquitectònics industrials dels barris del Poblenou i del Clot que consideraven que calia conservar. El regidor del districte, Francesc Narváez (PSC), amb l'ocasió d'aquesta presentació, va coincidir amb la valoració arquitectònica i cultural realitzada pel Fòrum de la Ribera del Besòs i l'Arxiu Històric del Poblenou sobre el patrimoni industrial del barri i la proposta municipal. També el gerent de l'empresa 22@bcn, Rafael Tormo, va assegurar que les antigues construccions industrials s'estaven revalorant gràcies a la demanda d'aquest tipus d'espais per part d'empreses que trobaven un valor afegit al fet d'instal·lar-se en un edifici d'aquestes característiques. Tot i això l'Associació de Veïns del Poblenou i altres col·lectius es van mostrar escèptics i denunciaven que tot i aquestes declaracions no s'havia aturat el degoteig de demolicions de fàbriques iniciat l'any 2000, com el de La Unión Metalúrgica, efectuat el maig de 2004.

Durant el mes de juny de l'any 2004, la Direcció de Plans i Projectes Urbanístics de l'Ajuntament de Barcelona va encarregar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona un estudi per a la conservació del barri del Taulat, el més antic del Poblenou. L' encàrrec consistia a elaborar una diagnosi de les condicions urbanístiques i del potencial de protecció de la trama urbana i de la volumetria d'aquest antic nucli que es considerava de gran interès perquè havia estat habitat temps enrere per socialistes utòpics.

L'habitatge protegit al Poblenou
La conservació i la gestió del patrimoni arquitectònic i històric industrials del Poblenou no va ser, però, l'únic aspecte reclamat pels col·lectius veïnals del Poblenou al llarg de l'any 2004, que també van mostrar la seva preocupació per la substitució del parc d'habitatges existent i la promoció d'habitatges socials,

Si bé al projecte inicial la previsió era que tota la producció de nous habitatges vinculats a les promocions del 22@ estarien destinades a la construcció d'habitatges socials, la lenta implantació d'empreses, el baix volum d'inversió privada en la construcció d'espais productius i la demanda de conservar espais industrials amb un alt valor arquitectònic van portar l'Ajuntament de Barcelona a rebaixar les exigències en matèria d'usos de les promocions privades, fet que va permetre la promoció d'habitatges, amb un valor de mercat més alt.

Les demandes de les associacions de veïns es van centrar a definir una quota d'adjudicacions d'habitatges de promocions públiques, de tal manera que la meitat dels pisos adjudicats fossin destinats a persones residents prèviament al Poblenou. Les negociacions entre els col·lectius veïnals i el Patronat Municipal de l'Habitatge es van concloure el mes de setembre de 2004 amb l'acord de reservar un terç dels quatre mil habitatges de promoció pública previstos per a persones empadronades al Poblenou.

Aquest acord va ser aprofitat per les associacions de veïns d'altres barris propers per a reclamar que aquest mateix tracte es fes extensiu a les zones contigües que, però, no quedaven afectades per cap dels sis plans de millora urbana del projecte 22@.

A mitjan mes d'octubre es van començar a construir els primers setanta habitatges protegits del 22@, amb una promoció de la cooperativa veïnal d'habitatge Prohabitat.

Demanda de nous equipaments
A banda del patrimoni arquitectònic i l'accés preferent dels veïns als habitatges protegits, el teixit associatiu i veïnal també va fer expresses les seves demandes en matèria d'equipaments culturals, esportius i sociosanitaris per al barri. Un fet destacat al llarg de l'any va posar de manifest la manca d'un determinat tipus d'equipaments, no només al barri sinó a la ciutat de Barcelona.

L'Associació de Veïns del Poblenou i les ONG Cuarto Mundo, SOS Racisme i Col·lectiu de Drets Humans van reclamar a començament de juliol a l'Ajuntament de Barcelona que es construís un equipament d'acollida per a les famílies de pas, dedicades a feines de temporada. L'origen de la demanda es fonamentava en el seguit d'instal·lacions de campaments en solars i d'ocupacions d'edificis buits que s'havien succeït al llarg del 2004 als carrers d'Agricultura i Santander, per part de diverses famílies, majoritàriament d'ètnia gitana. Aquestes ocupacions es produïen en indrets, solars i edificis mancats de qualsevol servei necessari per a assegurar la salubritat dels ocupants, instal·lats, la gran majoria, en caravanes. L'Ajuntament de Barcelona va ordenar diverses ocasions el desallotjament d'aquestes famílies, desallotjaments que donaven pas a noves ocupacions en el mateix bari o en els barris veïns com el Bon Pastor o Sant Andreu.

Parc Central i Can Ricart
Una de les intervencions previstes al pla 22@-Barcelona era la que s'havia de desenvolupar a l'anomenat Sector Parc Central, consistent en la transformació en zona verda de 11.000 m2 de sòl, la construcció de més de 25.000 m2 de sostre d'equipaments, 182.000 m2 d'activitat productiva i dos-cents habitatges sota alguna forma de règim de protecció pública en un espai situat entre l'avinguda Diagonal i els carrers de Perú, Bilbao i Espronceda. Aquest projecte, promogut pel Grup Ricart, propietaris de la majoria dels terrenys, Realia Business i Servihabitat XXI, va topar des de la seva posada en marxa amb l'oposició de col·lectius veïnals i ocupants dels tallers encara existents al complex industrial de Can Ricart, inclòs en aquests terrenys, que criticaven principalment la substitució total del conjunt industrial de Can Ricart per edificacions de nova planta i l'expulsió de nombroses empreses i tallers industrials i de creació artística localitzats en aquests espais.

Segons el grup de treball de patrimoni del Fòrum de la Ribera del Besòs, malgrat que el conjunt industrial de Can Ricart no oferia elements singulars d'especial interès arquitectònic, el seu conjunt representava un exemple únic de recinte industrial urbà mereixedor d'una protecció integral, que adaptés els espais a nous usos compatibles amb les activitats @.

D'altra banda, la família Ricart, propietària dels espais, va informar al llarg de l'any a les diferents empreses ubicades a Can Ricart que tenien intenció de no renovar-los els respectius contractes de lloguer. Entre els llogaters de les diferents naus hi havia un ampli ventall de professions artesanals, industrials i artístiques que, segons ells, podien encaixar a la perfecció amb les activitats de producció i transmissió de coneixement i noves tecnologies previstes al projecte 22@. L' oposició ferma als desnonaments dictats al llarg de l'any 2004 va mantenir bloquejat el desenvolupament del projecte de transformació del sector. Aquesta situació de bloqueig va ser aprofitada pels llogaters dels espais i per altres col·lectius per a organitzar una campanya en defensa de la permanència i la diversitat d'activitats, dels espais i dels valors històrics que representava Can Ricart.

Mentre els projectes constructius quedaven en suspens, els espais adjacents van anar degradant-se per l'abandonament a causa de la manca d'intervenció municipal, que esperava una solució per a Can Ricart.

L'Associació de Veïns del Poblenou i altres col·lectius com la Plataforma Veïnal Contra l'Especulació van reclamar a principi de juny la urbanització i el desenvolupament del Parc Central, projectat per l'arquitecte francès Jean Nouvel, al·legant la carència d'espais verds al districte. Aquestes reclamacions van derivar en l'ocupació de l'espai mitjançant la plantació d'un hort comunitari i la celebració de vetllades de cinema i revetlles, com la de Sant Joan. Tanmateix, els efectius de la Guàrdia Urbana van procedir al desallotjament i al tancament de l'espai.

A final de l'any 2004, el desenvolupament del projecte del Sector Parc Central i la situació de les activitats productives de Can Ricart es trobaven encara en una situació de bloqueig.

A final d'any el primer tinent d'alcalde i president de la Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Casas, va declarar que el procés de transformació del barri i del districte industrial es preveia lent i laboriós i va recordar que les previsions del projecte 22@bcn se situaven en un horitzó de vint anys per a l'acompliment dels seus objectius.

Aprovats el PMU del sector Llull Pujades Ponent i el projecte constructiu del Parc Barcelona Mèdia, només el sector del Parc Central i Can Ricart condicionava el desenvolupament dels sis sectors definits per la societat 22@bcn com a transformacions urbanístiques estratègiques.

La construcció dels primers habitatges protegits i l'acord entre l'Ajuntament de Barcelona i col·lectius veïnals per a adjudicar un terç dels pisos a residents al barri concloïa una llarga etapa de definició i negociació sobre la política d'habitatge aplicada al projecte 22@.

S'entrava, doncs, a final d'any, en una nova etapa de definició de projectes més concrets de renovació d'illes, edificacions aïllades i elements arquitectònics d'interès en què s'haurien de conjugar, per a evitar situacions de conflicte i bloqueig, els interessos municipals, dels promotors, dels usuaris i dels col·lectius veïnals, així com d'iniciatives per a la defensa i valoració del patrimoni industrial del Poblenou.

Més informació
www.bcn.es/22@bcn
www.forumriberabesos.net
www.ub.es/geocrit/b3w-581.htm
www.ub.es/geocrit/b3w-598.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada