Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL GORG (BADALONA)
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2007

El projecte de millora del barri del Gorg continua avançant. Durant 2007 se soluciona el problema generat per l’ocupació il•legal d’habitatges desocupats i es liciten les obres que ajudaran a reconciliar la part de muntanya amb la façana marítima. La prolongació del port amb la construcció d’un canal marítim crearà un entramat urbà que enllaçarà amb un altre projecte de gran magnitud com és la Ciutat del Bàsquet, complex esportiu i comercial projectat pel Club Joventut. Els botiguers reiteren la seva oposició a l’ampliació del complex però el projecte continua, especialment després de l’atorgament de la llicència comercial que permet ampliar la superfície.

Antecedents 2006

Articles posteriors 2008, 2010, 2014

El barri del Gorg està ubicat al litoral de la ciutat de Badalona, a la part sud-est, al costat dels barris del Remei i la Mora que delimiten amb la ciutat de Sant Adrià de Besòs. Històricament la presència d’indústries, majoritàriament químiques, ha estat predominant a primera línia de mar, tot formant una barrera entre la part marítima i la resta de la ciutat de Badalona.

La primera fase del Pla especial del port de Badalona (PEPB) va consistir en la remodelació de les instal•lacions portuàries que van donar un pas més en la reconciliació entre el sector muntanya i el mar (TRANSFORMACIÓ URBANA DEL PORT DE BADALONA) i va introduir usos residencials i comercials a una façana marítima predominantment fabril.

La millora del Gorg
El barri del Gorg es troba en el centre d’aquesta operació urbanística en la segona fase del PEPB (polígon A) que afecta a 23 ha delimitades pel carrer de Ponent i Antoni Bori fins a la plaça del President Tarradellas. L’encarregada de gestionar la construcció és Marina Badalona, societat anònima en què participen el consistori badaloní i el Consell Comarcal del Barcelonès, en un 50% cadascú.

La remodelació urbanística consisteix en la creació d’un canal marítim que prolongui les instal•lacions portuàries cap endins de la ciutat. El canal connectarà amb el pavelló olímpic municipal a través dels carrers de Ponent i Antoni Bori. Borejant el canal es construirà un parc de 350 m lineals i 80 m d’amplada, amb un passeig ampli de 27.000 m².

Per a connectar els carrers que quedaran a banda i banda del canal, es construiran dos ponts, un a l’alçada del carrer Progrés i un altre al carrer Indústria. De l’altra banda, com a substitució de l’antic pont de la indústria Cros, s’ha planificat construir el pont de Sant Lluc. Aquest evitarà que els conductors hagin de pagar els 60 cèntims que són necessaris per travessar un tram del carrer d’Eduard Maristany que pertany al port i que, des de l’inici de les obres l’any 2006, ha generat força malestar entre el veïnat. De fet, el setembre de 2007 la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) continuava reclamant la seva gratuïtat mentre que l’Associació de Veïns del Front Marítim canviava d’opinió i reclamava la gratuïtat només per a aquells que demostressin la necessitat de travessar aquesta zona portuària.

La transformació avança

Les ocupacions il•legals de naus industrials i habitatges abandonats pels afectats per la construcció del canal marítim van generar malestar entre el veïnat durant el 2006, però a principi de 2007 es va solucionar ja que es va procedir a desallotjar tots els habitatges ocupats.

També a començament d’any la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar definitivament el Pla especial urbanístic per a la regulació detallada dels usos i volumetria dels sòls edificables del polígon A del PEPB, un pas més en el procés de transformació del barri.

Per a agilitar el procés i gestionar més fàcilment les actuacions previstes per a la remodelació del Gorg, Marina Badalona les va dividir en quatre parts. Al febrer va treure a concurs públic tres obres que va adjudicar a l’abril. La primera era la construcció del pont de Sant Lluc. La segona obra consistia, d’una banda, en la urbanització de l’espai des del pont de Sant Lluc fins als carrers Antoni Bori i Progrés i, de l’altra, la construcció del pont ubicat a l’alçada del carrer Indústria. El pressupost de l’operació era de 45 MEUR i es tenia previst construir sis noves illes, 368 habitatges a les quatre illes paral•leles al ferrocarril i 242 pisos a la resta d’illes que es trobarien a la vora del futur canal.

La tercera obra adjudicada va ser la retirada i el desviament de tots els serveis existents en el sector afectat pel PEPB amb un valor de 700.000 €. Un cop desmantellades totes les instal•lacions s’havia planificat la implantació d’una xarxa de serveis (aigua, llum gas, telecomunicacions, etc.) i la renovació de la xarxa de drenatge i clavegueram. Al novembre es va adjudicar la quarta obra, que consistia en la construcció del parc.

A final d’any, s’havien enderrocat molts dels edificis desallotjats però encara existien zones on Marina Badalona no havia licitat les obres. De fet, cinc empreses havien interposat un litigi al pla de remodelació de la zona per la fixació de la societat del 10% d’aprofitament públic dels terrenys que suposava uns 27.000 m². Per al proper any s’espera la resolució d’aquest procés judicial que determinarà el desenvolupament del projecte de remodelació del barri i l’inici de la construcció del canal. A més a més, al gener es té previst iniciar la construcció del parc que finalitzarà el juliol del 2009. Per a l’estiu del 2008 també es preveu la posada en funcionament del pont de Sant Lluc.

La Ciutat del Bàsquet

La construcció del canal marítim i el parc formen part d’un nou entramat urbà que enllaçarà la part de mar amb la zona de muntanya (PARC DE LA SERRALADA DE MARINA). Així, connectarà amb el pavelló d’esports i amb una altra operació urbanística de gran magnitud que s’està realitzant al barri de la Salut, a tocar de l’autopista C-31: la Ciutat del Bàsquet.

La Ciutat del Bàsquet és un projecte urbanístic promogut pel Club Joventut de Badalona que consisteix en la construcció d’un complex esportiu al costat un centre comercial dedicat a l’esport (60.000 m²), que proporcionarà un recolzament econòmic al Club i que en garantirà la supervivència. L’octubre de l’any 2003 la Generalitat va atorgar al Club i a la immobiliària Sacresa la llicència per a construir un centre comercial de 4.995 m².

L’any següent, el Club va assenyalar que es necessitava ampliar la zona comercial fins a 12.500 m² per tal de sufragar el cost de la Ciutat del Bàsquet (ascendia a 60 MEUR, 24 més dels previstos inicialment). Les associacions de comerciants de Badalona es van oposar contundentment a aquesta ampliació.

A l’octubre, la secretaria de Comerç i Turisme (Departament de d’Innovació, Universitats i Empresa) va aprovar el Pla d’ordenació d’equipaments comercials (POEC) de Badalona. En aquest es quantificava l’oferta i la demanda comercial del municipi i s’establien 25.000 m² de superfície comercial que encara es podien construir a la ciutat. Per tant, permetia l’ampliació del projecte de la Ciutat del Bàsquet (7.500 m²), així com la instal•lació d’un Corte Inglés (17.500 m²) al barri de Sant Crist de Can Cabanyes (part de muntanya).

No obstant això, la secretaria va posar diverses condicions per a aprovar el POEC i atorgar la llicència comercial. Entre aquestes, cal destacar el requisit d’invertir en el comerç autòcton els beneficis obtinguts. Malgrat els condicionaments, les associacions de comerciants van presentar el març de 2005 un recurs contenciós administratiu contra el POEC i el juny de l’any següent van crear la Unió d’Associacions de Comerciants de Badalona que aglutinava sis associacions, aproximadament 800 botiguers de la ciutat.

S’amplia la Capital Europea del Bàsquet

A final d’octubre d’aquest any, la Direcció General de Comerç, adscrita al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, va atorgar finalment la llicència comercial ampliada per a la Ciutat del Bàsquet. La resolució emesa considerava diversos informes favorables a l’ampliació i valorava les repercussions econòmiques per a la ciutat (aproximadament unes plusvàlues d’1,3 MEUR). També s’assenyalava que no s’havia rebut cap esmena a l’expedient durant el període d’al•legacions.

La Unió d’Associacions de Comerciants es va mostrar indignada davant la resolució. En primer lloc, perquè la resolució havia estat prèvia a la sentència que estava a punt de fer-se pública sobre el recurs interposat contra el POEC. Segonament, denunciaven un procés fraudulent en l’atorgament de la llicència, ja que l’entitat havia presentat esmenes i no constaven enlloc. Per tant, al novembre informava que presentarien un recurs de reposició per a impugnar la resolució, tot emparant-se en el fet que les seves aportacions no havien estat considerades. La Direcció de Comerç va assenyalar que les esmenes presentades havien estat rebudes fora del termini preestablert.

A final d’any, l’Ajuntament de Badalona va aprovar al ple municipal un text addicional al conveni establert amb la Unió Temporal d’Empreses (març 2005), Club Joventut Badalona, SAD i Sacresa Terrenos-2 SL, promotors del projecte. D’aquesta manera es donava un pas més en la construcció de la Capital Europea del Bàsquet. Les obres continuaven a bon ritme i es tenia previsió que al juny estarien enllestides. Per a l’any següent s’espera la sentència del TSJC sobre el POEC, que determinarà si finalment es desenvolupa o no el projecte amb la superfície comercial ampliada.

Més informació

www.badadaweb.com
www.badalona.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati