Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL FORTÍ DE LA REINA (TARRAGONA)

Guifré Lloses - U:50mil. Planejament territorial

Actualitzat a 31/12/2007

Una sentència del jutge ordena que el restaurant de luxe situat a l’interior del Fortí de la Reina, una construcció militar del segle XVIII, s’ha d’enderrocar. Aquest es va construir l’any 1989 després d’un error administratiu en la concessió de llicències. Ara, desprès de divuit anys, la justícia ha donat la raó a una ciutadana demandant que al•legava que la construcció no era possible, ja que el Fortí es troba en una zona declarada com a àrea verda en el planejament vigent fins al moment. Durant tot aquest temps, l’Ajuntament no ho ha tingut en compte i el restaurant ha pogut continuar la seva activitat privada en sòl públic.

El Fortí de la Reina és una construcció militar del segle XVIII que es troba a Tarragona bastida en ocasió de la guerra de Successió. La seva localització, a la punta del Miracle del litoral de la ciutat, responia al desembarcament que les tropes angleses van fer a principi de segle quan aquestes lluitaven contra les tropes de Felip d’Anjou per la successió de la corona espanyola. El fortí tenia com a missió defensar la ciutat durant la guerra, però amb el desenllaç final del conflicte fruit de la retirada de les tropes de l’Arxiduc Carles d’Àustria el fortí no va entrar mai en acció.

Ja a principis de segle XIX i durant la guerra del Francès, el fortí va servir en la defensa del setge de la ciutat per part de les tropes napoleòniques. També, durant la Guerra Civil Espanyola el fortí va prendre protagonisme en la defensa de la ciutat. Des de llavors, però, va perdre el seu sentit com a fortificació militar.

La zona del Fortí de la Reina ha vist passar diferents propostes per al seu ús al llarg del temps. A principi de la dècada dels cinquanta, l’Ajuntament va declarar zona verda l’entorn del Fortí, condició que va mantenir fins a la redacció del planejament actual. Amb tot, però, durant els anys cinquanta i seixanta es van redactar diverses propostes de construcció d’hotels i equipaments lúdics privats per a l’indret que mai no van arribar a prosperar. Així, el Fortí va restar desocupat i inactiu fins a la dècada dels anys noranta.

L’origen de tot plegat: un error administratiu

Malgrat estar catalogat com a zona verda, l’any 1989 l’Ajuntament va concedir la llicència i el permís d’obres per a la construcció d’un restaurant per a 800 places a l’indret. El Fortí, però, és una construcció declarada bé cultural d’interès nacional (BCIN) des de l’any 1949 i, per tant, requeria un informe favorable del Departament de Cultura. Malgrat que aquest fou denegat en l’execució de les obres, el projecte va tirar endavant i el restaurant es va construir duent a terme importants modificacions a l’estructura original del Fortí: el recreixement dels murs perimetrals catalogats, la construcció d’una coberta transitable i una planta àtic, i l’obertura de finestres en els murs cecs de la fortificació. Algunes d’aquestes modificacions es van fer més enllà del que permetia la llicència. A partir d’aquest moment, la situació del Fortí de la Reina va esdevenir una rocambolesca història de despropòsits al voltant de l’activitat del restaurant, els informes del Departament de Cultura, l’incompliment dels terminis marcats per a l’adaptació de les obres i el desenvolupament del nou planejament de la ciutat.

L’any 1992, el jutjat de Tarragona va dictar l’anul•lació de la llicència de l’any 1989 que permetia la construcció del restaurant, tot fent justícia a l’error d’aquell moment d’haver concedit el permís de construcció en una zona verda. L’informe del jutge afegia, a més a més, que les obres realitzades havien de ser enderrocades tot seguint la catalogació del Departament de Cultura per tal que les obres s’ajustessin a la normativa de BCIN. L’Ajuntament, format per Convergència i Unió (CiU), immediatament va informar el propietari del restaurant que l’activitat s’excedia en allò que estava permès, que les obres no eren legalitzables i que aquestes s’havien d’adaptar a la normativa, al mateix temps que se li concedia un termini per a l’adaptació. Els terminis mai no es compliren i l’any 1994 l’Ajuntament va comunicar al propietari del restaurant que l’activitat no podria continuar exercint-se sense l’adaptació requerida.

Des del moment de la concessió de la llicència, una ciutadana tarragonina va interposar una demanda en la qual en sol•licitava l’anulació pel fet de concedir una llicència d’obres en una zona declarada com a àrea verda. La mateixa demandant és la que al llarg d’aquests divuit anys ha mantingut el pols amb l’Ajuntament per tal que aquest complís els seus compromisos i obligacions derivats de l’afer.

El fet és que amb l’anul•lació de la llicència, l’informe del jutge que obligava a l’enderrocament de les obres i els avisos de l’Ajuntament al propietari perquè se cenyís a la legislació, el restaurant continuava la seva activitat i no feia cas de cap obligació. Fins i tot l’any 1992, l’Ajuntament va promoure una modificació puntual del planejament general a la zona per a canviar d’usos però aquesta no va prosperar.

El cas arriba al Tribunal Superior de Justícia

Van anar passant els anys i el cas arribà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el qual, l’any 1998, i posteriorment el Tribunal Suprem l’any 2001, resolgué favorablement els recursos de la demandant. El TSJC també dictaminava que l’Ajuntament havia de pagar una indemnització al restaurant que podia ascendir fins a 10 MEUR. Finalment, a principi d’abril de 2007, el TSJC va emetre una ordre en què obligava l’Ajuntament a enderrocar el restaurant en un termini de trenta dies hàbils. Així, el TSJC resolia d’acord amb l’origen del conflicte (la construcció d’un restaurant en una zona verda) i no només per les modificacions posteriors que el restaurant va dur a terme, també sense el permís legal.

L’Ajuntament va sol•licitar una pròrroga declarant que no podia començar l’enderroc sense un projecte validat pel Departament de Cultura. El TSJC no la va concedir i dictaminà el dia 30 de maig com a data límit perquè l’Ajuntament comencés l’enderroc. Segons la sentència del TSJC, el fortí hauria de quedar igual que abans que s’hi construís el restaurant a principi dels anys noranta.

Durant els últims mesos sorgiren diversos moviments ciutadans posicionant-se a favor o en contra de la resolució del conflicte. La Plataforma Salvem el Fortí, partidària de salvar el restaurant, va arribar a aconseguir 16.000 firmes a favor del seu manteniment; la Societat Arqueològica Tarraconense lamentava que s’hagués desvirtuat el monument, i les parelles de nuvis que tenien programat els seus convits de noces al restaurant també es van constituir en plataforma per a denunciar la seva situació, ja que moltes havien fet pagues i senyals per al 2008. A principi de juliol, l’equip de govern de la ciutat canvià i el pacte entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va substituir l’anterior equip de govern de CiU.

La data de 30 de maig es va superar i el TSJC va dictaminar una multa de 1.500 € a l’alcalde per cada vint dies hàbils que excedia els terminis establerts. De fet, l’Ajuntament va intentar evitar la demolició del restaurant al•legant que el nou POUM DE TARRAGONA (en fase d’aprovació inicial) proposa un nou canvi d’usos per a la zona, de manera que s’hi poguessin incloure equipaments amb activitats econòmiques.

Malgrat aquests intents, però, el TSJC no va cedir en la sentència. Una nova data, el 30 de novembre, es va proposar. L’Ajuntament complia tots els tràmits necessaris per a l’enderroc, però a final d’any aquest encara no es va executar, ja que el jutge va donar un vot de confiança a l’Ajuntament en veure quina era la seva predisposició. De fet, a final d’any el projecte d’enderroc només esperava la dotació de pressupost (uns 400.000 €) i adjudicar l’obra a una empresa.

Més informació
www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/BP_Tarragona/Documents/Arxiu/forti.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Tarragonès
Fotogaleria relacionada