Dilluns 19 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL FÒRUM 2004 (BARCELONA)
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2004

La celebració del Fòrum Universal de les Cultures suposa la transformació d'un sector de Barcelona limítrof amb Sant Adrià de Besòs a partir de la recuperació del front marítim septentrional de la ciutat, la culminació de l'arribada de l'avinguda Diagonal al mar i la integració en la trama urbana de la depuradora i la planta incineradora del Besòs. La controvèrsia al voltant de la qualitat arquitectònica dels espais del Fòrum, el seu encaix en l'entorn més immediat i la discussió sobre el seu impacte urbà i social han alimentat un debat paral·lel a la celebració de l'esdeveniment.

Antecedents 2003

Els orígens del Fòrum Universal de les Cultures es remunten a l’any 1996 en el marc del desè aniversari de la nominació de Barcelona com a seu olímpica. L’alcalde aleshores vigent a la ciutat de Barcelona, Pasqual Maragall, va plantejar la necessitat d’organitzar un esdeveniment innovador que confirmés la projecció internacional de la ciutat aconseguida amb els jocs olímpics. La intenció va ser crear un marc de diàleg i d’exposició de conceptes entorn de tres eixos fonamentals: la pau, la diversitat cultural i la sostenibilitat ambiental.

El Fòrum Universal de les Cultures va portar associat, així mateix, un ambiciós projecte de transformació urbana amb què es completava un llarg procés de renovació i millora de la franja litoral del municipi de Barcelona protagonitzat per les successives transformacions i ampliacions del PORT DE BARCELONA, i per altres operacions urbanístiques com les fetes al Moll de la Fusta als anys vuitanta, el Port i la Vila Olímpica als anys noranta i Diagonal Mar i el PARC FLUVIAL DEL BESÒS durant els darrers anys. L’Ajuntament de Barcelona i el seu arquitecte en cap, Josep Anton Acebillo, van confiar a partir de l’any 1997 la concepció i la planificació de l’espai a un equip d’arquitectes encapçalat per mateix Acebillo, Eduard Bru, Josep Lluís Mateo i Enric Miralles.

Aquesta transformació urbana esdevinguda arran de la construcció dels equipaments del Fòrum i dels espais on havia de tenir lloc l’esdeveniment va ser objecte de debat de l’opinió pública i va centrar l’atenció dels mitjans de comunicació i va provocar posicionaments a favor i en contra tant de la celebració de l’acte mateix com de les transformacions urbanes que se’n van derivar.

Els espais i els equipaments del Fòrum
Tot i que el Fòrum Universal de les Cultures es va celebrar en un recinte tancat, l’operació urbanística va constar de diferents projectes localitzats en unes 30 ha entre la confluència de l’avinguda Diagonal, la rambla Prim i la desembocadura del Besòs.

A banda del recinte residencial i del centre comercial Diagonal Mar, operatius abans del 2004, del Campus Universitari de Llevant de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), encara pendent de construcció a final d’any, i d’altres equipaments hotelers i d’oficines, els principals projectes que van donar forma a aquest nou espai van ser l’edifici Fòrum, projectat pels suïssos Jaques Herzog i Perre de Meuron, que hauria d’acollir en el futur un centre expositiu i un auditori; el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, obra de l’arquitecte Josep Lluís Mateo, unit a l’edifici Fòrum per una rambla subterrània; la gran esplanada de 14 ha, obra de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, que cobriria una planta depuradora i esdevendria un dels espais oberts urbans més grans del món, el qual acolliria les pèrgoles fotovoltaiques de grans dimensions concebudes per a monumentalitzar la producció d’energies renovables; diferents parcs que farien de nexe entre els equipaments i els espais del Fòrum; la zona de banys, dissenyada per Beth Galí, que suposaria la recuperació total del front marítim de la ciutat per a l’ús públic, i, finalment, el port esportiu que rebria el nom de Port Fòrum i que hauria d’esdevenir, amb el centre de convencions, un dels motors de la dinamització de l’espai Fòrum un cop finalitzat l’esdeveniment.

Equipaments pendents de construcció
El projecte original d’urbanització del Fòrum comptava amb la construcció del PARC ZOOLÒGIC MARÍ DE BARCELONA, encara pendent d’execució per la manca de les corresponents autoritzacions.

Pel que fa al Campus de Llevant de la UPC, localitzat entre el barri de la Mina i la Ronda Litoral, a la frontera amb Sant Adrià de Besòs, els acords que havien de signar la societat municipal 22@bcn i la UPC van quedar pendents, en acabar l’any 2004, de la decisió de l’equip rector de la universitat sobre quina seria la facultat que finalment s’hi localitzaria.

Continguts
El dia 8 de maig de 2004 es va inaugurar oficialment el Fòrum Universal de les Cultures i el dia 9 es va obrir el recinte al públic que va poder observar els diferents espectacles i exposicions que integraven els continguts.

El Fòrum Universal de les Cultures va plantejar la seva oferta en tres grans tipus d’esdeveniments: exposicions, espectacles i debats, tots ells integrats al mateix temps en tres eixos temàtics: la pau, la diversitat i la sostenibilitat. Així, en els diferents espais construïts i habilitats pel Fòrum es van poder visitar diverses exposicions, de les quals van destacar, pel seu contingut en matèria territorial, l’exposició Habitar el Món, de la qual era comissari el biòleg Ramon Folch i on es presentava sintèticament la relació entre desenvolupament humà i consum de recursos naturals; l’exposició Ciutats-Cantonades, coordinada per l’arquitecte Manuel de Solà Morales, on es van exposar una sèrie de maquetes i audiovisuals en què es reflectia el paper de les aglomeracions urbanes i de les ciutats com a centres d’intercanvi social i de diversitat cultural, i la mostra Barcelona In Progress que presentava tots els grans projectes urbans d’infraestructures i equipaments en construcció i en projecte per al futur immediat de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Pel que fa a l’organització de debats sobre els eixos temàtics del Fòrum, la direcció executiva del Fòrum va confiar a la geògrafa Mireia Belil la direcció dels anomenats Diàlegs, que consistien en debats públics protagonitzats per personalitats i experts d’arreu del món amb la intenció de posar en comú visions i concepcions de diferents sectors de la societat i diferents àmbits territorials. En aquest sentit es van organitzar tres diàlegs sota l’epígraf “Entorns urbans i territori”, així com altres tres al voltant del medi ambient i dels recursos naturals.

Balanç de l'esdeveniment
Si bé el director general del Fòrum, Jordi Oliveras, va fer, a la primeria d’abril amb ocasió de les jornades de portes obertes del recinte, una previsió d’assistència de 5 milions de visites, a la cloenda de l’esdeveniment el 26 de setembre de 2004 s’havien comptabilitzat 3.300.000 entrades corresponents a 2.400.000 persones.

Malgrat no assolir els objectius previstos, Oliveras valorava positivament, en declaracions fetes el mes de setembre, l’impacte internacional de l’esdeveniment i l’alt nivell de les exposicions i dels participants als diàlegs.

A final del mes de setembre l’alcalde de Barcelona, Joan Clos (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) va manifestar què l’èxit del Fòrum, més enllà de l’esdeveniment cultural, s’havia de valorar per l’extraordinària millora que considerava que havia suposat per a l’espai urbà de la vora del Besòs i va anunciar que, un cop acabat el Fòrum, s’iniciaria una etapa de consolidació de l’espai amb la construcció de nous habitatges protegits.

Promocions d'habitatges
La construcció de nous habitatges en els entorns del recinte del Fòrum hauria de ser, segons els alcaldes de Barcelona, Joan Clos, i de Sant Adrià de Besòs, Jesús María Canga (PSC), l’element consolidador d’un nou espai de vertebració entre els dos municipis.

A tal efecte es van presentar a final del mes de setembre tres promocions d’habitatges en els entorns del Fòrum.

La primera d’aquestes operacions es localitzava en l’espai annex al fòrum, entre els carrers de Llull i Taulat i la rambla Prim, en uns solars que van ser utilitzats per a acollir algunes de les oficines del Fòrum durant l’esdeveniment. Aquesta promoció, de caràcter privat, preveia la construcció de 451 pisos. En segon lloc, en el marc del Pla de millora urbana del barri de la Mina es va preveure la construcció de 1.576 habitatges, dels quals 628 serien subjectes a alguna mena de protecció pública. Finalment, al barri de la Catalana, al terme municipal de Sant Adrià de Besòs, es van preveure també 1.380 nous habitatges, 527 dels quals serien de promoció pública.

Si bé, segons les administracions municipals, aquestes promocions s’emmarcaven en les diferents operacions relacionades amb la transformació urbana del Fòrum 2004, altres col·lectius veïnals, com la Plataforma per a l’habitatge i els equipaments de Diagonal-Maresme- Besòs, desvinculaven del Fòrum les operacions de la Mina i la Catalana, atès que aquestes responien a altres plans de millora urbana aprovats independentment. En canvi, la promoció d’habitatges de l’illa Llull-Taulat-Prim sí que es va identificar amb el Fòrum Universal de les Cultures per la seva localització, a tocar de l’edifici Fòrum, i per la manca d’habitatge social en una promoció de caràcter privat localitzada en els terrenys que antigament ocupaven les cotxeres de Transports Metropolitans de Barcelona i que l’Ajuntament de Barcelona va haver de vendre per tal de sufragar les despeses del Fòrum. Aquestes afirmacions, realitzades pel portaveu de la plataforma en el Centre Cívic de la Rambla Prim, uns dies abans de la inauguració del Fòrum, van servir d’arguments per a exigir la construcció d’equipaments públics en els entorns immediats del Fòrum, la promoció d’habitatge protegit i que un percentatge d’aquests habitatges fos adjudicat a residents a la zona, tal com es va acordar en la TRANSFORMACIÓ URBANA DEL POBLENOU.

Arquitectura i trama urbana
A mesura que els edificis i les construccions del Fòrum, així com les promocions urbanístiques adjacents al recinte, anaven adquirint la seva forma definitiva, el debat entorn de la qualitat arquitectònica i urbana de l’operació va adquirir més intensitat. Així, a començament del mes de gener, l’arquitecte Juli Capella, president del Foment de les Arts Decoratives (FAD), publicava un article en què elogiava la culminació de la recuperació del front marítim de Barcelona gràcies a l’ampliació de la zona de platges i parcs fins a la desembocadura del riu Besòs, tot integrant al mateix indret l’espai públic amb altres equipaments, com una central de producció d’energia, una planta d’incineració de residus i una depuradora. Capella va considerar el Fòrum exemplificant per la seva aposta per la sostenibilitat, però el va criticar per la manca de barreja d’usos. Segons Capella, la concepció del Fòrum i dels seus entorns s’havia fet erròniament a causa de la densitat d’equipaments i de la manca d’habitatge i s’havia creat un espai massa especialitzat en la celebració d’esdeveniments, com ara congressos, exposicions o espectacles, i poc pensat per a un ús ciutadà espontani, compromès per la manca d’habitatges en l’operació. Aquests arguments que també van ser defensats per l’arquitecte Oriol Bohigas en un dels diàlegs del Fòrum el mes de setembre es basaven en l’absència de continuïtat dels espais construïts, en la generació d’espais residuals i en la manca de barreja d’usos que caracteritza qualsevol espai amb vocació urbana. Aquesta opinió va quedar reflectida en una frase de l’arquitecte Josep Oliva en què afirmava que al Fòrum “no es feia ciutat sinó que es construïen arquitectures”.

En resposta a aquestes crítiques, Josep Anton Acebillo, arquitecte en cap a l’Ajuntament de Barcelona durant l’etapa de definició i construcció del Fòrum, es va remuntar als orígens de la degradació de l’espai conegut anteriorment pel nom de platja de Pequín, per la immigració xinesa que s’hi va instal·lar en barraques a final del segle XIX al voltant d’una antiga fortalesa militar, i que posteriorment adquirí el nom de Camp de la Bóta. El barraquisme, la degradació ambiental del riu Besòs i de les platges del Poblenou, ocupades pels residus de les indústries, així com l’aïllament de l’espai de la trama urbana de Barcelona i la instal·lació de tot un seguit d’infraestructures de tractament de residus i sanejament feien de l’operació del Fòrum un repte difícilment superable des del punt de vista urbanístic, tenint en compte que la decisió d’ubicar el Fòrum en aquest espai va respondre exclusivament a criteris polítics, tal com va afirmar a començament d’any l’alcalde de Barcelona, Joan Clos.

La integració de les grans infraestructures de sanejament en l’espai públic, l’arribada de l’avinguda Diagonal al mar, la construcció d’un seguit d’equipaments destinats a la celebració d’esdeveniments multitudinaris, la recuperació del front marítim, la construcció d’un port esportiu i d’altres operacions encara pendents d’execució a final del 2004, com el Campus Universitari de Llevant de la Universitat Politècnica de Catalunya o el zoo marí, s’haurien de veure, segons Acebillo, com un model d’urbanisme integrador destinat a revitalitzar una zona històricament degradada i maltractada per les administracions anteriors a l’adveniment de la democràcia.

A més, tal com va escriure a mig gener Xavier Casas, primer tinent d’alcalde i president de la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, la transformació urbana del Fòrum no s’hauria de veure com una peça a part en l’urbanisme de la ciutat sinó que aquesta operació s’integrava en l’esforç de l’Administració municipal per a renovar i millorar tot el llevant barceloní, amb operacions com la MILLORA URBANA DE LA PLAÇA DE LES GLÒRIES, el projecte de TRANSFORMACIÓ URBANA DEL POBLENOU I 22@ o també la TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANT ANDREU-SAGRERA.

Resisitències al Fòrum
El 21 de gener de 2004 va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès un acte convocat per l’Assemblea de Resistències al Fòrum (ARF) on l’historiador Bernat Muniesa, el filòsof Santiago López i l’antropòleg Manuel Delgado van exposar les seves opinions contràries a la celebració del Fòrum Universal de les Cultures. Els moviments opositors al Fòrum van enfocar el seu missatge en la presumpta paradoxa en què va caure l’Ajuntament de Barcelona com a principal administració promotora d’un esdeveniment organitzat entorn dels valors de la pau, la diversitat i la sostenibilitat alhora que era finançat en bona part per empreses privades, l’activitat de les quals comprometia, molt sovint, els valors esmentats. L’Assemblea de Resistències al Fòrum va denunciar, en aquest mateix acte, les administracions promotores pel fet de practicar una política poc participativa, tant en la definició dels continguts del Fòrum com en el disseny de la transformació urbanística que es desenvolupava en relació amb la iniciativa.

Es va criticar, així mateix, la transformació urbanística tot argumentant que les inversions públiques en les construccions del Fòrum havien hipotecat altres inversions de caràcter social més urgents, a la vegada que, per tal de poder sufragar les despeses generades per l’organització de l’esdeveniment, es va destinar sòl públic qualificat d’equipaments a usos privats com activitats hoteleres i immobiliàries.

L’activitat d’aquests grups opositors va ser notòria al llarg de l’any, especialment durant la celebració del Fòrum, i va acompanyar la inauguració d’aquest esdeveniment amb una cassolada de protesta i amb el repartiment, a l’entrada del recinte, de propaganda de denúncia tant de les administracions i personalitats promotores com de les empreses patrocinadores. L’ únic incident de rellevància va succeir el 18 de juliol quan un grup d’uns quatre-cents activistes van ocupar el recinte accedint-hi per terra, van forçar l’entrada d’una de les tanques de recinte, per mar, navegant amb embarcacions improvisades entre la platja de la Nova Mar Bella i el recinte del Fòrum, i per aire, per mitjà d’un parapent. Aquest incident, que no va registrar enfrontaments importants, va provocar la compareixença de Jordi Oliveras, qui va assegurar que es reforçarien els controls d’accés al recinte i va denunciar l’actitud bel·ligerant dels ocupants.

En el marc del moviment opositor a la celebració del Fòrum cal destacar la negativa de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona a participar activament en l’esdeveniment en considerar que la celebració del Fòrum suposava un malbaratament de recursos públics i que les obres i les infraestructures que s’hi havien fet no justificarien l’esforç inversor en una zona que, tot i tractar-se d’un espai amb greus problemes urbans i ambientals, no aportaria un benefici generalitzat per a la ciutadania i, en canvi, suposaria un increment dels preus del mercat immobiliari local que beneficiaria exclusivament els propietaris del sòl i dels habitatges.

El futur de l'espai Fòrum
La transformació urbana del Fòrum es va plantejar com un procés marcat per la celebració de l’esdeveniment del Fòrum Universal de les Cultures l’any 2004, però responia a una estratègia de més llarg abast de millora de l’entorn mitjançant la construcció d’equipaments que dinamitzessin aquest espai.

Aquests equipaments havien de ser el zoo marí, el port esportiu, el Centre de Convencions Internacional de Barcelona i el Campus de Llevant de la UPC.

A final d’any el centre de convencions funcionava a ple rendiment, però el zoo marí i el Campus de la UPC encara no estaven construïts a causa de certes manques de definicions en el projecte definitiu. El port esportiu també estava pendent de l’adaptació dels espais a la nova activitat.

L’empresa Marina Premià, gestora del port esportiu que adoptaria el nom de Port Fòrum, ja va presentar a final de l’any 2003 el seu pla de gestió consistent en amarradors destinats principalment a grans embarcacions de lleure i un ús dels espais comercials que, contràriament al que s’havia fet al Port Olímpic i al Port Vell, no es destinaria a activitats de lleure sinó a comerços de productes de qualitat destinats principalment als usuaris de les embarcacions.

Pel que fa a l’obertura de l’espai que havia acollit el recinte del Fòrum, l’organització es va comprometre a deixar lliure el recinte a final del mes d’octubre. Aquest fet, però, no permetria l’ús de tot l’espai, pendent de consolidar i d’acabar algunes de les obres que van quedar suspeses per la celebració del Fòrum, com són la cobertura total de la depuradora, la construcció de la segona pèrgola fotovoltaica o bé la reparació d’alguns espais públics els acabats dels quals van mostrar deficiències al llarg de l’esdeveniment.

L’horitzó plantejat a final d’any per l’Ajuntament de Barcelona per tancar definitivament els treballs de transformació urbana del conjunt format pel recinte del Fòrum i pels equipaments i habitatges adjacents es va situar a final de l’any 2008.

Al marge dels equipaments pendents de construcció en els entorns del Fòrum, l’arquitecte Oriol Bohigas va recordar el desembre de 2004 que, si bé el Fòrum havia estat concebut per a donar notorietat internacional a la ciutat de Barcelona, la manca d’infraestructures de primer ordre com la terminal de la tercera pista de l’AEROPORT DE BARCELONA, l’arribada del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT A BARCELONA o la ineficència política derivada de la inexistència d’una ORGANITZACIÓ TERRITORIAL AMB UN ENS METROPOLITÀ DE BARCELONA condicionaven el desenvolupament de la ciutat i els objectius plantejats en clau estratègica pel Fòrum Universal de les Cultures.

Més informació
www.barcelona2004.org
www.forumriberabesos.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati