Dilluns 15 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL BARRI DEL GORG (BADALONA)
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2006

La remodelació urbanística del barri del Gorg de Badalona suposa deixar enrere el seu passat fabril per passar a formar part del nou entramat urbà que serà el nexe d’unió entre la façana marítima i el vessant de muntanya de la ciutat. Aquesta millora urbana forma part d’un dels projectes de més envergadura de la ciutat que la farà mirar definitivament cap al mar.


Articles posteriors 2007, 2008, 2010, 2014

El barri del Gorg de Badalona (Barcelonès) està situat a la part sud-est del municipi i limita amb el polígon industrial Badalona Sud. El Gorg es troba envoltat de naus industrials en desús o enderrocades que esperen passar a donar continuïtat a la nova zona residencial i portuària de la ciutat.

La millora urbanística del barri del Gorg forma part de la segona fase del Pla especial del port de Badalona (PEPB), aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) l’octubre de 1998. L’àrea d’actuació de la segona fase del PEPB s’anomena polígon A i engloba el sector A-1 (zona Bòrax), el sector A-2 (Gorg) i el sector A-3 (zona Campsa). La primera fase del PEPB va suposar la TRANSFORMACIÓ URBANA DEL PORT DE BADALONA, és a dir, la construcció de les noves instal•lacions portuàries a l’àrea anomenada polígon B. L’encarregada de gestionar la construcció i explotació del port i també de la urbanització de tot l’entorn és Marina Badalona, societat anònima en què participen l’Ajuntament de Badalona i el Consell Comarcal del Barcelonès, en un 50% cadascun.

L’objectiu del PEPB consisteix a reconciliar la ciutat amb la façana marítima tot creant un entramat urbà que funcioni com a vèrtex d’unió. En una primera etapa es va construir el port de Badalona (actiu des de l’estiu de 2005) que ocupa 2 km de costa i s’integra a la ciutat pels barris del Gorg i Progrés. Si la primera fase va suposar la construcció del port, la segona posa el barri del Gorg com el futur nexe vertebrador de la façana marítima amb el vessant de muntanya de la ciutat. Així doncs, aquest serà un dels dos eixos neuràlgics de la ciutat. El segon estarà ubicat a la denominada illa Fradera, tram que va des de la plaça Pep Ventura fins al carrer Sant Ignasi de Loiola.

El canal marítim
La segona fase del PEPB suposa la prolongació del port cap endins de la ciutat mitjançant un canal marítim que connectarà amb el Palau Municipal d’Esports. El Pla especial actua sobre una àrea de 23 ha que queda delimitada pels carrers Ponent, Antoni Bori i la plaça Josep Tarradellas. Es té previst de construir dos mil pisos al barri del Gorg, un passeig de 27.000 m² i un parc de 350 m lineals des de l’avinguda Marquès de Mont-roig al carrer Progrés i de 80 m d’amplada, a més de la zona d’activitats econòmiques similars a les ja desenvolupades a l’àrea portuària. Respecte als equipaments, la decisió està pendent de l’ordenació volumètrica, però es preveu destinar-hi un 6% del total de la superfície que es remodelarà.

El canal es construirà travessant el barri del Gorg i tindrà una llargada de 300 m i una amplada de 40 m i a més acollirà aproximadament cent setanta-cinc amarradors per a embarcacions a motor. Els carrers que queden a banda i banda del canal estaran connectats per diversos ponts (al carrer Progrés n’hi haurà un, i l’altre al carrer Indústria) i una passarel•la (a l’alçada del carrer Eduard Maristany) que donarà continuïtat al passeig marítim. Una altra connexió serà el pont del carrer Sant Lluc (sector A-3) que substitueix el desaparegut pont de la Cros. A més es construirà una rotonda a la confluència entre Eduard Maristany i Ponent per distribuir el trànsit, a sota del pont del ferrocarril.

A banda i banda del canal, es preveu la continuïtat de la zona comercial, hotelera i residencial iniciada en el port. A la part dreta, limitada pel carrer Ponent, hi haurà blocs d’habitatges d’entre tres i nou pisos, a més dels dos edificis característics de dotze plantes. A la banda esquerra, limitada pel carrer Antoni Bori, els edificis seran de cinc plantes més planta baixa; és en aquesta part on hi haurà pisos de lloguer per a joves i pisos tutelats per a gent gran que encara estan pendents de determinar a partir de l’aprovació del Pla especial per a la regulació detallada dels usos i la volumetria dels sòls edificables del polígon A del Pla especial del port de Badalona.

La remodelació del Gorg
El Projecte de reparcel•lació del polígon A del PEPB es va aprovar per unanimitat el febrer de 2003 i va afectar 255 propietaris, una vuitantena de llogaters i una cinquantena d’activitats empresarials. A final de l’any 2005 els veïns afectats per la construcció del canal marítim ja vivien en els habitatges de promoció pública construïts a segona línia de mar, al costat de la via del tren. A la zona afectada, als habitatges abandonats se sumaven les naus industrials que ja havien estat desmantellades.

La segona fase del PEPB es va iniciar amb l’enderroc d’alguns dels edificis abandonats i enmig de discrepàncies amb els veïns. Aquests es queixaven perquè, mentre no es construís el canal i l’eix viari de la façana marítima, estaven obligats a pagar un peatge per travessar un tram del carrer d’Eduard Maristany, que era de concessió portuària. Amb el recolzament de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Badalona (FAVB), reclamaven la gratuïtat del peatge per a tot el veïnat.

Al gener l’Ajuntament va oferir donar a cada família resident als edificis de la zona sud (barri de la Mora) una targeta amb la qual poder passar de franc. Davant d’aquesta situació, d’una banda, el veïnat de la part sud va reclamar que la targeta fos per a cada vehicle i, de l’altra, la resta de veïns va continuar reivindicant la gratuïtat total del peatge. Finalment, l’Ajuntament va accedir a donar una targeta per a cada vehicle dels residents a la part sud però no va acceptar la plena gratuïtat del peatge per a la resta del veïnat.

L’ocupació il•legal
Al febrer l’Associació de Veïns i Veïnes del Gorg va denunciar la situació insostenible en la qual, a parer d’ells, es trobava el barri. Posava en relleu l’augment de robatoris registrats i denunciava especialment l’acumulació de brutícia a les fàbriques abandonades i l’ocupació il•legal de les cases afectades pel Pla especial. La situació més conflictiva es vivia sobretot amb l’ocupació de les anomenades “cases murcianes”, edificis de planta baixa situats al carrer Guifré i rodalia.

La situació es va anar agreujant fins al mes de maig quan el nombre de cases ocupades va augmentar considerablement (cent seixanta, segons el veïnat, i un centenar, segons l’Ajuntament). A més a més, es va crear la Plataforma de Veïns del Gorg amb la intenció de mobilitzar, exercir pressió i obligar el consistori a fer fora els ocupants il•legals i enderrocar les edificacions afectades pel Pla especial.

El tall de subministrament de llum i aigua i l’augment de presència policíaca, entre altres coses, van ser mesures que va aplicar el consistori a l’espera de les ordres judicials per procedir als desallotjaments. Finalment va lliurar els decrets amb què obligava els ocupants a abandonar les cases en un termini màxim de quaranta-vuit hores. La reacció dels afectats va ser organitzar una protesta davant la plaça de la Vila on exigien que se’ls donés un habitatge digne. L’Associació Gitana de Badalona va mostrar el seu recolzament als ocupants i va posar en relleu que eren persones sense sostre i ciutadans de Badalona.

A mitjan mes, l’Ajuntament, format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va realitzar un ple extraordinari a petició de l’oposició per tractar aquesta situació. L’oposició i la Plataforma de Veïns van coincidir a criticar la deixadesa del barri, propiciada especialment pel fet de no haver enderrocat les cases el novembre de 2005, just quan s’havien abandonat. També un soci de govern (ICV-EUiA) va criticar la mala gestió de Marina Badalona SA perquè no havia netejat els solars abandonats. El ple va finalitzar amb la inclusió de l’oposició a la comissió de seguiment per tal de solucionar el problema entre tots.

Aquesta situació es complicà encara més amb l’aparició de petits incendis a les naus industrials abandonades. El mes de maig van arribar a quantificar-se’n fins a vint-i-set. Els veïns i veïnes del Gorg posaven les culpes als squaters, mentre que aquests en culpaven el veïnat, i es queixaven que tot plegat era una altra mesura de pressió.

En acabar el mes, Marina Badalona va reiniciar els enderrocs de les edificacions abandonades però va deixar les runes davant mateix dels immobles ocupats. Al mateix temps, algunes famílies que ocupaven cases de manera irregular van començar a anar-se’n del barri.

Al juny, durant la Junta General d’Accionistes de la societat portuària, ICV-EUiA i Convergència i Unió (CiU) van votar en contra de la gestió social de Marina Badalona per l’actuació que havien tingut en els esdeveniments del Gorg. PSC i Partit Popular (PP) hi van votar a favor i ERC no va ser-hi present. Finalment tant ICV-EUiA com CIU no van demanar la destitució del conseller delegat de la societat.

L’execució del projecte
El 20 de juny, per resolució de la Junta de Govern local, s’aprovava definitivament el text refós del Projecte executiu d'urbanització del polígon A del PEPB però se’n condicionava l’execució a l’aprovació per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) de la modificació puntual del Pla general metropolità (PGM) quant al sector del port de Badalona. Es preveu que el projecte tindrà una durada de tres anys (2006-2009) i un pressupost de 43.337.086 €.

L’aprovació del text va suposar la continuació de la demolició dels elements constructius afectats per aquesta actuació. Al juliol, l’Ajuntament va començar a rebre les autoritzacions judicials per procedir als desallotjaments. Al setembre es va fer l’últim desallotjament de l’any i gairebé el 80% de les propietats que s’havien d’enderrocar ja estaven a terra, segons Marina Badalona. D’aquesta manera, a final d’any l’Ajuntament havia desallotjat vint finques (uns seixanta habitatges) i només quedaven en peu les antigues dependències de la policia municipal, un centre de culte religiós i algunes cases ocupades, pendents d’enderrocar a principi de l’any següent.

El segon eix vertebrador de la ciutat
Juntament amb la millora urbanística del Gorg, l’altre nexe vertebrador de la ciutat de Badalona estarà ubicat al voltant de la futura estació intermodal Badalona Centre, a l’illa Fradera. El projecte inicial de l’illa Fradera no convenç la totalitat del govern (ICV-EUiA hi està en contra), ni l’oposició, ni les associacions de veïns i veïnes del Centre i de Coll i Pujol. Aquestes associacions reclamen que es retiri el projecte de manera cautelar i demanen participar en l’elaboració del projecte d’urbanització de la futura plaça i de l’entorn.

A més a més, la Coordinadora d’Associacions de Comerciants de Badalona va realitzar una manifestació al febrer per tal d’expressar el seu desacord amb el projecte de construcció del Complex de la Ciutat del Basquet (al costat de la plaça Pep Ventura i de l’estació intermodal) atès que s’havia ampliat el doble la superfície estrictament comercial fins a 12.500 m². Alhora denunciaven el perill que el petit comerç desaparegués.

Millora urbana del barri de Sant Roc
El barri de Sant Roc, ubicat a la part sud del municipi, està immers en un projecte de millora que té com a principal objectiu rehabilitar urbanísticament i social la zona sud, és a dir, els barris de Sant Roc, Artigues, Congrés i el Remei. Aquest pla preveu diverses actuacions entre les quals destaca la substitució dels habitatges de mala qualitat, afectats per problemes d’aluminosi, per edificis de protecció oficial per al veïnat.

Al juny la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl (Incasol), ja havia lliurat 424 pisos i estaven en fase de construcció 209 més. A l’octubre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va anunciar l’ampliació del nombre d’habitatges nous previstos, passant a ser de 1.062, amb una inversió aproximada de 18 MEUR.

Aquestes actuacions s’inclouen dins del Pla director d’obres revisat (PDOR), signat per Adigsa (Administració, Promoció i Gestió, SA, empresa adscrita al DMAH) i la Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya (FAVIBC) el 15 de juliol. Aquesta rehabilitació durarà fins a l’any 2017 i beneficiarà unes tres mil famílies.

Respecte a les actuacions socials, es pretén aplicar mesures per evitar la sobreocupació d’habitatges, per potenciar l’acollida d’immigrants, ja que tenen la colònia més nombrosa del col•lectiu romanès, i, entre altres, per tractar el problema de l’absentisme escolar que arriba al 60%, segons l’Ateneu de Sant Roc.

Per coordinar i dur a terme tots els projectes que es preveuen es va crear el Consorci Badalona Sud a final de juny. Aquest consorci adoptava un model molt similar al del Consorci del barri de la Mina i naixia amb un pressupost de 18,5 MEUR.

Les associacions de veïns dels barris de la zona sud i la FAVB, a més a més de criticar el retard de la creació del Consorci (reclamat des de 2005), senyalaven que naixia amb molt poc pressupost. Indicaven que només 1,5 MEUR de la quantitat anunciada corresponien a partides extraordinàries, atès que la resta ja estava compromès. En aquest sentit, l’Ajuntament va explicar que els recursos provindrien dels pressupostos de l’any 2007.

A final de novembre l’Associació de Veïns de Sant Roc va decidir abandonar el Consorci Badalona Sud com a mesura de pressió per tal de reclamar una inversió urgent al barri. Senyalaven que era necessari fer una diagnosi i començar un seguit d’actuacions tenint en compte la gravetat dels problemes socials i la situació de degradació urbanística en la qual es trobava immers Sant Roc.

D’altra banda, a final d’any l’Ajuntament va informar que tenia el propòsit d’incloure els barris de Sant Roc, Artigues i Sant Crist en el propera convocatòria del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL. Això suposaria una nova partida econòmica per a aquestes zones i la capacitat de dur a terme diferents projectes socials i urbanístics.

Més informació
www.badalona.cat
www.marinabadalona-sa.es
Prats Gascón, Josep (tesina). Impactes urbanístics i socioeconòmics de la construcció del port de Badalona, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Infraestructura del Transport i del Territori. Barcelona, 2005.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati