Dilluns 17 de Desembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANTA CATERINA (BARCELONA)
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2005

El projecte de renovació urbana impulsat per l'Ajuntament al barri barceloní de Santa Caterina al districte de Ciutat Vella va complint etapes. L'enderroc d'immobles i el projecte d'urbanització del Pou de la Figuera, també conegut com el Forat de la Vergonya, provoca la mobilització d'entitats veïnals i ciutadanes crítiques amb l'actuació del consistori. Després de cinc anys de reformes, el 10 de maig s'inaugura el mercat de Santa Caterina, mentre s'ultimen els darrers treballs de rehabilitació de la zona.


Antecedents 2003, 2004

El barri de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, supera els quinze mil habitants, en una superfície de prop de 112 ha, fet pel qual configura un dels espais més densament poblats de la ciutat. El 30% de la població és d’origen extracomunitari.

L’any 2000 l’Ajuntament de Barcelona va iniciar diverses actuacions de rehabilitació al barri de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella, per mitjà de l’empresa de capital mixt Procivesa primer, i Focivesa després.

A final de 2004 el barri de Santa Caterina i Sant Pere es va acollir als ajuts del PROGRAMA DE MILLORA DE BARRIS de la Generalitat de Catalunya. La dotació econòmica suposava una injecció de 14.616.000 euros, aportats un 50% per l’Ajuntament i l’altre 50% pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), destinats a impulsar la millora urbanística, social i econòmica del barri, i concretament de la zona del Pou de la Figuera també coneguda amb el nom del Forat de la Vergonya. Els projectes plantejats anaven encaminats a la construcció d’equipaments, la rehabilitació d’edificis, l’extensió de la xarxa de recollida pneumàtica de residus i el desenvolupament de programes educatius a la zona.

Continua l'oposició veïnal al projecte d'urbanització del Pou de la Figuera o Forat de la Vergonya
El mes de febrer Focivesa va anunciar imminents enderrocs al Pou de la Figuera, en concret vuit finques situades als carrers Sant Pere més Baix, Metges, Jaume Giralt, Mestres Casals i Martorell, amb l’objectiu d’esponjar el barri i construir-hi equipaments com una ludoteca, un centre multiusos en un edifici del segle XVII, al número 55 de Sant Pere més Baix que havia estat seu de la Penya Cultural Barcelonesa però que en aquell moment es trobava OKUPAT, i, al carrer Comerç 36, a pocs metres de la zona, un centre cívic al Convent de Sant Agustí.

Els veïns contraris als enderrocs i diverses entitats agrupades en el col·lectiu Espai d’Entesa, que ja havien impulsat accions de protesta feia uns anys anteriors, van celebrar tot seguit una assemblea per estudiar propostes d’acció. “Estan convertint Ciutat Vella en un gran solar” van declarar Jaume Matifoll i Hubertus Pöppinghaus, arquitectes i membres de l’associació Veïns en Defensa de la Barcelona Vella. La Unió de Botiguers del carrer Sant Pere més Baix, per la seva banda, va manifestar la seva preocupació per l’enderroc de l’illa situada entre els carrers Sant Pere més Baix, Metges i Jaume Giralt, perquè, segons ells, l’enderroc trencava la continuïtat i l’estructura d’aquest carrer de traçat medieval. Aquesta entitat havia presentat al districte de Ciutat Vella un projecte alternatiu per evitar l’enderroc i adequar com a equipaments els edificis afectats. L’arquitecte que va assessorar els comerciants en la redacció de la proposta, Francesc Guàrdia, va assegurar que els edificis “no estan en mal estat”. La proposta, però, va ser qualificada de “irrealitzable” pel regidor del districte, Carles Martí, en el decurs d’una reunió posterior amb els implicats. Martí va comunicar llavors que estava previst invertir 2.040.000 euros procedents de la Llei de barris per crear una zona verda amb àrees d’esbarjo i d’esport de lleure al solar del Pou de la Figuera, i que el disseny es faria mitjançant “un procés de participació molt obert per tal que tothom es faci seu el nou espai que es crearà”. El regidor va mostrar la voluntat que el procés avancés “durant aquest mandat”.

A principi de març Espai d’Entesa, amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i de l’organització SOS Monument, va presentar el manifest Per una Ciutat Vella justa i habitable, on criticava la política urbanística de l’Ajuntament que, segons ells, va cap a un model de “parc temàtic” o “aparador” d’esquena als veïns. Les associacions van exigir mesures immediates contra la proliferació d’hotels, pisos turístics i locals d’oci, actuacions contra aquells que exerceixen assetjament immobiliari i accions contra les demolicions i a favor de la rehabilitació. Tanmateix, reclamaven veritables mecanismes de participació en les decisions que afecten el districte. Un mes després, el 10 d’abril, el mateix col·lectiu va congregar un centenar de persones en una manifestació de protesta sota el lema “No més enderrocs”. Dos dies després, Focivesa va adjudicar les obres de demolició d’una de les illes de cases afectades a l’empresa Pasquina SA amb un pressupost de 246.909 euros. El 6 de juny Espai d’Entesa va intentar infructuosament aturar els enderrocs instant el Departament de Treball i Indústria a realitzar una inspecció d’urgència que finalment va ser favorable a l’empresa. A final d’any es va iniciar el procés d’expropiació de l’edifici del segle XVII, antiga seu de la Penya Cultural Barcelonesa, que estava okupat. Estava previst que la rehabilitació i l’adequació com a equipament (escola d’adults, guarderia pública i botiga de comerç just), amb un pressupost de 2 MEUR, començaria el 2006 i s’acabaria el 2007.

Els veïns són convocats a dissenyar la futura plaça pública del Pou de la Figuera
Al plenari del districte de Ciutat Vella celebrat al setembre es van fer públiques dues premisses per al disseny del Pou de la Figuera: hauria de tenir el màxim de zona verda possible i tres equipaments destinats a dinamitzar l’espai (una residència assistida per a gent gran i dos equipaments més, encara per definir). L’aparcament subterrani, que durant el mandat passat va provocar la indignació i una autèntica guerra veïnal en contra, va quedar definitivament descartat. Pocs dies després el districte va convocar les associacions de veïns i entitats de la zona a presentar propostes per definir la plaça. Una empresa externa, proposada per les entitats, hauria de fer de mitjancera entre els diversos col·lectius participants al procés.

El Mercat de Santa Caterina obre les portes
Després de sis anys de remodelació integral, el 10 de maig va ser inaugurat el nou mercat de Santa Caterina. El projecte, amb un cost de 12 MEUR, va ser realitzat per l’equip d’arquitectes EMBT (Enric Miralles i Benedetta Tagliabue), que va conservar i rehabilitar la façana porticada original del mercat i la va completar amb una acolorida coberta de formes ondulants. El nou equipament donaria acollida a una seixantena de parades tradicionals –originàriament havien arribat a ser més de dues-centes–, un supermercat i un restaurant. Al soterrani, a més de l’aparcament per a camions i la zona de càrrega i descàrrega del mercat, s’hi va instal·lar una central de recollida pneumàtica de deixalles per al barri de Santa Caterina i el de la Ribera.

Durant la inauguració del mercat, el segon tinent d’alcalde i president de l’Institut Municipal de Mercats, Jordi Portabella, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va declarar que és “punt de referència de la ciutat, a nivell internacional, tant per la seva arquitectura com pel seu comerç”. Més crític va ser el president del grup del Partit Popular (PP), Alberto Fernández Díaz, qui va manifestar que “no n’hi ha prou amb la inauguració; ara cal impulsar un veritable pla per enfortir el comerç del barri”.

El projecte també incloïa la construcció de dos edificis a la part de darrere del mercat, amb cinquanta-nou habitatges destinats a gent gran, i una nova plaça, Joan Capri, a la confluència dels carrers Giralt el Pellisser i Colomines, inaugurada el 19 de març. També va quedar enllestida la remodelació de l’avinguda Francesc Cambó com a via d’accés principal al nou Mercat.

S'ultimen els projectes de renovació urbana del barri
A la darreria de l’any s’estava enllestint la prolongació de l’avinguda Cambó –l’anomenada Porta Cambó– i la remodelació de la plaça Sant Cugat i voltants. Estava previst que aquestes actuacions s’acabessin el gener de 2006. Les dues últimes fases de millora del barri de Santa Caterina preveien de ser començades el gener del 2006, i comprendrien el jardinament de l’espai del Pou de la Figuera i la urbanització dels carrers Mercaders, Tragí, Avellà, Maçanet, Pare Gallifa i Arc de Sant Silvestre.

Més informació
www.bcn.es/ciutatvella
www.mercatsantacaterina.net
http://www.lafavb.com
www.ub.es/geocrit/mp-cate.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada