Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANTA CATERINA (BARCELONA)
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

Continua la transformació urbana de l'històric barri de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Mentre que la remodelació integral del mercat del mateix nom s'està a punt d'acabar, s'han iniciat les obres d'urbanització de la nova avinguda Francesc Cambó que enllaça el mercat amb l'avinguda de la Catedral. Entretant, les associacions de veïns continuen mostrant la seva preocupació per l'endarreriment de les obres i la degradació del barri de Santa Caterina. El mes de desembre s'anuncia que els barris de Santa Caterina i Sant Pere rebran els ajuts previstos en la primera convocatòria de la Llei de barris de la Generalitat de Catalunya i estan inclosos en els del Pla d'habitatge de l'Ajuntament.


Antecedents 2003

Articles posteriors 2005

L’històric barri de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, supera els 21.000 habitants en una superfície de prop de 112 ha, fet que dóna lloc a una de les densitats més elevades de la ciutat.

En el marc de les transformacions per a la millora de les condicions de vida dels barris que ha dut a terme l’Ajuntament de Barcelona, des de la dècada dels vuitanta, al districte de Ciutat Vella, es van iniciar les actuacions de rehabilitació de Santa Caterina per mitjà de l’empresa de capital mixt Promoció de Ciutat Vella S.A. (Procivesa) primer, i Foment de Ciutat Vella S.A. (Focivesa) des de l’any 2000. La societat s’ocupa de gestionar, i en molts casos també d’executar, diversos encàrrecs de l’Administració municipal: la direcció de planejament i projectes, la gestió de sòl, la gestió d’obres i la gestió de l’Oficina de Rehabilitació.

Malgrat els projectes i les obres de millora en marxa, un retard en l’execució dels plans de rehabilitació urbana va contribuir al deteriorament de la zona. En els últims anys el barri de Santa Caterina ha patit un període caracteritzat per la decadència urbana, amb una pèrdua de teixit comercial, un increment de l’índex de la delinqüència, episodis de mobbing i especulació immobiliària, el tancament o èxode d’entitats històriques i la recepció d’un alt percentatge d’immigració extracomunitària.

Els projectes de millora al barri de Santa Caterina
La remodelació integral del mercat de Santa Caterina era, juntament amb l’obertura de la Porta Cambó, la peça angular del projecte per a la reordenació i la revitalització social i comercial del barri. El mercat va tancar temporalment el gener de 1999, després de trenta-tres anys de funcionament, per a ésser rehabilitat.

La construcció del nou mercat s’ha dut a terme seguint el projecte dels arquitectes del taller EMBT (Enric Miralles –mort el juliol de 2000– i Benedetta Tagliabue), que van respectar, com a aspectes artístics més significatius, la conservació i la rehabilitació de la façana porticada original del mercat i la seva complementació amb una coberta avantguardista. Inicialment, les obres havien de finalitzar el 2001, però l’aparició d’importants restes arqueològiques durant els enderrocs les va retardar. El mes d’octubre de 2004 va començar la segona i darrera fase de la reforma.

Un altre espai de la transformació del barri era el format per la prolongació de l’avinguda Francesc Cambó més enllà del límit que marcaven els carrers Álvarez de Castro i Giralt el Pellisser, sobre una superfície de 5.404 m2. L’actuació va preveure la creació d’un bulevard d’uns 160 m de llargada i una amplada màxima de 20, amb un pressupost de més de 2,1 milions d’euros.

D’altra banda, l’Oficina de Rehabilitació de Focivesa ha estat impulsant la rehabilitació i el manteniment dels edificis i habitatges de Santa Caterina, donant suport tècnic i econòmic per a la recuperació de façanes, la instal·lació d’ascensors o la conservació de cobertes i estructures. Paral·lelament, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el mes de novembre el Pla de l’habitatge de Barcelona 2004-2010, que es concreta a Ciutat Vella en la millora de la gestió de l’habitatge públic, un programa de rehabilitació i d’orientació i serveis als ciutadans.

El debat públic sobre els projectes en curs
A mitjan novembre la Comissió de qualitat urbanística de l’Ajuntament de Barcelona –grup d’experts externs a l’Ajuntament que presidia Josep Antoni Acebillo– va debatre i va desaprovar la instal·lació de la pèrgola-marquesina gegant d’acer i fusta, obra d’EMBT, projectada davant el mercat de Santa Caterina. Segons Acebillo aquest projecte tancava l’avinguda Cambó. En defensa del seu projecte, Tagliabue va declarar que «la pèrgola és una part important del mercat perquè l’enllaçaria amb l’avinguda Cambó i la Via Laietana» i, per contra, una escultura no compliria les mateixes funcions.

Paral·lelament a aquesta polèmica, la plataforma l’Espai de l’Entesa –que aglutina l’Associació de Veïns del Casc Antic, el Fòrum Veïnal de la Ribera, Recursos d’Animació Intercultural (RAI), el Col·lectiu Forat de la Vergonya i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella– va anunciar el mes de novembre que estaven «en peu de guerra». Segons va declarar la seva portaveu Maria Mas, «aquest Ajuntament ha anat sempre de cara a la pedra, mai a favor de les persones». Els veïns van reivindicar transparència en la despesa, participació ciutadana en el planejament i més agilitat després de quinze anys d’obres.

Santa Caterina rep els ajuts de la primera convocatòria de la Llei de millora de barris
El mes de desembre va ser aprovada la candidatura del barri de Santa Caterina i Sant Pere per a rebre els ajuts previstos en la LLEI DE MILLORA DE BARRIS, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, que va ser impulsada pel Govern i aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004. El projecte de remodelació del barri –que té una població d’unes quinze mil persones– està pressupostat en 14,6 milions d’euros, dels quals la Generalitat subvencionarà el 50% (7,3 milions d’euros).

L’objectiu central del projecte és dotar el barri dels recursos necessaris per a assolir la recuperació econòmica, social i urbanística, compromesa per la seva situació d’origen, les noves realitats socials i les conseqüències del llarg període d’obres que ha estat necessari per a la configuració i l’alliberament de l’espai públic i per a la renovació del mercat.

Noves propostes per al <<forat de la vergonya>>
Entre els projectes més significatius que impulsa l’Ajuntament al barri destaca la urbanització del «forat de la vergonya», un solar resultat de l’enderroc i les expropiacions del carrer Pou de la Figuera i els voltants. El sector que serà urbanitzat està entre els carrers de Jaume Giralt i Metges i des de Carders a Sant Pere Més Baix. Entre els objectius de la rehabilitació s’inclourà la pavimentació, el clavegueram, l’enllumenat, el mobiliari urbà, la creació de petits jardins i la provisió d’un equipament col·lectiu, probablement una ludoteca.

El capítol d’equipaments s’emporta la major part del pressupost. A més de la ludoteca, es proveiran nous equipaments al centre cívic del Convent de Sant Agustí i a l’edifici de la Penya Cultural Barcelonesa. Entre els tres es repartiran 9,6 milions d’euros.

L'horitzó per a l'acabament de les obres
Està previst que el mercat de Santa Caterina s’inauguri a la primavera de 2005, junt amb uns altres dos edificis nous que inclouen un total de cinquanta-nou apartaments per a persones grans, la central de recollida pneumàtica de residus i la creació de l’espai-museu de les restes arqueològiques de l’antic convent de Santa Caterina. Tanmateix, les dues últimes fases de l’actuació al voltant del mercat –uns jardins a l’espai del Pou de la Figuera i la zona que formen els carrers Mercaders, Tragí, Avellà, Maçanet, Pare Gallifa i Arc de Sant Silvestre– s’urbanitzaran a partir del primer trimestre del 2006.

S’espera que el conjunt de projectes que afecten el barri estigui enllestit el 2007, segons es va anunciar en una multitudinària reunió convocada pel districte de Ciutat Vella a la sala d’actes del Centre Francesca Bonnemaison el 16 de setembre de 2004, amb la participació de Jordi Parayre, gerent del districte, Josep Maria de Torres, director general de Focivesa i els arquitectes encarregats de les obres.

Més informació
www.ub.es/geocrit/mp-cate.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada