Divendres 24 de Gener de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANT ANDREU-SAGRERA (BARCELONA)
Adolf Sotoca
Actualitzat a 31/12/2005
El nou traçat del Ferrocarril d'Alta Velocitat al seu pas per Barcelona i la construcció de la nova estació intermodal a la Sagrera són els motors de la transformació urbana de l''àmbit ferroviari del Districte IX de la ciutat. Després de l'aprovació definitiva del Pla urbanístic de Sant Andreu-Sagrera el 19 de maig de 2004, s'inicien els treballs de redacció i tramitació de diversos plans i projectes que en formen part.
Antecedents 2004
Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013
Amb data 19 de maig de 2004 la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona aprova definitivament el Pla urbanístic de Sant-Andreu Sagrera (TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANT ANDREU-SAGRERA (BARCELONA)). Aquest document, que comporta la Modificació puntual del Pla general metropolità (MPGM), té com a objectiu la transformació urbana de 986.016 m2 de sòl, 897.927 m2 dels quals són de titularitat pública i 88.089 m2 de titularitat privada. Per tal de gestionar-la, el Pla delimita dins del sector quatre àmbits que són desenvolupats mitjançant figures de planejament derivat i que inicien la tramitació a partir de l’aprovació definitiva del Pla.
El Pla de millora urbana del triangle ferroviari (PMUTF) determinava les pautes de transformació per a l’àmbit delimitat entre el carrer de Jaume Brossa, el passeig de la Verneda i les vies del tren. El document per a l’aprovació, que es va exposar durant el mes de setembre, detallava les principals aportacions del Pla des del punt de vista viari, del sistema d’espais lliures i de les infraestructures. D’una banda el PMUTF proposava un nou vial que unia el carrer de Joan Brossa i el passeig de la Verneda, a més de la prolongació de la ronda de Sant Martí. En segon lloc es proposava, també, la reserva d’una zona verda paral·lela al passeig de la Verneda que completava el sistema d’espais lliures existent. Finalment, i pel que fa a les infraestructures, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va assumir els 13 MEUR corresponents a la construcció d’una gran llosa que cobria les vies del tren i sobre la qual es construïren una cotxera i edificis administratius.
Tot i que la iniciativa de planejament corresponia a la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat (participada pel Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona), l’actuació més emblemàtica del Pla, l’edifici d’oficines projectat per l’arquitecte canadenc Frank O. Gehry, ha estat promoguda pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). El projecte per a aquest edifici preveia trentaquatre plantes d’alçada (145 m.) i 80.000 m2 de sostre, dels quals 12.000 m2 eren destinats a la construcció del futur Museu de la Mobilitat i la resta a usos terciaris. El cost total de la construcció s’estimava en 250 MEUR que Manuel Royes, president del Comitè Executiu del CZFB, confiava poder aportar conjuntament amb socis privats interessats a participar en el projecte esmentat.
L’aprovació del PMUTF el 9 de novembre de 2005 va anar seguida de reaccions per part dels veïns del districte. El 19 novembre un grup de tres-cents cinquanta veïns de Sant Andreu es manifestà amb el lema “Sant Andreu per viure-hi”. Des de l’Associació de Veïns de Sant Andreu del Palomar es reclamà més participació ciutadana i transparència en el procés de tramitació del PMUTF, un nombre més gran d’habitatges protegits, més equipaments i el cobriment total de les vies del tren però de manera que es garantís la plantació d’elements vegetals a sobre de les mateixes.
Un altre dels punts que preocupava els veïns era el previsible increment de la mobilitat externa al barri que comportaria la construcció de l’estació d’alta velocitat i ‘‘impacte que aquesta nova circumstància tindria sobre el barri en cas que no es planifiqués adequadament.
La manifestació dels veïns va posar l’accent sobre altres punts d’interès que, tot i no estar inclosos en l’àmbit del PMUTF, es veien afectats per la transformació urbana del sector. La majoria d’aquests punts feien referència a elements del paisatge urbà i de la memòria col·lectiva i que, amb el Pla urbanístic Sant Andreu-Sagrera han de ser reconsiderats. Concretament, el futur de la fàbrica Coats Fabra, ubicada al carrer Sant Adrià, havia de passar, segons l’AVSTAP, per la compra dels terrenys i les naus per part de l’Ajuntament per tal de fer-hi una zona verda i d’equipaments, tal com determina el PGM. En altres casos, com el de la fàbrica La Esperanza, la conservació del patrimoni industrial no va ser possible. Els terrenys sobre els quals hi havia la fàbrica fundada l’any 1877 i que a mitjan del segle XX va passar a ser propietat de la firma Inoxcrom, van ser destinats a una promoció immobiliària amb una edificabilitat de 9.500 m2 de sostre.
El desembre de 2005, i per un període de quaranta-cinc dies, va sortir a exposició pública l’estudi informatiu per al traçat del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) en el tram comprès entre Bac de Roda i Trinitat. El document, signat pels enginyers Víctor Roig i Juan Antonio Magro, preveia la construcció de la nova estació del FAV i també la remodelació de les línies de rodalies de Granollers i Mataró i de l’estació actual de Sant Andreu Comtal. El cost estimat d’execució s’establia en 1.612 MEUR.
La nova proposta de traçat ferroviari restava obligada a la seva bona integració amb la ciutat, tal com manifestava la memòria de l’estudi informatiu. D’aquesta manera el Govern central duia a terme la seva la voluntat, expressada per l’Ajuntament de Barcelona, de revitalitzar aquest sector de la ciutat i transformar un teixit urbà caracteritzat per la presència d’usos industrials en desús. Amb aquest document quedaven definits els dos extrems del FAV al seu pas per Barcelona, és a dir, l’Estació de Sants i la nova estació de la Sagrera. Quedava pendent, però, la definició del traçat entre aquests dos punts (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. BARCELONA). L’exposició pública de l’estudi informatiu per a aquest tram, inicialment prevista per al desembre de 2005, s’endarrerí fins a gener de l’any següent.
Més informació
www.bcn.es/urbanisme
www.sant-andreu.com/tgv
www.lafavb.com/forum.php
L’aprovació del PMUTF el 9 de novembre de 2005 va anar seguida de reaccions per part dels veïns del districte. El 19 novembre un grup de tres-cents cinquanta veïns de Sant Andreu es manifestà amb el lema “Sant Andreu per viure-hi”. Des de l’Associació de Veïns de Sant Andreu del Palomar es reclamà més participació ciutadana i transparència en el procés de tramitació del PMUTF, un nombre més gran d’habitatges protegits, més equipaments i el cobriment total de les vies del tren però de manera que es garantís la plantació d’elements vegetals a sobre de les mateixes.
Un altre dels punts que preocupava els veïns era el previsible increment de la mobilitat externa al barri que comportaria la construcció de l’estació d’alta velocitat i ‘‘impacte que aquesta nova circumstància tindria sobre el barri en cas que no es planifiqués adequadament.
La manifestació dels veïns va posar l’accent sobre altres punts d’interès que, tot i no estar inclosos en l’àmbit del PMUTF, es veien afectats per la transformació urbana del sector. La majoria d’aquests punts feien referència a elements del paisatge urbà i de la memòria col·lectiva i que, amb el Pla urbanístic Sant Andreu-Sagrera han de ser reconsiderats. Concretament, el futur de la fàbrica Coats Fabra, ubicada al carrer Sant Adrià, havia de passar, segons l’AVSTAP, per la compra dels terrenys i les naus per part de l’Ajuntament per tal de fer-hi una zona verda i d’equipaments, tal com determina el PGM. En altres casos, com el de la fàbrica La Esperanza, la conservació del patrimoni industrial no va ser possible. Els terrenys sobre els quals hi havia la fàbrica fundada l’any 1877 i que a mitjan del segle XX va passar a ser propietat de la firma Inoxcrom, van ser destinats a una promoció immobiliària amb una edificabilitat de 9.500 m2 de sostre.
El desembre de 2005, i per un període de quaranta-cinc dies, va sortir a exposició pública l’estudi informatiu per al traçat del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) en el tram comprès entre Bac de Roda i Trinitat. El document, signat pels enginyers Víctor Roig i Juan Antonio Magro, preveia la construcció de la nova estació del FAV i també la remodelació de les línies de rodalies de Granollers i Mataró i de l’estació actual de Sant Andreu Comtal. El cost estimat d’execució s’establia en 1.612 MEUR.
La nova proposta de traçat ferroviari restava obligada a la seva bona integració amb la ciutat, tal com manifestava la memòria de l’estudi informatiu. D’aquesta manera el Govern central duia a terme la seva la voluntat, expressada per l’Ajuntament de Barcelona, de revitalitzar aquest sector de la ciutat i transformar un teixit urbà caracteritzat per la presència d’usos industrials en desús. Amb aquest document quedaven definits els dos extrems del FAV al seu pas per Barcelona, és a dir, l’Estació de Sants i la nova estació de la Sagrera. Quedava pendent, però, la definició del traçat entre aquests dos punts (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. BARCELONA). L’exposició pública de l’estudi informatiu per a aquest tram, inicialment prevista per al desembre de 2005, s’endarrerí fins a gener de l’any següent.
Més informació
www.bcn.es/urbanisme
www.sant-andreu.com/tgv
www.lafavb.com/forum.php
Continguts relacionats
