Dilluns 19 de Novembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANT ANDREU-SAGRERA (BARCELONA)
Xavier Crehuet

Actualitzat a 31/12/2007

Continua la transformació urbana de Sant Andreu-Sagrera. S’enderroquen alguns edificis com l’antiga estació de mercaderies de la Segrera, i també s’avança en el desenvolupament del projecte amb la subhasta del tram de via de la Segrera al Nus de la Trinitat o la millora de l’intercanviador de la Sagrera. Els beneficis de la requalificació dels terrenys i la posterior construcció d’hotels, oficines i de 10.000 habitatges ajuden a sufragar una bona part de pla. Per altra banda, l’Associació de Veïns de la Sagrera, una ferma defensora de la transformació urbana, critica l'excessiva densitat i alçada dels edificis.

Antecedents 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013

Els barris de la Sagrera i Sant Andreu, situats al nord-est de la ciutat de Barcelona, continuaven el projecte de transformació urbana impulsat per l’arribada del FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV). El projecte proposava un gran centre intermodal amb la confluència del FAV, tres línies de metro, trens de Rodalies, una estació d’autobusos i un aparcament. A més, es creaven dos nous vials, equipaments, edificis d’oficines, milers d’habitatges, un gran parc urbà i es cobrien les vies, entre altres actuacions.

Problemàtica amb els terrenys de la transformació urbana

Al gener es van desallotjar sense incidents i es van enderrocar una vintena de cases de l’antic recinte industrial tèxtil de Fabra i Coats de Sant Andreu. Hi vivien unes 70 persones, principalment immigrants sense papers i okupes. Aquests habitatges afectats per la transformació urbana de Sant Andreu-Sagrera es van expropiar i s’hi projectaven una zona verda i equipaments.

Al febrer el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va aprovar la declaració d'impacte ambiental del tram del FAV entre la Sagrera i el Nus de la Trinitat. El document detallava com s'havien d’executar els treballs per no dividir en dos l'aqüífer del pla de Barcelona.

A l'agost es van començar a desmuntar les 30 naus i edificis de l'antiga estació de mercaderies de la Sagrera, tal com es va anunciar a l’abril, ja que en aquests terrenys s’hi havia de construir l'estació del FAV. El pla també preveia l'enderroc d'unes casetes del personal de Renfe, d'estil anglès, i d'un parell d'edificis on hi vivien les famílies dels maquinistes. Tanmateix, els 150 treballadors de Correus no van abandonar de manera definitiva les instal•lacions de la zona de l'antiga estació de mercaderies fins a mitjan octubre. Per protestar pel seu trasllat els treballadors de Correus van tallar l’accés dels camions que enderrocaven la zona.

L’Associació de Veïns de la Sagrera proposa canvis
Al setembre l’Associació de Veïns de la Sagrera van criticar l'excessiva densitat i alçada dels edificis del pla urbanístic del sector Entorn Sagrera, al voltant de la futura estació del FAV. Amb aquest pla s'havien de construir al llarg dels vuit anys següents 1.980 pisos i edificis d'oficines i hotelers a la façana del barri encarat a les vies. Al novembre el govern municipal de Barcelona va aprovar definitivament la transformació dels entorns immediats de la futura estació de la Sagrera. A la resta del corredor ferroviari fins al nus de la Trinitat, s'hi projectaven un total de 8.000 habitatges més, i edificis espectaculars com ara la torre de Frank Gehry de 34 plantes, tan alta com la torre Agbar.

L'associació veïnal de la Sagrera, una ferma defensora del FAV i de la transformació que aportava al barri, va presentar al•legacions al pla urbanístic Entorn Sagrera per demanar una reducció de l'edificabilitat. També proposaven considerar zona verda, i no equipament, la llosa que havia de cobrir les vies. Per altra banda, els veïns demanaven en les al•legacions el cobriment complet de les vies fins a la sortida del túnel d'Espronceda, incloent-hi el tram de vies de sota el pont monumental de Bac de Roda.

Als peus del pont de Bac de Roda hi ha una antiga masia del segle XV coneguda com la Torre del Fang, catalogada com a bé cultural d'interès local. El projecte preveia reconstruir-la pedra a pedra passades les obres. Els veïns van presentar al•legacions al pla urbanístic perquè es reconstruís la masia en un espai urbanísticament més adient i que la zona es convertís en una gran plaça. El pla del sector Entorn Sagrera també protegia un edifici industrial del carrer Berenguer de Palou i una nau industrial al carrer Hondures.

Les obres continuen avançant
Les obres de millora de l'intercanviador de la Sagrera van provocar talls de la línia 5 del metro al tram entre Sagrada Família i Maragall. Les obres van ampliar els vestíbuls de la línia 1, de la línia 5 i l'intercanviador, i van adaptar els accessos a persones amb mobilitat reduïda. L'espai del vestíbul de la línia 1 de Garcilaso es va multiplicar per quatre, i va passar a ser de 1.150 m2. A partir del març es van connectar subterràniament aquestes dues línies per no haver de fer el transbordament pel carrer.

A l’octubre es van fer les inspeccions prèvies a la construcció del túnel de la LÍNIA 9 DEL METRO [82] al seu pas per la Sagrera. En total s’havien d’examinar 2.100 habitatges i locals, ja que durant les obres la tuneladora havia de passar per sota de 24 edificis.

Els beneficis dels terrenys disminueix el cost del projecte
La requalificació dels terrenys del corredor ferroviari del Clot fins al nus de la Trinitat havia de servir per a pagar bona part de la transformació urbana de Sant Andreu-Sagrera. La societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat SA xifrava en més de 330 MEUR la construcció de la futura estació central del FAV. Pel que fa a la cobertura de les vies, el cost oscil•lava entre els 150 MEUR que es calculava fa tres anys i els 210 MEUR, equiparant el cost per quilòmetre de cobriment fet per l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) a Vilafranca del Penedès (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT. ALT PENEDÈS). Els costos d'urbanització de les 114 ha del sector, equivalent a 66 illes de l'Eixample, ascendia a 324 MEUR pel conjunt del sector, als quals calia afegir el cost de la instal•lació de vies, tallers i l'estació de Rodalies de Sant Andreu Comtal.

Tenint en compte aquestes dades, bona part del projecte quedava pagat amb els guanys immobiliaris que generaven els hotels, les oficines i els 10.000 habitatges projectats als terrenys requalificats. Els plans suposaven uns guanys de més de 1.500 MEUR en el conjunt d'hectàrees afectades que, restant-hi les despeses d'urbanització, quedaven en prop de 1.200 MEUR, justament la xifra d'inversions públiques que calculava el mes d’abril el consorci Alta Velocitat Barcelona.

El Consell de Ministres va autoritzar al Ministeri de Foment (MIFO) la licitació de les obres relatives a les instal•lacions ferroviàries de la zona de Sant Andreu-Sagrera per un import de 375 MEUR. L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van pressionar per a accelerar aquesta licitació.

Subhasten el tram de via de la Sagrera fins al Nus de la Trinitat

Al desembre el consell d'administració d’ADIF va treure a subhasta els treballs per a construir la plataforma de via del tram de Sagrera al Nus de la Trinitat, de 4,24 km, amb un pressupost inicial de més d’uns 375 MEUR. El tram es dividia en dos sectors: el de la Sagrera, amb un pressupost de 98,7 MEUR i un termini d'execució de 20 mesos, i el de Sant Andreu, amb un import de 276,8 MEUR i un termini de 28 mesos. El procediment constructiu consistia en el soterrament del tram a través d’un fals túnel entre pantalles de formigó. A més, el projecte incloïa la construcció de la nova estació de Rodalies de Sant Andreu Comtal.

Per altra banda, l'Ajuntament de Barcelona es va comprometre amb les entitats veïnals de Sagrera i Sant Andreu a facilitar el suport d’un expert en mobilitat perquè els assessorés. Les entitats estaven molt preocupades per l'impacte de la futura estació del FAV sobre la mobilitat als seus barris. Es calculava un increment de 40.000 vehicles els dies feiners.

Per al començament del 2008 es preveia que l’Ajuntament de Barcelona resolgués les al•legacions de l’Associació de Veïns de la Sagrera. També s’esperava l’adjudicació de les obres del tram de via entre Sagrera i el Nus de la Trinitat i el projecte constructiu de l’estació de la Sagrera del FAV.

Més informació
www.bcn.cat/urbanisme
www.sant-andreu.com/tgv
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada