Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE POBLENOU I 22@ (BARCELONA)
Poblenou i 22@ Mapa: Montse Ferrés
Adolf Sotoca - Carracedo Sotoca Arquitectura
Actualitzat a 31/12/2007

El desenvolupament del Pla 22@ continua incidint sobre la transformació del barri del Poblenou de Barcelona. La localització al districte de noves activitats econòmiques i nous equipaments culturals són els eixos d’aquesta renovació que, de la mateixa manera que en anys anteriors, continua generant tensions entre l’Ajuntament i els diversos moviments veïnals.

Antecedents 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2008

El barri del Poblenou, situat al sector sud est de la ciutat de Barcelona, es troba des de l’any 2000 en ple procés de transformació urbanística. Amb el canvi de paradigma d’activitat productiva, l’Ajuntament de Barcelona pretén transformar aquest sector de la ciutat en un nou districte tecnològic capaç de donar cabuda a activitats econòmiques amb valor afegit. Al llarg d’aquest procés l’Ajuntament de la ciutat i les diverses associacions veïnals han manifestat parers divergents respecte de la protecció del patrimoni construït en aquest àmbit. Aquesta desavinença s’ha explicitat especialment amb el projecte de CAN RICART.

El 23 de març de 2007 el Consell Econòmic i Social de Barcelona presentava un dictamen sobre el desenvolupament del 22@. Tot i afirmar-hi que el pla 22@ anava per bon camí, s’enunciaven un seguit de recomanacions que havien de donar un nou impuls al projecte. Entre aquestes es destacava la necessitat d’implicar altres institucions en la gestió del pla, tals com la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona i fins i tot el Govern de l’Estat. Aquesta nova composició institucional hauria de conduir a la creació d’un consell consultiu en el qual tinguessin veu els agents socials, les universitats i les organitzacions empresarials i sindicals. Finalment, l’informe concloïa recomanant la preservació de la indústria tradicional, així com la reutilització del patrimoni industrial del Poblenou per a usos públics. Aquesta última recomanació fou reafirmada en diverses declaracions de Jordi Hereu. L’alcalde de Barcelona apostava per la potenciació de Poblenou com a pol d’atracció cultural, a través de la recuperació del patrimoni arquitectònic per a usos culturals.

Al Pla estratègic de cultura de Barcelona, la redacció del qual s’iniciava el mes de gener, s’establien les bases de l’actuació municipal al 22@ per tal de consolidar les activitats creatives i culturals al districte. Algunes de les actuacions previstes més notables foren la previsió d’espais com la fàbrica l’Escocesa o els Tallers Caminal com a espais de creació artística, la rehabilitació de la fàbrica de Can Saladrigas com a centre d’interpretació del patrimoni industrial o l’ampliació de la nau Hangar, destinada a la formació d’artistes mèdia.

A més de les institucions de caire artístic, la implantació de noves activitats amb valor afegit havia continuat al llarg de l’any anterior. Malgrat que fins al moment la major part de les noves activitats al 22@ tenien molt més a veure amb el sector terciari que amb el tecnològic, a final del 2006 es podia constatar l’inici d’un canvi de tendència, segons dades de la societat municipal 22@. En un informe presentat al novembre per Josep Miquel Piqué, conseller delegat de la societat, s’afirmava que el 54,8% de l’activitat al districte estava relacionada amb la tecnologia de la informació, l’energia i la biotecnologia. L’activitat terciària suposava, per la seva banda, un 44,6% del total. Com en anys anteriors, l’arribada d’aquestes noves activitats implicava en molts casos la construcció d’edificis de caràcter singular. Entre ells destaca l’hotel de 120 m d’alçada que el Grup Hàbitat va construir a la confluència de l’avinguda Diagonal amb el carrer Pere IV, segons projecte de l’arquitecte francès Dominique Perrault.

Parc Central de Poblenou
Pel que fa als nous projectes d’espai públic al 22@ destaca la construcció del Parc Central de Poblenou. Les obres d’urbanització d’aquest nou parc, pressupostades en 18 MEUR, s’iniciaren el maig del 2006 i a mitjan 2007 ja presentaven un estat força avançat: els accessos des de l’avinguda Diagonal ja estan acabats i les parts del parc ja han estat definides. Una de les característiques més singulars del projecte, obra de l’arquitecte francès Jean Nouvel, era la construcció d’un mur perimetral que l’aïllava de la resta de la trama urbana. Aquesta actuació, justificada per l’autor del projecte en virtut de la cerca d’una pretesa tranquil•litat a l’interior del recinte, comportava nombrosos inconvenients segons l’opinió de l’arquitecte Josep Maria Montaner, entre els quals destacava, en un article aparegut a El País el 17 de juliol, l’incompliment dels requisits mínims d’accessibilitat i seguretat i la segregació del recinte respecte del seu entorn urbà.

A més de les crítiques contra el 22@ per part d’intel•lectuals i professionals de l’àmbit de la cultura, les posicions de les associacions veïnals continuaren essent bel•ligerants, tal com ho havien estat durant els anys anteriors. A final de gener la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va fer públic un manifest en el qual denunciava la manca d’una actitud dialogant per part de l’Ajuntament de Barcelona, en negar la possibilitat de mantenir una audiència pública amb els veïns de Poblenou per tal de discutir el futur de Can Ricart. El conjunt d’arquitectura d’ús industrial continuava essent la punta de llança de les posicions enfrontades entre ajuntament i veïns, tot i que n’hi hagué altres.

A més del difícil equilibri entre la transformació del barri i la preservació del seu patrimoni, el desenvolupament del 22@ va comportar l’execució d’obres que, a més del seu impacte ambiental habitual, van comprometre la seguretat i salubritat d’alguns immobles del barri. El 8 de juny un moviment de terres va rebentar la planta baixa d’un edifici i el va inundar d’aigües residuals. Posteriorment s’obriren diverses esquerdes d’uns 15 m de llargària a pocs metres d’unes obres d’execució de diversos edificis d’oficines, habitatges i d’un aparcament subterrani. Els dies abans d’aquests esdeveniments havien aparegut diverses esquerdes en la majoria d’edificis situats al voltant de les obres esmentades. Tot i l’estat d’alarma inicial, la presència permanent d’una dotació de bombers i una altra de la guàrdia urbana va transmetre una certa sensació de tranquil•litat entre els veïns afectats. En una reunió mantinguda a la seu del districte entre l’empresa constructora, els tècnics municipals i els 200 afectats, s’acordà la continuació de les obres amb la supervisió constant dels veïns.

D’altra banda, el pla especial del nucli històric del barri va esdevenir també objecte de malestar ciutadà. El mes d’agost l’Associació de Veïns de Poblenou presentà al•legacions al projecte de reforma del nucli històric del barri. De nou les principals queixes ciutadanes se centraren en la manca de participació ciutadana, la manca de mesures contra l’assetjament immobiliari i la previsió d’alineacions i amplades de carrers que, segons el criteri dels veïns, malmetien l’estructura urbana pròpia del barri.

La polèmica de Can Ricart
Malgrat la polèmica generada al voltant de les obres que tenien lloc al 22@ i el pla especial del nucli antic del Poblenou, Can Ricart va continuar essent, al llarg de l’any 2007, el principal punt de divergència entre l’Administració pública i les associacions veïnals, tot i que l’Ajuntament de Barcelona havia anat modificant el projecte original per tal de satisfer la demanda dels veïns que volien preservar el caràcter del conjunt industrial.

El 13 de març el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (DCMC) iniciava l’expedient d’incoació de declaració de bé cultural d’interès nacional (BCIN) per al conjunt de Can Ricart. En l’expedient es preveia la delimitació d’un perímetre per tal de preservar els valors ambientals, paisatgístics i culturals de l’espai i també la suspensió de les llicències de parcel•lació, edificació o enderrocament de la zona afectada. La interpretació que van fer el DCMC i els veïns de l’esmentat perímetre de protecció fou objecte de gran controvèrsia durant els mesos posteriors a la incoació de l’expedient, tot i que l’encontre entre l’Ajuntament i els veïns ja es féu evident el mateix dia de la incoació de l’expedient. Mentre Assumpta Escarp, regidora d’Urbanisme, considerava que la decisió del DCMC reconeixia l’esforç de l’Ajuntament per a preservar Can Ricart, els veïns consideraren que per a la preservació real del recinte encara hi mancava una visió global de conjunt. El manteniment dels 6.300 m2 de sostre edificable previstos a l’interior de l’àmbit i la manca de diàleg amb els veïns eren, segons els veïns, els principals inconvenients a resoldre. L’alternativa que continuà defensant la plataforma Salvem Can Ricart es basava en la titularitat 100% pública del recinte i en la localització d’equipaments locals i de noves activitats artístiques i creatives.

Davant d’aquesta nova situació creada, els propietaris de Can Ricart van manifestar a final de març la seva intenció de demanar entre 84 i 108 MEUR d’indemnització a la Generalitat per responsabilitats patrimonials en cas que s’arribés a modificar el pla que havia estat aprovat per l’Ajuntament. Per tal de determinar exactament els possibles canvis en el planejament, els propietaris reclamaren la concreció del límit de protecció i la definició del perímetre que es volia considerar. Amb l’inici dels enderrocs per part de la propietat, que van tenir lloc el mes d’octubre, s’aclarí el nivell de protecció dels elements inclosos en l’àmbit delimitat. En contra de la interpretació dels veïns, segons la qual la totalitat dels elements inclosos dins del perímetre havien de ser preservats, el DCMC considerava que només els elements catalogats per l’Ajuntament havien de ser preservats. D’aquesta manera es donava resposta al recurs administratiu que l’Associació de Veïns de Poblenou havia presentat amb la intenció d’aturar els enderrocs del conjunt. La reacció de les diferent plataformes veïnals davant la postura del DCMC va ser la publicació d’un manifest en el qual es feia explícit el seu desacord amb la resolució presa.

Continuava d’aquesta manera el procés de transformació de Can Ricart, iniciat sis anys abans amb l’aprovació del PERI del Sector Parc Central. De nou la decisió presa per l’Administració no va ser acceptada pels veïns: el mes de desembre s’inicià amb una manifestació ciutadana davant de la seu del districte, fet que feia pensar que la intervenció sobre aquest àmbit encara podria ser motiu de controvèrsia durant els mesos següents.

Més informació
www.bcn.es/urbanisme
www.bcn.es/22@bcn
www.lafavb.com/forum.php
www.salvemcanricart.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame