Dissabte 29 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LES CASERNES DE SANT ANDREU (BARCELONA)
Joaquim Carreras

Actualitzat a 31/12/2005

El projecte de reforma urbanística de les antigues casernes de Sant Andreu de Barcelona porta a un intens debat, entre els veïns i l'Administració, sobre quin ha de ser l'ús d'aquest espai i quin ha de ser el percentatge d'habitatge públic del total construït. El Consorci de la Zona Franca encarrega l'avantprojecte a l'arquitecte Manuel de Solà-Morales, qui finalment presenta un projecte que satisfà ambdues parts.

Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2008, 2015

Les antigues casernes militars de Sant Andreu ocupen un solar de 107.450 m2 i estan situades al nord del barri del mateix nom, al passeig Torras i Bages. L’any 1998 van quedar en desús i el Ministeri de Defensa se’n va fer responsable de la vigilància fins a l’any 2001. A partir d’aquell moment, el nombre de persones que van ocupar les instal·lacions de manera irregular per viure-hi va anar creixent fins a arribar a les sis-centes persones (2003). El febrer de 2004 es va dictar una sentència judicial pel desnonament de les antigues casernes i el mateix mes el Consorci de la Zona Franca (CZF) va comprar el solar per 83.119.753 euros, després de negociar-ne la compra amb l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Defensa. Posteriorment, es van començar a debatre, entre l’Administració i les associacions de veïns, els futurs usos d’aquest espai.

El mes de gener de 2005, el president del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), Xavier Trias, juntament amb el president de l’Associació de Veïns de Sant Andreu i portaveu de Sant Andreu per les Casernes, Lluís González van denunciar que l’Ajuntament hagués accedit a comprar els terrenys per aquest preu, quan feia pocs dies que el Ministeri de Defensa havia cedit a Madrid uns solars on s’havien de construir set mil habitatges protegits i mil cent de lloguer per a joves. A aquesta protesta el portaveu del govern municipal, Ferran Mascarell, va respondre que va ser el Partit Popular (PP) el responsable de la venda dels solars al preu que es va estipular i que, en canvi, la cessió s’havia fet sota el govern del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

Proposta d'ordenació de les casernes
El CZF i l’Ajuntament van encarregar la redacció de l’avantprojecte urbanístic a Manuel de Solà-Morales. Inicialment van anunciar que hi construirien mil habitatges, però davant la pressió de quasi la totalitat dels veïns que demanaven que el 100% dels pisos fossin de protecció oficial, van haver de fer-se enrere. A final del mes de gener de 2005, el regidor del districte de Sant Andreu, Jordi Hereu, va anunciar un preacord sobre el programa d’habitatges i equipaments. Aquest preveia la construcció de mil dos-cents habitatges, la meitat dels quals havien de ser de protecció oficial, la construcció d’una escola, un Centre d’Atenció Primària (CAP) i una caserna de Mossos d’Esquadra, entre altres equipaments, a més d’un important espai per a zones verdes i vianants. Tot i això, Lluís González va desmentir que hi hagués cap preacord en declarar: “no sé com podem dir això si no hi ha res tancat”. A la vegada, la Plataforma Veïnal de Sant Andreu, una entitat que agrupa veïns que viuen al voltant de les casernes, rebutjava un alt percentatge de pisos de protecció oficial per tal d’evitar que la zona es convertís en una ciutat dormitori.

Finalment, el mes d’octubre de 2005 l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va presentar el projecte. Aquest preveia invertir 83.000.000 d’euros i construir-hi dos mil habitatges, el 60% dels quals serien de protecció oficial. D’aquesta manera la major part dels veïns aconseguien la seva reivindicació de tenir aproximadament uns mil doscents pisos de protecció oficial, a la vegada que el CZF en tenia uns vuit-cents més per explotar comercialment i recuperar la inversió. També estava prevista la construcció d’un parc de 41.000 m2 i d’equipaments, entre els quals destacaven un CEIP, una escola bressol, una biblioteca, un centre cívic, una residència sociosanitària, un poliesportiu i una comissaria de Mossos d’Esquadra, que ja s’havia començat a construir.

A final d’any, les entitats de veïns reclamaven que un percentatge dels pisos de protecció oficial anés destinat a gent del barri amb pocs recursos per tal d’evitar l’expulsió de veïns, tal com es va fer al Poblenou. A la vegada reivindicaven el 100% d’habitatges de protecció oficial en sòl d’origen públic per als nous plans urbanístics de la ciutat de Barcelona, pensant en projectes com el PLA SANT ANDREU-SAGRERA i els projectes derivats de l’arribada del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) A BARCELONA.

Més informació
www.sant-andreu.com/stap21/lloguers/index.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada