Dissabte 16 de Desembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LES CASERNES DE SANT ANDREU (BARCELONA)
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

El febrer de 2004, la sentència judicial de desnonament forçós de les antigues casernes militars de Sant Andreu, al barri de Barcelona del mateix nom, dóna pas a un intens procés de negociació entre associacions de veïns i Ajuntament per a definir els usos i equipaments del projecte de reforma urbanística dels 107.450 m2 que té el solar. La compra dels dos solars de les antigues casernes per part del Consorci de la Zona Franca, en comptes de l'Ajuntament, ha causat preocupació entre una part dels agents implicats.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2008, 2015

Les casernes de Sant Andreu, també anomenades Bailèn, van ser construïdes entre els anys 1929 i 1934, al nord del barri del mateix nom. Acollien la Mestrança i el parc d'Artilleria per al cos d'enginyers, el IV Regiment d'Infanteria i el VIII Regiment lleuger. Quan l'activitat militar de les casernes va cessar el 1998, el Ministeri de Defensa va organitzar un dispositiu de vigilància al lloc que finalment fou desmantellat el 2001. Aquell mateix any es va detectar la presència irregular de 36 persones a l'immoble. El març de 2003 ja ocupaven les casernes entre 300 i 600 persones, moltes sense papers i procedents de fins a 17 països diferents. El mes de juny d'aquell any es va signar un acord institucional per a procedir a fer-ne el desallotjament progressiu. El febrer de 2004 una sentència judicial va establir que se n'efectués el desnonament forçós.

A primers d'any, quan encara no s'havia donat a conèixer la sentència judicial, el regidor del Districte de Sant Andreu, Jordi Hereu, va anunciar que l'Ajuntament preveia construir un complex escolar -guarderia i centres de primària i secundària-, un ambulatori, zones verdes, allargar el carrer del Cinca i permetre la construcció de mil habitatges, entre els quals hi hauria pisos de protecció oficial, apartaments de lloguer per a joves i pisos tutelats per a persones grans. Va manifestar que el projecte havia de servir per a "cosir la zona a la Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor i altres barris limítrofs". Tanmateix, l'Ajuntament preveia tramitar-ne el pla "tan aviat com sigui possible", segons va manifestar el Regidor d'Urbanisme i primer tinent d'alcalde, Xavier Casas. El consistori preveia aprovar un document de criteris urbanístics generals que permetés rebre les aportacions dels veïns i entitats i tramitar posteriorment la reforma del Pla general metropolità (PGM).

El 9 de febrer, més de 100 agents de la Policia Nacional van iniciar el desallotjament de les casernes sense que es produís cap detenció. Dels centenars de persones que havien ocupat aquells edificis, una cinquantena van seguir el programa d'acollida de la Creu Roja. El portaveu dels ocupants, Yerko Toro, i el representant de Papers per a Tothom, Enrique Mosquera, van mostrar preocupació per la resta de persones que habita-ven les casernes, ara sense sostre, i van denunciar que alguns havien tornat a ser expulsats, aquest cop de les pensions que els acollien.

El 13 de febrer de 2004 el Consorci de la Zona Franca (CZF) va comprar el solar per 83.119.753 euros. La venda va ser un acord a tres bandes entre el Ministeri de Defensa, l'Ajuntament de Barcelona i el mateix Consorci. En l'acte de la compra-venda van estar presents el ministre de Defensa, Federico Trillo, el president del Consell Executiu del Consorci, Enrique Lacalle, el secretari d'Estat de Defensa, Fernando Díaz, i el regidor d'Urbanisme i primer tinent d'alcalde de Barcelona, Xavier Casas.

Tots els partits polítics es van manifestar a favor que el CZF comprés les casernes, excepte Convergència i Unió (CiU). El president del grup de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, va lamentar que "l'Ajuntament i l'alcalde Joan Clos no hagin comprat el solar" per a incrementar el patrimoni municipal i fer pisos de propietat pública. Trias també va denunciar que no s'hagués informat la resta de partits polítics municipals i els veïns dels detalls de l'operació. El secretari de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Joan Garcia, va coincidir amb les crítiques i va anunciar una campanya de protesta amb el lema "No ens robaran les casernes", a la qual es van sumar una vintena d'associacions de veïns i d'organitzacions cristianes que qualificaven la venda d'especulativa.

Tanmateix, l'Associació Plataforma Veïnal de Sant Andreu, va donar suport a l'operació realitzada. Les divergències entre els veïns i l'Administració es van centrar, llavors, en la proporció -la meitat o la totalitat- de l'oferta d'habitatges de protecció oficial i/o d'habitatges socials que s'haurien de construir i destinar a lloguer o a posar a la venda.

El pla d'equipaments per als dos solars restava indefinit en espera d'una major concreció del Programa d'actuació del districte. Tanmateix, a la darreria d'any es va començar a construir la Comissaria de Mossos d'Esquadra del districte i es preveia també iniciar les obres de l'Escola de Primària Eulàlia Bota.

Més informació
www.elconsorci.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati