Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA VERNEDA-TORRENT DE L'ESTADELLA (BARCELONA)
Maria Bonet

Actualitzat a 31/12/2006

L’Ajuntament de Barcelona proposa la transformació de l’actual zona industrial de la Verneda-Torrent de l’Estadella, situada entre el districte de Sant Andreu i el de Sant Martí, en una nova àrea residencial i d’activitat econòmica. La complexitat i heterogeneïtat del nou barri implica un desenvolupament en diferents fases i criteris en funció dels usos actuals existents. No es preveu que les obres acabin del tot fins d’aquí a uns quinze o vint anys.


A principi de l’any 2004, l’alcalde de Barcelona Joan Clos anunciava la creació de dues noves àrees residencials a Barcelona, una a la Zona Franca, a l’anomenat barri de la Marina, i l’altra a la zona del Besòs, a l’anomenat barri de la Verneda-Torrent de l’Estadella.

La TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA MARINA-ZONA FRANCA es va iniciar amb anterioritat, i a final de l’any 2005 començava el procés per a modificar el Pla general metropolità (PGM), mentre que la transformació de la Verneda-Torrent de l’Estadella no es començava a perfilar fins a mitjan mes de març de 2006 quan el primer tinent alcalde, Xavier Casas, en presentava els treballs previs.

Principals elements de la proposta
El futur barri es troba situat a l’est de la ciutat de Barcelona, separat per la via del ferrocarril de la costa (C-1). Al nord, dins del districte de Sant Andreu trobem el barri del Torrent de l’Estadella, de 38,6 ha, que arriba fins al carrer de Santander i al sud, ja en el districte de Sant Martí, el barri de la Verneda Industrial de 26,4 ha i que arriba fins a la Rambla de Guipúscoa. L’actuació municipal comportarà la transformació d’aquestes 65 ha principalment de sòl industrial i d’emmagatzematge en ús residencial.

El model de proposta aposta per una barreja d’usos en què es combina el sòl residencial i d’activitat econòmica amb equipaments i zones verdes. Se’n destinarà un 30% a vials, un altre 30% a equipaments i zones verdes i el 60% restant serà sostre edificable, amb 741.480 m2 dedicats a usos residencials i 317.777 m2 a usos productius. Així, segons la proposta, es construiran un màxim de 9.250 habitatges, dels quals un 35-50% seran de promoció pública i dotacional, d’acord amb el Pla d’habitatge de Barcelona 2004-2010.

A diferència de la Marina-Zona Franca, el barri es caracteritza actualment per l’heterogeneïtat pel que fa a la propietat dels terrenys, els usos i la situació d’ocupació dels solars. Per aquest motiu s’ha optat per no fer un pla unitari, sinó per dividir l’àrea en diverses zones i amb diferents models de desenvolupament que donen lloc a una requalificació i a una transformació per fases i a ritmes diversos. D’aquesta manera, segons Oriol Clos, director de Plans i Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, el percentatge destinat a ús residencial o a activitat econòmica podria variar en funció dels usos actuals de cada sector, és a dir, es permetria un major sostre residencial allà on actualment hi ha un ús residencial predominant o fàbriques buides i sense activitat, mentre que aquest sostre seria menor en les zones on actualment hi ha una presència més forta de tallers, indústries i magatzems.

La transformació dels actuals petits i mitjans tallers permetrà un creixement de l’activitat econòmica, la qual es veurà reflectida, segons Xavier Casas, amb l’increment dels aproximadament 5.300 treballadors actuals fins a uns dotze mil llocs de treball en activitat productiva no contaminant.

L’accessibilitat al barri millorarà tant amb transport privat com amb transport públic. L’actuació més destacada serà la prolongació del carrer de la ciutat d’Asunción fins al carrer de Santander i la Via Trajana, que passarà a ser un dels principals vials d’accés. Alhora es faran millores a la xarxa viària interna, actualment en força mal estat i amb trams sense urbanitzar. Pel que fa al transport públic, a prop del nou barri hi ha la parada de la Pau de la línia 2 del metro, però el projecte pretén incrementar la mobilitat sostenible amb el perllongament de la línia 4 i la ubicació de l’estació del METRO LÍNIA 9 I INTERCANVIADOR DE LA SAGRERA, les obres de la qual s’estan duent a terme.

La proposta municipal té continuïtat amb el projecte de TRANSFORMACIÓ URBANA DE SANT ANDREU-SAGRERA a través d’un parc lineal previst sobre el traçat de la línia del ferrocarril que eliminarà aquesta actual barrera i unirà els barris de Sant Andreu i el de la Verneda i la construcció d’una torre d’oficines dissenyada per Frank O. Gehry com a icona d’una nova àrea de centralitat. Aquest gran parc urbà permetrà que els nous espais lliures que es creïn en el futur barri siguin de caràcter més local.

Calendari i execució del projecte
El consistori va iniciar el 24 de març de 2006 els treballs previs per a la transformació de la zona. Dos mesos més tard es feia la presentació del projecte sense consens previ amb les entitats i veïns, i es començaven les negociacions per a les compensacions i el trasllat de les empreses amb activitat molestes i no compatibles amb la residencial.

El procés de tramitació i de transformació serà progressiu al llarg del temps a causa de la complexitat de la zona i la consolidació de moltes de les activitats. L’inici de les obres per a la transformació del barri no es preveu fins z l’any 2008, un cop s’hagin realitzat les modificacions pertinents al PGM. Les primeres peces transformades podrien ser la fàbrica de Cobega, distribuïdora de la marca Coca-Cola, la qual es volia traslladar al Vallès Oriental, i el solar de la immobiliària Acciona, del qual l’any 2005 es va desallotjar un campament gitano.

La previsió municipal és que el conjunt del projecte acabi d’aquí a quinze o vint anys.

Més informació
www.bcn.es/urbanisme
www.bcn.es/fitxers/premsa/060518dossierlaverneda.192.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame