Dilluns 16 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA MARINA-ZONA FRANCA (BARCELONA)
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA MARINA-ZONA FRANCA (BARCELONA) Mapa: Montse Ferrés
Maria Xalabarder
Actualitzat a 31/12/2004

L'Ajuntament de Barcelona anuncia la creació d'un nou barri a l'extrem sud de la ciutat. El projecte, que implicarà una modificació del Pla general metropolità, abraça una àrea qualificada com a sòl industrial d'aproximadament 75 ha, al barri de la Marina-Zona Franca, que ha d'esdevenir teixit urbà d'ús mixt, amb prop de deu mil nous habitatges.


Articles posteriors 2005, 2006, 2012, 2013

L'anunci del projecte
El 12 de gener, l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, del Partit del Socialistes de Catalunya (PSC), va anunciar en el decurs de la conferència anual al Col·legi de Periodistes que les actuacions municipals futures se centrarien a mantenir l’espai urbà, l’atenció a les persones i a fer front al problema de l’HABITATGE. Per a donar resposta a aquesta necessitat, va avançar la creació de dos nous barris que va qualificar «del segle XXI» i va vaticinar que l’actuació serà «tan contundent com el PLA 22@». El primer d’aquests dos barris seria el de la Marina-Zona Franca. El segon, el DE BON PASTOR, al districte de SANT ANDREU , començaria a definir-se durant el 2005.

Les primeres reaccions
L’anunci del projecte va rebre les crítiques tant per part dels grups polítics que governen en coalició a l’Ajuntament, com per part dels grups de l’oposició i representants de les associacions de veïns. Tant Jordi Portabella, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), com Imma Mayol, tercera tinent d’alcalde del grup d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), van retreure l’anunci en solitari de l’alcalde. Portabella va afegir que els dos futurs barris haurien de respectar el model mediterrani de ciutat compacta, contínua i relativament densa, alhora que Imma Mayol va anunciar que s’hauria de potenciar «l’activitat econòmica amb un disseny de ciutat sostenible» i va exposar «l’ecobarri de Trinitat Nova» com a referència de la participació activa dels veïns en la remodelació.

D’altra banda, el president del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), Xavier Trias, va considerar que primer s’havien de resoldre els problemes que hi ha en els barris que ja estan creats, i el president del grup del Partit Popular (PP), Alberto Fernández Díaz, va lamentar «la manca de propostes i continguts de Clos». La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), a través del seu president, Manel Andreu, va qualificar la proposta de «frívola i sense gaire fonament».

Els detalls
Poc temps després de l’anunci de Clos, la premsa va publicar més detalls del projecte del nou barri que l’alcalde havia qualificat com a «tecnològic». El projecte al barri de la Marina afectaria una àrea d’unes 72 ha a la Zona Franca limitant amb la ronda Litoral. Hi ha un sector del barri ocupat per indústries, com les fàbriques Santiveri o Miniwat, i un altre per solars buits. La intervenció se centraria als voltants d’aquesta zona industrial i d’un centenar d’habitatges de les antigues Cases Barates Eduard Aunós, que serien conservades, llevat d’una seixantena que s’enderrocarien. Segons declaracions dels tècnics municipals, es tractaria de la transformació urbana més important després de la realitzada al final de l'avinguda Diagonal amb motiu del FÓRUM DE LES CULTURES . En total, al barri antigament anomenat de la Marina de Sants, hi viuen prop de quaranta mil persones i el nou projecte es calcula que podria comportar l'arribada de prop de trenta mil nous habitants.

El dia 1 de setembre, Joan Clos va presentar el document de Treballs per a la transformació de la Marina, «amb barreja d’usos i seguint un model inspirat en l’Eixample». L’ anunci, fet amb l’acord de la Comissió de govern de l’Ajuntament, va aportar més detalls sobre el projecte, que requeriria una modificació del Pla general metropolità a fi de fer compatibles activitats econòmiques d’alt valor afegit amb usos residencials i comercials.

Es plantejaven tres possibles escenaris depenent de l’ús del sostre edificable. Quant a l’habitatge, les hipòtesis anaven des de 9.289 pisos fins a un màxim de 10.901, amb una de les edificabilitats, i per tant de les densitats, més altes de la ciutat de Barcelona. Entre el 35% i el 50% dels nous habitatges serien protegits o assequibles, i la proporció d’habitatges dotacionals estaria entre un 0,5 i un 1,5 d’habitatges per cada deu, d’acord amb el Pla d’habitatge de Barcelona 2004-2010. L’ espai destinat a activitat econòmica seria d’un 36% com a màxim i d’un 25% com a mínim. La trama viària respectaria parcialment el traçat actual, tot i que l’objectiu seria garantir una amplada mitjana de 20 m i l’obertura d’alguns nous eixos. El projecte també preveia l’arribada del METRO amb dues estacions de la futura LÍNIA 9 als dos extrems del barri i una estació de la línia 2 al centre. Algunes de les activitats industrials serien traslladades a altres polígons pròxims i unes 12 ha es destinarien a zones verdes, un centre d’assistència sanitària, una escola, un mercat municipal, una caserna i equipaments esportius.

Segons el projecte, una de les portes d’entrada al nou barri seria el centre de negocis Districte 38, un complex d’oficines i activitats complementàries projectat dins del projecte d’ampliació de la Fira de Barcelona cap a la Zona Franca. Aquesta actuació, amb 70.000 m2 d’espai construït, va ser encarregada a l’arquitecte Arata Isozaki, autor entre altres edificis, del Palau Sant Jordi.

El 29 de setembre es va publicar al Butlletí Oficial de la Província (BOP) l’inici dels treballs previs i l’exposició pública del projecte per un període d’un mes.

El 5 d’octubre es va posar a disposició de les entitats veïnals afectades pel projecte el document amb els criteris generals del futur barri de la Marina-Zona Franca. El president de l’Associació de Veïns de Sant Cristòfol, Fernando Abad, va agrair l’oportunitat de poder participar en el procés de decisió, opinió que també va compartir Jordi Cortés, president de l’entitat veïnal d’Eduard Aunós. Per contra, Neus Ros, presidenta de l’Associació de Comerciants de la Marina-Zona Franca, va criticar que «el pla no soluciona el nostre etern aïllament amb la resta de la ciutat i dificulta la comunicació entre la part antiga i la nova». També va coincidir amb aquesta preocupació Antonio Guillén, president de la Unió d’Entitats de la Marina-Zona Franca. Un altre dels temors expressats pels veïns es refereix a les altes densitats previstes i a un hipotètic «desembarcament de població conflictiva traslladada des d’altres barris», tal com va subratllar José María García, president de l’Associació de Veïns Estrelles Altes.

Es preveu que el procés de consulta als veïns continuï al llarg del 2005 i que l’execució tingui lloc en un termini aproximat de quinze anys.

Més informació
http://www.bcn.es/urbanisme
http://www.bcn.es/districtes
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada