Dimarts 28 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA GRAN VIA (L'HOSPITALET DE LLOBREGAT)
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2006

Durant el 2006, s’han desenvolupat a bon ritme les diferents actuacions urbanístiques projectades a la Gran Via mentre diferents institucions han alertat sobre el futur col•lapse circulatori si no es desenvolupen ràpidament les infraestructures del transport projectades. D’altra banda, es dóna un nou impuls per prolongar la reforma de la Gran Via fins al riu Llobregat.


Antecedents 2003, 2004, 2005

Articles posteriors 2007, 2008, 2015

La transformació urbana de la Gran Via al seu pas per l’Hospitalet de Llobregat és un projecte molt extens que aglutina diferents actuacions a l’avinguda de la Gran Via, en el tram comprès entre el carrer Miguel Hernández i el carrer Escultura (tocant el terme municipal de Barcelona) i les zones adjacents. Es va iniciar l’any 2001 amb la signatura d’un conveni de col•laboració per començar els treballs de reforma i ordenació urbanística per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), mitjançant l’Institut Català del Sòl (Incasol). Un any més tard, el febrer del 2002, aquestes institucions van crear el Consorci per a la Reforma de la Gran Via que tenia com a objectiu principal desenvolupar i coordinar les diferents actuacions urbanístiques.

Els projectes de transformació de la Gran Via
La transformació de la Gran Via inclou diferents projectes urbanístics com ara la TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA, la City Metropolitana, l’ampliació de la Fira de Barcelona a l’Hospitalet i la seva porta firal, el soterrament d’un tram d’aquesta avinguda i, com a centre neuràlgic d’aquestes actuacions, la reforma de la plaça Europa.

La Ciutat de la Justícia se situa entre els termes municipals de Barcelona i l’Hospitalet, on abans es trobava l’antiga Caserna de Lepant. Té una extensió de 300.000 m² on es volen centralitzar la majoria d’equipaments judicials. Es preveu construir-hi nou blocs amb altures diferents que oscil•len entre 15 i 61 m. Segons el conveni signat al juliol pel consistori de l’Hospitalet i el DMAH i els departaments de Justícia i Economia, hi haurà un edifici d’habitatges de protecció oficial on noranta dels cent vint pisos es destinaran a lloguer per a joves; la resta, se’ls reserva Justícia com a pisos pont per a personal laboral que arribi de nou a la ciutat.

La City Metropolitana serà la principal zona econòmica (162.537 m²) i s’ubica darrere del recinte firal. Es van projectar onze edificis que seran destinats a oficines (80%) i a la construcció d’un complex comercial i hoteler (20%). La inversió va ser de 210 MEUR i va estar promoguda pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona i les promotores Sacresa, Metrovacesa i Dragados (del grup Activitats de Construcció i Serveis, ACS). La construcció es va dividir en dues fases. La primera es va iniciar amb retard a meitat d’aquest any i consistia en la construcció de cinc edificis. L’inici de la segona fase depenia de la compra per part de les promotores dels terrenys del Consorci de la Zona Franca (62.000 m²). L’acord econòmic es va signar al març per 27 MEUR aproximadament.

Respecte a l’ampliació de la Fira de Barcelona a l’Hospitalet, es vol construir un dels complexos firals més grans d’Europa, amb 240.000 m² d’exposició. L’encarregada del projecte era la societat anònima Fira 2000 que tenia entre el conjunt d’accionistes la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i de l’Hospitalet, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona (CCB). A l’abril la Generalitat va signar un conveni en el qual es comprometia a sufragar els 368 MEUR que faltaven del pressupost global (950 MEUR). D’aquesta manera, la Generalitat adquiria més pes dins de Fira 2000 (del 39% al 56%). La participació del consistori barceloní superava el 20% i la resta de capital s’acabava diluint.

A l’octubre, l’Ajuntament va aprovar la modificació del Pla general metropolità (PGM) que permetia l’ampliació de la Fira i que afectava noranta-sis habitatges. Fira 2000 va mostrar la seva preocupació per l’endarreriment de les obres, ja que a final d’any encara no s’havia arribat a cap acord amb el veïnat afectat per les expropiacions.

El disseny dels pavellons firals i també les dues torres que formaran la porta d’entrada al recinte van ser dissenyades per l’arquitecte Toyo Ito. La torre, de vint-i-tres plantes i 1.300 m², que serà destinada a oficines va ser comprada per l’Immobiliària Realia a l’abril. El grup hoteler Santos va comprar l’altra gratacel (vint-i-sis plantes i 1.300 m²). Tots dos edificis estaran units per un sòcol de 2.000 m² aproximadament, destinat a zona comercial. A principi d’abril es va col•locar la primera pedra de les Torres Fira que donava el tret de sortida als treballs de construcció.

Pel que fa a la cobertura de la Gran Via, consta de sis trams soterrats d’una longitud de 840 m. El tram principal té 340 m de llarg i s’ubica a l’encreuament del carrer Amadeu Torner i la futura avinguda Joan Carles que dóna lloc a la plaça Europa. Al juny es va obrir al públic la calçada d’entrada a Barcelona. Això va permetre l’inici de la urbanització de la plaça Europa.

La plaça Europa serà el centre neuràlgic de la nova Gran Via. Ocupa 30 ha que s’estenen des del carrer Aprestadora al carrer de les Ciències, entre el centre comercial Gran Via i Ikea. Es preveu 60.000 m² de zona verda, 25.000 m² per a equipaments (inclosos hotels) i 150.000 m² per a oficines. Al juny s’estaven construint nou dels vint-ivuit edificis projectats.

També es preveu la construcció de mil cinc-cents habitatges, dels quals 379 seran de protecció oficial i es distribuiran en cinc edificis. Dos d’aquests seran propietat de l’Incasol (quinze plantes). Els tres edificis restants tindran tretze plantes i la Unió General de Treballadors (UGT) en serà la promotora d’un, Comissions Obreres (CCOO) d’un altre i la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya del tercer.

L’ampliació continua fins al riu
A més de totes aquestes actuacions urbanístiques, durant el 2006 es van fer els primers passos per donar un segon impuls a la reforma de la Gran Via, continuant amb la prolongació de la carretera C-31 i els voltants adjacents fins al riu Llobregat.

D’aquesta manera, l’Ajuntament i el DPTOP van signar al maig un nou conveni de col•laboració amb l’objectiu de reordenar urbanísticament la part sud-oest de l’àrea geogràfica de la Marina. L’encarregat d’elaborar una proposta de planejament urbanístic d’aquesta àrea què abraça 208 ha va ser el Consorci per a la Reforma de Gran Via.

Com que en aquest territori els equipaments sanitaris tenen un pes fonamental, un altre objectiu del conveni va ser crear un parc biomèdic on s’ubiquessin noves instal•lacions i empreses dedicades a la recerca científica i sanitària (projecte Biopol L’H). En aquest sentit, el 10 d’octubre l’Ajuntament, el Departament d’Educació, de Treball i de Salut, la Universitat de Barcelona (UB), la Bioregió de Catalunya i l’Institut Català de la Salut (ICS) van signar un conveni per a la creació del Biopol i el Parc Científic de la Salut de l’Hospitalet.

La preocupació per la mobilitat
La Gran Via és l’única entrada al polígon Pedrosa i una de les entrades a Barcelona més important. Atès que la densitat de trànsit a la zona és força elevada, es preveu que amb la posada en funcionament de totes aquestes actuacions urbanístiques el nombre de desplaçaments augmenti.

En aquest sentit, CC.OO. i UGT van demanar a l’Ajuntament de l’Hospitalet i al Pacte Industrial de l’AMB l’elaboració d’un estudi sobre l’accessibilitat i la mobilitat al Districte Econòmic Gran Via. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col•laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) van elaborar l’estudi que es va presentar al febrer.

Segons l’estudi, hi havia un dèficit de transport públic a la zona que feia que un 67% dels treballadors utilitzessin el cotxe per arribar a la feina, i això derivava en problemes d’aparcament. Aquest estudi posava una nota d’atenció en aquest aspecte, ja que amb la transformació de la Gran Via es preveia que faria augmentar força el nombre de treballadors (uns sis mil, aproximadament) i de visitants a la Ciutat de la Justícia (vint mil, aproximadament) i a la Fira (vuitanta mil, aproximadament). A partir dels resultats de l’estudi, el mateix mes, la Generalitat i el consistori van crear el Consell de Mobilitat per a la Gran Via-Pedrosa.

Solucions als futurs problemes de mobilitat
Aquest estudi també proposava algunes solucions als problemes de mobilitat, com ara la modificació de la trajectòria de l’autobús de la línia 16, l’ampliació de la línia 79 o la creació d’un servei d’autobusos llançadora que connectés els transports existents i futurs.

Respecte a les infraestructures de transport que es preveuen a la zona, durant l’any continuaven les obres de construcció d’una nova estació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a la plaça Europa. Aquesta servirà d’intercanviador amb l’estació de metro Amadeu Torner de la futura línia 9 (METRO. LÍNIA 9 I INTERCANVIADOR DE LA SAGRERA). Al setembre ja s’havia acabat el túnel que havia de portar el metro i el ferrocarril a la plaça Europa. A més, es preveien dues parades més de metro de la línia 9, Fira i Foneria. La primera estaria situada sota les Torres Fira i la segona funcionaria com a intercanviador de les noves parades de la línia 2 que es preveien ampliar fins a l’aeroport.

Continua el perill de col•lapse
Malgrat la construcció de les infraestructures, els mesos de març i abril, tant l’Ajuntament com la CCB van continuar insistint del perill de caos circulatori si no s’acceleraven les diferents obres de transports projectades a la zona. A més, la Cambra demanava l’ampliació de la línia 1 cap al Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat. Va indicar que ni la Generalitat ni el Ministeri de Foment (MIFO) no havien assegurat cap data d’acabament de les obres. A l’octubre la Fira de Barcelona se sumava a aquestes exigències i remarcava que l’ampliació de la línia 2 encara no s’havia concretat en el Pla director d’infraestructures 2001-2010 (PDI).

La futura Gran Via
Les diferents actuacions que s’estan duent a terme a la Gran Via començaran a finalitzar a partir del 2007. En el primer trimestre de l’any es preveu acabar totalment les obres de soterrament de la Gran Via, la urbanització de la plaça Europa i, a més, posar en funcionament els primers edificis de la Ciutat de la Justícia. El desembre de 2009 és quan es preveu que el complex judicial estigui funcionant correctament.

D’altra banda, tant les Torres Fira com l’ampliació de la Fira tenen previst obrir les portes el 2009, tot i les dificultats ressenyades. Pel que fa als edificis que envoltaran la plaça Europa, el 2010 és la data prevista d’acabament de les obres.

Més informació
www.consorcigvhospitalet.com/
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati