Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE SANT ADRIÀ DEL BESÓS
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2006

El desmantellament de la central tèrmica de Fecsa-Endesa al litoral de Sant Adrià pot suposar la demolició de les tres xemeneies que durant anys han marcat el paisatge de la ciutat. Al llarg de l’any, diferents entitats s’organitzen per reivindicar la conservació d’allò que consideren un símbol històric del passat industrial de Sant Adrià de Besòs. També es fan el primers passos per tal de sanejar la desembocadura del riu Besòs i transformar, d’aquesta manera, part de la façana marítima de la ciutat.


Sant Adrià de Besòs és el municipi més petit de la comarca del Barcelonès, amb una població de 32.585 persones l’any 2006. Delimita al ponent amb Barcelona, al nord amb Santa Coloma de Gramenet i al llevant amb Badalona. El riu Besòs avança pel municipi i la seva desembocadura és un dels trets més característics del litoral de Sant Adrià de Besòs.

La façana marítima de la ciutat es forma de diferents equipaments i infraestructures. No obstant això, allò que defineix el paisatge urbà són les tres xemeneies de la central tèrmica que Fecsa Endesa va construir a principi dels anys setanta, just en la frontera amb Badalona. Una d’aquestes està aturada definitivament pels diversos casos de pluja àcida que s’han anat registrant des de l’any 2000 i només es pot utilitzar amb un permís especial de la Generalitat. La resta només funciona quan hi ha demanda i la central de Fecsa-Endesa que es troba al marge dret del riu no dóna l’abast.

A final de 2005, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i Fecsa-Endesa van signar un conveni per construir una central tèrmica de cicle combinat de gas natural de dos mòduls de 400 MW al marge dret del riu. Això suposaria la desaparició de la central tèrmica actual, que funciona amb fuel, i de les tres xemeneies, tot i que al text no s’establia un calendari ni un pressupost.

A principi d’any, al ple municipal es va ratificar aquest conveni. En les votacions es va manifestar la divisió de l’equip de govern format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). Aquest últim indicava que, tot i que els cicles combinats de gas natural eren plantes energètiques menys contaminants que les de fuel, contaminaven també amb CO2. Consideraven que la ciutat ja estava força contaminada i no veien la necessitat de supeditar el tancament de les xemeneies a la construcció d’una nova central. Finalment, es va ratificar el conveni amb els vots favorables del PSC i del Partit Popular (PP), els vots en contra d’ICV-EUiA i l’abstenció de Convergència i Unió (CIU).

La defensa del símbol
Davant de la notícia del tancament definitiu de les tres xemeneies, diverses entitats es van començar a mobilitzar per tal d’evitar-ne l’enderrocament. Defensaven la conservació de les tres xemeneies com a símbol de la ciutat. Una de les entitats que liderava aquesta mobilització va ser el col•lectiu de Dones de Futur que l’any 2001 ja havia recollit cinc-centes signatures per a demanar la inclusió de les tres xemeneies en el catàleg de patrimoni local. Tot i no aconseguir-ho, aquesta associació va continuar reivindicant les tres xemeneies com a símbol d’identitat de la ciutat. Ara iniciava una altra recollida de signatures per demanar que no s’enderroquessin i que se’n fes un ús públic.

A la defensa del símbol es van sumar diverses entitats com ara els Amics de la Unesco, la Plataforma d’Entitats i Veïns de la Mina o la Federació d’Associacions de Veïns de Sant Adrià, entre altres. Reivindicaven diferents usos com ara un mirador o un centre d’observació gastronòmic. D’altra banda, Fecsa-Endesa era partidària de la demolició per tal de desenvolupar més fàcilment la zona.

Les possibilitats del litoral
Davant d’aquesta situació, l’alcalde Jesús Maria Canga (PSC), va anunciar que es faria una consulta popular per decidir el futur de les tres xemeneies. D’altra banda, el consistori, amb el consens de totes les forces polítiques, va decidir encarregar diversos estudis sobre l’impacte econòmic de les dues possibilitats que hi havia: la conservació o la demolició de les tres xemeneies.

L’Ajuntament va rebre un informe en el qual s’assenyalava que la transformació del marge esquerre del riu permetria recuperar 600 m del front litoral. En aquest informe s’analitzava la possibilitat de crear quatre mil habitatges al litoral, en una superfície qualificada com a zona industrial de 100.000 m². Es plantejava que, com a mínim, la meitat fossin de titularitat pública (30% de protecció oficial i 20% d’habitatge concertat).

Tenint en compte la possibilitat de desenvolupar urbanísticament aquesta zona, al març el grup immobiliari URBIS va comprar els terrenys de la multinacional Azko Nobel (70.000 m²), ubicats a l’avinguda Eduard Maristany, al costat de la central tèrmica de Fecsa-Endesa que s’estava desmantellant. S’establia l’any 2010 com la data de finalització definitiva de l’activitat industrial existent fins al moment, que consistia en la producció de les pintures de Bruguer, Procolor i Sikkens.

Altres projectes del litoral de Sant Adrià
Un altre projecte que transformarà la façana marítima de Sant Adrià de Besòs és la naturalització de la desembocadura del riu Besòs, des del pont de l’avinguda Eduard Maristany fins al mar. Aquest tram té 400 m de longitud i 3.500 m² de superfície.

A principi d’any, el consistori va arribar a un acord amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per al finançament del projecte (1 MEUR). Mentre l’AMB pagava les obres de naturalització, el Consorci del Besòs (al qual pertany el consistori adrianenc) es faria càrrec del manteniment de l’espai, des del Parc Litoral (al marge esquerre) fins a la zona Fòrum. El manteniment suposava aproximadament un cost de 180.000 € anuals.

A final de juliol, el Consorci del Besòs va aprovar el conveni per a l’execució de la naturalització del tram final del riu Besòs. Això suposava el sanejament de la desembocadura i la regeneració de la vegetació habitual de les zones humides. Per tal d’aconseguir-ho es preveia prohibir l’accés a la desembocadura.

No obstant això, el tram final de riu es podria observar des d’un passeig que es construiria uns quants metres sobre el llit del riu i que n’unirà les dues parts. D’aquesta manera serà més fàcil l’accés al Parc de la Pau. Aquest es va obrir al maig i es troba davant de la central elèctrica de Fecsa-Endesa i de la incineradora del Besòs.

El Port Fòrum Sant Adrià
Un altre element de litoral adrianenc és el port esportiu que comparteixen l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i de Barcelona situat a la Zona Fòrum. A principi de juliol, el consistori adrianenc va aprovar la declaració del Port Fòrum com a zona turística per tal de poder obrir els diumenges i festius. S’obria el procés per fer que el Departament de Comerç, Consum i Turisme ratifiqués la declaració.

La intenció del consistori de tramitar la declaració de zona turística raïa en el fet de fer de la zona comercial del port un espai molt més atractiu. La manca de llogaters de les zones comercials va fer que el consistori optés per tramitar aquesta declaració.

Aquesta acció va ser criticada pel regidor de comerç i turisme de Barcelona, Jordi Portabella. Aquest assenyalava que això suposaria crear un precedent que aniria en contra del petit comerç i que probablement faria que altres zones, com ara la Vila Olímpica, també volguessin sol•licitar la declaració de zona turística.

D’altra banda, a final d’any es feia públic que el port tindria un centre d’alt rendiment (CAR) de vela que es construiria sota la pèrgola de formigó que sosté la placa fotovoltaica del Fòrum. Per a l’any que vinent es preveia desenvolupar aquest projecte i iniciar les obres de sanejament de la desembocadura del riu Besòs. També es continuaria desmantellant la central tèrmica, tot i que encara no se sap definitivament quin serà el futur de les tres xemeneies.

Més informació
www.portforum.net
www.sant-adria.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès