Divendres 19 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA FAÇANA LITORAL DE TARRAGONA
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2003

L’Ajuntament de Tarragona presenta el projecte d’urbanització de la façana marítima del municipi. El projecte, dissenyat per Ricardo Bofill, contempla el soterrament de les vies de tren, la construcció d’habitatges i altres intervencions d’ordenació de l’espai amb l’objectiu d’obrir la ciutat al mar.

Articles posteriors 2004, 2006, 2008

Durant l’any 2002 l’Ajuntament de Tarragona va organitzar un concurs d’idees per al disseny d’un avantprojecte de reforma de la façana marítima de Tarragona. La taula de contractació, formada per representants municipals i també pel Ministeri de Foment i la Generalitat, va decidir a l’octubre del mateix any triar el projecte presentat pel despatx de l’arquitecte Ricardo Bofill.

El projecte, que es va presentar públicament el març del 2003, preveia urbanitzar la façana litoral de la ciutat de Tarragona, fins ara ocupada en bona part per les vies de ferrocarril. El projecte, que ocuparia una superfície total de 374.6417,67 m2 i tindria un cost d’execució de cent quinze milions d’euros, suposaria la construcció de passeigs, jardins, espais comunitaris per a activitats culturals i lúdiques, equipaments públics i habitatges. La remodelació urbanística preveia també el soterrament de la línia ferroviària, de gairebé 3 km amb la intenció de revalorar la part baixa de la ciutat i «donar-hi un nou perfil molt més abocat al Mediterrani», segons va dir Bofill. A la zona s’edificarien uns mil dos-cents habitatges, el 20% dels quals serien de protecció oficial. L’ execució del projecte també suposaria convertir la plaça dels Carros en la més gran de la ciutat, amb un aparcament subterrani i una zona verda, a més d’un edifici que es destinaria possiblement a un hotel de luxe, i un auditori amb una capacitat per a unes cinc-centes persones. Bona part dels refugis i coberts del moll de Costa desapareixerien i només se salvaria l’estació marítima i el cobert número u, ja que per part de l’Ajuntament eren considerats edificis històrics. A més la zona s’acabaria remodelant amb un passeig que es repoblaria amb pins i on s’ubicarien escultures.

Les altres actuacions que es presentaven eren la rehabilitació de les platges i el passeig marítim, amb la unió de la cala Comandància i la platja del Miracle. La proposta anava encapçalada per la creació d’una illa artificial que servís de plataforma per als banyistes i de suport als focus que havien d’il·luminar la façana marítima, a banda de la creació d’una gran extensió, el Parc de Sant Jordi, que integraria el fortí amb el mateix nom.

Tanmateix, una de les propostes que va generar més debat va ser l’ascensor del Balcó del Mediterrani que havia de connectar el Passeig Marítim i la platja del Miracle. El projecte inicial proposava un ascensor amb una nova terminal ferroviària i unes andanes al pis inferior i bars i comerços a la planta superior, amb coberta de vidre. Però es va desestimar per la crítica que va rebre, sobretot per part dels ciutadans, en relació amb l’impacte visual que generava. En aquest sentit i després d’uns dies d’estudi per part del taller de l'arquitecte, es van projectar unes escales mecàniques, tot i que inicialment els arquitectes no hi estaven del tot d’acord.

Paral·lelament es considerava la creació d’un consorci que agrupés la Generalitat, l’Ajuntament i el Ministeri de Foment. El consorci coordinaria les obres de la façana marítima amb dos objectius: el primer se centraria en el soterrament del corredor ferroviari i l’estació de Tarragona, entre el riu Francolí i el pont d’Armes. El segon faria referència a la nova façana marítima, projectada per l’estudi Ricardo Bofill, Taller d’arquitectura.

Pel que fa al finançament, el soterrament de les vies del tren aniria a càrrec del Ministeri de Foment i la resta del projecte es finançaria amb les plusvàlues generades per la construcció dels habitatges.

El projecte va rebre des d’un bon principi el suport de l’Ajuntament de Tarragona (governat per la coalició entre Convergència i Unió i Partit Popoular), tot i que internament hi va haver algunes discordances, sobretot abans de formar el nou govern. En aquest sentit, els grups del Partit dels Socialistes de Catalunya i d'Esquerra Republicana de Catalunya temien que l’operació pogués facilitar l’aparició de pràctiques especulatives i defensaven i demanaven al govern que fes participar tots els grups de l’Ajuntament. Les obres del projecte està previst que comencin al 2004 i es realitzin en un període de cinc anys.

Més informació
www.bofill.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati