Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT ESPORTIVA DEL RCD ESPANYOL (SANT ADRIÀ DE BESÒS)
Transfomació RCDE Mapa: Montse Ferrés
Adolf Sotoca - Carracedo Sotoca Arquitectura
Actualitzat a 31/12/2007

L’àmbit de la ciutat esportiva del RCD Espanyol, ubicat al límit del terme municipal de Sant Adrià de Besòs amb Barcelona, ha estat l’escenari sobre el qual s’han construït infraestructures d’abast metropolità amb un enorme impacte sobre aquest sector. Aquest fet n’ha provocat la invalidació com a espai urbà. La Modificació puntual del PGM, l’avançament de la qual es presentà a final d’any, té com a objectiu redreçar aquesta situació.


El marge dret del riu Besòs constitueix un dels àmbits de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sobre els quals hi ha més iniciatives de planejament en curs. Tot i que, ja des del Pla Cerdà, s’entenia que aquest sector havia d’esdevenir el pulmó verd de la ciutat, la realitat és que el pas de diverses infraestructures de caràcter territorial ha anat minvant les potencialitats urbanes del sector. Amb la Modificació puntual del Pla general metropolità (MPGM) a l’àmbit del marge dret del Besòs de l’any 1993 s’inicia la revisió conjunta del planejament sobre aquesta part del territori. El document delimitava 5 sectors que havien de ser desenvolupats per figures de planejament més concretes. D’aquests, únicament el Sector 1 “Verneda-Can Picas” no havia estat objecte d’un document específic que revisés les determinacions del Pla general metropolità (PGM) de l’any 1976. En aquest àmbit hi ha localitzades, des de l’any 2001, les instal.lacions de la ciutat esportiva del RCD Espanyol.

Presentació del document
El 23 de novembre de 2007 fou presentat a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs el document de la MPGM a l’àmbit comprès entre el límit de terme municipal i el marge dret del Besòs, i entre el carrer Guipúscoa i la Gran Via. Tot i que inicialment la delimitació de l’àmbit deixava fora els terrenys de la ciutat esportiva del RCD Espanyol, la necessitat d’endreçar definitivament tots els terrenys compresos entre el ferrocarril i el marge dret del riu Besòs va aconsellar ampliar l’àmbit fins al riu. Es pretenia, d’aquesta manera, dotar d’un planejament global i definitiu d’un sector que, després de la MPGM de l’any 1993 havia estat objecte de tres modificacions parcials.

Tal com afirmà en la presentació Sebastià Jornet, director de l’equip redactor, els objectius que la modificació es marcava eren: l’obertura del carrer de Sant Raimon de Penyafort i la definició de la seva façana; la millora dels espais lliures inclosos en el sector i la seva connexió amb els teixits existents; l’establiment de les condicions necessàries que permetessin un creixement residencial i terciari, urbà i central, generador d’una nova imatge urbana i capaç d’equilibrar les càrregues que havien de suposar el cobriment de les vies del tren.

Objectius de la proposta

Un cop enunciats els objectius, la memòria del document desenvolupa els continguts de la proposta urbanística, que es poden resumir en tres punts essencials: la correcta relació d’aquest àmbit amb la resta del territori metropolità, la cerca d’unes condicions que garanteixin la sostenibilitat social de la proposta i l’establiment d’unes condicions de gestió que facin viable i equilibrada la transformació del sector.

Amb l’obertura del carrer de Sant Raimon de Penyafort, eix connector entre la ZONA FÒRUM i la Sagrera, es garantia la centralitat d’aquest àmbit. Aquesta qualitat, inèdita fins al moment en aquest entorn, és l’argument a partir del qual la proposta determinava les condicions per al sector, basades en els conceptes d’intensitat i de connectivitat urbana, tal com desenvolupava la memòria del document. La definició d’un nou skyline a partir d’una arquitectura direccionada i en alçada, la localització d’edificacions fita al carrer Guipúscoa i la definició d’un eix estructurador a partir de l’obertura del carrer St. Raimon de Penyafort caracteritzaven la formalització d’aquest nou sector de la ciutat.

Pel que fa a la sostenibilitat social, la proposta s’organitzava partint de tres estratègies: en primer lloc, la construcció d’un edifici continu en forma de sòcol de tres plantes en el qual s’hi localitzaven aquelles activitats capaces de generar interacció social; en segon lloc, la permeabilització de les principals infraestructures de l’àmbit, ja fos mitjançant la cobertura del tren com la definició de recorreguts per a vianants que, passant per sota dels viaductes, arribessin al riu Besòs; finalment la proposta garanteix una important oferta de sostre per a serveis i equipament tant públics com privats que havien de cobrir les necessitats de veïnatge i d’intercanvi entre els nous residents i la resta de ciutadans.

L’últim gran objectiu de la proposta havia de ser l’establiment d’unes condicions de gestió que garantissin la viabilitat del sector. L’equilibri entre l’aprofitament del sector, establert a partir de les capacitats del territori, i les càrregues derivades de les importants transformacions urbanes i d’infraestructures s’entenia com a essencial a la memòria del document. Per altra banda, les condicions del planejament proposat apostava per possibilitar-ne una execució fraccionada i seqüencial, mitjançant la definició de polígons d’actuació equilibrats entre sí i capaços d’assumir de manera equitativa les càrregues externes del sector.

Dades generals de la proposta

Un cop determinats els objectius, la transformació de l’àmbit aposta pel repartiment d’usos com a estratègia per a garantir intensitat urbana, destinant el 25% del nou sostre proposat (26.000 m2) a usos terciaris i un 75% (78.000 m2) a usos residencials, dels quals un 20% es reservava per a habitatge protegit de règim general i un 20% per a habitatge en règim concertat. Pel que fa al nombre d’habitatges, el document estimava que dels 940 previstos per al total de l’àmbit, uns 425 es destinarien a algun règim de protecció. Pel que fa als costos de la transformació del sector, l’avanç de planejament estimava que aquests es podien situar entorn dels 45 MEUR.

Amb l’aprovació inicial de la MPGM, aquesta part de la ciutat iniciava la seva transformació definitiva, tal com assenyalà en l’acte de presentació pública el regidor d’Urbanisme Joan Callau. Una transformació, però, que no significava, en cap cas, el trasllat de les instal•lacions del RCD Espanyol, tal com assenyalà Daniel Sànchez Llibre, president del club, en la mateixa presentació. Aquest havia de ser el primer pas d’un procés que, previsiblement, havia de finalitzar amb l’aprovació definitiva del document pels volts de l’estiu de l’any següent.

Més informació

www.consorci-besos.com
www.sant-adria.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada