Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA CIUTAT ESPORTIVA DEL RCD ESPANYOL (CORNELLÀ DE LLOBREGAT)

Xavier Crehuet

Actualitzat a 31/12/2007

El Reial Club Esportiu Espanyol (RCD Espanyol) avança des del 2002 en el projecte de construir el seu nou estadi i un centre comercial adjacent en uns terrenys entre Cornellà de Llobregat i el Prat de Llobregat. El nou estadi de Cornellà-el Prat, amb un cost de 40,2 MEUR, preveu un aforament de 39.500 persones, sales de conferències, criteris d’accessibilitat i plaques fotovoltaiques. El complex incorpora 3.278 places d'aparcament subterrani tot i que planteja problemàtiques de mobilitat a la zona. El 2007 continuen les obres i al final de l’any es treballa en les graderies i en el tancament de tot l'anell de l'estructura del camp.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2009

El lloc escollit per a l’emplaçament del nou estadi del Reial Club Esportiu Espanyol (RCD Espanyol) va ser el terreny anomenat la plana del Galet, de 35.000 m2 d'extensió, situat a la façana fluvial del riu Llobregat de Cornellà de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat i al costat de l’autovia A-2 (PLA URBANÍSTIC DE LA CIUTAT ESPORTIVA DEL RCD ESPANYOL). Tanmateix, l’espai s’ubica entre els municipis de Cornellà de Llobregat (53%) i el Prat de Llobregat (47%), ja que una part de la zona més pròxima a l’autovia A-2 és del municipi del Prat tot i que es troba a la façana fluvial de Cornellà.

El projecte del nou estadi va prenent forma
El 2002 el RCD Espanyol va anunciar la compra dels terrenys i l’inici dels tràmits per a construir l’estadi en règim de propietat. Els blanc-i-blaus van rebre la conformitat de la ubicació dels terrenys del futur camp per part dels ajuntaments de Cornellà i el Prat. El març del 2003 el RCD Espanyol va signar el conveni de cooperació amb la Generalitat, i els ajuntaments de Cornellà i del Prat per a la construcció del camp. El maig del 2003 es va col•locar la primera pedra de l’estadi de Cornellà-el Prat.

El febrer del 2004, la Generalitat va aprovar la modificació del Pla general metropolità (PGM) que donava per vàlida la nova qualificació d'usos i la construcció del nou complex lúdic i comercial situat a la façana fluvial de Cornellà de Llobregat, al costat del camp però també entre els municipis de Cornellà i el Prat. El desembre del 2004, el president del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre, va inaugurar la primera fase de les obres amb l'entrada de les excavadores per a realitzar el trasllat del camp de rugbi, ja que era als terrenys on s’havia de construir el nou estadi blanc-i-blau.

L’octubre del 2005 es va presentar públicament el projecte definitiu del nou estadi de Cornellà-el Prat. Un mes més tard es van signar els contractes d'adjudicació de les obres del camp amb les empreses constructores: Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i Copisa. També el novembre del 2005 van entrar les primeres màquines als terrenys per executar la fase inicial del projecte constructiu consistent en el tancament del solar, la neteja i la preparació.

El gener del 2006 Daniel Sánchez Llibre va lliurar el nou camp de rugbi i d’atletisme a la ciutat de Cornellà. El RCD Espanyol va finançar el nou camp de rugbi i la pista annexa que es van haver de traslladar i que limiten amb el parc esportiu del Llobregat, dins el terme municipal de Cornellà, un complex de 40.000 m2amb un pavelló per a usos esportius i cívics, una piscina coberta i una àrea de bany a l'aire lliure, un gimnàs i altres dependències.

Durant el 2006 es va assentar el terreny per a garantir l’estabilitat del centre de l’estadi amb la substitució del terreny existent per terres adequades compactades en capes de 50 cm i amb geomalla, fins a una profunditat de 5 metres. Al final del 2006 la Generalitat va aprovar la llicència comercial i també van començar les obres d’urbanització, que constaven de les clavegueres, els carrers, les entrades i una zona verda de 10 ha al voltant del camp.

Avança el projecte de l’estadi de Cornellà-el Prat
El projecte del nou estadi de Cornellà-el Prat, el van dissenyar els arquitectes Fenwick-Gasulla. L’obra preveia la construcció d'un recinte gairebé cobert en la seva totalitat, el 95% de les localitats, amb un aforament per a 39.500 persones, sales de conferències, amb zona VIP i construït amb criteris d’accessibilitat per a persones amb discapacitat. També es projectava la instal•lació de 3.900 plaques fotovoltaiques en 7.000 m2 de la coberta. El cost del nou estadi blanc-i-blau es va adjudicar per 40,2 MEUR, dels quals FCC n’executava un 70% i Copisa el 30% restant. A més, s’havien de sumar entre 17 i 24 MEUR més per a la urbanització dels voltants del camp.

Adjacent al camp de futbol, s’hi projectava una zona de 55.000 m2definida com a lúdica i familiar, que havia d’acollir el centre comercial Cornellà-el Prat amb restaurants, comerços, uns multicinemes i un hotel, entre altres establiments. El complex de l’estadi i el centre comercial havia de tenir 3.278 places d'aparcament subterrani.

L’estadi s’ubicava a la façana de l’autovia A-2, amb accés directe per als vehicles des d’aquesta via a través de la sortida del recinte firal de Cornellà, la sortida 610. També s’hi podia accedir des de la sortida 15 de la ronda de dalt. Amb transport públic s’hi arribava des de les estacions properes de Cornellà Riera i d’Almeda de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), de Cornellà i Gavarra de la línia 5 de metro i per la futura estació del TRAMBAIX. Des del Prat, s’hi podien acostar caminant i amb bicicleta seguint el camí del Sorral i un cop a l’alçada del camp una passarel•la d’1 km de longitud i 3,46 m d’amplada creuava el riu Llobregat.

L’estadi i el centre comercial en obres
Al gener el RCD Espanyol ja tenia les llicències d'obres dels ajuntaments de Cornellà i el Prat i els operaris van començar a instal•lar el total de 1.800 puntals de 22 m. Així mateix, s'estaven executant els elements d'unió entre aquests puntals, les encepadures, les bigues per a travar i els murs de contenció de les terres interiors.

Al febrer la immobiliària Acciona va anunciar la compra als promotors Lar y Grosvenor del 100% del capital del centre comercial annex al camp del RCD Espanyol, que s’estava construint. El grup Lar y Grosvenor es va adjudicar el 2003 la propietat i explotació del centre comercial per 39 MEUR mitjançant un acord amb el RCD Espanyol, presentat pel club com una garantia de la viabilitat econòmica del projecte de l’estadi.

Al maig s’havia executat el 80% de l’estacada del terreny, el 40% de la fonamentació i un 7% dels forjats, i ja es començaven a veure les estructures dels vestidors i de les sales de reunions.

Al novembre s’insinuava l’esquelet de l’estadi i faltava el 40% de l’estructura de formigó, col•locar la grada superior i l’estructura metàl•lica de la coberta, amb 4 grans bigues al damunt de 8 pilars de recolzament. Entre 160 i 180 operaris treballaven cada dia a l’obra. Al desembre s’estaven executant les graderies de la futura tribuna principal i el gol nord, i s'estava tancant tot l'anell de l'estructura del camp.

L’estadi a punt per al 2008 i el centre comercial per al 2009
Es projectava que al final del 2008 el RCD Espanyol havia de poder estrenar el nou estadi. Tanmateix, encara no es preveia que estiguessin acabats la gran rotonda sobre l’autovia A-2 i el vial que l’havia d’enllaçar amb el complex esportiu i comercial. La infraestructura depenia del Ministeri de Foment i tenia dotació pressupostària. Segons el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, s’havia de resoldre l’accessibilitat durant el 2009. També durant el 2009, al final de l’any, s’esperava l’obertura del centre comercial del costat del camp del RCD Espanyol.

Per altra banda, per al començament del 2008 es preveia que la banda oest de la mateixa façana fluvial de Cornellà de Llobregat, un sector classificat com a urbanitzable en el PGM, entrés a les propostes per a desenvolupar una àrea residencial estratègica, ARE, (DECRET LLEI DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA), concretament al sector Salines-Serrallo de Cornellà de Llobregat, un espai de 48,19 ha.

Més informació
www.aj-elprat.cat
www.cornellaweb.com
www.rcdespanyol.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat
Fotogaleria relacionada